Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Una estrena per recordar!!!!!

Quina estrena!!!

Ahir, dimarts 28 de maig vam anar a la filmoteca de Barcelona a presentar el nostre film Incerteses.

Ens feia molta il·lusió tenir el privilegi de poder veure el nostre film projectat en una gran pantalla com ho és aquesta. També teníem bastants nervis pel fet d’haver de sortir i presentar davant de tantes escoles i Instituts, onze en total,  i que després ens haguessin de fer preguntes els alumnes de l’escola de Bordils.

No obstant això, l'experiència de presentar i respondre va ser molt gratificant perquè per fi havia arribat el dia que podríem veure en gran pantalla no només el nostre curtmetratge sinó també els de les altres escoles i no ens van decebre gens, tot el contrari. Quins plans, quins sons que els acompanyaven, quines músiques, quins actors!!! Més que entretingut, preciós. 

Ens va agradar molt que els primers espectadors de la nostra pel·lícula fossin a part dels alumnes que també han cursat un any de cinema en curs, cineastes, directors, actors, actrius, i representants de totes les Institucions que fan possible aquest projecte.

A més ens van felicitar per la feina feta i això ens va provocar una satisfacció immensa pel treball que portem fent durant tot un any. Ens vam sentir molt orgullosos i molt agraïts d’haver pogut ser allà i emportar-nos aquesta vivència.

A part de ser companys, vam acabar sent amics i ens vam avenir amb alguns alumnes d’altres escoles i ens vam anar felicitant mútuament. Tot plegat ens va  omplir d’alegria sobretot en veure com la gent reconeix l’esforç que hem fet entre tots.

 

Finalment ens van donar un diploma que per a nosaltres és molt especial, ja que diu que hem estat capaços d’assolir correctament les eines i els coneixement propis de la creació cinematogràfica.

Volem donar les gràcies a tots per haver-nos regalat aquest dia ple d’emocions.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

L’emoció del personatge a través de les categories

Les nostres gravacions amb càmera lleugera van partir de l’estímul dels visionats de fragments que es corresponien amb les categories que anàvem treballant. Vam vincular la categoria escollida a un determinat estat emocional que anàvem concretant amb el treball de grup.

La gravació de la categoria del moviment afectiu respecte al personatge, va ser força complexa sobretot en el pla en què vam establir un gir de 90 graus respecte el protagonista; aquest pla consistia a situar-nos darrere del personatge i anar girant fins arribar al seu rostre i  fer un gir de 90 graus al seu voltant.

Vam tenir  moltes complicacions afegides com per exemple la llum del sol que cremava gairebé tot el pla i que vam resoldre baixant  la persiana. Vam obtenir un pla més tènue i matisat pel que feia a la llum i el gir el vam aconseguir en una posició una mica incòmode: el càmera es va acotar una mica per no fer soroll amb els peus i també perquè la càmera no es mogués tant. L'altre pla va ser molt mes senzill perquè teníem la càmera fixa en un punt i no l'havíem de moure i gravàvem des d'una posició en què es veia la classe i el centre d'atenció era el protagonista ja que es trobava al mig del pla.

Ens va agradar molt gravar-ho i ens vam divertir fent aquest gir, encara que va haver-hi moltes complicacions ens va sortit bastant bé. El fragment de Gerry ens va impactar especialment.

 

 

 

Amb la categoria de canvis d'escala vam pensar molt el lloc que ocupa el personatge en l’enquadrament, la distància entre la càmera i el personatge i si calia modificar l’òptica. A  partir de  L’estiu d’en Kikujiro  ens va agradar la idea de gravar el personatge des de diferents  distàncies respecte la càmera. 

Que bonic el fragment d'Ou on es veu una noia allunyada del tot en picat i després ens en mostra un 1er pla!!! Després de tots aquests visionats i dels pros i contres,  vam partir d'una noia que  arribava nova en una ciutat i la seva situació emocional era de por, tristesa per deixar tots els seus records enrere.

