Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'Primers dies'

Primers dies, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r i 2n d’ESO) de l’Institut Milà i Fontanals.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Al nostre film volíem parlar dels primers dies d’un noi que arriba a Barcelona.

A nosaltres ens ha passat el mateix que al noi i ens vàrem sentir com ell quan vàrem arribar a Barcelona.

-  El noi no coneix Barcelona, ni la  llengua, ni els noms dels carrers...

-  Està trist perquè no té amics i part de la seva família està molt lluny

- També està  avorrit perquè es passa tot el dia a casa i està  preocupat perquè el seu pare no té feina

- Té curiositat per les coses noves que va descobrint:  pel mercat, per Montjuïc, pel mar que no havia vist mai abans... Però li atabala el soroll dels cotxes i per això busca llocs tranquils on passejar i sentir-se bé.

- Al final, està nerviós perquè finalment començarà a anar a l’institut i no sap com serà... 

 

A la pel·lícula hem treballat fins a 17 categories: a través del vidre, en tancat, el personatge s’allunya, d’esquena, etc.

En acabar el film, hem vist que alguns plans que havíem rodat s’assemblen a alguns fragments de films de grans cineastes que havíem visionat a classe.

Per exemple:

El pla del telèfon, els del funicular, els plans entre la gent i també la música a capel·la de fons, ens recorden extrets de la pel·lícula “Ningú no sap” del director Hirokazu Kore-eda.

Quan el personatge s’allunya, d’esquena mirant l’institut, ens fa pensar en la pel·lícula “Mel” de Semih Kaplanoglu.

Alguns plans a través del vidre ens recorden fragments de “Els quatre-cents cops” de François Truffaut. Quan l’amic de l’Antoine el visita.

 

Els dies de rodatge van ser llargs. Acabàvem a les 21 o 22h! Però va ser molt bonic veure tota la ciutat des de Montjuic o la platja.

Rodant el film hem tingut moments de tot:

1. Ens hem posat nerviosos quan estàvem rodant i no sabíem com sortiria un pla.

2. Ens hem sentit molt contents quan al final un pla a sortit bé, tal i com el volíem!

3. Hem perdut la paciència quan hem hagut de fer moltes preses d’un pla.

4. Ens ha fet sentir bé treballar tots junts en equip quan tots hem fet bé el nostre rol.

5. Però alguna vegada també ens hem enfadat entre nosaltres perquè algú no feia la feina o jugava en comptes de treballar.

 

El muntatge va ser difícil. Vàrem canviar l’ordre dels plans respecte del guió inicial.. Teníem una pel·lícula de 15minuts i vam haver de treure molts plans!

 

Fent el film final i tot el projecte de cinema en curs hem après moltíssimes coses. Per exemple:

- A fer bé les fotos sense flaix, ben enquadrades, ben enfocades, amb llum natural...

- Hem après a fer funcionar una càmera de cinema i un equip de so professionals

- com fer un tràveling, una panoràmica,…com fer “flou”, ...

- Hem après moltes categories: en tancat, a través del vidre, d’esquena, adhesió, etc.

- També hem après que per fer rodatge es necessita un equip de persones ben organitzat: un director, actors o actrius, un sonidista, un camerògraf, la claqueta, el script i els ajudants i foto fixa.

 

Ens ha agradat sobretot... 

1. Poder fer tots els rols de l’equip de rodatge: sonidista, camerògraf, director,...

2. Treballar en equip i repartir les tasques

3. Treballar amb la Meritxell i la Núria

4. Fer pràctiques de les categories fent plans lleugers i fent les primeres seqüències.

5. Fer el muntatge amb l’ordinador (entrada, sortida, so,...)

 

i sobretot anar a gravar a la platja i... al final veure la nostra pel·lícula!

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Germanes'

Germanes, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Rafael Alberti.

A continuació podeu veure la presentació del film que vam fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l'estrena.

 

El guió

La idea del guió va sorgir de les primeres seqüències. Inicialment volíem treballar la ràbia i la tristesa, aprofundir en aquestes dues emocions.

