IES O Mosteirón (Sada)

Presentación Instituto O Mosteirón

Tallers Documentals

Os alumnos que participamos este ano no proxecto de Cinema en curso estamos en 4º da ESO, pertencemos ao IES Mosteirón, un instituto pequeno de 176 alumnos situado no lugar de Mosteirón no concello de Sada. Estamos cerca de A Coruña, a unhos 15 kilómetros nunha zona rural preto do mar. Estamos moi contentos de formar parte deste proxecto e esperamos aprender e disfrutar moito. Queremos agradecer ao CGAI (Centro Galego de Artes da Imaxe) o esforzo que está facendo para que Cinema en Curso atope o seu hoco en Galiza e poidamos aproveitalo cada vez mais. Aquí vos deixamos unhas fotografías nosas e do noso Centro. Un saúdo a todos e a todas.

4º DA ESO

ÁLEX, ISMAEL, JORGE, TERESA, ALBERTO, ANA, ISMAEL, NOAH, SARA, PEDRO, ADRIÁN, JANO, SARA CANLE, CRISTOBAL, MIGUEL, PIETRO, SANDRA, CANDELA, MANU, MARTÍN, TAMARA, PATRICIA, SILVIA E AITOR.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Continuem amb els últims Retrats

Té el cabell curt, negre com el carbó i arrissat. Els ulls els té grans i molt foscos i té unes pestanyes llargues, arrissades i al•lucinants. El nas el té aixafat sobre una boca grossa i carnosa. La cara és arrodonida. És alta i es vesteix de forma tradicional com a Gambia.

 

El meu mestre de gimnàstica es diu ROC. Ell és simpàtic i graciós,... En ROC té el ulls marrons, un nas una mica punxegut, les orelles petites i la boca una mica grossa. Ell quan era una mica més jove jugava en el barça amb en Pep Guardiola.

 

Mihaela és la meva germana. Té ulls verds, és alta, la pell la té clara amb algunes pigues. És simpàtica i amable. El color de seu cabell és castany. Li agrada mirar la tele i el facebook. És bona persona, tot i que m'agafa les meves coses, i li agrada anar amb les seves amigues.

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Enlairar l'ànima i el fum dels records

Aquesta noia és una amiga meva que es diu Tamara. Vaig escollir aquestes fotos perquè a mi m'expressen sentiments, com l'ànsia de voler despegar al cel i ser lliure, les ganes de poder volar o els records, l'oblit, la timidesa. En la primera foto volia expressar la motivitat de ser lliure i a la segona volia destacar la timidesa, la normalitat i la textura.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Els retrats

Els nens i nenes de l'escola Montserrat Solà, ja estem acabant de polir els retrats d'aquelles persones més properes, tal com els veiem amb els nostres ulls, amb la nostra mirada; una mirada inocent, curiosa, amorosa, de respecte,... Esperem que us agradi.

 

La meva mare, Rocio, és tossuda i mot espavilada, atrevida i alegre . A ella li fascina viatjar, cosa que ha fet molt . Li agrada molt anar amb bruses blanques, amb uns texans. Ella, habitualment va a treballar o parla amb el mòbil, quan no està amb mi. És policia, cosa que jo també vull ser. 

Els seus cabells són ondulats i amb metxes. La seva cara és una mica rodona. Té els ulls rodons i molt blaus, amb un nas allargat. Destaquen els seus llavis carnosos i vermellosos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva mare es diu Betty, la seva cara és una mica allargada amb un front ample i el cabell fosc i llarg. Els ulls una mica aixinats de color marró fosc, les orelles una mica grans i el seu nas és una mica punxegut. La boca és petita amb uns llavis prims i té la pell de color marró clar. És baixeta i prima, els braços són allargats amb unes espatlles petites. Els dits els té allargats, com de pianista, tot i que les seves mans no són molt grans. És simpàtica i alegre i li agrada veure les noticies.

 

És el meu germà, es diu Otman i té 15 anys. Té el cabell negre i curt, els seus ulls són marrons i rodons. Sempre ha estat prim però no és molt alt. A la seva cara allargada, destaquen els ulls marrons i rodons i al mig un petit nas punxegut. Té una boca menudeta amb uns llavis petits. És simpàtic, graciós i generós, i li agrada vestir bé; doncs és una mica presumit.

 

És la meva cosina Cristina, té el cabell arrissat i roig, la seva cara és rodona i blanqueta. Els ulls són petits i de color verd grisós i la boca gran amb uns llavis carnosos. És nerviosa i extrovertida. Vesteix amb roba funky i li agrada llegir i una mica dibuixar.

 

La meva germana té divuit anys. Té uns grans ulls verds i marró clar i una llarga melena llisa. La seva cara és arrodonida, amb un nas una mica punxagut. Li agrada passejar amb la meva mare, la música, cantar i vestir bé. És simpàtica i m’ajuda molt.

 

L’Esmeralda és la meva professora. És alta, prima i jove, amb la cara allargada. Els ulls els té marrons, el nas punxegut i petit, i els llavis petits i primets. Li agrada anar vestida amb pantalons amples i és simpàtica.

 

La meva mare té els cabells rossos i rinxolats per les puntes, els ulls de color verd i petits, i al mig un nas xato i petit. La boca també la té petita i vermellosa. Es bastant alta, molt alegre i amable. Li agrada molt llegir i deixar-ho tot molt net i ben endreçat.

 

La meva àvia té els ulls blaus com el cel, i també una mica verdosos com l’herba. Té el nas una mica gran i xato, i al voltant del nas té pigues sobre la seva pell blanca. Els seus llavis són petits i de color rosa molt claret, que de vegades somriuen. El seu cabell és ros amb unes metxes marronoses. La meva àvia és una dona decidida i amb caràcter. De vegades és molt bona i vergonyosa.

