Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Tornar a començar'

Tornar a començar, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Els Xiprers.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Hola a tots i totes, som els nens i nenes de sisè de l’escola els Xiprers.

Ara us explicarem una mica el procés de la nostra pel·lícula i les dificultats que hem tingut per fer-la. Quines categories hem fet servir i en quins fragments ens hem basat.

Procés del guió:

Vam vincular emocions amb categories. De les imatges que van sortir vam crear el nostre guió.

 

Hem treballat moltes categories i les que més hem treballat són: en tancat, elements interposats, canvis d’escala, entre la gent, mostrar l’emoció ocultant la mirada i intensificació emocional del so.

 

Fragments en els que ens hem inspirat:

Finals d’agost principis de setembre, Mel, Ningú no sap i M/other.

 

Rodatge:

Hem tingut algunes dificultats com, per exemple, rodar dins d’un cotxe, fer un travelling sobre un carro que es movia molt i la dificultat de filmar quan se’n va la llum natural en algun moment del dia.

 

Hem après que la llum ens pot ajudar molt a expressar les emocions del personatge. A saber esperar perquè  passi allò que volem, a treballar en grup.

També hem après a veure el cinema des d’un altre punt de vista. Que el material és molt delicat. La importància del so al cinema ja que abans creiem que lo important era el diàleg i ara sabem que tots i cadascun dels detalls són importants.

 

Amb el muntatge hem après que podem crear espais que no existeixen

Que la música ens ajuda a que en les emocions estigui més a prop, a crear continuïtat amb el so, a expressar el punt de vista del personatge.

Volíem comentar el pla final del film ja que ens ha costat molt.

Va ser un pla molt complicat. Primer vam rodar com unes deu preses i cap ens va agradar, després van arribar les cinc de la tarda i com que érem a la porta d’una escola, el camí es va omplir de cotxes dificultant el rodatge.

Vam gravar uns quants plans més però molt diferents als anteriors ja que per causes externes vam tenir que canviar el pla. Vam decidir utilitzar la categoria de mostrar l’emoció ocultant la mirada gravant només els peus dels dos personatges i amb un simple diàleg reforçar l’emoció. 

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena 'Llums a la nit'

Llums a la nit, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r, 2n, 3r i 4rt d’ESO) de l’Institut Júlia Minguell.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Bona tarda.

Estem molt contents de poder presentar a la casa del cinema la nostra pel·lícula.

Per alguns de nosaltres aquesta és el segon film que fem a Cinema en Curs. Per altres el primer. Però per a tots és una alegria estar aquí amb vosaltres en aquest moment tan important, però que tan nerviosos en posa.

Som alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO de l’Aula d’Acollida de l’Institut Júlia Minguell de Badalona. Venim de diferents països: Geòrgia, Guinea Equatorial, Pakistan, República Dominicana, Rússia i Xina.

Com podeu veure ens costa parlar en català, però és la llengua que ens serveix per a tots per poder comunicar-nos entre nosaltres. La llengua que ens ha servit per a poder fer aquesta pel·lícula.

La idea de la pel·lícula va sortir, com l’any passat, quan vam començar a parlar sobre les coses que teníem en comú les persones que estem a l’Aula d’Acollida.

Moltes coses que vam parlar aquells dies estan a la nostra pel·lícula. Tot el que surt són experiències que hem viscut en algun moment dels últims mesos:

  • Fer-nos càrrec dels nostres germans petits perquè els pares són fora treballant.
  • Trobar-nos sols a l’institut perquè no tenim molts amics. Perquè som nous o perquè l’idioma pot ser de vegades un mur que ens separa..
  • Perdre els nervis per alguna tonteria i espantar-nos per haver-nos equivocat alguna vegada.

En acabar la pel·lícula ens hem adonat que els sentiments del nostre personatge també els poden sentir persones d’aquí: al meu país la meva germana gran també s’havia d’ocupar de mi perquè la mare era aquí a Badalona treballant. La meva germana tampoc tenia molts amics i es trobava una mica sola.

