Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “D’esquenes per intensificar el primer pla”

Xènia:  El nostre grup va gravar un diumenge al matí. Al començament estava  nerviosa perquè no sabia si sortiria bé i era el primer cop que feia un rodatge. Varem començar  repassant com era la nostra localització i després varem muntar l’equip. Vaig fer tots els càrrecs però els que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. En el moment que vaig haver de fer el so va ser bastant complicat perquè m’havia d’aguantar en una posició  que cansava bastant. Però un cop acabat el rodatge i saber que havia sortit bé, em vaig sentir molt bé.

Elora: La nostra protagonista era la Clara i portava una bufanda vermella que ressaltava molt amb els colors verds dels arbres del parc. Feia sol i varem acabar canviant el lloc que teníem previst per gravar. La gent es parava davant de la càmera i es preguntava què fèiem. Va ser molt emocionant gravar cada pla i decidir com seria cada cosa. El càrrec que més em va agradar va ser el de la claqueta, i després el de directora. Com a directora vaig aprendre que en aquell moment el grup depèn de tu i que has d’estar pendent de com pot quedar millor cada cosa. Personalment crec que va quedar bastant bé i va ser divertit.

Marina: En el nostre grup varem tenir alguns problemes a l’hora de decidir els plans i també a l’hora de decidir les localitzacions. La rotació de càrrecs ens va anar a tots molt bé. El càrrec que més em va agradar va ser el de càmera, perquè em feia molta il·lusió provar-lo.

Adri: El meu grup va gravar el diumenge des de les 10:00 fins les 14:30. El meu primer càrrec va ser el de càmera. Em va semblar molt interessant utilitzar una càmera professional i és el càrrec que més em va agradar. Va ser bona idea canviar de càrrecs en els diferents plans perquè així vaig poder provar-los tots. També em va agradar fer la claqueta, després fer fotos i després el so. Amb aquell micròfon s’escoltava tot!

Clara: El més interessant del rodatge ha estat poder treballar amb un equip de rodatge professional i aprendre a fer-ho servir bé.  Jo feia de protagonista i no vaig fer cap altre càrrec més. Al Wildtrack vaig poder fer de càmera un moment. Fer de protagonista ha estat divertit, però també ha estat bastant cansat a l’hora de repetir els plans, però tot i amb això,  em va agradar molt. Tot ha estat com m’imaginava excepte el fet d’haver de provar moltes vegades cada pla perquè quedés perfecte. Crec que aquesta experiència ens pot servir molt a l’hora de rodar el film final.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “En tancat”

Sonia El meu grup va ser el primer en gravar, al Parc de la Creueta, en una zona de pícnic, dalt a la muntanya. Jo vaig fer de protagonista i la veritat és que em va agradar molt i em va sortir millor del que pensava. A mi també m'hagués agradat estar a la càmera i fent tots els càrrecs. Fer d’actriu és una mica cansat, perquè no et pots moure gairebé i has de repetir moltes vegades alguns plans però tot i així em va agradar molt. És una experiència que pot ser no la pugui tornar a repetir.

Mónica:  Em va semblar una bona idea que en cada pla cadascú fes un càrrec diferent. El que més em va agradar va ser fer de càmera. Pensava que seria més fàcil decidir els llocs on posar la càmera.

Judit I: Al nostre grup la Sonia era la protagonista, i tots els altres ens varem anar tornant els càrrecs a cada pla. Va ser un experiència molt impactant, ja que em sembla que cap de nosaltres havia gravat res amb equip de so, sript, claqueta i càmera a la vegada. La gravació va durar unes 3 hores i mitja, que van ser molt intenses. Tot i que feia fred no varem parar ni un moment. Al començament la llum era preciosa i no ens podíem permetre parar. Em va agradar molt utilitzar l’equip de so i la càmera. Va ser molt emocionant i ja estic esperant a la gravació del curt final per poder tornar-ho a fer.