 Finalment vam decidir gravar una noia que entra nova a l’Institut i totes  les emocions que aquest fet li despertava. A l'hora de crear els plans primer vam dir que gravaríem un pla en picat de la noia però després ens va semblar que era millor gravar un pla on l’Institut es veiés molt gran i ella en comparació molt petita. Teníem molt clar que volíem mostrar el seu rostre en el moment d’arribar a l’Institut, per això vam optar  pel moment que obre la porta i ho veu tot nou. Volíem un pla en el qual la llum del sol donés de ple a la cara de la noia però el pla quedava cremat, llavors vam situar  la noia a un altra porta i així  es veia el fons en claror i la noia fosca. Sense adonar-nos-en va entrar en joc una altra categoria des d’un altre espai a través del vidre, on el personatge obre la porta i entra a l'Institut. Quan vam fer el primer pla de l’actriu  el fons quedava flou. A més a més en el pla que es veu la noia hi ha un pla en tancat.

 

El grup que vam treballar la categoria en tancat   vam inspirar-nos en el fragment de Ningú no sap . Ens agradaven els plans al detall com quan enfocava la boca del nen que trucava a la mare, o plans tancats de la seva cara que ens van fer sentir tristesa i preocupació per estar sol i haver de  fer-se càrrec dels seus germans petits.  

L’estat emocional que volíem transmetre era sobretot nostàlgia i cert sentiment d’alegria en tornar a recordar un moment del passat. Per trobar els plans vam pensar en accions quotidianes que poden passar-nos a nosaltres o en general als adolescents. Ens va venir al cap gravar una noia que a partir d’una foto recorda moments amb els seus amics i això li provoca alegria i nostàlgia a la vegada. Pensa que aquests moments no tornarien.

Primer vam decidir fer un pla de les mans amb la foto, després amb la càmera sense trípode perquè volíem crear una sensació d’estar molt propers al personatge . Després apartava la mirada cap a la finestra i deixava de somriure. Aquesta localització ens va agradar molt per la llum que entrava a la finestra.

 

La categoria d’aproximacions progressives   ens  acosta  al personatge per  transmetre’ns  el seu sentiment d’una manera molt propera creant un vincle entre la càmera i  el personatge, com en els visionats de fragments  especialment Als nostres amors on  el director s'acosta molt al rostre de Suzanne per mostrar-nos que cada vegada estava més trista.

 Hem volgut transmetre la nostàlgia i tristesa que sent el personatge perquè no podrà tornar a veure els seus companys de tota la vida i pel fet que haurà de començar una nova vida i deixar enrera tots els seus amics.  Ho volíem mostrar, quan el personatge surt per última vegada de l'Institut i es veu que li costa de deixar-lo enrera. Una manera de transmetre-ho a l'espectador era mirar-lo per última vegada.

 

Vam decidir gravar el 1r pla que era dins l’Institut l’últim perquè els altres plans eren fora de l’Institut i els havíem planificat tenint en compte la llum segons les hores del dia. Respecte al primer pla, vam començar en una direcció en diagonal perquè es pot veure la protagonista sortint i mirant l’Institut amb enyorament. Aquest pla un cop el vam veure a l’ordinador era un pèl fosc  però ens va agradar perquè en canvi la sortida era molt il.luminada i ens  transmetia que la decisió ja la tenia clara.

La nostra experiència amb aquest treball de categories ens ha agradat perquè hem pogut decidir com expressaríem les emocions a través  de plans que hem pensat nosaltres mateixos i que hem comparat amb directors que ho han fet molt abans que nosaltres i ens han agradat tant que hem intentat d’imitar a la nostra manera. 

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Categories en lleuger

Aquí podeu veure algunes de les categories de distàncies que hem filmat amb càmeres lleugeres.

EN TANCAT

 

CANVIS D'ESCALA

 

FILS ELÀSTICS ENTRE LA CÀMERA I EL PERSONATGE

 

EL MÓN DES DE LA VIVÈNCIA DEL PERSONATGE

 

PAS DEL TEMPS SOBRE EL PERSONATGE

 

APROXIMACIONS PROGRESSIVES

 

MOVIMENTS AFECTIUS

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Comentem els minuts rodats amb càmeres pròpies

Volem compartir amb vosaltres comentaris i refelexions d'alguns dels rodatges de minuts fets amb les nostres pròpies càmeres.

