Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Carta als alumnes del Júlia Minguell: proposta de categories compartides

Estimats companys del Júlia Minguell,

Com porteu tot el procés de creació de la pel·lícula? Esteu preparats pel rodatge?

Nosaltres hem hagut de rodar abans la nostra pel·lícula perquè la nostra cineasta Meritxell ha de marxar uns dies. La setmana passada va ser molt intensa, hem compartit moltes hores de rodatge i ens ho hem passat molt bé, tot i haver de matinar molt o passar fred o calor, o també hi ha hagut moments que estàvem cansats. Tot ha valgut molt la pena, estem molt contents de tenir aquesta oportunitat.

Una de les regles del joc per al nostre film final és compartir algunes categories amb vosaltres. Amb les presses, no us hem pogut escriure abans, tot i que teníem les categories pensades. Així que ho fem ara! Hem repassat i analitzat totes les que apareixen a la nostra pel·lícula i entre tots hem decidit proposar-vos aquestes quatre:

  • Fils elàstics: proposem aquesta categoria perquè ens ha agradat molt filmar algunes escenes on la càmera i el personatge s’apropen i s’allunyen. També hem volgut jugar amb llums i ombres inspirant-nos en el fragment de Les harmonies Werckmeister de Béla Tarr.
  • Mostrar l’emoció ocultant la mirada: perquè en aquesta categoria podem saber com se sent el personatge sense veure-li la cara, és una manera molt subtil d’expressar els sentiments. Ho hem fet a la manera dels germans Dardenne en La promesa.
  • Primers plans: ens agrada apropar-nos al personatge d’aquesta manera perquè pensem que ens aporta més expressivitat i informació sobre com està el personatge.
  • Insistències: ens agrada estar molt de temps amb el personatge per poder conéixer-lo millor. Els fragments de referència: Els nostres amors de Maurice Pialat i La senyoreta Oyu de Kenji Mizoguchi.

Esperem que les categories que us hem proposat us ajudin molt a l’hora de pensar la planificació de la pel·lícula. Tenim moltes ganes de saber com va la vostra pel·lícula!! Ja ens explicareu com va el vostre rodatge!

 

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Com vam fer el tràveling

Tallers Documentals

El pasat divendres 10 d’abril del 2015, dos companys i dues profesores vam anar a gravar el travelling que finalment sortirà al film.

Vam quedar a les set de la tarda, perquè volíem que hi hagués la típica llum del sol quan es pon i  aquella hora era perfecta per començar a rodar. Vam posar la camera al seient del darrere amb uns quants llibres de suport. Ens va costar una mica perquè al principi no hi cabia, ja que l’espai que hi havia era molt petit. Quan la vam muntar vam intentar fer el travelling agafant l’institut, però no podíem ja que la càmera estava enfoncant cap a l’altre costat per poder gravar la façana de La Escocesa i, és clar, no la podíem canviar a mig tràveling!

Vam fer la volta per la Rambla i vam agafar el carrer Pere IV. El recorregut previst era tot aquest carrer, però de tornada per la Diagonal, vam veure que pasava el tramvia i no ho vam desaprofitar!  Finalment, vam agafar plans del tramvia i de la posta de sol per darrere del Parc Central del Poblenou. 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Trobada amb les veïnes de La Escocesa

Tallers Documentals

La Carme i la Joana, veïnes de La Escocesa

Dilluns de 10:15 a 12 h vam anar a fer una visita a les veïnes que viuen al costat de La Escocesa. El motiu d'aquesta visita era veure quina relació tenien amb aquesta fàbrica, si tenien alguna cosa per explicar i si volien sortir al curtmetratge. 

Els vam fer un seguit de preguntes improvisades a partir del que volíem saber sobre La Escocesa.  Algunes d’aquestes preguntes eren: què sents al veure La Escocesa així? Què feien els teus pares? Per què els van acomiadar?, ... 

Desprès, al veure les respostes obtingudes de les veïnes, ens vam adonar que eren dos bons testimonis amb  moltes coses per explicar i que, a més a més, també tenien moltes anècdotes interessants.

La situació en què viu la senyora Carmen, em va transmetre nostàlgia, tristesa, malenconia,... perquè de la manera com explicava com n’era d’important per a ella La Escocesa i el que havien fet amb aquest espai, em transmetia aquestes sensacions. A més a més la Carmen és una senyora molt gran que viu sola i té ajudes de tant en tant. Alguns familiars, com el seu pare, van morir en aquella mateixa casa i això també em transmet tristesa.

Va haver-hi un moment en què va explicar que el seu pare estava malalt de càncer i el soroll de les màquines de La Escocesa li molestava molt, i això li impedia d’alguna manera que pogués millorar, perquè no podia descansar.

La Carmen ens va explicar moltes anècdotes, i una d’elles em va impactar molt ja que va dir que durant la Guerra Civil, estava anant cap a un refugi que hi havia a prop de casa seva i de sobte va explotar una bomba just quan va tancar la porta. 

Després va baixar la veïna de dalt, la Joana i també vam estar conversant amb ella.

 

Ja tenim dos importants testimonis del passat de La Escocesa per a la nostra pel·lícula. Dilluns que ve ja hem quedat amb elles per rodar!

 

Júlia Muns

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres primeres seqüències

Intensificació emocional del so i elements interposats

El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

 

Insistències i elements interposats

Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

 

Passatges entre el personatge i el món

El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

 

Pàgines