Irene: A nosaltres, el que ens va fer decidir el lloc concret on gravar va ser la llum. Alguns plans ens van costar més de gravar que uns altres però, generalment, tot va anar tal com havíem planejat i crec que tots els plans ens van quedar molt bé.

Marta: Jo mai havia participat en un rodatge i em va agradar molt. Els càrrecs que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. A classe no havíem pogut acabar de planificar perquè no sabíem el lloc exacte on gravaríem. Després varem estar molt contents amb la llum i amb la localització.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Amb les alumnes de l'Institut Castellet a la Filmoteca de Catalunya

Dijous 30 de gener, varem assistir a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel·lícula “Els quatre-cents cops” de  François Truffaut.

Ja sabíem que era un pel·lícula feta fa molts anys (1959) però important a la història del cinema.  Ens va agradar veure-la, en silenci, amb altres alumnes que  participen en el projecte "Cinema en curs".

També ens va agradar sentir com els nois i noies, sobre tot de primària, preguntaven coses al col·loqui al final de la pel·lícula. Pensem que tots els temes que es van plantejar ajudaven a entendre  millor les raons del director al fer les seves tries cinematogràfiques.

 

Abans d’entrar a la sala de projeccions, la Isabel i el Pep  ens varen presentar al grup d’alumnes de l’Institut Castellet i als seus professors Lluís i Alexis. A partir d’ara esperem conèixer millor el seu bloc i tot el treball i materials que van produint.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres fotos d'espais buits

Des de començament de curs hem estat fent fotos d’espais buits a la vegada que fèiem altres pràctiques, com les gravacions inspirades en la música de Berlinist per presentar al festival DeProp, el taller de muntatge al voltant de les fotografies de Takeshi Shikama i les documentacions i rodatges dels “Minuts Lumière”

Avui comencem a mostrar-les al bloc. Moltes estan fetes a prop del nostre Institut, al barri de Montbau. Però també hem aprofitat viatges o estances fora de Barcelona per a continuar buscant espais buits que ens agradessin.

Esperem que a vosaltres també us agradin!

 

"El port"

Aquesta fotografia està feta a Barcelona, a les “Golondrines”. La vaig fer al matí, vaig provar amb color però no quedava tan bé com en blanc i negre. M’agrada la llum que li dona, el contrast i el paisatge. Sonia Álvarez

 

"Esperant que torni la infància"

Aquesta fotografia està feta a un parc al costat de la esplanada de l’església, molt a prop de l'institut . Eren les 14:30. Pol Fàbrega

 

"Un mar d'ombres a l'edifici blau" 

Aquesta fotografia la vaig fer cap a les 15:15 al barri de Montbau. El joc d'ombres li donen un toc de misteri a la imatge. També em va interessar la llum i el color de l'edifici. Des d'un principi volia que sortís la "mini entrada" de la pedra al mig de la fotografia, ja que és per mi un mode d'enquadrar la imatge. Marc Aira

 

“Gegants Urbans”

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia de tardor a una plaça que hi ha a prop de l’institut. Quan vaig veure aquells enormes edificis i el sol al seu costat, vaig pensar que si anava a l’altra punta de la plaça, el sol estaria amagat darrere d’aquells gegants, i això vaig fer. Volia transmetre immensitat, volia que es veiés la dimensió d’aquelles tres figures geomètriques tan ben ordenades que semblava que haguessin estat col·locades precisament en mig del buit d’aquella plaça. Alba Perez

 

"Ascensor solitari"

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha molt a prop de l'institut. Un ascensor buit és un espai on la gent no sol parlar. Xènia Esteve

 

"Llum de nit"

Aquesta porta és a un edifici a prop de l'institut. Està feta a la nit, hi ha un fanal a prop i m’agraden les ombres que fa i la sensació de buit que li dona el blanc i el negre. Mònica Casillas

 

Lloret de Mar

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia a la platja de Lloret. Feia sol i aprofitant que el mar estava calmat, vaig capturar el moment. El que volia aconseguir amb aquesta imatge, és que transmetés pau i serenitat. Sara Pérez

