Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Presentació de 'La Solitud'

Els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals presentem 'La Solitud' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de l'aula oberta de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Joan d'Àustria ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

A los alumnos de 'Cine en curso' en Chile y Argentina

Hola, ¿cómo estáis?. Nos han dicho que acabáis de empezar a hacer Cine en curso, os damos la bienvenida a un proyecto muy divertido y sorprendente.

Merece mucho la pena esforzarse desde el principio. Es un gran privilegio poder participar en este proyecto como este. Aprenderéis a tomar las decisiones en grupo, a respetar las opiniones de los demás, a utilizar una cámara y equipo de sonido profesional. Empezaréis haciendo Minuts Lumière, después algunas prácticas de diferentes tipos de planos y categorías y para acabar una película. Los rodajes del filme final es la parte que más nos ha gustado a muchos de nosotros, han sido largos y muy divertidos. Ahora que nosotros estamos acabando nos da pena que haya pasado tan rápido y no poder seguir el año que viene, así que os animamos a aprovechar esta oportunidad desde el primer día. Podéis ver todo lo que hemos ido haciendo en el blog.

 

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'La solitud'

La solitud

 

Hola, bon dia, som els alumnes de l'Institut Milà i Fontanals d’aquí de Barcelona, som de 2n d'ESO i us explicarem ara com ha sigut el procés de fer el nostre film.

 

Guió

Per crear el guió vam començar donant idees basades en la realitat. Molts vam parlar que ens sentim sols. Vam parlar de diferents tipus de soledat, que els pares no tenien treball i que teníem problemes amb els companys i a l’institut. Ens vam adonar que la pel·lícula de 400 Cops, de François Truffaut ens havia inspirat molt. Com l’Antoine, la nostra protagonista se sent sola i ha agafat un camí del que no sap sortir. Per seguir treballant, vam pensar com era el nostre personatge: és una persona fràgil, insegura, es penedeix del que fa, reflexiva, se sent sola, es posa en problemes sense voler i no vol que la gent sàpiga com se sent. Per això s’ajunta amb males companyies.

 

Localitzacions

A partir d’espais, de fotografies i de plans d’exploració vam començar a pensar en possibles plans i llocs per al nostre personatge. També algunes escenes van sortir de fragments de cineastes que hem vist. Vam fer una llista de localitzacions i escenes que ens agradaria filmar. Per exemple, l’ escena de les Arenes va sortir gràcies al Minut Lumière de la Carmen. Tot començava a prendre sentit! Després, vam pensar on podríem situar les regles del joc. Vam veure que les teníem totes posades.

Per triar les localitzacions vam pensar en llocs solitaris. Vam escollir els espais de dia per quan està amb els amics. I quan està sola que fos de vespre o nit. Les localitzacions de nit les vam escollir buscant un espai que tingués llums de colors. En general les vam rodar de nit o al capvespre perquè la llum era molt bonica i especial. Les escenes del matí les hem decidit perquè es veiés que no va a l’institut.

 

Rodatge

Hem anat organitzant el rodatge en funció de les localitzacions i moment del dia que buscàvem per a fer-ho més fàcil i estalviar temps i desplaçaments. Cada localització o escena tenia un equip que es distribuïa les diferents tasques, a més de l’actriu que hi ha hagut de ser sempre. Per anar als llocs, vam haver de fer moltes sortides en dies diferents. Sempre portàvem una càmera petita per buscar els plans i les captures dels fragments de cineastes que més ens havien inspirat. Fèiem molts plans similars, fent proves, i després decidíem quin era millor entre tots. A vegades teníem pensat quines categories volíem treballar i altres improvisàvem en l’espai.

