Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

Filmin, primers visionats

Tallers Modulars

Som els alumnes de 1r de batxillerat artístic del Broggi, ens estrenem al bloc per explicar-vos la nostra experiència amb el primer visionat de films amb FILMIN.

El passat divendres vam fer a classe una sessió de comentari de films vistos durant les vacances de Nadal.

Aquest primer visionat ha estat totalment lliure, vam triar la pel·lícula en funció del nostre gust i/o interès. A classe vam explicar una mica alguns títols i els professors vam fer algunes recomanacions però la idea era que a partir dels primer visionats poguessim pactar conjuntament:

  • com fer el recull dels films vistos, com compartir-los entre nosaltres
  • com hauríem de fer un comentari escrit d'un film vist i,
  • quines altres propostes ens venen de gust fer després dels visionats

La sessió la vam fer oral, voluntariament anavem explicant quin film havíem vist i què ens havia semblat... Cadascú a la seva manera, sense guió fixe.

  

Acords i coses que van sortir després d'aquest primer comentari oral:

  • Calia obrir un document al drive on tothom anotés quin film havia vist i fes un resum del que havia explicat oralment.
  • Hauríem de pensar una disposició de l'aula diferent pels dies que expliquem els nostres visionats, potser millor en rotllana.
  • Que quan expliquessim el film vist ho hauríem de fer des de tres vessants: 1. síntesis breu de la història, 2. fixar-nos en les tries cinematogràfiques en quan a: so, llum, plans, colors, com estava filmat el personatge, i 3. opinió personal.
  • Estaria bé fer un rànking dels films més vistos i compartir-lo amb 2n Batx Artístic.
  • Fixar una propera data per comentar els propers visionats. 
  • Fer la segona sessió de comentari de films amb els alumnes de 2n Batx Artístic.
  • Fer il·lustracions a la classe de Tècniques i Dibuix Artístic.

Aquest primer visionat ha estat el nostre primer contacte amb Cinema en curs. Valorem molt positivament tenir la possibilitat de veure pel·lícules i d'aquesta manera poder apropar-nos al món del cinema. Ha estat interessant saber quins films han vist els companys i aquesta primera sessió també ens ha anat bé per ordenar les idees del grup i sobretot ha estat un punt de partida per saber quin és el següent film que volem veure en relació al que han dit els companys !!

De moment encapçala el rànquing de film més vist:

Paranoid park 4

Million dolar baby 2

La mujer sin piano 1

El Chico 1

La Plaga 1

Litlle fugitive 1

Déjame entrar 1

El hombre que sabia demasiado 1

Tiempos modernos 1

El ladrón de bicicletas 1

Roma ciudad abierta 1

Alemania año cero 1

Bringing up baby 1

Anirem seguint els posts dels instituts que participeu a Filmin, i aviat publicarem els nostres primers escrits !

Escola de Bordils - Experiències Cinema en curs (Bordils)

Analitzem el pla del món de La Immaculada

Els nens i nenes de 4t hem fet el visionat del Pla del món 'Des del terrat' de l'escola "La Immaculada" de Vilassar de Dalt, i hem analitzat els següents elements:

- Qui ho a fet: alumnes de 2n.

- Dia: 21/11/2014

- Moment del dia: 4:30h, 16:30h o 2/4 de 5h

- Lloc: des del terrat

- Cartell: Des del terrat, dia, hora, lloc, escola...

- Núm. de plans: 1

- Enquadrament: carrer, núvols, arbres, pisos, llums de nadal, cotxes, muntanyes i mar al fons.

- So: llegeixen el títol, veu dels nens i nenes, cotxes, ocells...

- Format: 16/9

- Meteorologia: Fa sol amb núvols petits.

- El marc de la finestra no es veu però surt la reixa del terrat.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

Nader i Simin, una separació

Jodaeiye Nader az Simin, traduït al català, Nader i Simin, una separació, és una pel·lícula d’Iran creada l’any 2011, on es narra la història d’un matrimoni que s’està separant i pel mig d’aquest procés es troben amb molts conflictes ocasionats per aquesta separació.

