Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut en un magatzem

Aquest minut està rodat en un magatzem al polígon industrial de les Vives a Sant Vicenç de Castellet.

El minut consisteix en un toro deixant un palet al terra i acte seguit un altre treballador engega una màquina que empaqueta les capses amb un plàstic.

L'enquadrament va ser bastant difícil de trobar, perquè no em decidia a si deixar més o menys terra, ni on tallar els laterals del pla. Ajustar el trípode perquè les línies estiguessin rectes, també va costar força.

A continuació vam buscar el balanç de blanc, no ens agradava cap dels que fèiem, quedaven massa ataronjats, i vaig decidir deixar un automàtic de la pròpia càmera.

Després vaig haver de decidir des d'on sortiria l'home que havia de posar en marxa la màquina d'embolicar, i em va semblar que era millor que entrés per la dreta del pla.

En un moment del rodatge la companya que feia la foto fixa es va entrebancar amb el trípode i va moure el trípode i la càmera. Vaig haver de tornar a buscar l'enquadrament, sort que aquest cop ja el tenia molt més clar i va ser un moment.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut a la xarcuteria

El meu minut Lumière ha estat rodat al supermercat Bonpreu de Sant Vicenç de Castellet, concretament a la xarcuteria. 

Per tal de poder documentar i filmar el minut vaig haver de fer una carta per demanar permís per poder filmar dins del supermercat. 

Vam anar a rodar al migdia. Amb la càmera en mà vam buscar l'enquadrament del pla. Vam haver de col·locar el trípode damunt d'un carro de la compra per tal que tingués més alçada. Llavors vam fer el balanç de blancs i l'ajustament del focus. Vam parlar amb la dependenta que estava treballant en aquell moment per explicar-li les accions que hauria de fer. Vam cronometrar quant trigava la màquina d'envasat al buit per aconseguir que s'obrís en mig del minut. Després vam fer un assaig per veure com encaixaven totes les accions.

A l'hora de realitzar el nostre minut, vam fer servir dos cronòmetres. Un que ens digués el temps que portava funcionant la màquina d'envasat per tal que en el moment just comencés l'acció de la dependenta, i un altre que ens cronometrés el minut en si.

Els nervis eren molt intensos a l'hora de gravar, però el minut va sortir com jo esperava. La dependenta entrant en el pla, agafant el bacó, tallant-lo, deixant els talls en la bàscula, agafant una altre embotit, repetint el procés, la maquina d'envasat que s'obria, després la noia agafava l'embotit de dins, el ficava en una bossa amb els altres embotits i els deixava sobre el mostrador.

Un cop passat el minut, vam cridar “tallem!”, vam plegar-ho tot, i vam agrair a la gent i especialment a la dependenta la seva ajuda.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge de Minuts Lumière (II)

El meu minut Lumière ha estat enregistrat a una finca a les afores de Castellgalí on hi crien i entrenen cavalls. Bàsicament ha consistit en filmar una seqüència d'un minut i veure com els cavalls salten i esquiven els obstacles.

Mentre preparàvem el set de rodatge, no estavam gaire tranquil·les perquè teníem por de que l'hora de gravar els cavalls com salten, aquests no ho féssin be i aleshores tindríem el minut perdut. Llavors vam decidir fer proves i fer que assajéssin els cavalls abans de començar, i així guanyariem en seguretat.

També vam tenir un problema amb l'enquadrament, perquè quan vam fer la prova d'exploració ho vam fer amb format panoràmic 16:9 de càmera de telèfon mòbil. En canvi, la càmera feta servir per la gravació només suporta un format de 4:3. Això ens condicionava força i ens vam haver treballar un altre enquadrament deiferent al que teíem previst. Tot i així, vam acabar trobant un enquadrament adequat.

Un cop ja teníem els cavalls preparats vam mirar de que tot estiguess en ordre, és a dir, que el micro estigués el seu lloc, l'enquadrament ben estiguess ven enquadrat quan ja teniam tot aixo vam fer el balanç de blanc.