Vam pensar que la pèrdua del germà podria posar en joc la ràbia per alguna cosa que feia el germà i ens molestava, i alhora la tristesa de pensar que no apareix i potser ha estat per culpa teva.

Després de fer pluja d'idees vam veure que molts de nosaltres havíem perdut alguna vegada a un germà i les nostres experiències anirien molt bé a l'hora de redactar el guió.

Quan vam tenir clara la idea, vam escollir el mercat per perdre el germà; era el lloc ideal per perdre a qualsevol i també per crear sensació de pèrdua, angoixa, desesperació...

 

Les regles del joc

La regla de rodar en un espai íntim com la casa es va acomplir abans de conèixer-la. Ja a les primeres seqüències, parlàvem d'una discussió a casa i després en plantejar el guió vam decidir que les germanes tindrien la discussió a casa, a l'habitació de l´Andrea.

El rodatge va ser en tancat, ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda.

Al final no vam rodar en una habitació, sinó que en veure la casa que ens van oferir vam canviar l'habitació per la saleta. Va resultar molt difícil rodar, perquè la sala era petita, hi havia molts mobles i nosaltres també érem molts.

Mostrar l'emoció ocultant la mirada, ho vam treballar mentre feien el dibuix.

Quant als moviments afectius, es van treballar quan l'Andrea passa davant de la càmera enfadada. Portar a primer terme el so llunyà, ho vam fer quan la mare crida al personatge, però no la veiem.

Vam treballar les variacions sonores de moltes maneres i ens va agradar molt fer aquesta feina a l'hora de muntar. Alguns exemples són el soroll dels colors quan estan dibuixant, les passes de l'Andrea quan travessen el parc.

Vam treballar ocultar la conversa de dues maneres: una quan l'Adil i l'Andrea parlen al mercat i l'altre quan la mestra parla amb l'Andrea i no se la veu. Per fer aquest pla ens vam inspirar en el visionat que vam fer a classe de Mel de Semih Kaplanoglu, quan el nen està intentant llegir, enfoquen al nen i el mestre no es veu.

Vam decidir posar música a l'escena final perquè vam pensar que remarcaria l'emoció. El problema que ens vam trobar és que no podíem agafar qualsevol cançó (no sabíem que això no es podia fer). Vam estar una bona estona buscant i escoltant músiques lliures de drets, vam escollir unes quantes i al final vam triar la que semblava més adient al nostre muntatge.

 

Les actrius

L'Andrea (la protagonista) no pensava que fos tan difícil ni tan cansat fer d'actriu. Conforme avançava el rodatge cada cop era més fàcil per totes dues, perquè després de tantes hores juntes, ja eren com germanes. Fins i tot, a l'escena del dibuix, l'enuig és real, perquè la Sheila no parava d'empipar i ho feia de veritat.

 

El muntatge

Durant el muntatge ens vam adonar de la quantitat de canvis que vam fer respecte de les nostres primeres idees. Per exemple, hi havia algun pla que ens agradava moltíssim visualment, però després ens trobàvem amb què no servia perquè el so no era correcte. Alguns d'aquests plans els vam poder aprofitar després de treballar molt en el so i d'altres els vam haver de descartar directament.

El pla en què veiem el gronxador en primer terme i l'Andrea desenfocada al fons ens va agradar molt quan vam muntar.

Hi ha hagut escenes muntades que ens agradàven molt, però que al final vam haver de treure per respectar el ritme i la durada de la pel·lícula.

Estem especialment satisfets del muntatge de l'escena en què l'Andrea i la Sheila dibuixen a casa. Realment va ser difícil aquest muntatge, perquè teníem moltes preses i plans des de diferents punts de vista. Quan muntàvem ens agradava com quedava però resultava massa llarg i s'havia de retocar.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'El sol sempre torna'

El sol sempre torna, realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Som  alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol. Ens acompanya la nostra professora de música, Isabel Ribera, i el cineasta, Pep Garrido i us volem presentar el nostre film final: “El sol sempre torna”

Per fer el guió vàrem pensar en emocions relacionades amb la fi de l’ESO, l’estiu amb els amics, separacions de pares, relacions personals... Tot eren emocions molt properes. Finalment vàrem decidir centrar-nos en la fi de l’estiu, quan s’acaba el somni i torna la rutina.