El que més m’ha sorprès d’aquesta original història és la llibertat que té Simin sent una dona musulmana. En aquest segle, encara, tenim la visió de l’obediència a l’home, que reflecteix la relació de Razié i Hoyyat, parella culpable de la majoria de conflictes entre Nader i Simin. Tots aquests problemes també són viscuts i patits per l’única filla que té la parella, Termé, nena d’onze anys que ha d’escollir si quedar-se amb el seu pare i seguir visquent la seva vida, però sense la seva mare, o anar-se'n amb la seva mare i començar de nou una nova vida en un altre país.

Tota la pel·lícula esta ambientada amb colors neutres i foscos, en diferents plans, però dels mateixos llocs, com la casa de Nader i Simin, el jutjat i dins del cotxe, també es pot apreciar què hi ha fora de camp, on se sent soroll o un dels personatges parlant i no es veu ningú a la pantalla, com per crear tensió i expectació, donant-li molt dramatisme a la pel·lícula, ja que en cap moment hi ha una part d’alegria i felicitat. El so és un dels recursos cinematogràfics potent en aquest film ja  que dóna molta força i sentimentalisme a la història i reforça el final inesperat.

Sense dubte recomanaria veure aquesta pel·lícula, ja que et mostra una idea diferent del que ens creiem avui dia, del que és la vida dels musulmans i les separacions entre ells.

Gina Quesada.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

 “Nader y Simin, una separación”, és una pel·lícula dirigida per Asghar Farhadi publicada l'any 2011.

Un matrimoni se separa i l'home decideix contractar una dona per fer-se càrrec del seu pare. A partir d'aquí, comencen els problemes i enfrontaments a causa que ell no sabia que la dona estava embarassada. Simin vol marxar a l'estranger amb la seva filla, però Nader té els seus motius per no anar-se'n: ha de cuidar del seu pare, el seu treball. Razié estava interessada i disposada a cuidar del pare de Nader tot el dia, però, a més a més, havia de fer les feines de casa. Mentrestant, Simin s'acomiada del pare de Nader i se'n va a viure amb la seva mare. El primer dia de treball la Razié, demana si el seu marit podria substituir-la però sense dir-li la veritat: estava treballant sense el consentiment del seu marit. Pocs dies després del seu contracte anuncia a Nader que no pot continuar treballant perquè és un treball molt dur per a ella. Quan Nader i la seva filla Termé arriben a casa, veuen a l'avi que està a terra agafat amb una corda al llit perquè no caigui ja que Razié havia de marxar al metge, i això causa que Nader la despedeixi i a més a més, l'acusa de lladre perquè faltaven diners d'una habitació on no es podia entrar i casualment era la quantitat que ella cobrava. A partir d'aquí comencen les discussions i els problemes. Simin anuncia a Nader que a causa que ell l'havia empaitat fora de casa, ara Razié està a l'hospital. Ell intenta explicar al marit de Razié la causa de l'estada a l'hospital i s'empipa tant que no vol parlar, sinó discutir. El jutge valorarà la situació i decidirà una sèrie de decisions i Nader confirma que no sabia que Razié estava embarassada. A rel d'aquest fet, el jutge necessita testimonis per confirmar els fets i a partir d'aquí decidir si Nader anirà a la presó. Razié acaba confirmant la veritable raó de l'avortament causat pel seu marit, Royyat. L'avortament ha sigut provocat perquè dies abans un cotxe li havia donat un cop i la mateixa nit es va trobar molt malament. Finalment, Termé ha de decidir amb qui vol viure; amb el seu pare o amb la seva mare.

 

Un aspecte molt important que he analitzat durant la pel·lícula és que el director ha decidit fer-la càmera en mà. En totes les seqüències estem a sobre de cada personatge que ha de parlar i sempre de manera detallada i concisa. Hi han hagut molts moments de tensió i és una pel·lícula en la qual costa enretirar la mirada de la pantalla per saber què passarà més endavant a causa dels conflictes entre les dues famílies, però el conflicte més gran és al final.

Personalment m'ha agradat aquest film, però respecte el final he trobat que el director l'ha deixat a mitges, ja que, no sabem finalment a quin acord han arribat les dues famílies ni la decisió que ha pres la Termé. Ha deixat un final obert en el qual l'espectador s'ha d'imaginar el seu final i per a mi em sembla difícil pensar en el final que li escau més.

