Escola Montserrat Solà (Mataró)

Rodem les primeres seqüències: com ha anat?

Aquests dies de rodatge han anat molt bé. Ens ha agradat treballar de forma tranquil·la en grup, a vegades a classe no ho podem fer. Cadascú ha fet molt bé la seva feina, això d’anar canviant de càrrecs estava bé. El càrrec que més ha agradat era el de sonidista, doncs tot i que el de càmera agrada molt, et poses molt nerviós per si sortirà bé, també fer de director agradava doncs podies dir als altres que havien de fer. Els que feien de protagonista també ho han fet molt bé, estaven tranquils i concentrats.

Creiem que ens ha sortit molt bé! Tenim moltes ganes de veure el resultat final.

         

Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiències de les primeres seqüències

Alex Escamilla

A la nostra seqüència hem fet cinc plans:

1-    Surto anant cap a fora de l’institut, fent un tràveling en adhesió al personatge. En aquesta seqüència vam haver de fer primer la gravació de les imatges i després del so.

2-    Surto fora de l’institut, vaig cap al pont del Gornal, tot això passant per un pas de zebra.

3-    Pujo les escales del pont i em segueixen amb la càmera fixa al terra.

4-    Fixem la càmera a dalt del pont i m’allunyo de la càmera, baixant les escales.

5-    La càmera continua fixa a dalt del pont i gravem el paisatge:  les vies del  pont, una part de Bellvitge i a l’altra banda de la via es veu una part del Gornal, i al final del pla es veu Collserola i el Tibidabo.

 

Dennis Pizarro

Per la nostra seqüència hem fet 5 plans, el que em va agradar més va ser el de l’interior de l ’institut;  vam posar en practica l’adhesió,  va sortir molt bé fins i tot amb els problemes que van sorgir (passadissos estrets, so del carro) i el final del pla sortia cremat per la llum del carrer i mentre estàvem fent l’últim gir un de nosaltres va haver de modificar l’iris. Per últim, vam haver de gravar el so a part perquè si gravàvem el so a la vegada que la imatge s’escoltava el carro. 

El segon pla  va ser a l’exterior de l’institut; vam posar en pràctica elements interposats, en un pas de zebra la càmera estava posada a un extrem, i el personatge en un altre i els cotxes passaven, quan el semàfor es posa verd el personatge s’apropa a la càmera i s’allunya.

Al tercer pla vam posar el zoom al màxim i vam seguir el personatge mentre pujava el pont, el moviment de la càmera apuntant el personatge havia de ser molt suau.

El quart pla va ser sobre el pont, la càmera fixa i el personatge s’allunya fins arribar a l’altre extrem del pont i baixar les escales.

El cinquè pla va ser també sobre el pont, la càmera fixa gravant el paisatge urbà a la llunyania.

 

Iván Piñero Núñez

La meva experiència ha estat molt positiva, ja que l’oportunitat de poder treballar amb material professional és molt excitant. M‘ha agradat molt filmar al carrer perquè era com a les pel·lícules, tots els membres del grup hem passat pels diferents càrrecs  que hi ha. A mi el que més em va agradar va ser el de càmera i fer de director. Vam fer quatre plans, però jo només vaig poder estar en els dos primers; el primer el vam gravar al passeig de Bellvitge on passava molta gent i era una mica complicat per al so i perquè molta gent es quedava mirant la càmera i no quedava del tot bé, el segon pla va ser al parc on hi havia poca gent,  però feia molt de vent i això distorsionava una mica el soroll; tot i això ,  en conclusió va estar molt bé.

 

Marc Sánchez

Va ser molt divertit;  al principi havia de  fer claqueta, així per fer la primera escena. Més tard jo havia d’anar descalç, per captar el so dels peus del meu company. A la tercera sessió vam sortir de l’institut a gravar a qui feia d’actor. Era a la carretera i jo feia del que gravava, era bastant divertit perquè era bastant fàcil. I a la quarta sessió vaig fer de director, jo havia de dir quan es gravava i quan es feia STOP.

 

Maria del Carmen Mitjans

Em va agradar molt! Jo vaig començar fent el full d’script,  al principi no m’agradava gaire perquè no entenia el que s’havia de fer, però després  ho vaig entendre i em va agradar molt.

Després vaig fer de claqueta i havia de dir el pla i la presa que fèiem i el grup que érem,  això ja em va agradar més .

La primera seqüència vam fer-la a dins de l’institut,  per fer el so per a la primera seqüència el càmera i el sonidista havien d’anar descalços perquè les seves passes no es sentissin al mateix temps que les del personatge.

La segona seqüència va ser en un pas de vianants, vam pensar que seria més interessant que quan el personatge s’apropés i s’allunyés cap el pont es veiés el tren .

Al tercer pla jo feia de càmera i havia de  seguir el personatge que anava pel pont, era una mica difícil i ho vam haver de repetir dues vegades. A mi em va agradar molt ser el càmera perquè al principi costa controlar la càmera,  però desprès ja no costa tant.

