Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ser y tener

Tallers Documentals

Ser i tenir es un documental francès de l'any 2002.Aquest documental tracta d'ensenyar la importància de l'educació en una classe de nens de diferentes edats i com es relaciona el professor amb els seus alumnes sempre amb paciència i perseverància.Aquest documental comença amb neu i un gran soroll de vent bufant que ens transmet fredor.Un dels millors plans és el viatge amb cotxe entre tanta neu que ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim en aquell vehicle. Aquest tipus de sensació la podem presenciar en moltíssimes escenes del documental gràcies al recurs de càmera en mà.Un altre gran pla de la pel•lícula és l'impressionant paisatge lateral tot nevat i els nens caminant.També utilitza el recurs del seguiment de càmera en mà quan el noi està amb les vaques o el domini de la veu en off com en les classes. El seu director  dóna molta importància a la naturalesa i utilitza diferents metereologies com el vent, la neu, la pluja, etc. per fer-la present en aquests plans del món que suggereixen el pas de les estacions.Ser i tenir té un final molt emocionant i acaba amb paisatges llunyants i ocells. Daniela Vaydics

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

Comentant Filmin !

Tallers Modulars

Avui hem comentat visionats de Filmin amb 2n de Batxillerat, sessió distesa, en rotllana. Compartim primers films, primeres impressions.

Elaborem el primer llistat de pel·lícules vistes, sensacions, categories cinematogràfiques, paraules de cinema que ens endinsen al món de la creació. Un punt de partida per trobar la pauta que confeccionarem plegats i que ens ha de servir per saber més.

Parlem de com seguir, com escrivim i compartim els nostres anàlisis, ens centrem en treballar sobre els plans que més ens impacten de cada film? distribuïm categories expressives? volem filmar "a la manera de"...?

 

 

 

Seguirem compartint al bloc els nostres avenços !!!

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tout est pardonné

Tallers Documentals

Tout est pardonné est un film réalisé par la jeune et brillante directrice  Mia Hansen-Love et s’est projeté pour la première fois en France en 2007.

C’est un film merveilleux mais dû au brin de réalité qu’il a, cela peut le rendre ennuyant.  Il s’agit d’une histoire universelle, et pourquoi faire compliqué la vie  et devenir malheureux si en fait, c’est nous qui choisissons notre avenir. 

Un couple qui a une fille de 10 ans rompt puisque le mari cherche tout le temps de créer ses paradis imaginaires et de se désintéresser de ses situations quotidiennes.  Ces mondes imaginaires vont l’entraîner à la ruine.  La petite fille s’en tire mal parce qu’elle perd un père affectueux, compréhensif et agréable.  La fille est influencée par les histoires irréelles que la mère explique du père.

Des expériences des personnes courantes, de leurs faiblesses, leurs peurs, leurs forces apparaissent dans ce film.  Le film, pendant la première partie, se penche sur l’autodestruction comme par exemple, les drogues,  l’alcool, la frustration et la dépression. Cependant, dans la deuxième partie, la directrice réussit à  reconduire le cours du drame et on peut jouir d’une fin ouverte. 

Marta Serran 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de...

Tallers Documentals

Arran d'alguns visionats que des de l'assignatura de Cultura Audiovisual de l'Institut Castellet hem realitzat, hem filmat uns plànols inspirats en pel·lícules del catàleg de filmin. Una forma de descoberta cinematogràfica a partir de l'aprenentatge que ens ofereixen els mestres. Aquí us els deixem:

Institut Castell d'Estela (Amer)