Anna Álvarez

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“WHITE MATERIAL” de Claire Denis

Després de visionar l'extret de " White material", per grups hem parlat de com se sentia la protagonista. Tots els grups hem coincidit que, al principi quan va amb autobús, la veiem  enyorada, trista, pensativa i després  hi ha un gran canvi, està feliç, contenta, lliure, tranquil·la, despreocupada...

En quan a la situació emocional cada grup ha fet la seva hipòtesis.

  • És una noia que s’ha exiliat i fa poc que ha arribat a un nou país. En el segon pla de l'extert, ens sembla que no se sent molt a gust, pensa, enyora casa seva, no està molt segura del que fa. Despés canvia , han passat uns dies i ja se sent més segura i lliure per anar descobrint el lloc on viu ara.
  • La protagonista se'n va a viure a un altre lloc, no sap com li anirà i mentre hi va amb un autobús, està trista, reflexiona del perquè canvia, comença a sentir enyorança de casa seva  i recorda els moments feliços que va viure quan podia anar amb moto, quan es sentia lliure i sense preocupacions. 
  • És una noia que torna al país on va néixer i en el  pla que va amb autobús  està com dubtant de si ha fet bé de prendre la  decisió de tornar . En el següents plans que va amb  moto  la veiem que se sent lliure, segura, contenta i convençuda de que sí , que ha pres la decisió correcta i està molt feliç. Necessitava respirar l’aire d’on havia viscut de petita.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

La solitud del corredor de fons

Tallers Documentals

La solitud del corredor de fons és una pel·licula que es va estrenar l'any 1962 dirigida per Tony Richardson. L'argument es basa en un jove que va ser condemnat a un reformatori per delinqüència juvenil i l'intent d'integrar-lo a la societat a través de l'esport.

Al llarg de la pel·lícula ens mostra que, Colin Smith, el protagonista, és un jove aficionat a la carrera de fons que per a ell, és una manera de desconnectar i on se sent més lliure. Mentre entrenava recorda com era la seva vida abans d'estar al reformatori i pensa que això és “millor” i és privilegiada. El director ens ha volgut mostrar la manera de viure abans de ser empresonat, situacions en què Smith es passava els dies fora de casa mentre anava a robar amb el seu amic, mentre la seva mare estava al càrrec dels seus dos germans petits i el pare que estava a les portes de la mort. Apareixen força tràvelings com quan els porten en furgoneta per entrar al reformatori per primer cop i ens mostra alguns plans de l'entorn en què està situat. Durant tota la pel·lícula Richardson ha volgut tenir molt present el so, afegint-hi música per fer més amens els plans que vol mostrar a l'espectador. També apareixen diversos plans amb panoràmica i n'és un exemple quan al principi de la pel·licula presenten els sis nous nois del reformatori, i alhora els retrata des de diferents angles. Quan els fan la primera visita juga molt amb el nítid i flou, per donar a entendre que és el que ens vol mostrar i com ho vol mostrar. D'aquesta manera, també apareix la profunditat de camp que és en flou. Quan el comandant entra a l'habitació dels nois, que està tota fosca, fa un joc d'ombres que provoca intriga pel que farà i els il·lumina amb un lot a cadascú d'ells. Poc després torna a aparèixer flou en el pla quan l'Smith està al despatx parlant amb el comandant i de fons, per la finestra podem veure la força que té en el pla el fet que està nevant molt fort amb un color grisenc que acompanya molt bé en el pla.

La seqüència que més m'ha agradat ha sigut quan l'Smith i el seu amic roben el cotxe i coneixen les dues noies que veuen pel carrer. A partir d'aquí cadascuna s'enamora de cada noi i fugen com bojos enamorats sense importar-los el mínim què pot passar. Quan lloguen una habitació, una per a cadascun d'ells i l'endemà marxen tots quatre a la platja.Des del meu punt de vista, la seqüència que més m'ha impactat ha sigut quan tots s'han posat d'acord per donar cops amb els coberts sobre la taula, era com una manera de manifestar-se que el menjar estava dolent i tot això havia sigut a causa que el seu company Steisy havia fugit, tot i que ells ja sabien que això comportaria conseqüències. 

