Institut de Tona (Tona)

Estrena dels nostres films dels tallers de Retrats dels avis

Tallers Documentals

La senyora Maria

 

La senyora Pepeta

Amb el film hem aconseguit explicar el dia a dia d’una persona gran. També volíem mostrar el seu interès per la tecnologia, ja que va a cursos d’informàtica.

Els espais que hem triat són els que la senyora Pepeta freqüenta més. Són el carrer, perquè sempre va amunt i avall caminant, també l’aula d’informàtica i finalment el pati de casa seva, que és el lloc on fa ganxet i on té gran part dels seus records.

D’entre els visionats de fragments que vam fer amb la Vero abans de començar a pensar en la nostra peça, n’hi ha un de molt inspirador: Fuente Álamo, de Pablo García Pérez de Lara. En el fragment apareix una senyora gran a casa. Es prepara un cafè, i podem veure fotografies i objectes per la casa, que formen part de la seva vida i de la seva història. En el nostre fragment, la Pepeta acaba fent ganxet.

Amb la nostra peça volem mostrar la quotidianitat de la Pepeta, el seu dia a dia. L’hem triat a ella perquè és una senyora gran de Tona de tota la vida, i a més, es mou pels mateixos espais que nosaltres, és propera a la nostra realitat.

A l’hora de preparar la nostra peça, primer de tot vam fer-li una entrevista de prova, d’uns 5 minuts. Després en veure que ens interessava, vam anar a fer-li les fotos de prova i preguntar-li què feia al seu dia a dia.

Vam fer una llista dels plans que volíem, tot i que després vam variar l’ordre per filmar-los. Vam començar pels carrers on ella camina i les vistes que té. Després vam fer plans sobre com treballa al curs d’informàtica i finalment també la vam filmar a casa seva fent ganxet.

Els plans més interessants per nosaltres són aquells on ella surt fent ganxet perquè es filmen a casa seva, podem veure el seu espai diari. Hi ha fotografies i objectes que ens mostren els seus records, ens donen informació sobre la seva vida.

També són interessants els plans de l’ordinador perquè ens parlen de la seva inquietud per aprendre, per conèixer coses noves.

Quan parlàvem amb ella la Pepeta constantment ens deia: 'estudieu, vosaltres que podeu. Aprofiteu el temps, no perdeu l'oportunitat'.

A l’hora de fer el muntatge, vam poder participar per torns, i amb l’ajuda de la Vero vam triar quins plans volíem incloure i en quin ordre.

Colegio Montserrat - Orcasitas (Madrid)

Respuesta escrita a los comentarios de la segunda carta

Tallers Documentals

Hola compañeros:

Que rápidos habéis sido.

Nos alegra comprobar que los planos que nosotros hicimos, os han transmitido sensaciones de vida, era lo que pretendíamos, y al parecer lo hemos conseguido.

En esta carta incorporamos voz porque al ver la primera vuestra comprobamos que vuestras voces nos transmitían cercanía y nosotros también queríamos ser cercanos.

En cuanto a la música, procedía de una ventana en un plano que hicimos algunos de nosotros y no sabemos de que autor es, la hemos utilizado por que este tipo de música es frecuente en el barrio.

Es curioso lo que nos comentáis del ultimo plano, nosotros estuvimos dudando y discutiendo hasta el último momento si lo acortábamos, o lo eliminábamos definitivamente.

Es verdad lo que comentáis parece que nuestros barrios sean los mismos,que detallazo que os acordéis del travelling que hizo Marcelo, se ha emocionado cuando lo hemos leído.

Quedamos de acuerdo entonces en el orden de las cartas y os hacemos otra propuesta (somos unos pesados), pensando en la producción final, y puesto que parece que estamos hablando del mismo barrio, quitaríamos todos los cartones intermedios de las cartas e introduciríamos uno al principio al principio de la película de forma que la presentase como una única unidad, al estilo de "Star wars" con un texto parecido a este: "Entre enero y mayo de 2015 hemos mantenido una correspondencia cinematográfica sobre nuestros barrios, Bellvitge y Orcasitas. Durante este tiempo hemos compartido seis cartas intentando transmitirnos emociones y sentimientos a través del cine." 

Estamos impacientes por conoceros personalmente.

Hasta pronto amigos.

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Curtmetratge quasi acabat !

Tallers Documentals

 

Avui, dia 11/05/15, després de moltes hores de muntatge, hem pogut veure acabada la primera versió del nostre curtmetratge.

 La pel·lícula quan encara no estava ben estructurada durava quasi una hora, però finalment, desprès de treure parts i de veure què és el que quedava malament, dura 15 minuts. Tot i així, haurem de tallar més perquè hi ha parts que s’han fet pesades. Per a mi, sobretot els plans fixos perquè crec que duren massa.

