Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Plans d'exploració amb l'equip professional

A partir de les categories treballades fins ara, ens vem dividir amb tres grups. Cada grup havia de posar en joc una categoria i també fer atenció als paràmetres (la llum, la profunditat de camp, etc).

Cada grup havia de filmar un pla amb l'equip professional per a repassar el seu funcionament i per conèixer què haurem de fer al rodatge de les primeres seqüències.

 

El primer grup vem decidir treballar a partir de les categories "Mostrar l'emoció ocultant la mirada" i "Moviments d'acostament i d'allunyament".

Realitzat per l'Álex, Aneeq, Angie, Félix, Valentin.

 

El segon grup vem treballar amb "En obert" i "Elements interposats".

Realitzat pel Darrel, Jordi, Jose Manuel, Marian, Waleed i Zaín.

 

L'últim grup vem escollir "Moviments d'acostament i d'allunyament".

Realitzat per la Carmen, Dilawaiz, Mahmuda, Melfy i Nisha.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Iniciem els plans d'exploració!

Tornant del Nadal, i després d'haver presentat la ficció, vam iniciar els plans d'exploració.

Per fer-ho, vam escollir la categoria "Canvis d'escala".

Vam veure els fragments de "Ou" de Semih Kaplanoglu, "Ningú no sap" d'Hirokazu Kore-eda i "El circ" de Charles Chaplin.

Primer vam sortir a filmar en grups.

Filmant els plans d'exploració, vem relacionar algunes seqüències amb "Mostrar l'emoció ocultant la mirada". I també va sortir la idea de que el personatge s'allunyés. Després vem veure que als DVD's hi havia una categoria de "Moviments d'acostament/allunyament".

Després, alguns de nosaltres, vem seguir filmant.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PRIMERS PLANS D'EXPLORACIÓ

El dia 22 de gener va ser el primer dia que vam fer classe amb la Meritxell, la nostra especialista de cinema.

Vam visionar extrets d’algunes pel·lícules, els vam comentar, vam buscar la situació emocional de tots els personatges, vam endevinar alguns dels títols dels extrets i les seves categories,...

La Meritxell, ens va explicar que la pràctica que començaríem, era gravar  plans d’exploració. Vam decidir com havien de ser i el que havíem de tenir en compte:

-          Hi ha d’haver un personatge (persona, no animal)

-          Sense diàleg

-          A la manera de (un cineasta i una pel·lícula)

-          Posar en joc una categoria

-          Com se sent el personatge (gravar d’una manera o d’una altra per transmetre la situació emocional del personatge)

Alguns de nosaltres no acabàvem d’entendre com ho havíem de fer. Aleshores vam anar a fora l’escola a fer la pràctica. Ens vam organitzar amb quatre grups  per gravar plans inspirats en una categoria i a la manera d’un cineasta.

A partir d’aquí hauríem de gravar plans d’exploració a fora de l’escola nosaltres sols, per parelles o en petits grups. Hauríem de tenir en compte les premisses acordades i escriure-les a la llibreta per poder-ho comentar quan els visualitzem.

En els plans d’exploració que vam gravar a l’escola vam posar en joc el valor del rostre  i la categoria de  “Filmar d’esquena per intensificar el primer pla”

 

 

FILMAR D'ESQUENA 2 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

FILMAR D'ESQUENA 3 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

FILMAR D'ESQUENA 1.avi from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Més plans pensant en el film final!

La categoria d'Adhesió ens ha agradat molt i és per això que hem volgut fer-ne més pràctiques per així poder-la incloure després al film final.

Aquests plans que ara us presentem els hem fet amb càmera lleugera i sense l'ajuda de cap professor.

Ens hem adonat que filmar en la categoria d'Adhesió és una mica difícil perquè la càmera, si la duem a la mà, es mou molt. 

Si la volem incloure al film final haurem d'inventar-nos algun sistema de travelling on fixar el trípode i la càmera. Ja podem anar pensant!

 

Adhesió (pla lleuger) from INS Milà i Fontanals on Vimeo.

Adhesió (pla lleuger) from INS Milà i Fontanals on Vimeo.

Adhesió (pla amb càmera lleugera) from INS Milà i Fontanals on Vimeo.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Filmem plans lleugers pel film final!

Seguim visionant extrets per tal de tenir idees pel nostre curt.

A partir del nostre personatge i de la història del film final, seguim filmant plans lleugers pel nostre film.

Us mostrem un pla lleuger d'"Adhesió. Aquí també hem treballat "El personatge s'apropa i s'allunya" i "D'esquena".

En aquest pla el personatge vol anar en metro però s'adona que no té prou diners per a comprar un tiquet i es queda una mica abatut. No fa gaire que ha arribat a Barcelona i se sent una mica sol i perdut.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

L’emoció del personatge a través de les categories

Les nostres gravacions amb càmera lleugera van partir de l’estímul dels visionats de fragments que es corresponien amb les categories que anàvem treballant. Vam vincular la categoria escollida a un determinat estat emocional que anàvem concretant amb el treball de grup.

La gravació de la categoria del moviment afectiu respecte al personatge, va ser força complexa sobretot en el pla en què vam establir un gir de 90 graus respecte el protagonista; aquest pla consistia a situar-nos darrere del personatge i anar girant fins arribar al seu rostre i  fer un gir de 90 graus al seu voltant.