Personalment, encara no sé si és que el director ha volgut deixar un final obert del perquè Smith va parar de cop i volta quan ja estava a pocs metres de ser el guanyador de la cursa contra un col·legi privat mentre tots els seus companys i altres persones li deien que havia de continuar. Ha deixat com un final obert en què cadascú es pugui imaginar el perquè d'aquesta decisió. Aquesta seqüència ha provocat tensió i ha sigut molt impactant per haver deixat que guanyés l'altre i no haver seguit.

Anna Álvarez

 

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Tallers Documentals

Vaig triar de visionar aquest film perquè el títol em va cridar molt l’atenció, però sincerament, no sabia pas quin tipus de pel·lícula em podria trobar, ni de què es podria tractar, ni cap cosa semblant, ja que era un títol peculiar que no tenia cap significat clar per poder-te imaginar quin seria l’argument.  

Aquest film tracta d’una situació quotidiana, en molts dels aspectes com qualsevol altra família, però amb una duresa que colpeix. Són una família estrangera i la figura del pare no existeix ja que la família està formada per una mare i uns fills de diferents pares. Tenen una situació difícil ja de ben petits i una sèrie de problemes econòmics. 

Procedeixen d’un entorn pobre en el qual han de fer el possible per seguir endavant, i tot i els múltiples problemes, intenten seguir. La seva mare podem dir, que és la culpable de tota aquesta situació, ja que un dia com qualsevol altra decideix abandonar-los per marxar a treballar fora. La situació els superava i necessitaven diners. Els va dir que tornaria aviat i així va ser tot i que van ser-ne més dies dels esperats. En tornar, va fer maletes i va marxar de nou dient que tornaria per Nadal, però aquest cop no va ser així. Els fills en aquell moment van perdre l’esperança de poder-la tornar a veure. Aquesta situació va ser la que em va costar més d’assumir de tota la pel·lícula, i la qual, per part meva en cap moment del film puc entendre-la. 

Una de les seqüències que trobo més interessant  és la inicial, quan veiem al tren la mare i el germà gran, acompanyats d’una maleta, en la qual dins hi ha la resta dels germans a qui no  pot veure ningú perquè la mare en presentar-se als amos de la casa en la qual viuran, només  es presenta ella i el fill gran, de manera que els altres no poden ser vistos per la resta de gent. 

En aquest pla hi ha un contrast clar entre la llum fosca de l’exterior i la llum artificial de dins el tren. El so és important perquè no hi ha veu dels actors, sinó que només s’escolta el soroll del tren i ens capta l’atenció i dóna una sensació d’ intriga i inquietud pel que passarà. Excel·lent i potser premonitori del desenllaç final.

La moralitat de la pel·lícula podria ser el fet  que el que més necessiten  no són els diners per estar bé, sinó la figura de la mare, a la qual li donen més importància que a qualsevol alta cosa.

 És un film molt interessant, el recomano. 

  

Queralt Fernández

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Un estiu amb Monica

Tallers Documentals

UN ESTIU AMB MÒNICA (1953)

Director: Ingmar Bergman

PERSONATGES

La Mònica és un personatge curiós que trenca amb els estereotips de la dona actual. La seva manera de tractar amb el seu noi, els seus gestos,  l'estrany costum de ficar-se bé la faldilla d’una forma poc fina i una mica basta, la seguretat que transmet a l’hora de moure’s i dir les coses. Té un caràcter aparentment fort i dur. 

El Harry, tal com diu la Mònica, és un home dolç. Mostra tendresa, empatia, molta estimació i afecte a la Mònica, protector, etc.

 

RESUM

La Mònica comença a sortir amb un noi, Harry. El coneix a un cafè parlant de la vida i els conflictes laborals. Es veuen sovint i decideixen anar un dia a dinar a casa d’ell. Sobtadament, arriba massa d’hora el seu pare a causa d’un mal d’estómac i la Mònica marxa cap a casa seva. Quan el Harry l’acompanya fins a casa, es troben a un antic amic de la Mònica, el qual se’n riu d’ell. Un cop s’acomiaden, al tornar el Harry cap a casa, es troba amb l’antic amic de la Mònica i seguidament el pega. 