De la llista molt llarga de categories nosaltres només hem treballat sis o set. Però creiem que les hem entès molt bé i estan presents a la nostra pel·lícula. Aquests són alguns exemples:

  • En tancat a l’esmorzar.
  • En obert quan el nostre personatge torna a casa caminant per la platja o quan busca al seu germà.
  • Ocultar la mirada a la trobada al pont.
  • Canvi d’escala quan el personatge seu a una roca a la platja.
  • El personatge s’apropa / s’allunya a diferents moments de la pel·lícula.
  • Etcètera.

Creiem que ens ha quedat molt bé la manera de filmar els espais diferenciant-los amb la imatge i el so:

  • A la casa hi ha menys llum, més groga, molts contrallums i els plans són més tancats.
  • En canvi els exteriors estan rodats amb plans més oberts i amb més llum
  • També el so és molt diferent, sobretot el soroll del carrer: el mar, les màquines, els trens...

Pel que fa al so també voldríem senyalar el moment que el personatge està mirant per la finestra el patí de l’institut. Aquí sentim el soroll de l’interior i no el de l’exterior on està posada la càmera. D’aquesta manera volíem reforçar la idea d’aïllament que ja transmet la imatge: sembla que estigui dins d’una peixera!

El rodatge va anar molt bé, però al final de les sessions estàvem tots una mica cansats. Tan cansats que de vegades havíem de repetir els plans moltes vegades perquè no podíem aguantar el riure: fins i tot la Raquel es va posar a riure abans que comencés a riure el nostre actor!

Va ser difícil el rodatge de les escenes a la nit. Des del començament, fins i tot abans de tenir la nostra història, la Yu va tenir molt clar que volia filmar a la nit: les llums i les sensacions de trobar-se sol a la nit eren molt poderoses. Però a l’hora de la veritat tot va ser més complicat del que havíem previst: feia molt fred, hi havia molt poca llum i teníem molt poc temps perquè havíem de tornar abans de les deu i mitja a casa... I a sobre el tren no arribava! Al final creiem que l’esforç i l’espera van ser recompensats... i a més vam tenir un segon tren de propina!

El muntatge va anar en general bé. Més del que esperàvem: reduir gairebé dues hores de filmació en menys de deu minuts semblava una missió impossible!

Al veure a l’ordinador les imatges a alguns de nosaltres no ens van agradar determinats plans com els de la fàbrica mig en ruïnes, però els companys van acabar convencent-nos que ajudaven a explicar com estava el personatge per dins.

Un problema que vam tenir va venir pel clima que vam tenir els dies de rodatge. Com diu la Dayana: sembla que el temps es burlava de nosaltres. Com estem a la primavera, uns dies feia molt sol i altres estava a punt de ploure. I com tot a la nostra pel·lícula passava el mateix dia teníem por que no quedés bé. Per això vam rodar plans com els dels núvols que es movien amb el vent.

Però potser el problema més gran va ser el muntatge de l’arribada de la nit. Al revisar les imatges a l’ordinador ens vam adonar que hi havia un salt molt gran pel que fa a la llum entre els plans de la tarda i els de la nit. Vam pensar sortir una altra nit, però al final no vam tenir temps.

Ara que hem acabat la pel·lícula ens adonem que hem començat a aprendre a treballar en equip, a comunicar-nos entre nosaltres i arribar a posar-nos d’acord... però encara ens queda molt per aprendre!

Perquè no ha sigut fàcil. Ens ha costat molt treballar en equip, fer els grups i treballar bé amb els companys que ens tocaven: és més difícil del que ens semblava!

Tampoc va ser fàcil escollir els actors: molts volien, però només podien ser dos. Uns no tenien germà possible, altres quan intentaven posar-se seriosos es posaven a riure sense aturar-se. Al principi Jabran no volia: li feia vergonya posar-se davant dels companys i posar-se seriós. Quan tota la classe va marxar i només hi érem quatre persones ho va provar i li va sortir molt bé! Així que el vam convèncer i estem molt contents que ho acceptés.