Al començar a gravar, vaig haver de cridar "acció!", ja que sóc la directora. Tothom estava en silenci i els cavalls preparats per saltar, el sonidista el seu lloc, i el meu ajudant el meu costat amb un cronòmetre per calcular el minut. Quan quasi bé  estava apunt d'acabar, el cavall havia de saltar l'últim obstacle i en va tombar una part, però no ens va influïr en el minut. La part més emocionant va ser quan els cavalls passaven molt a prop de nosaltres, davant de la càmera.

Un cop acabat, vam anar a donar les gràcies a tots els presents per la seva col·laboració i també els hi vam demanar perdo per les molèsties.

 

Rania Boubouh

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodem Minuts Lumière

Els Minuts Lumière són una pràctica que consisteix en enregistrar una acció durant un minut, amb l'objectiu d'obtenir una seqüència fixa de gran valor documental.

Per iniciar la pràctica dels Minuts Lumière, els alumnes hem anat fent diverses exploracions de les nostres idees amb càmera lleugera o amb mòbil. Desprès, les hem presentat a classe i hem fet una tria de les millors opcions enregistrades, aprofitant els comentaris que ens han pogut dirigir els nostres companys i professors del projecte.

Un cop decidits els Minuts a enregistrar ens mancava fer els grups. A cada grup hem comptat amb les figures de Director/a o Càmera, Ajudant, Sonidista i Foto Fixa. El director és l'encarregat de gravar els Minuts i qui s'endu la nota de la pràctica a posteriori. L'ajudant s'encarrega d'ajudar al director i assistir-lo en tot moment. El sonidista és la persona encarregada d'enregistrar el so. La foto fixa és la persona que documenta amb fotografies el rodatge per un posterior "making off".

Aquest minut en concret ha estat enregistrat al pati del qual disposen el alumnes del Cicle Formatiu d'Obres de la Construcció del nostre institut. Consisteix, bàsicament, en realitzar un trencadís de rajoles, és a dir, tallar les rajoles en trossos més petits, per després polir-los amb una mola.

La organització principal ha versat bàsicament en seguir el protocol de rodatge. En primera instància, hem buscat, càmera en mà, l'enquadrament del nostre pla. L'acció no ha estat fàcil, ja que hem tingut el sol de cara i hem hagut de moure la bancada. A continuació, la col·locació del trípode, el balanç de blancs, ajustament del focus i una prèvia d'assaig per comptabilitzar els temps.

Un cop hem començat el nostre rodatge, hem anat força tranquil·les, ja que no hi havia molta pressió o tensió afegida, per la raó de que ho estàvem enregistrant al nostre institut. L'únic inconvenient era que com més tardéssim, el sol més ens podria fer la guitza, per tant haviem d'anar per feina però tranquil·lament.

Al crit d'"ACCIÓ!!", el personatge central del nostre minut ha començat a clavar el lloc per on es talla la rajola. A continuació, amb una altra màquina l'ha tallat i per últim ha pulit la petita peça amb una mola manual. En segon pla hi ha una sèrie de persones treballant amb totes aquestes peces. No hem tingut cap entrebanc, i un cop acabat, els hi hem donat les gràcies a tots els presents per la seva col·laboració.

 

Míriam Suárez

Rania Boubouh

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Tanquem el projecte "DeProp"

De prop és un projecte que es basa en unir, en un mateix espectacle, grups musicals i nous creadors de videoart. Nosaltres vam crear un muntatge de vídeo que acompanyava la cançó Landscapes del grup  “The Berlinist”.

Per triar quines imatges posàvem en el vídeo vam respectar la idea creativa del grup que era inspirada per la natura. Primer vam filmar plans nosaltres soles i després acompanyades pels professors vam gravar plans a la muntanya. Amb els plans que nosaltres havíem filmat i altres plans que ens havia fet arribar la Meritxell Colell vam fer un primer muntatge del el videoclip nosaltres soles.

Partint d’aquest muntatge inicial, un dia amb la Meritxell Colell vam fer una sessió llarguíssima de muntage que va servir per acabar de donar forma definitiva al videoclip.

El dia 5 de novembre un grupet de nosaltres vam anar a la Pedrera de Barcelona on té lloc el festival Deprop. Allà, el nostre muntatge va ser projectat mentre el grup “The Berlinist” tocava la cançó en directe. També, just abans d’entrar al concert, una representant del nostre grup va ser entrevistada. Això, juntament amb l’èxit que va tenir el concert i el fet de poder conéixer els músics després de l’actuació, ens va fer sentir aquest projecte com molt ben aprofitat!

