Escola Montserrat Solà (Mataró)

Rodatge de la seqüència 'La Carta'

Aquest dilluns hem fet una seqüència al costat de l'escola, feia fred i estava nuvolat. Tots ho hem fet prou bé, hem treballat molt per aconseguir-ho i estem contents de com ha anat, ens ho hem passat genial. Cadascun dels càrrecs que ens han tocat fer, ens han agradat, però potser els que més són el de sonidista i el de càmera. Estem desitjosos de muntar els diferents plans per veure el resultat final.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Anem més enllà, i comencem a fer seqüències amb les nostres càmeres

A principis de febrer, vam començar a gravar els primers plans lleugers, fent alguna seqüència. La idea era que ens centréssim en alguna de les categories d'algun dels fragments que havíem vist amb en Daniel i l'Esmeralda. Després d'alguna que altra proposta massa fantasiosa, i amb l'acompanyament d'ells, vam acabar fent les següents seqüències.

Us proposem que per a cada esbrineu quina és la categoria principal que hem volgut treballar, i en els vostres comentaris ens ho comuniqueu.

 

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

"Els 400 Cops" a la Filmoteca

El dimecres 30 de juny, vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel·lícula "Els 400 cops". Va ser un matí d'emocions, tant per ser la primera vegada que anaven a la Filmoteca, com per ser la primera vegada que ens trobàvem amb les altres escoles i instituts, així com per la mateixa pel·lícula, tota plena d'emocions.

  Després a classe, ho hem treballat de diferents maneres.

  Primer vam voler parlar, tenir una conversa sobre què ens havia semblat. I donat que estem treballant les emocions, quines eren les emocions que ens havia provocat la pel·lícula i quines tenia l'Antoine cap als seus pares, cap el seu millor amic i cap a l'escola. Algunes d'aquetes idees les vam voler apuntar en el nostre sac de cinema.

 

  Després vam treballar per escrit l'opinió individual sobre el film. Algunes d'aquestes són:

  "La pel·lícula ha valgut la pena veure-la, per ser la primera pel·lícula en blanc i negre que veig sencera. L'he entés molt bé i tot i que costava seguir els substítols. El final m'ha agradat perquè l'Antoine arriba al mar, i ell havia dit que el volia veure."

  "... m'ha agradat perquè surten nens entremaliats, és divertida,... però en alguna conversa ràpida em perdia...."

"... ha valgut la pena veure-la perquè ja m'he acostumat a llegir subtítols. M'ha encantat veure-la i dominar més les seqüències."

"... el que més m'ha agradat ha estat el final perquè ens explica més coses de la seva vida quan li diu a la psicòloga, i quan veu el mar..."

Ara el que estem treballant dins la competència lingüística, és la comunicació escrita mitjançant una carta. Els alumnes són l'Antoine i escriuen una carta a la mare o al René, des del reformatori on ha anat a parar.

Més endavant publicarem algunes d'aquestes cartes.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena Minuts Lumière

Arribada del tren a l'estació de Mataró (Directora: Chaimae, Càmera: Laura, Sonidista: Carolina, Ajudant director: Widad)

Nervis, son d'un dilluns al matí, nous coneguts, ens van acompanyar en el nostre primer minut Lumière. Un cop escollit el lloc, quedava pendent esperar el tren apropiat, que no quedés curt. Al final, vam estar molt contentes de com havia anat, massa ràpid, casi ni ens vam enterar que ho estàvem fent. Ens va agradar molt! I quan ho vam veure a l'aula, encara ens va sorpendre més les ombres que es veien i el so. Ho vam aconseguir!

Sabons La Oca (Director: Eric, Sonidista: Tahira, Càmera: Karam, Ajudant director: Bilal)

Molt desperts i amb ganes, sense donar-nos conte que també ens acompanyava un càmera de la Tv de Mataró, vam estar molt agust preparant l'equip per a gravar el nostre minut Lumière. Ens costava decidir el lloc exacte, doncs passaven masses coses en aquella fàbrica de sabons. Al final ens vam decidir i ... Acció! Va ser genial, sobretot perquè ens van sorpendre accions espontànies que van passar. Ja tenim ganes de tornar-ho a repetir.