“ El Sergi i l’Elena han passat un estiu molt especial que mai oblidaran, s’ entenen molt bé i tenen molta confiança. Quan l’Elena li diu al Sergi que ha de marxar, ell es tanca en banda, i no ho vol acceptar. Però després reflexiona i comprèn que no hi pot fer res, que tot acaba i que la trobarà a faltar, , però pot ser feliç igualment.”

 

Totes les localitzacions que hem triat són de barris del districte Horta-Guinardó propers al nostre, i ens agraden molt. Pensem que hi funcionen molt bé.

Ens sentim especialment satisfets del rodatge als búnkers del Carmel. Vàrem tenir la sort d’arribar-hi molt aviat i la llum del moment i el descobriment d’algunes noves localitzacions ens va permetre afegir nous plans no previstos, que després van ser molt emocionants al muntatge. 

 

Quant a les regles del joc, des del començament, ens han servit per construir el nostre guió i pensar amb quins plans les expressaríem:

  • Pel que fa a filmar a casa del protagonista, varem decidir que l’espai tindria dues funcions: 

- la de ser el  “refugi” del Sergi, del seu intens estat emocional,

- i també l’espai on exercir la seva responsabilitat de tenir cura del seu germà.

 

  • Ens hem inspirat en les categories de l’apartat “Ocultar/Mostrar el rostre” en alguns dels moments més intensos emocionalment del film.

- Quan l’Elena li diu al Sergi que marxa, a la segona seqüència,  vàrem decidir treballar la categoria “Mostrar l’emoció ocultant la mirada”, i ens va inspirar molt especialment el final de “La Promesa”, dels germans Dardenne

- A la seqüència dels búnkers, quan vam pensar el pla detall de la mà, ens vam inspirar en el fragment del final de “Ningú no sap”, de Hirokazu Kore-eda,

- I pels “passos del temps”, varem tenir molt present “Llums al capvespre”, de l’Aki Kaurismaki.

- A la seqüència, del Sergi a casa, havíem planificat al menjador unes “Aproximacions Progressives”, però en el muntatge varem veure que no funcionaven gaire i varem conservar la idea de filmar a partir de la categoria “D’esquenes”, amb el Sergi mirant per la finestra.  

    

  • Hem fet també molta atenció a les Distàncies Sonores al llarg del film

- A la primera seqüència varem decidir “ocultar la conversa” intensificant el so ambient.

- En el seguiment del Sergi amb càmera en mà, a la tercera seqüència, els passos  els vam gravar en wild track i després els varem muntar (amb molta feina!) per fer-los coincidir amb la imatge. Varem decidir pujar-los de volum per “Intensificar emocionalment el so”. L’efecte del seguiment en càmera en mà i el so intens connecta amb el desordre emocional del Sergi.

- També varem optar per la categoria d’”Intensificació emocional del so”, amb el so dels dibuixos animats, alegre i esbojarrat, que contrasta amb l’ànim decaigut del Sergi; i el so del rellotge, que accentua l’espera i la solitud del Sergi.

 

Amb la música, havíem planejat fer un joc de volums i intencions La cançó es titula: “Ames meurties” del grup Hypnoss, que es tracta, com bé diu el títol, d’Ànimes Mortes. Aquesta cançó la varem trobar en una pàgina web de música lliure de drets. Quan la professora de francès ens va traduir la lletra, varem veure que connectava perfectament amb l’emoció del Sergi.

- Les altres dues músiques del film són improvisacions de dues alumnes, la Sofia  i la Marina, una d’elles tocada a quatre mans.

- Varem treballar la categoria “Portar al primer terme el so llunyà” a la segona seqüència, en el diàleg entre el Sergi i l’Elena: per fer-ho, varem haver de gravar tota la conversa  en un wild track.

- I per rodar el trajecte final del Sergi, a la darrera seqüència, varem voler treballar les “Variacions de l’ambient sonor”. Cadascun dels espais que el Sergi recorre té un so que li és propi, i que envolta l’emoció del Sergi, que torna a connectar amb el món i a reconciliar-se amb ell mateix. 