També, a la biblioteca del nostre centre vam presentar el nostre muntatge a la resta de companys del nostre institut. Va ser la nostra primera presentació i explicació en públic del treball fet a Cinema en Curs. Potser per aquest motiu estàvem molt nervioses. Malgrat els nervis va anar prou bé, i als companys els va agradar molt.

 

Fotografia 1: Muntatge amb la Meritxell Colell

Fotografies 2 i 3: La nostra explicació a la biblioteca

Fotografia 4: Entrevista a La Pedrera

Fotografia 5: Imatge de grup amb alguns membres de "The Berlinist"

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació INS Castellet

Hola amics i amigues!

Sóm l'INS Castellet i aquest any endeguem una nova i apassionant entrega del taller de Cinema en Curs. Aquí us presentem una foto de grup perque ens poguem començar a conéixer. Sóm la Desirée, la Magda, la Xènia, la Daniela, la Míriam, la Laura i la Itziar. A la part inferior i també d'esquerra a dreta, tenim a la Judit, la Paula, la Jessica, l'Anna i la Rania.

En l'apartat metodològic, us comentarem que estem ben immersos al projecte "DeProp" i estem començant a realitzar els muntatges, després d'uns dies de visionar moltes seqüències, tant fetes per nosaltres com per altres instituts. Estem molt entusiasmats i entusiasmades amb aquesta primera aproximació que ens brinda el grup The Berlinist. A nosaltres ens toca posar imatges a la cançó "Landscapes".

Us volem enviar una forta abraçada a tots els membres de la comunitat de Cinema en Curs.

 

INS Castellet

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Experiència a París

Experiència a Paris

El viatge a París ha sigut una experiència totalment diferent per molts motius.

El dijous ens vam haver de llevar a les 3 per poder sortir d’aquí a les 3:30 i estar a l'aeroport a les 4:50, tot era una experiència, no  havíem anat mai soles a l’aeroport, no sabíem com anar, els nervis de 'l avió, de la presentació... Enl arribar a l'aeroport, els nervis anaven augmentant i ens varem trobar el Lluís, la Meritxell, les dues Laies, el Rafel i el Pep. Vam anar al control per agafar l 'avió direcció Orly. Va ser un vol tranquil, amb normalitat és més vam arribar una miqueta més d’hora del previst. Una vegada allà nosaltres anàvem una mica perduts, tanta gent, metros, trens... Volíem agafar un tren que anava directament de l'aeroport a una altra estació però ens vam trobar que estava en manteniment, i vam sortir per agafar un bus i anar a Anthony, després vam agafar un tren i anar al centre de París i després fer el trajecte amb metro. Per fi arribem a París! Baixem a Oberkampf, allà teníem l’hotel però abans ens vam parar a esmorzar. Al acabar, ja vam anar a l 'hotel a deixar les maletes i vam marxar cap a la Cinémathèque, al arribar allà va ser tot molt impressionant, era el lloc on estàvem a hores de presentar el film filmat per nosaltres davant de molta gent d’arreu del món. Abans d’entrar vam estar una estona en aquells jardins, a les 14:00 era el moment d’entrar. Al entrar per la porta de la sala, on projectarien el nostre film, em vaig quedar al·lucinant, era increïble, una sala molt gran i una pantalla enorme, i poc a poc s’anava omplint de gent. Vam veure diferents films d’altres alumnes i sortien a comentar-ho, personalment, els films no estaven del tot malament per algunes seqüències i plans, però trobava que hi havia massa diàleg, que es centraven més en actuar que en filmar. Arriba el moment, el nostre film, comencen els nervis altre cop, s’acaba el film, veiem que és un del que més ha agradat per la reacció de la gent. Hem de sortir davant de moltísisima gent i els nervis augmenten, ens fan preguntes i ho contestem entre tots, mentre la Núria ho traduïa. Ja està, hem presentat el nostre film a Paris! Ja estem tranquils, tot ha sortit bé i al acabar ha vingut gent a felicitar-nos. Sentim una gran satisfacció, la nostra pel·lícula ha agradat, això està bé. Al acabar, vam sortir i vam anar al pont Neuf, allà podiem veure la torre Eiffel, es veia poc, però era suficient. Vam fer una caminada i vam anar a sopar, estàvem tots molts cansats, havia estat un dia bastant intens.