El quart pla era a sobre, el personatge havia de passar fins al final del pont i baixar les escales jo feia de sonidista també; ja ho avia fet abans quan vam fer els minuts lumiere .

L‘últim pla vam fer-lo del paisatge en el qual sortia el tren i el paisatge i va quedar molt bonic perquè feia sol.

A mi m’ha agradat molt tot perquè hi havia coses que no sabia fer i ara ja en sé una mica més. Ha estat  una experiència molt bona.

 

Marta Valero

Jo no vaig poder gaudir molt de l’experiència de gravar, perquè vaig haver d’anar al metge, però el primer film el  vaig filmar i dirigir jo. Va ser bastant divertit, al principi vaig muntar la càmera amb el trípode i vam haver de fer nivell un munt de vegades perquè no sabíem com fixar la càmera.

A l’actriu, Pamela, li va costar molt fer bé l’escena, perquè no entenia del tot el que havia de  fer. També la gent de l’institut que passava pel passadís no ens deixaven treballar bé.

Al final,  després de tot,  ens vam quedar amb una de les escenes.

 

Nona Khalatyan

Hem posat en pràctica aproximacions progressives i el personatge s’allunya i s’apropa  i a la vegada elements interposats. A l’hora del rodatge vam tenir problemes perquè feia molt vent i havíem de tenir molta cura amb el so. Vam fer diverses  preses  per cada pla . No pensava que trigaríem tant en el rodatge però vam estar quasi tot el matí rodant. Al final vam gravar un Wild Track per si a l’hora de muntar ho necessitàvem.

Muntar la seqüència ha estat més fàcil,  però no sabíem quina presa agafar de cada pla i també ens ha costat igualar el so, perquè canviava amb cada pla.Crec que al final ha quedat molt bé .Vaig fer d’actriu, creia que seria més fàcil, però sempre hi havia alguna cosa que no estava bé.  També vaig fer de sonidista al gravar el Wild Track. Les coses s’escoltaven d’una manera molt atraient.Gravar va ser molt entretingut,  però ens vam cansar una mica. M’ha agradat molt. 

 

Pamela Aguileta

Me ha gustado mucho rodar una secuencia, he aprendido cosas nuevas e interesantes. Disfruté mucho al saber cómo filmar con los ángulos correctos y la temperatura ideal en la cámara. Lamentablemente,  no pude tener experiencia como cámara o sonidista, pero tengo experiencia como actriz y eso significa mucho también, porque es parte de la grabación y trabajo final. Al principio tuve miedo porque muchas personas me vieran en pantalla grande, pero creo que es una experiencia única y ¡hay que aprovecharla! Cuando trabajas con las personas indicadas y el ambiente correcto es más agradable filmar y aprender y así fue como me sucedió. Fue fenomenal y espero con muchas ganas poder tener nuevas experiencias en Cinema como sonidista o cámara. 

Montaje:

Nuestro grupo ha estado experimentando con la secuencia “a  través del cristal”  en varias escenas, acompañadas de sombras y ángulos.

 

Raquel Ruiz

La meva experiència va ser molt bona, em va agradar molt. Primer vam anar a la Rambla Marina. Quan vam ser-hi  vam decidir quin lloc de la Rambla ens agradava més. Ens va agradar més veure com passava la gent quan venia la Nona, així a part del personatge que s’apropa a la càmera també vèiem elements interposats. Vam haver de fer quatre preses perquè a la primera la Nona va riure, la segona la gent mirava, però no es notava molt,  la tercera havia quedat bé, però va sortir un home corrents per darrere i la quarta va ser la definitiva. Després vam anar cap al Parc Nou i vam escollir el banc on anàvem a gravar, i quan el vam escollir vam començar a muntar una altra vegada. Eren quatre plans i de cadascun  vam fer com a mínim tres preses. Al final vam fer un wiltd track per si de cas el necessitàvem. També va venir la Laia i ens va fer fotos i va veure con gravàvem els tres últims plans.

 

Tehmina Safdar

L’experiència que vaig tenir al rodatge va ser molt bona i emocionant, em va agradar molt.  Jo al començament vaig fer de claqueta i apuntava el que fèiem, també vaig  fer de sonidista, directora i càmera. Quan vaig filmar  em va agradar perquè vaig dirigir, he après molt  sobre com filmar i moltes més coses.  M’ha agradat moltíssim tot el que vam fer  en el rodatge. Aquesta experiència ha sigut una de les mes bones que he viscut, també perquè m’agrada molt el cinema i totes les coses relacionades amb cinema o fotografies. També fent aquest rodatge he sabut més, encara que sigui difícil rodar però ho intentem,  les coses surten millor i si no una altra vegada i al final surt molt bé.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrenem les nostres primeres seqüències!

Per fi podem estrenar les nostres primeres seqüències al bloc. Nosaltres estem molt orgullosos de la feina que hem fet.

Esperem que us agradin!

 

El personatge s'allunya / s'acosta

 

Des d'un altre espai a través del vidre, aproximacions progressives i elements interposats

 

Elements interposats i d'esquena

Pàgines