Jo també he vist Paranoid Park

Tallers Documentals

Hola sóc la Maria, i com altres persones de la meva classe jo també he mirat Parnoid Park. Us n'escric una curta introducció i algunes impressions. Àlex és un adolescent skater, els seus pares s'estàn divorciant i té un germà petit que no ho porta bé. Una novia a la que no estima i un amic que l'anima a anar a l'skate park al que tot skater vol anar, on hi ha tot tipus de personatges diferents. L'Àlex decideix anar un vespre a Paranoid park sol i coneix a un noi que el convida a fer unes cerveses i anar amb el tren de càrrega, allà un guarda de seguretat els enxampa. És una trama que juga molt amb el temps, comença amb l'interrogatori amb el policia, i acaba també amb l'interrogatori. Durant la pel·lícula hi ha parts que et queden penjant, i d'altres que es repeteixen, fins al final no acabes de resoldre-la. I després hi ha la música que té un valor important, t'ajuda a entrar al cap de l'Àlex i sembla que siguis ell, també està molt bé que en veu en off l'Àlex parli com si fóssim dins del seu cap i sentíssim els pensaments. I per últim cal dir que predomina el color blavós durant tota la pel·ícula excepte en algunes escenes de tranquilitat per l'Àlex.

M'ha agradat perquè és una pel·lícula amb un tema "normal", amb normal em refereixo a que no té cap altre secret que la vida d'un adolescent, però com deia m'ha agradat per la manera com està feta. És interessant i s'ha aconseguit molt bé fer-nos entrar al món interior de l'Àlex.

Maria Moretones

Institut Castell d'Estela (Amer)

MÉS PARANOID PARK

Tallers Documentals

Jo també he mirat Paranoid Park i us afegiré algunes idees respecte al que diu el Stefano.

El protagonista del film és un adolescent, l'Alex, els seus pares s'estan divorciant i té un germà petit. Va a l'institut i té novia. Un amic seu amb el que fa skate li proposa anar a Paranoid Park, un skate park on es reuneixen tot tipus de personatges per fer skate.La pel·lícula fa salts en el temps, comença amb el moment clau on interroguen a l'Alex. A patir d'aquí tornem al passat on ell ens explica el que va passar. Però amagant-­nos el que va passar de veritat. Llavors el personatge evoluciona i reflexiona, fins que ens retorna al passat i ens explica l'escena del tren i el que succeeix. La pel·lícula acaba en el punt on comença, en l'interrogatori.És una pel·lícula de plans lents, i no hi ha molt diàleg. Escoltem els pensaments del protagonista, però no ens ho rebel·la mai tot des d'un principi, és com si nosaltres estiguéssim dins el seu cap. Juga molt amb l'àudio, a ralentir la imatge en alguns moments i també amb l'enfocament. La música també juga molt de paper en la pel·lícula, per marcar-nos com se sent l'Alex.M'ha agradat força, hi ha moments en els que et té pendent esperant i esperant i, poc a poc, et va descobrint la trama.

Diana Fuentes

Institut Castell d'Estela (Amer)

Le Havre

Tallers Documentals

Fins al moment he mirat força pel·lícules a Filmin i per començar us voldria explicar algunes coses del film Le Havre.

Le Havre del director Aki Kaurismäki, és una pel·lícula sobre un home que viu, amb la seva dona i el seu gos, al poble de Le Havre a Normandia, i que treballa com a netejador de botes. Un dia, dins d’un contenidor de càrrega del port, descobreixen un grup d'immigrants africans i, un dels nens que hi ha a dintre s'escapa. Aquest nen, buscat per la policia, es troba a en Marcel (el netejador de botes) i aquest, ajudat pels seus veïns fan tot el possible per amagar-lo i ajudar-lo a anar a Londres on l'espera la seva mare. A part de tenir un argument molt interessant i commovedor, la pel·lícula m'ha agradat molt per com ha estat feta a nivell tècnic i estètic. Té uns colors molt vius i estudiats, amb el blau com a protagonista. Gairebé en totes les escenes apareix algun element blau, ja sigui a les parets, les portes o els objectes. També té una llum molt especial que dóna juntament amb el tractament del color, una unitat i un caràcter que es manté en tota la pel·lícula. Encara que té un caire optimista, realment és una crítica a la nostra societat. Aquesta crítica la veiem en molts moment de la pel·lícula, per exemple en l’escena on un policia està a punt de disparar, sense reflexionar ni un segon, cap al nen que s'escapava, o quan al diari apareix la noticia de que estan buscant un nen com si fos un terrorista. També defensa la moral humana davant les lleis, ja que una sèrie de persones ajuden al nen sense dubtar-ho ni un moment sabent que estava prohibit, i fins i tot el policia al mirar als ulls el nen acaba fent cas als seus sentiments i no al seu deure. 