El divendres vam començar el dia esmorzant al mateix lloc que el dijous i desprès vam anar ja cap a la cinématèque, ja que tenien que presentar els del Institut Milà i Fontanals, va ser molt bo també, van fer-ho molt bé i la gent els hi va preguntar molt, jo em vaig sentir bé quan la gent li preguntava ja que aquí la gent deia coses perquè anaven a una aula d’acollida i allà tothom els va felicitar també. Al acabar, ja teníem temps lliure, i vam anar a veure Notre-Dame, em va agradar moltíssim, perquè de petita jo havia vist la pel·lícula i era igual. Quan estavem allà, vam entrar a dins, i les finestres, els arcs... Tot d’un altre segle. Era impressionant. També voliem anar a veure un pont que hi havia molts cadenats de gent que ho posava allà, i vam anar amb el Lluís mentre que els de Milà i Fontanals anaven a una Mesquita. Ens vam trobar a una creperia on hi havia unes creps boníssimes! Desprès d’això vam sortir per anar a veure la torre Eiffel de nit, i vam agafar un metro que era descobert per sobre del Sena i es veia la torre Eiffel també, impactava molt, era molt gran amb llums i desprès a les 12 s’encenia unes llumetes que feien pampallugues, era molt bonic. Desprès ja vam anar a agafar el metro, perquè al dia següent teníem que llevar-nos d’hora també per fer maletes.

L’ultim dia a París, preparem maletes i ja ho deixem tot preparat a baix per quan vinguem a recollir-les. Anem a esmorzar on sempre i després allà mateix agafem el metro per anar a Montmartre, pel carrer Lepic pugem unes pujades i finalment arribem a la plaça on estan tots els pintors/es. Allà també hem vist les escales on es va filmar Elsquatre-cents cops. Vam baixar fins a baix i vam agafar menjar per la zona de Pigale i ens vam a asseure a menjar en un parc que estava per allà a prop. També vam provar els típics macarons un de cada i em van agradar molt. En acabar de menjar, com que havíem d'agafar d'hora l' avió, ens vam separar per  i nosaltres vam anar a la torre Eiffel per fer-nos fotos a la gespa. Quan ja quedava poc, vam anar amb metro fins el Louvre, i vam veure la piràmide però no vam entrar, no teníem temps.  Quan arribem al aeroport, després de passar el control ens adonem que hi ha un retard, d’una hora i mitja. I el temps començava a posar-se lleig. La cosa començava a empitjorar quan ens diuen que hi ha una tempesta elèctrica i que ens han d'enviar a un altre aeroport. La gent es començava a posar nerviosa perquè hi havia molts nens petits. Sortim cap a fora per esperar uns autobusos i cada vegada hi ha més gent reclamant. La gent es va esverant cada vegada més, perquè els busos no arriben. Estem casi dues hores allà fora esperant i no ve ningú, fins que finalment ens diuen que no hi ha vol ni res i que ens tenim que quedar allà. Era molt rar tot, no m’ho acabava de creure del tot, però vam anar a una sala on hi surten les maletes i ens vam estirar allà tots mentre el Lluís i Rafel anaven a preguntar a veure què passava i què s’havia de fer, mentre ens comunicàvem amb la Núria, Meri i les Laies. Al cap d’una estona ens diu el Lluís que hem d' anar a una sala que han preparat especialment per descansar tots amb unes gandules, preparades amb mitjons, raspall de dents, coixinets inflables... Encara que havíem  desperar-nos a les 7 per anar a esmorzar i embarcar. Vam arribar a dormir tots però també estàvem una mica nerviosos pel fet de no saber què passaria. Finalment sí, agafem l’avió i anem direcció Barcelona.

Ha sigut una experiència diferent viatjar a un país per presentar un film fet per nosaltres davant de molta gent, veure monuments com la Torre Eiffel, Nôtre-Damme, etc. I dormir en un aeroport. Coses que mai hagués pensat que passarien!

Alba Marín

 

Pàgines