També ens va costar trobar la cançó. Ens van dir que no podien ser les cançons que escoltem cada dia perquè havíem de demanar permís per fer-les servir a la nostra pel·lícula: però si nosaltres les escoltem gratis a internet!

De totes maneres, una de els coses que més ens ha costat és fer silenci... encara ara ens costa!

Abans d’acabar volem donar les gràcies a la Raquel per la seva paciència: ens costa expressar el que volem i tu sempre ens has ajudat i ens has animat a fer-lo. Moltes gràcies, Raquel.

I moltes gràcies a tots vosaltres per compartir aquest moment tan important amb nosaltres.

Gràcies.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'Quan una porta es tanca'

Quan una porta es tanca, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat Solà.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

La nostra història sorgeix parlant de situacions emocionals que coneixem. Alguns tenien l’experiència que algun familiar va haver de marxar durant un temps i el trobàvem a faltar, però tots podíem entendre l’emoció i el neguit del canvi d’escola a institut, amb tots els canvis que implica.

Sense saber-ho, quan ja en el segon trimestre van escollir com seria el nostre personatge per a les primeres seqüències, la historia ja estava feta i en el moment de pensar en el guió del film, aquest va sortir sol.

 

Definir el personatge ens va costar, mica en mica el vam anar polint fins arribar al que heu vist a la pel·lícula. Un nen extrovertit, amb un millor amic i una amiga especial, que sent tristesa quan sap que anirà sòl a l’institut, sense cap company.

També vam pensar en l’estat emocional del personatge, per escollir cada pla i les localitzacions. 

Algunes de les categories que hem treballat són:

  • Acompanyar el desplaçament, sobretot quan va a mirar les llistes del principi, acompanyat d’un so insistent per amplificar l’emoció del moment.
  • Des d’un altre espai a través del vidre, on teníem com a referent el fragment del “Els 400 cops”, de Truffaut
  • Canvi d’escala i aproximacions progressives, on volíem mostrar sobretot quan el nostre personatge es troba sol, com a “El circ” de Chaplin
  • Pas del temps, on hem jugat més amb el so ja sigui per simular que passava l’estiu, com per ajudar-nos a fixar-nos en aquella acció que feia el personatge, com a “Llums al capvespre” d’Aki Kaurismaki

Hi ha hagut plans que ens han costat de fer pels sorolls que no podíem controlar, pels reflexes, per la llum. Tot i així hem buscat solucions interessants per poder gravar tots els plans.

Tots els plans estaven força programats en la concepció global de les seqüències, però al passar pel parc vam tenir la idea de gravar a sobre la roda. I ens va sortir una seqüència molt important per a la nostra pel·lícula i per expressar emocions des de la vivència del personatge.

Vam veure que hem d’estar atents al que pugui passar d’imprevist.

 

El tema de l’any han estat les distàncies i tenint en compte aquest concepte hem fet el nostre “film final” “QUAN UNA PORTA ES TANCA”

Hem visionat molts fragments de pel·lícules de diferents categories que ens han ajudat a enriquir la nostra mirada i saber-ne més.

Amb aquest projecte hem après a fer anar les eines per fer una pel·lícula, que fer una pel·lícula no és gens fàcil, a tenir paciència i a treballar en equip, ajudant-nos i amb esforç.

Durant aquest curs a més, hem compartit, hem gaudit i ens hem emocionat.

 

Esperem que us hagi agradat!!!

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'Primers dies'

Primers dies, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r i 2n d’ESO) de l’Institut Milà i Fontanals.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Al nostre film volíem parlar dels primers dies d’un noi que arriba a Barcelona.

A nosaltres ens ha passat el mateix que al noi i ens vàrem sentir com ell quan vàrem arribar a Barcelona.