La Mònica treballa en una botiga acompanyada d’uns quants nois, on tots volen sortir amb ella. A casa seva, el seu pare la pega quan s’emborratxa. Ella decideix marxar de casa i anar amb el Harry. Ell té el pare a l’hospital i la tieta a casa, la Mònica no es pot quedar amb ell. Decideixen anar al vaixell del pare del Harry i passen la nit allà. El dia següent, el noi marxa tard a treballar i deixa la Mònica dormint al vaixell. Cap dels dos està satisfet amb la seva feina i decideixen fugir junts amb el vaixell del pare del Harry. 

Arriben fins a una zona de platja i roques abandonades on s’hi estan uns dies. Viuen banyant-se al mar, bevent cafè, gaudint de la vida. Viatgen a diferents zones amb la barca. Un dia, asseguts en unes roques d’una illa el Harry li diu a la Mònica que vol estudiar per aconseguir una bona feina, i que no poden estar tota la vida vivint així, sense preocupacions ni obligacions. Seguidament la Mònica li confessa que està embarassada però que no vol tornar a casa. Vol acabar l’estiu amb el Harry i seguir amb aquest ritme de vida. 

S’instal·len en una illa. Viuen la mar de bé fins que un dia es troben amb un home que els tira provisions de l’equipatge de la barca al mar i els crema una part de la roba. Cada dia mengen xampinyons i tenen pocs aliments. La Mònica convenç al Harry per anar a robar pomes i llet a una casa on ja n’han robat una vegada. Quan la Mònica entra al soterrani per agafar els aliments, els amos de la casa l’enganxen i la porten a casa d’ells. Truquen a la policia i li ofereixen un plat de menjar, però ella el rebutja. Quan estan despistats, s’aixeca de la cadira on estava asseguda i marxa corrents amb un tros de menjar a la mà. Arriba fins a la barca on en Harry l’espera. Tota desesperada plora i li diu que complicat que és tenir un fill amb les condicions que viuen. Ell l’incita a tornar a casa i buscar una feina i casar-se però ella es nega a tornar a la vida d’abans. 

L’estiu s’acaba i els aliments també. No queda gaire perquè tornin a casa i finalment, tots dos tenen ganes de tornar a la ciutat.

Un cop a la ciutat, aconsegueixen la boda, la filla i la feina. Les coses els funcionen bé.

Un cop tenen la filla, la Mònica és mostra desagraïda amb l’esforç que fa el seu home. Ell estudia, treballa i cuida molt de la filla. La Mònica només te queixes i tabac entre les mans. Es mostra com una dona vulgar, sense preocupacions, egoista i desagraïda. El seu home marxa de viatge per assumptes de feina. Quan torna del viatge, enganxa ala Mònica amb un altre home (el vell amic que es van trobar quan començaven a sortir). Tot i així, ella culpa al Harry per preocupar-se només de la feina i els estudis.  

Finalment es separen i el Harry es queda amb la filla i amb l’ajuda de la seva tieta i el seu pare pot tirar endavant. 

 

CURIOSITATS DE LA PEL·LÍCULA

En alguns aspectes, es nota que la pel·lícula és antiga. M’ha sobtat, quan la Mònica està treballant a la botiga i els seus companys de feina li fan pessigolles i li toquen els pits (en general abusen d’ella) i només es defensa amb un crit. Avui dia, una dona denunciaria aquests actes com una petita agressió. A la pel·lícula, la Mònica es mostra molt natural quan es queixa perquè li posen les mans a sobre. Es nota els anys de la pel·lícula i com han evolucionat els drets de la dona.

També trobo curiós els caràcters elegits per a cada personatge. Actualment, les pel·lícules romàntiques, habitualment, estan interpretades per la noia dolça i el noi més mascle i dur. En aquest cas, la noia adquireix un caràcter fort i dur, i el noi un caràcter dolç i tendre. 

La naturalitat dels gestos dels personatges és molt interessant. Interpreto que el director no buscava la bellesa d’una parella perfecta. No són el noi i la noia més guapos, més elegants i més buscats per transmetre una ficció de parella perfecta.  