Els rodatges han sigut llargs, cansats i divertits, tot alhora. Hi havia dies que començàvem a les 8h del matí i acabàvem a quarts d’1h del matí. Rodar de nit ha estat molt maco per les llums de la ciutat. Alguns plans els hem hagut de repetir moltes vegades perquè no sortien bé. Els més difícils han sigut els tràvelings que vam fer amb el cotxe, costava molt que les velocitats del cotxe i de la Rocio anessin coordinades. Però quan ens van sortir bé ens feia moltíssima il·lusió. També alguns moviments panoràmics de càmera ens han costat aconseguir-los, la Meritxell ens va ensenyar també com posar el cos quan fem de camerògrafs perquè no quedi el pla “a cops”. Tot l’esforç ha valgut la pena. Rodant, ens hem sentit molt bé, però hem passat fred. Hem passat molt bons moments. A la platja ens vam indignar amb les persones perquè no ens feien cas quan els demanàvem que no passessin per poder gravar. L’últim pla del rodatge va ser el de 3 xemeneies: vam passar molts nervis. Quan vam acabar de filmar estàvem feliços i emocionats per acabar la pel·lícula.

Al nostre film hem treballat molt el pla seqüència. Surten fins 17 categories de les treballades durant el curs. Ens hem inspirat en la pel·lícula els 400 Cops de François Truffaut, per l’interrogatori, el tràveling de la platja i el primer pla del personatge davant del mar. El canvi d’escala del fragment  Ou  de Semhi Kaplanoglu ens ha servit per fer els nostres plans de la plaça del Macba. Hem agafat la idea de plans tancats de diferents fragments però especialment dels de Ningú no sap de Kore-eda. El tràveling de Mala Sang de Léos Carax ens ha servit d’exemple per fer el de la nostra protagonista. L’altre tràveling, rodat al laboratori de Física l’hem fet inspirant-nos en Los condenados d’Isaki Lacuesta. També Los muertos ens ha ajudat en el passatge entre el personatge i el món. El fragment de 35 Roms de Claire Denis ens ha donat la idea del personatge mirant per la finestra.

 

So

En general hem fet servir el so ambient. Hem hagut de repetir força plans perquè el so no era el que volíem o se’ns colaven sorolls que no volíem.  En muntatge hem afegit alguns altres sons a part després del rodatge. Hem tingut moments de molt vent i protegíem el micròfon.

El so dels tràvelings corrent els vam gravar a part (les passes, el mar...). En el diàleg amb els amics a la Barceloneta vam agafar frases d’altres preses per generar més tensió.

Justament en aquest moment hem decidit posar la regla del joc de la intensificació emocional del so. Vam decidir passar al silenci i que el so anés pujant a poc a poc. Genera un in crescendo que puja el to de l’emoció.

Hem afegit una mica de música de piano, composada especialment pel nostre tutor de l’any passat,  i percussió, que ha fet un company de 2nA.

 

Muntatge

Al muntatge, hem canviat força l’ordre dels plans, de fet n’hem eliminat alguns, cosa que no ha estat fàcil. L’únic que teníem molt clar era com havia de començar i com havia d’acabar. Ha estat difícil però estem satisfets. És un moment emocionant perquè veus com han quedat els plans per primera vegada i vas decidint com quedarà la peli. Es difícil escollir bé la presa i les durades i s’ha de tenir paciència.

 

Havíem  d’escollir el títol que tingués relació amb la pel·lícula sense explicar-la tota, això era molt complicat. Ens ha costat força perquè no ens acabàvem de posar d’acord. Al final ens vam posar d’acord amb el títol “La solitud”, ens sembla que mostra bé com se sent la nostra protagonista.

 

Hem après a fer cinema, a treballar en grup, a donar idees i a opinar, a conèixer-nos més i a parlar de les nostres emocions, a organitzar-nos, a que cadascú tingui un rol dins de l’equip, a respectar-nos i respectar les opinions dels altres i a valorar-les. Hem après a tenir paciència quan les coses no sortien i estàvem cansats i no queixar-nos ni desanimar-nos.

Ara veiem les pel·lícules d’una altra manera i valorem quant costa fer-ne una.

Ens sentim orgullosos de ser cineastes. Després d’aquest any de cine seguirem fent cine!

Ens ho hem passat molt bé! Ha estat molt divertit!

Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Presentació a la Filmoteca

Ens ha agradat molt la presentació a la  Filmoteca.

 

Ens ha agradat  molt veure i conèixer nois i noies d’altres centres que també han participat en el projecte i que ens han explicat la seva experiència.