Panorama des de l'autobús (Directora: Fio, Càmera: Clara, Sonidista: Mohamed)

Deu ni dó quins bots i com es mou un bus de Mataró. Però al final vam aconseguir muntar l'equip sense caure ni trencar res, je, je! Era un dia tranquil, i sort del conductor que ens va ajudar a fer "callar" a una passatgera que cridava massa. Minut, minut, no va ser, però vam estar contents del treball en equip fet i del travelling escollit.

Premsa de paper (Director: Alex, Càmera: Ymad, Sonidista: Anabel)

El minut pintava molt bé, teníem escollit el lloc, el que volíem que sortís, però a l'hora de la realitat, just quan el nostre minut acabava, començava un segon minut que hagués estat genial agafar-ho. Llàstima que no siguin dos minuts Lumière, si no ens hagués sortit rodó!

Sortida de l'escola (Director: Musa, Càmera: Valen, Sonidista: Cristian, Ajudant de director: Yeneba)

Després de tants dies, al final vam poder gravar el nostre minut Lumière. Estàvem molt nerviosos, els dies que ho havíem fet amb la càmera lleugera, no sempre sortia bé. Al final vam estar molt contents de com havia quedat. I en veure-ho a la pantalla de l'aula, vam veure que realment havia quedat, perfecte!

Esperem que us agradin!

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Continuem amb els últims Retrats

Té el cabell curt, negre com el carbó i arrissat. Els ulls els té grans i molt foscos i té unes pestanyes llargues, arrissades i al•lucinants. El nas el té aixafat sobre una boca grossa i carnosa. La cara és arrodonida. És alta i es vesteix de forma tradicional com a Gambia.

 

El meu mestre de gimnàstica es diu ROC. Ell és simpàtic i graciós,... En ROC té el ulls marrons, un nas una mica punxegut, les orelles petites i la boca una mica grossa. Ell quan era una mica més jove jugava en el barça amb en Pep Guardiola.

 

Mihaela és la meva germana. Té ulls verds, és alta, la pell la té clara amb algunes pigues. És simpàtica i amable. El color de seu cabell és castany. Li agrada mirar la tele i el facebook. És bona persona, tot i que m'agafa les meves coses, i li agrada anar amb les seves amigues.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Els retrats

Els nens i nenes de l'escola Montserrat Solà, ja estem acabant de polir els retrats d'aquelles persones més properes, tal com els veiem amb els nostres ulls, amb la nostra mirada; una mirada inocent, curiosa, amorosa, de respecte,... Esperem que us agradi.

 

La meva mare, Rocio, és tossuda i mot espavilada, atrevida i alegre . A ella li fascina viatjar, cosa que ha fet molt . Li agrada molt anar amb bruses blanques, amb uns texans. Ella, habitualment va a treballar o parla amb el mòbil, quan no està amb mi. És policia, cosa que jo també vull ser. 

Els seus cabells són ondulats i amb metxes. La seva cara és una mica rodona. Té els ulls rodons i molt blaus, amb un nas allargat. Destaquen els seus llavis carnosos i vermellosos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva mare es diu Betty, la seva cara és una mica allargada amb un front ample i el cabell fosc i llarg. Els ulls una mica aixinats de color marró fosc, les orelles una mica grans i el seu nas és una mica punxegut. La boca és petita amb uns llavis prims i té la pell de color marró clar. És baixeta i prima, els braços són allargats amb unes espatlles petites. Els dits els té allargats, com de pianista, tot i que les seves mans no són molt grans. És simpàtica i alegre i li agrada veure les noticies.

 

És el meu germà, es diu Otman i té 15 anys. Té el cabell negre i curt, els seus ulls són marrons i rodons. Sempre ha estat prim però no és molt alt. A la seva cara allargada, destaquen els ulls marrons i rodons i al mig un petit nas punxegut. Té una boca menudeta amb uns llavis petits. És simpàtic, graciós i generós, i li agrada vestir bé; doncs és una mica presumit.

 

És la meva cosina Cristina, té el cabell arrissat i roig, la seva cara és rodona i blanqueta. Els ulls són petits i de color verd grisós i la boca gran amb uns llavis carnosos. És nerviosa i extrovertida. Vesteix amb roba funky i li agrada llegir i una mica dibuixar.

 

La meva germana té divuit anys. Té uns grans ulls verds i marró clar i una llarga melena llisa. La seva cara és arrodonida, amb un nas una mica punxagut. Li agrada passejar amb la meva mare, la música, cantar i vestir bé. És simpàtica i m’ajuda molt.