 

OPINIÓ

Crec que tot i que personalment, no trobo que sigui un argument gaire complex, és un pel·lícula diferent, amb un drama i una història d’amor difícil de trobar. És una pel·lícula que transmet problemes de convivència i pobresa amb naturalitat i realisme. Té també una part més irreal i de ficció amb l’amor i la fuga cap a una illa. És una pel·lícula composta per plans i espais molt ben trobats i  amb sons d’animals i plantes de fons que ajuden a trobar-te més dins els personatges i el seu entorn.

 

Núria Masip

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

El niño de la bicicleta

Tallers Documentals

EL NIÑO DE LA BICICLETA

La pel·lícula “El nen de la bicicleta” m’ha semblat un bon film amb grans interpretacions i amb una direcció a darrera realment impressionant.

La història es refugia en un drama francès, creat per Jean-Pierre i Luc Dardenne, on es vol plasmar l’esperit d’humanitat i, al cap i a la fi, de vida. El film explica la història d’en Cyril, un nen d’uns dotze anys, que després que el seu pare el deixés en una mena d’orfelinat provoca a Cyril la necessitat de buscar-lo desesperadament i es troba accidentalment amb Samantha que li permet quedar-se amb ella els caps de setmana. Entre ells dos es crea un vincle molt especial, però Cyril no reconeix l’afecte que Samantha té per ell, tot i necessitar-lo desesperadament per calmar la seva ràbia. En Cyril ens dóna grans lliçons al llarg de la pel·lícula, lliçons d’humanitat, de força, d’autosuperació. Però Samantha, tot i no tenir el paper tan marcat com en Cyril, ens dóna la gran lliçó del perdó, de l’amor incondicional i de la fortalesa.

I és que és això el que la pel·lícula ens acaba mostrant. L’amor, el dolor, el perdó, la ràbia, sentiments que podem extreure a cada minut o, fins i tot, a cada segon d’aquest film. La interpretació del jove protagonista és simplement admirable, les expressions, les gesticulacions, el caminar... Impressionant. El fet que quasi tota la pel·lícula estigui corrent, o amb la seva bicicleta que tant l’identifica, crea un ritme molt marcat que no fa res més que crear-nos intriga. El so també és un clar protagonista d’aquesta història, que utilitza la música per entendrir-nos en els moments més impactants. Però el que més vull destacar és la fuga de llums i colors tan enigmàtica que se’ns mostra durant aquesta hora i mitja, cosa que crea una mena de suspens amb una dolçor força insòlita, però que ens transmet una immensitat de sentiments que són realment impossibles d’explicar.

En definitiva, estem davant d’una gran pel·lícula amb grans valors, amb un ritme perfecte on tens la sensació que res hi sobra, ni els moments més quotidians, ja que la utilització del so, a vegades monòton però tan real, la de la llum, inexplicable en la meitat dels plans, o simplement la del diàleg tan consistent, fa que arribem a enamorar-nos del protagonista i la seva història.

Júlia Torres 

Cultura Audiovisual

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Un estiu amb Monica

Tallers Documentals

UN ESTIU AMB MONICA

Un Estiu amb Monica és una pel·lícula de l’any 1952 dirigida per Ingmar Bergman, amb títol original Sommaren med Monika.

La protagonista s’enamora fugaçment d’en Harry, un repartidor en una petita empresa de ceràmiques. Es van conèixer en un petit cafè, l’inici de tota aquesta història amorosa. Amb els ulls tapats per una tela anomenada Monica, en Harry (un noi molt tímid), es deixa convèncer de pressa a fugir de la seva vida, gràcies als encants de la noia. Van cap a les platges en una petita barca, on vivien refugiats del món l’un sobre l’altre, però a poc a poc es veuran enfonsats en problemes, ja que la diversió i el seu paradís s’acabarà molt d’hora. 

L’evolució del seu amor durant la pel·lícula és un fet sorprenent, també reflecteix la situació d’aquells temps. Temps de pobresa on la vida quotidiana era molt sorollosa, escandalosa i caòtica, mentre la fugida simbolitza un viatge a la serenitat, la calma i la intimitat.

Buscant per Internet he trobat una anècdota que em va cridar molt l’atenció, el film va ser prohibit als menors de 16 anys en la seva estrena, ja que havia estat presentat com un film eròtic.

Isabel Pérez

Pàgines