 

“Brots de tardor"

Aquesta fotografia està feta a Arbúcies, al jardí de casa meva, al migdia quan no feia massa sol. La vaig fer perquè estava atabalada i vaig sortir fora de casa. Els tons vermells i verds són molt bónics i combinen molt bé.  Marina Mallofré

 

“Riba-Roja d’Ebre”

Aquesta fotografia està feta al meu poble, Riba-Roja d’Ebre. A la sortida del poble hi passa el tren. El color blanc i negre de la fotografia m’agrada molt. També m’agrada que de fons es vegi una mica del riu Ebre i que a la part superior de la imatge es vegin els cables que van per sobre del tren. Elora Giménez

 

“El buit de jugar”

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha sota casa meva (l’Hospitalet del Llobregat). La vaig fer a les 16:30. A mi un parc sense nens jugant em dona una sensació de buit impressionant. Els colors que té, trobo que li donen molt de joc a la foto. Carla Martínez

 

“Entrada inexplorada”

Aquesta fotografia és de la caseta d’eines del jardiner de la comunitat, amagada entre edificis. Personalment a mi aquesta foto em crea una gran sensació de curiositat per saber què s’amaga darrere d’aquesta petita porta verda. Judit Ibáñez

 

‘’Els colors de la tardor’’

Aquesta fotografia està feta a una plaça a sota de casa meva. Em va cridar l'atenció perquè es veuen clarament els diferents colors dels arbres quan s’apropa la tardor, variant de verd a groc. Personalment m’agrada molt aquesta foto perquè transmet pau, serenitat. Irene Lapuerta

 

"Casa solitaria"

Aquesta fotografia la vaig fer en un viatge per Astúries. Aquesta imatge la vaig fer des de el cotxe i en moviment. La fotografia dona una sensació de buit i de soledat. Marta Sainz

 

“A la vora del llac “

Aquesta fotografia està feta a Sant Martí de Tous (Anoia), en un dia que no feia massa sol. És a la muntanya, en un lloc on no hi ha població i no hi passen cotxes perquè està ficat com en un petit precipici. La llum d’aquell dia poc solejat era preciosa. Clara Rebollo

 

 

"Mur aïllat"

El mur de la foto es diu així perquè està en mig d’un antic parc -em sembla- ple d’herba i dona la sensació que està abandonat i sol. La vaig fer perquè em donava sensació soledat. Adrián Montero

 

"Temple Urbà" Edgard Ramos

 

Roger Rodríguez

 

Laura Argilés

 

 

 

http://au

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Visitem l'exposició de fotografia de Takeshi Shikama

Dimarts 12 de novembre, acompanyats per la professora de música Isabel Ribera i el professor d’Visual i Plàstica David Larrad, varem visitar l’exposició de fotografia de Takeshi Shikama, “Impressions sonores d’un bosc” a la sala d’exposicions de Gas Natural Fenosa a la Plaça del Gas. L’Agnès Sebastià, en representació de l'associació A Bao A Qu, ens va apropar a l’univers fotogràfic d’aquest autor i ens va ajudar a conèixer i analitzar alguns dels seus procediments fotogràfics.

Dimarts 26 de novembre, a l'institut,  hem fet un taller de muntatge i hem explorat, en grups petits i per primera vegada amb el nostre cineasta Pep Garrido,  el programa d'edició "premier" . El treball que varem fer davant les fotografies a la sala d'exposicions ens va ser molt útil a l'hora de triar els sons que més ens agradaven per fer els nostres muntatges. Ens ha agradat molt aquesta experiència.

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Compartint les gravacions sobre temes del grup Berlinist

El proper 5 de novembre, tindrà lloc la presentació d'un audiovisual, muntat per la Meritxell Colell amb les gravacions de nois i noies de diversos instituts, que acompanyarà el concert del grup Berlinist a la Pedrera en el marc del Festiva DeProp.