-  El noi no coneix Barcelona, ni la  llengua, ni els noms dels carrers...

-  Està trist perquè no té amics i part de la seva família està molt lluny

- També està  avorrit perquè es passa tot el dia a casa i està  preocupat perquè el seu pare no té feina

- Té curiositat per les coses noves que va descobrint:  pel mercat, per Montjuïc, pel mar que no havia vist mai abans... Però li atabala el soroll dels cotxes i per això busca llocs tranquils on passejar i sentir-se bé.

- Al final, està nerviós perquè finalment començarà a anar a l’institut i no sap com serà... 

 

A la pel·lícula hem treballat fins a 17 categories: a través del vidre, en tancat, el personatge s’allunya, d’esquena, etc.

En acabar el film, hem vist que alguns plans que havíem rodat s’assemblen a alguns fragments de films de grans cineastes que havíem visionat a classe.

Per exemple:

El pla del telèfon, els del funicular, els plans entre la gent i també la música a capel·la de fons, ens recorden extrets de la pel·lícula “Ningú no sap” del director Hirokazu Kore-eda.

Quan el personatge s’allunya, d’esquena mirant l’institut, ens fa pensar en la pel·lícula “Mel” de Semih Kaplanoglu.

Alguns plans a través del vidre ens recorden fragments de “Els quatre-cents cops” de François Truffaut. Quan l’amic de l’Antoine el visita.

 

Els dies de rodatge van ser llargs. Acabàvem a les 21 o 22h! Però va ser molt bonic veure tota la ciutat des de Montjuic o la platja.

Rodant el film hem tingut moments de tot:

1. Ens hem posat nerviosos quan estàvem rodant i no sabíem com sortiria un pla.

2. Ens hem sentit molt contents quan al final un pla a sortit bé, tal i com el volíem!

3. Hem perdut la paciència quan hem hagut de fer moltes preses d’un pla.

4. Ens ha fet sentir bé treballar tots junts en equip quan tots hem fet bé el nostre rol.

5. Però alguna vegada també ens hem enfadat entre nosaltres perquè algú no feia la feina o jugava en comptes de treballar.

 

El muntatge va ser difícil. Vàrem canviar l’ordre dels plans respecte del guió inicial.. Teníem una pel·lícula de 15minuts i vam haver de treure molts plans!

 

Fent el film final i tot el projecte de cinema en curs hem après moltíssimes coses. Per exemple:

- A fer bé les fotos sense flaix, ben enquadrades, ben enfocades, amb llum natural...

- Hem après a fer funcionar una càmera de cinema i un equip de so professionals

- com fer un tràveling, una panoràmica,…com fer “flou”, ...

- Hem après moltes categories: en tancat, a través del vidre, d’esquena, adhesió, etc.

- També hem après que per fer rodatge es necessita un equip de persones ben organitzat: un director, actors o actrius, un sonidista, un camerògraf, la claqueta, el script i els ajudants i foto fixa.

 

Ens ha agradat sobretot... 

1. Poder fer tots els rols de l’equip de rodatge: sonidista, camerògraf, director,...

2. Treballar en equip i repartir les tasques

3. Treballar amb la Meritxell i la Núria

4. Fer pràctiques de les categories fent plans lleugers i fent les primeres seqüències.

5. Fer el muntatge amb l’ordinador (entrada, sortida, so,...)

 

i sobretot anar a gravar a la platja i... al final veure la nostra pel·lícula!

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Germanes'

Germanes, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Rafael Alberti.

A continuació podeu veure la presentació del film que vam fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l'estrena.

 

El guió

La idea del guió va sorgir de les primeres seqüències. Inicialment volíem treballar la ràbia i la tristesa, aprofundir en aquestes dues emocions.

Vam pensar que la pèrdua del germà podria posar en joc la ràbia per alguna cosa que feia el germà i ens molestava, i alhora la tristesa de pensar que no apareix i potser ha estat per culpa teva.

