Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Escoles i instituts que fan cinema en curs

Hola,

Per tal de conèixer una mica millor la dimensió geogràfica dels tallers de “cinema en curs” hem buscat totes les escoles i instituts que participen en la 10a edició i les hem localitzat en el google maps.

Ara ja podeu buscar el vostre centre!!

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=z5v2yqhyl0iM.kvOdvidrOTrY

 

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Ens presentem

Hola!, som les alumnes de l’itinerari humanístic de 4rt d’ESO de l’Institut Castellet, i aquest any realitzarem el taller de "cinema en curs". L’Institut Castellet està situat a Sant Vicenç de Castellet, a la Catalunya central, a 40 km de Barcelona.

Hem escollit fer "cinema en curs" perquè, d’una manera o una altra, totes ens interessem per la creació artística. Aquest any ens fa una il·lusió especial perquè formarem part del desè aniversari d’aquest projecte.

Ens ha cridat l’atenció  el fet que hi participin tants centres. Que també es faci a Madrid i a Galícia, però sobre tot, que es realitzi a Argentina i Xile.

Al llarg d’aquest taller esperem aprendre moltes coses i viure l’experiència de realitzar una pel·lícula.

Us desitgem que tingueu un bon curs!

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Res no s'atura'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet presentem 'Res no s'atura' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrenes importants a la Filmoteca de Catalunya

El passat dimarts 2 de juny vam fer la segona visita a la Filmoteca de Catalunya. Vam sortir a les 8:00h del matí amb el tren cap a Barcelona. Quan vam arribar vam deixar els postres en una sala i vam aprofitar per esmorzar abans d'entrar a la Filmoteca.

La infraestructura cultural de la Filmoteca és molt interessat. És molt gran i està tot molt ben organitzat. La sala en la que vam estar-hi era prou comfortable i àmplia.

Els films i els documentals van ser molt interessants. En general, tots els films van estar molt bé, van aparèixer molts temes com per exemple: la homosexualitat, haver de repetir curs, sentir-se sol, tenir problemes amb els familiars i les amigues, etc. Però, sobretot, els films que ens van impressionar més, van ser els del alumnes de sisè. Tot i que nosaltres també fem Cinema en Curs, a vegades també ens fèiem preguntes de com ho podrien haver filmat. Pel que fa a les presentacions, va haver-hi de tot. També ens va impressionar com els alumnes de sisè, amb només 12 anys es van aprendre el que havien de dir per a la seva presentació. D'altres que eren més grans, els hi era més difícil, ja que eren de fora i anaven a l'aula d'acollida i havien de llegir com podien i sabien. Però, de tota manera també ho van fer força bé.

Els/les protagonistes de cada film es van posar molt en el seu paper i entre tots hem demostrat que sabem treballar en equip i que hem fet un gran treball que després ha merescut la pena.

Els documentals van ser molt interessants. La majoria d'ells van parlar de com eren els seus pobles o barris abans. Ens van mostrar molts espais dels quals ara estan esfondrats per qualsevol motiu o perquè van construir un altre edifici. L'Institut Castellet va documentar el ball de gitanes que es fa cada any i el sentiment que hi tenen, i també va aportar una peça on s'explicava com era l'escola pública en temps de la República, als anys 30.

L'organització que vàren dur a terme la gent d'A bao a qu i l'equip de la Filmoteca va estar perfecte. Es van presentar molts films i documentals, un darrere l'altre, a l'estil dels grans festivals de cinema. El que va estar també molt bé, va ser portar postres per compartir amb els altres centres. Això ens va facilitar tenir més apropament i treure'ns la vergonya de sobre.

 

Anna Álvarez i Rania Boubouh

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

MACONDO: els plans i la seva relació amb Els 400 cops

El passat 29 d'abril les alumnes de Cinema en Curs de l'INS Castellet vam anar a la projecció de Macondo, un film austríac realitzat per Sudabeh Mortezai, dins del marc del Festival de Cinema d’Autor de Barcelona

En aquest escrit al bloc, us volem transmetre quines similituds i diferències hem copsat respecte a la pel·lícula Els 400 cops, així com també un petit anàlisi pormenoritzat dels plans.

Macondo i Els 400 Cops s'assemblen, ja que els protagonistes són dos nens pre-adolecents i viuen en la pobresa. Tots dos passen per situacions familiars difícils, ambdós passen per una situació de rebeldia, on es veuen en problemes amb la policia. Els dos no tenen pare i descobreixen secrets familiars amagats Pel que fa als amics, tenen una mala influencia ja que es veuen pressionats per ells i comencen els problemes. També volem apuntar que ambdós films finalitzen amb un final obert.