Nosaltres, per preparar les gravacions inspirades en els temes del grup Berlinist, el primer que varem fer va ser escoltar els temes i fer una pluja d'idees sobre les emocions que ens provocaven i sobre les possibles gravacions que ens imaginàvem...

Oracle (Intro)

Escena trista, des d’un mirador/ Suggereix pobresa/ Una posta de sol o sortida de sol/ A la platja i es veuen el sol i les ones

Un riu/ Un pont mirant cap a l’horitzó/ Una plaça on hi ha gent gran asseguda/Fons d’habitació amb una persona trista, pensativa

El Laberint d’Horta/ El Mirador de Montbau mirant cap a Barcelona/Un noi o noia darrere una finestra, gravant des de fora mentre plou

Storms’s coming

Inici d’una cosa nova/ Comença un dia nou/ Comiat a l’aeroport amb pluja/ A la muntanya, una persona corrent que s’allunya a càmera lenta.

Algú anant caminant per Barcelona… anant-se trobant coses…/ Retrobament/ Una turmenta amb dos enamorats abraçats sota la pluja

Quan una persona s’acomiada d’una altra, però sap que es tornaran a trobar/Quan t’aixeques del llit i mires per la finestra

El terra de Plaça Catalunya, enfocant als peus de la gent i als coloms/ Pedra a la platgeta d’Arbúcies mentre plou

Weltschmerz

Algú trist tocant el piano / (fons interior i molt  il·luminat i la paret blanca)

Algú pensatiu a la seva habitació o a la platja/ Algú ballant en un caixer o mentre camina, però trist / Un embús de cotxes

Algú en una estació mirant com marxa el tren, (gravant des de darrere). Quan canvia la música, apareix algú i s’abracen.

Una noia plora, però a mesura que la cançó avança, s’eixuga les llàgrimes. S’aixeca d’una cadira, decidida, forta, tenint clar on anirà...

Enfocant el terra d’un pas de vianants, intercalant els pas dels cotxes i el de la gent

Retrobar-se inesperadament amb algú molt especial a la caiguda de la tarda/ Dir adéu al teu pare o mare des d’un autocar

Adonar-te que no pots solucionar un problema. Quan canvia la música, tornar a lluitar

Gronxador buit/ una persona gronxant-se amb poques ganes/ gronxar-se alt

Un noi a terra, de nit, mirant els estels

Porxos del barri/Plorar, refer-se i sortir corrent (Mirador de Montbau)

Landscapes.

A un parc infantil amb nens jugant./ Enfocant als peus d’alguna persona que corre en una cinta/ Deixar una etapa de la vida/ Fira

Des de la finestra d’un cotxe gravant paisatges/ Fer maletes i acomiadar-se

 

....Quan varem llegir els comentaris que el propi grup feia sobre aquests temes, la primera sorpresa va ser constatar que havia una connexió important entre les emocions i les imatges que ells suggerien i les nostres. Després varem sortir a gravar... Alguns i algunes, també a la tarda, al vespre i fins i tot a la nit.

Meritxell Colell, encarregada de fer el muntatge de les gravacions de l'alumnat de tots els instituts que participem en aquest projecte, va convocar-nos a una trobada al nostre institut, dilluns 14 d'octubre a les 16:00,  a la que varen assistir també alumnes, professors i professores dels instituts Boscà, Moisès Broggi, Les Corts i Quatre Cantons.... Hi eren presents Gemma Gamarro i Luigi Gervasi  (Berlinist),  Jordi Feixa (festival DeProp) i Núria Aidelman (A Bao a Qu). Alguns alumnes varen explicar com havia anat tot el procés, les sensacions quan escoltaven els temes i després, les descobertes en el moment de les gravacions. Tots aquests comentaris varen anar acompanyats de la projecció d'algunes de les gravacions i de dos primers muntatges provisionals que van crear molta expectació i emoció.

Aquetes són les imatges de la trobada.

 

Pàgines