 

L’Esmeralda és la meva professora. És alta, prima i jove, amb la cara allargada. Els ulls els té marrons, el nas punxegut i petit, i els llavis petits i primets. Li agrada anar vestida amb pantalons amples i és simpàtica.

 

La meva mare té els cabells rossos i rinxolats per les puntes, els ulls de color verd i petits, i al mig un nas xato i petit. La boca també la té petita i vermellosa. Es bastant alta, molt alegre i amable. Li agrada molt llegir i deixar-ho tot molt net i ben endreçat.

 

La meva àvia té els ulls blaus com el cel, i també una mica verdosos com l’herba. Té el nas una mica gran i xato, i al voltant del nas té pigues sobre la seva pell blanca. Els seus llavis són petits i de color rosa molt claret, que de vegades somriuen. El seu cabell és ros amb unes metxes marronoses. La meva àvia és una dona decidida i amb caràcter. De vegades és molt bona i vergonyosa.

 

La meva mare té la pell suau, uns ulls petits i negres com la nit, un nas arrodonit i una mica gran, la cara arrodonida sobre un coll llarg, normalment tapat per un mocador. Es seriosa, però també simpàtica. Li agrada treballar a casa i casi sempre va amb vestits llargs de colors clars.

 

 

Quan el miro veig una bona persona, els seus ulls són molt sincers, sempre saps com es troba quan mires als seus ulls. Quasi sempre té un somriure a la cara, doncs és molt alegre i imaginatiu. A vegades té la mirada perduda i és que deu estar pensant en alguna idea de les seves. Així veig jo al pare a través del seu rostre.

 

És alt, prim, té els ulls de color marró i arrodonits, el nas petit i arrodonit, com de patata, i els llavis rosats. Els seus cabells són llisos, negres i curts, la cara rodona i la boca ni petita ni grossa. Habitualment va a l’escola, li encanta jugar a futbol. Es mandrós, ordenat i espavilat.

 

La Montse és la mestra de Castellà de l'escola Montserrat Solà, ja amb uns anys. Els seus ulls són negres, els cabells llisos i castanys, la cara rodona amb el nas ample i la boca petita. És prima. És simpàtica i una mica tossuda, a vegades és molt bona i tranquil·la.

 

La meva mare es diu Lucia i ha viscut a Colòmbia. És una mica baixeta, amb la pell blanca. Té els ulls grans i marrons i uns llavis petits i estrets. El seu cabell és gris amb metxes rosses i normalment el porta agafat. Li agrada portar vestit llarg. És molt alegre, simpàtica i graciosa.

 

La cara de la meva germana és molt rodona amb galtetes vermelles. Té la boca petita i els ulls verds, també porta un piercing blau. Els seus llavis son grans i prims. Porta el cavell molt llarg. La manera de ser de la meva germana és extrodivertida, simpàtica i gerenosa i amable. Li agrada el rock, menjar dolços, ensaimades i coques.

 

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Primer contacte amb els germans Lumière

El passat dilluns 29 d'Octubre, vam començar amb en Daniel la segona de les pràctiques: ELS MINUTS LUMIÈRE.

En Daniel, ens va explicar qui eren els germans Lumière i com van inventar el cinematògraf. Vam veure alguns dels minuts que van grabar amb el seu Cinematògraf, i després vam anar per grups a investigar pel barri, possibles minuts Lumière que poguem fer nosaltres. La veritat és que està molt interessant, és curiós tot el que es pot explicar en només un minut! Al llarg de la setmana amb l'Esmeralda hem vist altres minuts Lumière i hem llegit un article que es va publicar a la Vanguardia sobre el cinematògraf, i estem treballant amb ell.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Som els alumnes de 6è, amb moltes ganes de començar!

Hola,

Som els nens i nenes de l'escola Montserrat Solà, de Mataró.

Som 18 companys, alguns hem crecut junts des de P3, altres des de 1r i 3r i ara, al setembre, han vingut tres amics nous.

Som una classe tranquil·la i, de vegades, una mica rebels. Som una classe amb orígens culturals ben diferents, tenim arrels a l'Africa, a Sud-Amèrica, al Marroc, a Andalusia, Romania i Catalunya. Això fa que ens enriquim els uns amb els altres compartint les nostres vivències, la nostra cultura, els nostres records, els nostres viatges,...

Som una classe divertida i estem molt contents de fer aquest projecte de Cinema en Curs.

 

Pàgines