Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ser y tener

Tallers Documentals

Ser i tenir es un documental francès de l'any 2002.Aquest documental tracta d'ensenyar la importància de l'educació en una classe de nens de diferentes edats i com es relaciona el professor amb els seus alumnes sempre amb paciència i perseverància.Aquest documental comença amb neu i un gran soroll de vent bufant que ens transmet fredor.Un dels millors plans és el viatge amb cotxe entre tanta neu que ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim en aquell vehicle. Aquest tipus de sensació la podem presenciar en moltíssimes escenes del documental gràcies al recurs de càmera en mà.Un altre gran pla de la pel•lícula és l'impressionant paisatge lateral tot nevat i els nens caminant.També utilitza el recurs del seguiment de càmera en mà quan el noi està amb les vaques o el domini de la veu en off com en les classes. El seu director  dóna molta importància a la naturalesa i utilitza diferents metereologies com el vent, la neu, la pluja, etc. per fer-la present en aquests plans del món que suggereixen el pas de les estacions.Ser i tenir té un final molt emocionant i acaba amb paisatges llunyants i ocells. Daniela Vaydics

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

CPI Curros Enríquez (Pazos de Borbén)

Fragmento El cielo gira, de Mercedes Álvarez

Tallers Documentals

Antes do Nadal estivemos traballando cun fragmento que nos gustou moito e é o de “El cielo Gira” de Mercedes Álvarez.

Cando o visionamos, estas son as cousas que se nos chamaron a atención:

El cielo gira Espacios 1  El cielo gira Espacios 2

Tamén aprendimos  que esta película estaba inspirada nun cadro do pintor Pello Azketa, polo que buscamos imaxes de cadros del para poder comparalos co fragmento de Mercedes Álvarez. Nos sorprendeu moito o que se parecían, sobre todo o primeiro cadro que vimos que foi este que se chama “Las horas y los días”. Fixemos unha copia do cadro nas nosas libretas de cine e para o muro da clase.

El cielo gira Pello  El cielo gira 4

Aproveitamos tamén para buscar o lugar onde Mercedes Álvarez grabou este fragmento: buscamos Soria no mapa de España e falamos de cómo pode ser o pobo ou aldea no que está Mercedes (ten que ser un pobo pequeno, no que non hai moitas construccións...).

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Panell de visionats

Tallers Documentals

A la classe de Cinema en Curs, tenim un panell on anem registrant tots els fragments que anem visualitzant. Els visionats que hem fet fins ara han estat:

- Ruïnes (Manuel Mozos, 2009)- Per recordar (Jean-Daniel Pollet, 1978)- Nostalgia de la luz (Patricio Guzmán, 1978)- Perfils Camperols (Raymond Depardon, 2008)- Mercado de futuros (Mercedes Álvarez, 2011)- Innisfree (José Luis Guerin, 1990) 

Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

Comentant Filmin !

Tallers Modulars

Avui hem comentat visionats de Filmin amb 2n de Batxillerat, sessió distesa, en rotllana. Compartim primers films, primeres impressions.

Elaborem el primer llistat de pel·lícules vistes, sensacions, categories cinematogràfiques, paraules de cinema que ens endinsen al món de la creació. Un punt de partida per trobar la pauta que confeccionarem plegats i que ens ha de servir per saber més.

Parlem de com seguir, com escrivim i compartim els nostres anàlisis, ens centrem en treballar sobre els plans que més ens impacten de cada film? distribuïm categories expressives? volem filmar "a la manera de"...?

 

 

 

Seguirem compartint al bloc els nostres avenços !!!

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Perfils camperols: la vida moderna (Raymond Depardon, 2008)

Tallers Documentals

Aquest fragment és un pla seqüència en tràveling. És molt interessant perquè mostra la vida quotidiana d'un pagès de França. La llum és nostàlgica i hi havia una veu en off del cineasta. Em recorda al meu avi que viu al Marroc. Ara viu a la ciutat però va nèixer al camp i cada setmana hi torna. L'he vist fent les mateixes coses: cuidant els ramats, treballant l'hort, etc. La manera de gravar ens pot inspirar de cara a la presentació del nostre projecte: un tràveling pels carrers de Poblenou fins arribar a La Escocesa.

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

La forja, Jean-Daniel Pollet,

Tallers Documentals

Vam començar el visionat d'aquest fragment titulat "La Forja" de Jean-Daniel Pollet, veient només aquesta imatge. 

Havíem d'imaginar com gravaríem nosaltres el començament del film. Jo vaig pensar que començaria fent un pla general de la forja i hi afegiria un so ambient de fàbrica. Seguidament gravaria un pla general però enfocant els homes que treballen amb la maquinària amb el mateix so ambiental. Després faria un altre pla general de tota la fàbrica per dins però curt. Continuaria posant-hi primers plans fixos diferents sobre les coses mes habituals d’aquesta fàbrica i les que hi ha al voltant del treballadors. Finalment faria un pla des de fora la fàbrica.

Quan després d'aquest exercici d'imaginació, ens van projectar tot el fragment vam  descobrir que el film començava amb molts  plans fixos de mans treballant amb el material de fàbrica, peus, peces de màquines, ... i fins al cap d'una estona no hi havia un pla general de tot l'espai.  Els plans transmetien l'esforç que els treballadors feien, la monotonia de la feina, ... El fet que el pla general no ens mostri l'espai fins al cap d'uns minuts manté l'espectador amb la intriga perquè no sap de qui són les mans, les botes, ...

Pàgines