També hem estat decidint el títol. Hem tingut moltes idees però cap ens ha acabat de convèncer... Al final, més per esgotament que per convenciment, hem escollit "Memòries d'una fàbrica".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan he vist el curtmetratge acabat m'he sentit molt satisfeta amb la feina que havíem fet. A  més a més m’ha sorprès molt que al veure tota la pel·lícula, hi havia plans, gravacions a artistes, i sons,  que no havia vist ni escoltat mai al muntar el curtmetratge. 

 El procés que hem fet durant tot a aquest curs ha estat lent però de mica en mica hem anat aprenent i el producte final és espectacular. Sembla mentida que vam començar sabent el mínim de cinema i que haguem arribat a aquest punt!

No obstant això, jo crec que el treball en equip per part de tot el grup en general ha fallat i que ens hauríem d’haver organitzat millor ja que cadascú anava pel seu compte.

Tot i que falta acabar de polir el treball, sento que durant aquets trimestres no hem estat perdent el temps, que hem fet molt bona feina!.

 

Júlia Muns

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge a la nau abandonada de La Escocesa

Tallers Documentals

El passat divendres 19 d’abril vam anar a rodar  a La Escocesa amb la Meritxell i l’Anna. No només anava a grabar jo sola sinó que també venien l’Oscar, en Karim, el Pol i l’Oriol.   

Al principi d’anar a La Escocesa, la Meritxell ens va recordar com havíem de muntar la càmera, les seves parts, etc. Jo sincerament me’n recordava de l’any passat una mica perquè el curs passat ja vaig fer cinema i ens ho van  ensenyar. 

Ja a La Escocesa, vam entrar en un edifici abandonat que tenia tres plantes i vam començar a rodar per la 3a planta. A mi personalment la que em va agradar més va ser aquesta perquè era molt espaiosa i tenia molts possibilitats per fer plans. També hi havia un molt bon so ambiental. Després de filmar a la 3a planta vam baixar a la segona, que és la que menys em va agradar perquè hi havia poca llum. Finalment vam baixar a la primera que també em va agradar bastant perquè vaig poder realitzar el meu pla com a directora.

El rol que em va agradar més va ser el de sonidista, encara que a vegades m'agafava el riure de tant silenci com hi havia. 

Al llarg del rodatge, en alguns moments vaig sentir por perquè se sentien sorolls d’animals i jo em pensava que era una rata. Però no ho era: eren coloms!

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge de les veïnes de La Escocesa i primers muntatges

Tallers Documentals

El passat 20 d'abril vam grabar a una veïna de La Escocesa, la Carme. Va ser una coneixença molt divertida ja que vam estar conversant i escoltant les seves experiències al llarg de la vida. Els seus pares treballaven a la fàbrica, però finalment, després de molts anys van ser acomiadats per participar en manifestacions sindicals; ell quasi acaba en la presó, però gràcies a l'alcalde del barri, "una bona persona", segons diu la Carme, va poder evitar-la.                                                                                                                                      

 La seva germana també va començar a treballar a La Escocesa com a cosidora i els seus pares tenien l'esperança que la Carme també ho fes, però a la nostra veïna de la fàbrica no li agradaven gaire les tisores i va preferir dedicar-se a altres feines.

Un cop acabats els rodatges, avui, 4 de maig  hem començat a muntar els plans que vam grabar de la Carmen al seu pis. En general ha estat un treball força elaborat, ja que vam grabar molts plans i discurssos però poc a poc la cosa avança; ja tenim mitja pel·lícula muntada!

 

 

CEIP A Rúa (Cangas)

Rodamos para documentarnos en Cangas

Tallers Documentals

Estes días, durante varias tardes e en pequenos grupos, estivemos rodando no centro de Cangas. Filmamos coa intención de documentarnos e buscar planos que fosen acordes coas ideas visuais do noso documental sobre a emigración.

No porto gravamos a chegada e a partida dos barcos, dos pasaxeiros/as, ós pescadores reparando as redes. Un par de grupos subímonos ó barco que conecta Cangas con Vigo e fixemos varios trávellings que nos encantan. Na alameda de Cangas, rodamos planos da estatua a Félix Soage, un filántropo da nosa vila que emigrou a Arxentina e ,cos cartos que donou, entre outras moitas  cousas, construiuse o palco de música que tamén filmamos. Outro día desprazámonos ata Massó e rodamos nas rochas. Conseguimos gravar uns arroaces!

Xa visionamos algunhas destas gravacións e poden servirnos para o documental. En concreto, hai un travelling dende unha ventá do barco, saíndo do porto de Cangas, que nos lembrou a Guerin, en concreto, ó fragmento das ventás de Guest.

Captura de Guest, de Guerin, á que nos referimos.

O xornal local fíxose eco da nosa rodaxe de documentación:

 

 

 

Pàgines