 

El rodatge i el muntatge del film final ha estat una experiència especial, molt emocionant, el millor de tot el treball que hem fet al llarg del curs. Ens hem sentit molt bé en els tres grups, que han funcionat . Hem hagut de ser molt curosos en la planificació de tots els detalls, i molt pacients sempre. Hem hagut de prendre decisions, a vegades difícils. Durant el rodatge i, especialment, durant el muntatge.

Hem aprés molt i sabem que la nostra la mirada vers el cinema ha canviat ja per sempre.

Gràcies a tothom! Especialment a la Núria i les Laies d’A Bao a Qu i al Pep, el nostre cineasta.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

LA MÚSICA DEL FILM FINAL

Quan vam tenir el curt muntat amb el  so ajustat ens faltava la música.

A classe, amb la mestra de música, vam anar tocant diferents instruments i escrivint quina sensació creaven i per a quina escena del curt podia servir.

Teníem un contrabaix, dos guitarres normals i una elèctrica, una flauta travessera, un saxo, la flauta melòdica, el carrilló i altres instruments de percussió com els bongos, el djembé, els esquellerincs,...  i nou alumnes de la classe disposats a tocar-los.

Va ser complicat trobar les melodies i buscar amb quins instruments les podíem tocar perquè alguns eren greus i altres aguts i estaven afinats en diferents tonalitats. Vam gravar melodies molt boniques però no totes les vam poder posar en el curt.

També calia trobar en quins plans posàvem cada música i amb el grup que havíem composat i tocat, vam mirar diferents opcions de llocs on col·locar les nostres músiques, fins trobar la que ens va semblar millor. Finalment, al visionar el curt amb la música ja posada amb tota la classe tothom hi va estar d’acord.

Estem orgullosos del treball fet.

Institut Moisès Broggi (Barcelona)

Presentació a la Filmoteca

Tallers Modulars

Hola som els alumnes de l’institut Moisès Broggi i us explicarem com hem treballat el documental de la Forja.

Hem volgut mostrar:

●     l’ofici de la forja

●     el procés creatiu i de construcció d’una peça més enllà de l’ofici.

●     el paper de les mans en aquest procés

●     la relació de pare i filla

 

1-Com vam trobar l’ofici.

El nostre ofici el vam buscar pel barri. Buscàvem un ofici artesanal. A part de la forja també vam trobar d’altres oficis, entre ells el de tapisser.

 

2-Com ens hem documentat? Quin procés vam seguir? Com vam decidir què ens interessava més?

Després de triar l’ofici de la forja, vam fer una cerca sobre la mitologia, el paper de la forja dins la història de l'art. També vam estudiar i dibuixar les eines d'un taller de forja.

Després de visitar en dos ocasions el taller vam veure que ens agradaria mostrar el procés d’elaboració d’una obra de ferro.

 

3-Planificació i concepció.

Vam fer moltes fotografies: de les eines, del taller... Per imaginar com podria ser el documental. Ens va agradar el foc, el color blau del soplet, les espurnes...

També vam fer entrevistes per saber una mica la vida dels protagonistes i imaginar possibles temes pel documental.

 

4-Rodatge.

Els plans que més ens han agradat són: quan el Rogeli i l’Aida piquen junts amb un ritme que sembla assajat, el so de l’enclusa.... També el pla en panoràmica on es preveu que es veurà la soldadura i que té un reflex de color blau.

* Una de les anècdotes gracioses va ser quan a la Aïda li va caure el cap del martell i va tocar repetir l'escena

* Vam estar indecisos a l'hora d’ escollir la pista musical ja que tots no estàvem d'acord, però per sort al final hi va haver un ultimàtum però amb alguns indignats.

 

 5-Què hem après. De cinema i més enllà del cinema.

- Treballar en equip,

- L’ofici de la forja: les eines, com donar forma al ferro,

- Sobre el cinema: l’equip de la càmara, el premiere, el gymp. Que per muntar un documental cal molt de temps i que s’han de prendre moltes decisions.

 

Volem donar les gràcies a la Raquel pel seu acompanyament i també al Rogeli i l’Aïda per la seva disponibilitat.

 

Pàgines