Pel que fa a les diferències, en Ramasam decideix ajudar a la seva família i deixar les males influencies. En canvi l' Antoinen ho abandona tot.

Dels plans que hem estudiat, podem observar de Macondo són: canvi d'escala; quan es veu el pla amb nens jugant, és un primer pla, desprès passa a un altre pla més aprop, es a dir, un pla mig de la mare saltant a la corda. També han hagut plans d'esquena , ocultant la mirada, al principi de la pel·licula apareix el protagonista portant a les seves germanes a casa. Gaire bé tota la pel·licula és amb càmera en mà, amb seguiment d'esquena quan Isa porta al protagonista al bosc.

 

Desirée Estrada Valenzuela

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge del Film Final

 Ja tenim el Film Final rodat! 

Hem trigat 3 dies a enregistrar-lo: divendres 4, dilluns 7 i dimarts 8 d'abril. Vam voler que hi hagués un cap de setmana pel mig perquè l'actriu pogués descansar, i vàrem partir els dies en dos (matí i tarda), on diferents grups de rodatge gravaven les diferents seqüències. Hi ha un total de sis seqüències al film final i també alguns plans addicionals afegits posteriorment.

Al nostres film hem incorporar tres plans-seqüència, dos a casa, i un a l'institut. El pla-seqüència que més ens va costar filmar va ser el de casa en solitud, ja que jugàvem amb contrallumns, i uns moviments de càmera bastant determinats, on l'actriu sortia i entrava de pla més d'un cop, on trobàvem fora de camps, etc.

També vam incorporar travellings, filmats des d'un automòbil en moviment, essencialment per enregistrar paisatges, inspirats en alguns fragments de “Yuki&Nina”.

A més a més, vam realitzar seguiments de l'actriu, ja fos a bord d'un vehicle, inspirats en la pel·lícula “Gerry”, o bé amb plans generals molt oberts, seguint la silueta de la protagonista amb un contrallum natural, inspirats en “La solitud del corredor de fons”.

Tenim una seqüència de ball, on hi ha una transformació de plans molt tancats de fragments del cos, passant per plans mitjans i finalment l'obrim completament.

També us podem dir que hem jugat bastant amb la intensificació emocional de so.

Al film han aparegut altres personatges com la germana petita de la protagonista, els seus pares i les seves amigues, a més d'alguns extres.

Ara ens hi trobem que haurem de realitzar el muntatge de les seqüències amb l'ajuda del Dani Lacasa, el nostre intervenant.

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: elements interposats

En la nostra seqüència hem volgut posar en pràctica la categoria “elements interposats” però també hem utilitzat la categoria de “canvis d'escala”.

La planificació va ser ràpida perquè teníem la localització molt clara i que els elements interposats serien els cotxes. Totes estàvem d'acord amb aquestes idees.

Abans del rodatge vam anar a fer les fotos d'exploració del lloc on més tard gravaríem la nostra seqüència. Les fotos estaven fetes des de diferents angles per saber quins eren els millors per després gravar.

Vam anar amb tot l'equip de rodatge al lloc decidit. Primer vam buscar, càmera en ma, el pla. Un cop trobat vam muntar el trípode. Vam fer tot el protocol de càmera i vam començar a enregistrar.

El primer era un pla obert on en el fons hi havia la protagonista asseguda en un banc. Mentrestant, uns cotxes s'interposen entre la càmera i el personatge. L'actriu esta asseguda agafant-se les cames mirant l'horitzó. Les emocions que volíem destacar eren de tristesa, agobi i estres.

El segon pla es pren des d'una posició similar a la primera i més en tancat, tallant mig banc però deixant aire en un dels costats. Els elements interposats segueixen sent els cotxes i l'actriu està en la mateixa posició.

Finalment, el tercer pla tracta en un angle lateral i picat. Està fet amb poca profunditat de camp. Se sentien els cotxes passar però des d'aquesta posició no es poden visualitzar els elements interposats.

Una setmana mes tard va venir el Daniel Lacasa, el nostre professional del cinema i ens va ajudar a fer el muntatge.

Vam fer grups de dos de manera que hi han diferents muntatges de les mateixes seqüències.

El ordre del nostre muntatge no es el mateix de l'hora del plantejament i de gravació. Comença amb el pla u, segueix amb el pla dos i després amb el tres. Llavors torna al pla u.

També vam manipular el so, treien o ficant el so dels cotxes de fons. Després d'això vam ficar els crèdits inicials i els crèdits finals.

Ens vam inspirar en diferents visionats com, per exemple, Ningú no sap (Canvi d'escala), de Hirokazu Kore-eda;

 

Pàgines