En definitiva, per tots aquests motiu m'ha agradat molt aquesta pel·lícula. 

Erna Toepfer

Institut Castell d'Estela (Amer)

Paranoid Park

Tallers Documentals

La pel·lícula de Gus Van Sant Parnoid Park explica la història d'un assassinant, que Van Sant ens explica realitzant petits salts temporals revelant-nos poc a poc la informació. La historia està narrada a través d’un personatge principal un noi jove que practica el skate, aquest detall serà una peça clau i decisiva en la continuïtat del film. L’altre personatge principal és un espai que va apareixent durant la pel·lícula, el “Paranoid Park” lloc on tots els skaters de la zona es concentren per patinar, molt proper al lloc de l’assassinat. 

La pel·lícula tracta de la lluita interior del personatge principal de la història que es veu afectat per l’assassinat. Aquesta lluita l’acaba frustrant i busca ajuda en la gent mes pròxima que té. El personatge també té conflictes amorosos que al mateix temps intenta solucionar amb l’ajuda d'amics pròxims. 

A escala tècnica la pel·lícula de Gus Van Sant està repleta de moviments de càmera lents i escenes sense diàleg on la càmera descriu el que està succeint. Al meu entendre la capacitat excel·lent de dirigir de Van Sant es veu en una de les escenes del principi on en un dels plans es realiza un tràveling d’aproximació que avança molt lentament cap al personatge principal en el moment que és entrevistat per un policia. Aquesta escena és molt forta, ja que la llargada del pla és excepcional. Això augmenta la dificultat tècnica per rodar l'escena però també la seva capacitat expressiva. El diàleg hi està molt ben aconseguit, ja que sembla molt natural i totalment improvisat, pocs directors són capaços de realitzar escenes d’aquest tipus i mostra una gran capacitat directiva per part de Van Sand.

Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat molt i estèticament és molt interessant. El que no m’agrada tant és el final, ja que crec que no manté el nivell de la resta de la pel·lícula. En general està molt ben feta tot i crec que trenca algunes regles com l'ús de la càmera lenta en més d’una escena i en seqüències on aparentment no és necessari, però que així augmenta el seu sentit.

Stefano Rosso

Institut Castell d'Estela (Amer)

The Loneliness of the Long Distance Runner

Tallers Documentals

Una de les pel·lícules que he vist a Filmin és La soledat del corredor de fons. vull comentar alguns aspectes per compartir idees amb d'altres que l'hagin vist.

Colin Smith és un noi d'una família obrera d'un barri de Nottingham. És rebel, inconformista, deprecia les persones d'alts rangs i no vol viure de la mateixa manera que ho han fet els seus pares. A l'entrar al reformatori per un robatori és seleccionat per compatir com a corredor en un torneig i això el farà reflexionar sobre qui vol ser i què vol fer. En aquesta pel·lícula el més important és el missatge que vol transmetre però sense oblidar tots les elements visuals que amb els plants, la seva velocitat o la música t’acompanyen per anar essent conscient de la situació i pensament del personatge. El director t'obliga a posar-te en el lloc del protagonista i, al mateix temps que ell, pensar què faries en aquesta situació. En el reformatori es troba un conflicte intern, es qüestiona sobre si ha de fer una cosa que li agrada si aquesta, xoca contra els seus principis. A ell li agrada corre, se sent lliure, però si ho fa beneficiarà els interessos d’altres amb els quals no creu. Ell sempre ha rebutjat les persones que es beneficien dels altres, i guanyant la carrera estaria, per un costat, anant contra del que sempre ha pensat, però per l’altre obtindria un benefici individual ja que podria, fins i tot, dedicar-se a córrer professionalment. En el mateix moment que anem veient la progressió i els conflictes del personatge, aquest va recordant la seva vida passada abans d'arribar el reformatori i com es va anar fent un lloc en aquest. Tot això acabarà en un final inesperat que no deixa gens indiferent.

Judit Rodríguez   

Pàgines