Vam tenir  moltes complicacions afegides com per exemple la llum del sol que cremava gairebé tot el pla i que vam resoldre baixant  la persiana. Vam obtenir un pla més tènue i matisat pel que feia a la llum i el gir el vam aconseguir en una posició una mica incòmode: el càmera es va acotar una mica per no fer soroll amb els peus i també perquè la càmera no es mogués tant. L'altre pla va ser molt mes senzill perquè teníem la càmera fixa en un punt i no l'havíem de moure i gravàvem des d'una posició en què es veia la classe i el centre d'atenció era el protagonista ja que es trobava al mig del pla.

Ens va agradar molt gravar-ho i ens vam divertir fent aquest gir, encara que va haver-hi moltes complicacions ens va sortit bastant bé. El fragment de Gerry ens va impactar especialment.

 

 

 

Amb la categoria de canvis d'escala vam pensar molt el lloc que ocupa el personatge en l’enquadrament, la distància entre la càmera i el personatge i si calia modificar l’òptica. A  partir de  L’estiu d’en Kikujiro  ens va agradar la idea de gravar el personatge des de diferents  distàncies respecte la càmera. 

Que bonic el fragment d'Ou on es veu una noia allunyada del tot en picat i després ens en mostra un 1er pla!!! Després de tots aquests visionats i dels pros i contres,  vam partir d'una noia que  arribava nova en una ciutat i la seva situació emocional era de por, tristesa per deixar tots els seus records enrere.

 Finalment vam decidir gravar una noia que entra nova a l’Institut i totes  les emocions que aquest fet li despertava. A l'hora de crear els plans primer vam dir que gravaríem un pla en picat de la noia però després ens va semblar que era millor gravar un pla on l’Institut es veiés molt gran i ella en comparació molt petita. Teníem molt clar que volíem mostrar el seu rostre en el moment d’arribar a l’Institut, per això vam optar  pel moment que obre la porta i ho veu tot nou. Volíem un pla en el qual la llum del sol donés de ple a la cara de la noia però el pla quedava cremat, llavors vam situar  la noia a un altra porta i així  es veia el fons en claror i la noia fosca. Sense adonar-nos-en va entrar en joc una altra categoria des d’un altre espai a través del vidre, on el personatge obre la porta i entra a l'Institut. Quan vam fer el primer pla de l’actriu  el fons quedava flou. A més a més en el pla que es veu la noia hi ha un pla en tancat.

 

El grup que vam treballar la categoria en tancat   vam inspirar-nos en el fragment de Ningú no sap . Ens agradaven els plans al detall com quan enfocava la boca del nen que trucava a la mare, o plans tancats de la seva cara que ens van fer sentir tristesa i preocupació per estar sol i haver de  fer-se càrrec dels seus germans petits.  

L’estat emocional que volíem transmetre era sobretot nostàlgia i cert sentiment d’alegria en tornar a recordar un moment del passat. Per trobar els plans vam pensar en accions quotidianes que poden passar-nos a nosaltres o en general als adolescents. Ens va venir al cap gravar una noia que a partir d’una foto recorda moments amb els seus amics i això li provoca alegria i nostàlgia a la vegada. Pensa que aquests moments no tornarien.

Primer vam decidir fer un pla de les mans amb la foto, després amb la càmera sense trípode perquè volíem crear una sensació d’estar molt propers al personatge . Després apartava la mirada cap a la finestra i deixava de somriure. Aquesta localització ens va agradar molt per la llum que entrava a la finestra.

 

La categoria d’aproximacions progressives   ens  acosta  al personatge per  transmetre’ns  el seu sentiment d’una manera molt propera creant un vincle entre la càmera i  el personatge, com en els visionats de fragments  especialment Als nostres amors on  el director s'acosta molt al rostre de Suzanne per mostrar-nos que cada vegada estava més trista.

 Hem volgut transmetre la nostàlgia i tristesa que sent el personatge perquè no podrà tornar a veure els seus companys de tota la vida i pel fet que haurà de començar una nova vida i deixar enrera tots els seus amics.  Ho volíem mostrar, quan el personatge surt per última vegada de l'Institut i es veu que li costa de deixar-lo enrera. Una manera de transmetre-ho a l'espectador era mirar-lo per última vegada.

 

Vam decidir gravar el 1r pla que era dins l’Institut l’últim perquè els altres plans eren fora de l’Institut i els havíem planificat tenint en compte la llum segons les hores del dia. Respecte al primer pla, vam començar en una direcció en diagonal perquè es pot veure la protagonista sortint i mirant l’Institut amb enyorament. Aquest pla un cop el vam veure a l’ordinador era un pèl fosc  però ens va agradar perquè en canvi la sortida era molt il.luminada i ens  transmetia que la decisió ja la tenia clara.

La nostra experiència amb aquest treball de categories ens ha agradat perquè hem pogut decidir com expressaríem les emocions a través  de plans que hem pensat nosaltres mateixos i que hem comparat amb directors que ho han fet molt abans que nosaltres i ens han agradat tant que hem intentat d’imitar a la nostra manera. 

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Categories en lleuger

Aquí podeu veure algunes de les categories de distàncies que hem filmat amb càmeres lleugeres.

EN TANCAT

 

CANVIS D'ESCALA

 

FILS ELÀSTICS ENTRE LA CÀMERA I EL PERSONATGE

 

EL MÓN DES DE LA VIVÈNCIA DEL PERSONATGE

 

PAS DEL TEMPS SOBRE EL PERSONATGE

 

APROXIMACIONS PROGRESSIVES

 

MOVIMENTS AFECTIUS

Pàgines