Premsa de paper. Melania Rodríguez

"De seguida ens vam sentir atrets per l’espai, ple de màquines curioses i algunes força velles i per les olors dels papers que s’apilotaven en piles al voltant dels taulells de treball. L’acció de premsar el paper era el que ens interessava del principi fins al final. Els termes del pla estaven molt estudiats i les línees rectes molt anivellades: el terra, les màquines del fons en filera gris destacant de la paret blanca, entre les màquines i el sostre un altre petit terme i finalment el sostre amb les bigues que ressaltaven amb les ombres grises que hi projectava la llum.

Colors en un marc de grisos. Aquest minut combina l’entrada de llum natural amb la de llum artificial del propi taller. Vam decidir deixar la porta oberta i posar la càmera a l’exterior per donar una força cromàtica inusitada al minut. Jus l’espai on hi ha la premsadora queda il·luminada per un raig de llum i l’acció ressalta molt clarament així com el color groc del traspalet que fa una bona composició amb una  aixa metàl·lica del mateix color. Al fons hi ha també un groc difuminat."

Ferrar un cavall. Paula Bonin

"Rodat a l’aire lliure i amb una paret de la casa com a fons d’una acció riquíssima i potent. Vam establir tres termes després de veure com transcorria l’acció. Vam concentrar tota l’acció en el ferrador i com per atzar va obrir una noia i va sortir per la finestre, com en els quadres de Vermeer.

El so. Aquest so tant nou per a nosaltres i alhora tan ancestral que devia ser molt habitual en èpoques anteriors pren protagonisme i dóna un ritme contundent al minut. Per un cantó l’espai tranquil i relaxat dels cavalls tot i l’activitat del ferrer i per un altre cantó el repicar reiteratiu del ferro amb el mall i amb la ferradura. Per la profunditat de camp del minut destaquem un tercer terme amb els cavalls pasturant i amb predomini del color verd. El so del ferro roent és acompanyat pels lladrucs d’un gos que s’integra molt bé amb l’espai. Ens sorprèn encara ara la gran transformació del pla en el moment que surt el fum de la peülla. El vent s’emporta el fum i divideix el pla en dues parts. La llum i va jugar un paper decisiu perquè era un dia assolellat i tant els colors del pla com el fum tenien un punt de brillantor i nitidesa especial. Per un cantó definien molt bé els contorns i figures i per un altre projectaven ombres." 

 

Elecrorecicling.  Andrea Caballero "Gravat a la fàbrica de reciclatge del pont de Vilomara i Rocafort, l'’espai m’agradava perquè podia captar una acció de reciclatge d’un objecte “una tele” relativament nou que ja havia quedat en desús. Els tons blaus grisosos eren especialment interessants per a l’acció i l’espai que volia descriure en el pla.  L’acció també ho era, perquè estem més acostumats a veure com es munta un objecta que no pas com peça per peça es va desmuntant.Vaig haver de cronometrar perfectament la durada de desfer el televisor.

La llum m’agrada com il·lumina tota l’acció en contrast amb els tons de l’espai d’una fàbrica de reciclatge. El so era potent i envoltava tota l’acció."

 

General Electric. Ariadna Felipe

 

"El minut està  gravat a la fàbrica General Electric de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta fàbrica és una multinacional i vam haver de demanar moltíssims permisos tant de gravació com de drets d’imatge. Ha quedat com volia, amb una profunditat de camp que ens donava com una harmonia de colors. Cada color depenia de la perillositat de la màquina , el blau, el verd, el vermell etc. De més a menys perill i amb el blau i el verd dominant el pla. Les accions eren entretingudes tot i l’aparença de mecanicisme de les accions per nosaltres no van ser rutinàries, tot al contrari, vam posar en relleu el fet de polir aquelles peces que havien d’ajustar perfectament en qualsevol instal.lació elèctrica  i que s’acabaven de polir amb la pistola d’aire i si calia manualment. El so ambient i el que feien les màquines ens donen acompassadament diferents processos que ens atreuen l’atenció i fan que el minut no sigui gens avorrit."

 

 

 

 

Skate Park. Alba Marín

"El que m'agrada de l’Skatepark de Manresa és la manera com es van projectant les ombres, tant dels skaters, com de les baranes, com de la gent. L’enquadrament era en diagonal perquè m’interessava els tres termes: el terra pla on hi patinen normalment, el cub de la part central i el half que queda més a l’esquerra.