 

La meva mare té la pell suau, uns ulls petits i negres com la nit, un nas arrodonit i una mica gran, la cara arrodonida sobre un coll llarg, normalment tapat per un mocador. Es seriosa, però també simpàtica. Li agrada treballar a casa i casi sempre va amb vestits llargs de colors clars.

 

 

Quan el miro veig una bona persona, els seus ulls són molt sincers, sempre saps com es troba quan mires als seus ulls. Quasi sempre té un somriure a la cara, doncs és molt alegre i imaginatiu. A vegades té la mirada perduda i és que deu estar pensant en alguna idea de les seves. Així veig jo al pare a través del seu rostre.

 

És alt, prim, té els ulls de color marró i arrodonits, el nas petit i arrodonit, com de patata, i els llavis rosats. Els seus cabells són llisos, negres i curts, la cara rodona i la boca ni petita ni grossa. Habitualment va a l’escola, li encanta jugar a futbol. Es mandrós, ordenat i espavilat.

 

La Montse és la mestra de Castellà de l'escola Montserrat Solà, ja amb uns anys. Els seus ulls són negres, els cabells llisos i castanys, la cara rodona amb el nas ample i la boca petita. És prima. És simpàtica i una mica tossuda, a vegades és molt bona i tranquil·la.

 

La meva mare es diu Lucia i ha viscut a Colòmbia. És una mica baixeta, amb la pell blanca. Té els ulls grans i marrons i uns llavis petits i estrets. El seu cabell és gris amb metxes rosses i normalment el porta agafat. Li agrada portar vestit llarg. És molt alegre, simpàtica i graciosa.

 

La cara de la meva germana és molt rodona amb galtetes vermelles. Té la boca petita i els ulls verds, també porta un piercing blau. Els seus llavis son grans i prims. Porta el cavell molt llarg. La manera de ser de la meva germana és extrodivertida, simpàtica i gerenosa i amable. Li agrada el rock, menjar dolços, ensaimades i coques.

 

 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Retrats

Hola, sóc en Biel i he fet el retrat al meu pare.

En aquesta fotografia buscava la sinceritat del pare i per això volia donar-li importància a la mirada tot i que no mirés a la càmera.

No volia una expressió "en blanc", ni trista ni feliç.

El fons està desenrfocat i sense profunditat de camp per donar tot el protagonisme al personatge, tot i que els colors de la roba són molt vius.

també vaig buscar de jugar amb la llum i si us hi fixeu hi ha un tros del rostre que té més llum. En el fons també hi ha punts de llum i això també ho he trobat bonic i interessant.

Un altre aspecte que buscava és que no estigués totalment de perfil ni un retrat frontal sinó un punt intermig.

 

 

Hola sóc la Lula, l'alumna que ha fet aquest retrat.

El retrat és de la Montse, la meva veïna.

Crec que la Montse és una persona molt forta i que ha superat dificultats que a altres persones ens costaria molt.

Per això volia que li dones la llum al rostre i així mostrar la seva força.

 

 

Hola em dic Jose i li he fet el tretat al Quirze, el meu mestre i en aquesta fotografia buscava la seva paciència.

Una altra cosa que buscava la mirada perduda, per tant que no mirés a la càmera per a que no quedés molt artificial.

Anava tenint paciència  i fent fotos fins que la seva postura m'agradava.

Buscava els reflexes que donava la llum amb els arbres, per això el fons és un bosc.

Buscava la seva paciència.

 

 

El meu nom és Àurea, i li he fet aquest retrat a l'Esteve.

L'Esteve normalment sempre està al jardí de casa i he buscat jugar amb el fons (la paret i la planta) ja que ell cuida molt les plantes però no els hi volia donar massa protagonisme.

En aquesta fotografia volia mostrar el caràcter de l'Esteve ja que té un posat seriós tot i que pugui estar content. També volia mostrar la tranquil·litat que em fa sentir.

Al principi, les proves que havia fet m'havien costat molt ja que buscava la teatralitat i no la sinceritat.

 

 

Hola, el meu nom és Maria i he fet aquest retrat a la meva àvia.

Volia mostrar a la meva àvia amb una expressió pensativa.

He fet la fotografia al migdia ja que volia que tingués força llum.

Una altra cosa que vaig buscar era tenir un fons neutre i per aio l'he posat davant d'una persiana blanca. M'he inspirat en unes fotografies que vam veure a l'escola d'en Richard Avedon.

 

 

Hola em dic Amanda i he fet aquest retrat a la meva àvia..

En aquest retrat buscava que estigues en una postura natural, ja que al principi de fer proves em costava una mica més.

Volia que em mirés directament però sense fer teatre.

L'he volgut retratar en aquest banc ja que sempre que anem al parc seu aquí.

El fons no és neutre però tampoc hi ha molta profunditat de camp.

 

 

Hola, sóc l'Ali.

Aquest retrat li he fet al meu pare. Buscava la mirada perduda, l'expressió tranquil·la que em provoca el meu pare, jugar amb la llum i amb el reflexe del mirall ja que m'agradava molt l'efecte que donava.

 

 

Hola sóc en Dante i he fet el retrat al meu avi.

En aquesta foto volia que sortis natural, tal com és ell.

Volia posar-lo amb un fons neutre i que tingués una mirada perduda, o sigui que no mirés a la càmera.

 

 

Hola, sóc l'Alex i he fet aquest retrat a en Joan, que és un mestre de l'escola.

En aquest retrat buscava sinceritat i jugar amb la llum.

En totes les proves que he fet he intentat fer aquest joc amb la llum i aquesta és la que he escollit.

Pàgines