Després de fer pluja d'idees vam veure que molts de nosaltres havíem perdut alguna vegada a un germà i les nostres experiències anirien molt bé a l'hora de redactar el guió.

Quan vam tenir clara la idea, vam escollir el mercat per perdre el germà; era el lloc ideal per perdre a qualsevol i també per crear sensació de pèrdua, angoixa, desesperació...

 

Les regles del joc

La regla de rodar en un espai íntim com la casa es va acomplir abans de conèixer-la. Ja a les primeres seqüències, parlàvem d'una discussió a casa i després en plantejar el guió vam decidir que les germanes tindrien la discussió a casa, a l'habitació de l´Andrea.

El rodatge va ser en tancat, ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda.

Al final no vam rodar en una habitació, sinó que en veure la casa que ens van oferir vam canviar l'habitació per la saleta. Va resultar molt difícil rodar, perquè la sala era petita, hi havia molts mobles i nosaltres també érem molts.

Mostrar l'emoció ocultant la mirada, ho vam treballar mentre feien el dibuix.

Quant als moviments afectius, es van treballar quan l'Andrea passa davant de la càmera enfadada. Portar a primer terme el so llunyà, ho vam fer quan la mare crida al personatge, però no la veiem.

Vam treballar les variacions sonores de moltes maneres i ens va agradar molt fer aquesta feina a l'hora de muntar. Alguns exemples són el soroll dels colors quan estan dibuixant, les passes de l'Andrea quan travessen el parc.

Vam treballar ocultar la conversa de dues maneres: una quan l'Adil i l'Andrea parlen al mercat i l'altre quan la mestra parla amb l'Andrea i no se la veu. Per fer aquest pla ens vam inspirar en el visionat que vam fer a classe de Mel de Semih Kaplanoglu, quan el nen està intentant llegir, enfoquen al nen i el mestre no es veu.

Vam decidir posar música a l'escena final perquè vam pensar que remarcaria l'emoció. El problema que ens vam trobar és que no podíem agafar qualsevol cançó (no sabíem que això no es podia fer). Vam estar una bona estona buscant i escoltant músiques lliures de drets, vam escollir unes quantes i al final vam triar la que semblava més adient al nostre muntatge.

 

Les actrius

L'Andrea (la protagonista) no pensava que fos tan difícil ni tan cansat fer d'actriu. Conforme avançava el rodatge cada cop era més fàcil per totes dues, perquè després de tantes hores juntes, ja eren com germanes. Fins i tot, a l'escena del dibuix, l'enuig és real, perquè la Sheila no parava d'empipar i ho feia de veritat.

 

El muntatge

Durant el muntatge ens vam adonar de la quantitat de canvis que vam fer respecte de les nostres primeres idees. Per exemple, hi havia algun pla que ens agradava moltíssim visualment, però després ens trobàvem amb què no servia perquè el so no era correcte. Alguns d'aquests plans els vam poder aprofitar després de treballar molt en el so i d'altres els vam haver de descartar directament.

El pla en què veiem el gronxador en primer terme i l'Andrea desenfocada al fons ens va agradar molt quan vam muntar.

Hi ha hagut escenes muntades que ens agradàven molt, però que al final vam haver de treure per respectar el ritme i la durada de la pel·lícula.

Estem especialment satisfets del muntatge de l'escena en què l'Andrea i la Sheila dibuixen a casa. Realment va ser difícil aquest muntatge, perquè teníem moltes preses i plans des de diferents punts de vista. Quan muntàvem ens agradava com quedava però resultava massa llarg i s'havia de retocar.

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Espais buits

Hem fet fotografies de diferents espais buits. Després de seleccionar-les, classificar-les i ordenar-les, hem gravat sons dels mateixos espais quan estan plens i hem muntat una peça dels espais amb els sons. L'únic so que no hem pogut gravar és el de l'antiga fàbrica, ja que no està en funcionament. Aquest l'hem buscat per internet.

Esperem que us agradi.

 

Pàgines