 

En un primer terme m’agrada el moviment dels skaters creuant el pla, fent diferents accions com ara pujant la rampa i fent algun ollie. En segon terme, però com a centre i punt de fuga del pla, skaters fent trucs, especialment gaps. En un tercer terme  m’agrada que entri gent per la dreta fins al half i que es quedi aturat algú a dalt de tot. Hem treballat sobretot el tema de les ombres allargades dels murs petits, del cub i del half, així com les ombres en moviment de la gent."

 

 

Capoeira i birimbao. Beatriz Magalhaes

"Minut gravat a Manresa i interpretat pel grup Guetto Capoerista.  Personalment m’agrada l’acció i volia gravar-la ja que no tothom té l’oportunitat de veure un ball tan peculiar cultural i musicalment. La capoeira amaga una història interessant ja que fou creada pels esclaus negres a Brasil i la  utilitzaven per ballar i també per defensar-se contra els blancs, així que es compon de ball i arts marcials alhora, una acció poc vista que increïblement ha aconseguit emigrar a altres països com ara Espanya i el podem veure encara en el segle XXI com una forma d’expressió. Això és el que he volgut captar,  vull que  les mirades dels espectadors estiguin hipnotitzades pel moviment a l’atzar i pel so poc comú en la cultura Europea.

En el meu minut és fonamental que hi hagi l’acció de les persones que protagonitzen la baralla/ball , molt espectacular per l’acció que inclou una part d’atzar depenent dels moviments que van creant un gran misteri, la qual cosa fa que que aquest minut sigui molt especial.

L’espai era interessant perquè hi havia un mirall que podia ser un primer terme per als nostres ulls i s’hi reflectien totes les accions. En realitat hi ha tres termes un dins la roda on és concentra la lluita,  un altre a fora en forma de rotllana on hi ha gent que anima picant de mans i repeteix els cants del mestre que toca  amb els seus acompanyants alguns dels instruments típics en una roda de capoeira. Un d’aquests instruments  és poc vist i escoltat a Espanya ja que és un instrument típic de Brasil anomenat birimbao ."

 

Natacha González

"... també es veuen com van baixant amb els seus skates per arribar fins al segon terme on hi ha unes baranes que enriqueixen l'acció i els permeten accedir a les rampes accelerant els seus moviments. Quina impressió les ombres del primer terme que reflecteixen els troncs!!! Nens lliscant lentament amb el monopatí i jugant sense voler amb els contrastos d'ombres i clarors. L'atzar controlat dels skaters ens permet disfrutar de la naturalitat de moviments i d'accions repetitives que per la seva peculiaritat ens sorprenen a cada moment. Fantàstic el so contundent i constant dels monopatins lliscant i present en tot el minut."

 

VICKY ESPEL

"Gravat a Castellbell i el Vilar, al Restaurant “Café Bures” a la una del mig dia, ja que és l’hora punta d'activitats i servei de plats. Gran moviment a la cuina amb la intensitat dels cuiners i cambrers que van amunt i avall preparant plats, remenant menjar, els efectes de fum que hi ha quan cuinen a les brases, etc. Planxes, microones i fregidora atreuen la nostra mirada i totes les accions matisades per l'efecte de llum que entra per la finestra. Vaig haver d'inclinar la càmera lleugerament perquè sinó no podia agafar tot l'espai que volia dins del pla. Vaig haver de capturar l'espai doncs posant la càmera davant dels fogons però amb una inclinació buscada. I com em va agradar el sorollet de la carn a les brases, el clink dels plats damunt les taules.."

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minuts Lumière rodats en equip lleuger

Aquí podeu veure els Minuts Lumière que hem estat rodant amb càmeres domèstiques de tot tipus. Esperem que els disfruteu!!!

ALBA GARRIDO

BEATRIZ MAGALHAES

ESTHER COTS

MARIA BERZOSA

MARTA SÁEZ

MELANIA RODRÍGUEZ

NATACHA GONZÁLEZ

PAULA BONNIN

VICKY ESPEL

ALBA MARÍN

ANDREA CABALLERO

ARIADNA FELIPE

Pàgines