 

Totes les pel·lícules i documentals tenien molta qualitat.

 

Els films de ficció s’assemblen, tots parlen de situacions i emocions quotidianes  que ens són molt properes. Es general el protagonista té problemes que el preocupen i normalment està sol per afrontar-ho, però al final sol trobar una sortida.

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els rodatges

La setmana passada vam estar de rodatge.

Va ser una setmana molt intensa perquè les preses no eren bones, s’havien de repetir i ens posàvem molt nerviosos.

Rodàvem al mati, migdia, tarda, vespre i nit.

Hem anat a diferents localitzacions .

Quan estàvem muntant  el trípode hem vist a en Victor Valdés, ha arribat  l’autobús, hi hem pujat i hem fet la seqüència  que tocava. Desprès vam baixar  a plaça Espanya i vam gravar un pla a la parada de l’autobús .

També hem anat a la platja a fer un pla de robar en una botiga, desprès un tràveling similar a la pel·lícula  del 400 cops  i el pla acabava l’actriu mirant a càmera, i no el vam poder acabar perquè es va fer de nit i ens vam anar a casa.

Mentre fèiem el rodatge ens sentíem alegres perquè teníem emoció de fer la pel·lícula i al final ha sortit tot bé. M’agrada molt el pla del interrogatori  i també el pla de la mare i l’actriu. 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Rodatge de les primeres seqüències amb càmera professional

Dijous passat va ser un dia molt intens de rodatge. Vam fer tres grups: uns van rodar al matí als jardins de Montjuïc, altres al migdia a la rambla del Raval i els últims a la tarda al parc de les tres xemeneies, unes quatre hores per grup aproximadament. Ja veurem com queden els plans a les diferents hores del dia i així de cara al film final podem decidir millor què ens interessa.

Aquest dijous farem el muntatge de les seqüències, tenim moltes ganes de veure com queden els plans muntats!. 

De moment, podem explicar que el fet d'estar tantes hores seguides de rodatge ens va fer veure que no sempre és fàcil el treball en equip, que hem de tenir paciència, no enfadar-nos, respectar les opinions dels companys i no voler tenir sempre raó en tot.

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Plans d'exploració amb l'equip professional

A partir de les categories treballades fins ara, ens vem dividir amb tres grups. Cada grup havia de posar en joc una categoria i també fer atenció als paràmetres (la llum, la profunditat de camp, etc).

Cada grup havia de filmar un pla amb l'equip professional per a repassar el seu funcionament i per conèixer què haurem de fer al rodatge de les primeres seqüències.

 

El primer grup vem decidir treballar a partir de les categories "Mostrar l'emoció ocultant la mirada" i "Moviments d'acostament i d'allunyament".

Realitzat per l'Álex, Aneeq, Angie, Félix, Valentin.

 

El segon grup vem treballar amb "En obert" i "Elements interposats".

Realitzat pel Darrel, Jordi, Jose Manuel, Marian, Waleed i Zaín.

 

L'últim grup vem escollir "Moviments d'acostament i d'allunyament".

Realitzat per la Carmen, Dilawaiz, Mahmuda, Melfy i Nisha.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Planificació de les nostres primeres seqüències

Avui hem començat a planificar les nostres primeres seqüències!.

Primer, hem repassat l'estat emocional del nostre personatge i les categories que hem de treballar en aquestes primeres seqüències.

Després ens hem separat en tres grups i hem fet tres tasques diferents i rotatives:

1.- Taller de càmera: per repassar allò que vam aprendre amb els rodatges dels minuts Lumière i estar preparats pels rodatges de la setmana vinent.

 

2.- Sortida de planificació de les seqüències: cada grup ha triat localització i les categories que volia treballar. Hem anat al lloc triat i hem gravat dos o tres plans per grup.

 

3. - Hem omplert les graelles de planificació: per no oblidar-nos de res i ser curosos en la nostra feina, hem apuntat com és cada pla, en quin estat emocional està el personatge, els sons que volem en cada situació i les categories o fragments en què ens hem basat.

Graella planificació primeres seqüències

Pàgines