CEIP A Rúa (Cangas)

Nubistas

Tallers Documentals

Todo isto comezou no encontro con Nuria. Cando chegou ao colexio, mirou cara ó ceo e preguntounos se as nubes sempre estaban así e se merecian que as gravásemos. Entón, despois do recreo, fomos buscar por diferentes sitios da escola nubes especiais e encontramos moitas! A profesora deixounos o móbil e filmamos acompañadas de Nuria esas nubes que nos gustaron tanto.

No momento de comezar, estabamos moi nerviosas e algúns planos saíron mal, pero despois, cando estabamos máis relaxadas, fomos gravando moito mellor. Sentímonos unhas auténticas directoras de cine! Estabamos impresionadas por tantas formas e o  rápido que ían as nubes; algunhas estaban negras porque ía chover, outras movíanse tan rápido que parecía que se movía a cámara do móbil. Nuria abriunos os ollos para ver unhas nubes que sempre están aí e nunca contempláramos dese xeito. Converteunos por arte de maxia en NUBISTAS!!

Agora somos filmadoras de nubes!!

Salimos al patio. Nos gustaron las nubes. Empezamos a filmar.

Iban muy rápido.

Nubes veloces, nubes resplandecientes, nubes con mil formas, nubes blancas, naranjas, grises.

Nubes detrás de los árboles.

Nubes que pintan un cuadro.

Nubes que ocultan el azul del cielo.

Somos nubistas.

Filmadoras de nubes.

[Nubistas: Lena, Rosemary, Sarai, Sheyla]

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Plans del món IV

Hola,

us mostrem nous plans del món. Esperem que us agradin.

 

Vaig decidir fer un retrat de la meva àvia quan prenia “mate” perquè em va semblar interessant. El mate és un tipus d’infusió característica d’alguns països com Uruguai o Argentina, el meu país natal. Em vaig decantar per la gravació amb llum natural ja que quedava molt millor que les altres proves amb llum artificial. L’ambient és molt típic del dia a dia de la cuina de la meva àvia, tranquil i silenciós. No em va costar molt fer-la sentir còmoda perquè és una acció que fa diàriament i, ella i jo, ens tenim molta confiança.

Bianca Ceirano

És com un retrat d’ofici. He volgut gravar la meva àvia fent una feina que li agrada i que fa sovint. Al principi no estava molt convençuda del que havia filmat, ja que no la veia còmoda, la manera d’estar semblava una mica forçada. Però després d’haver-lo vist molts cops em va anar agradant, cada cop més, pels colors que destaquen i contrasten, el reflex de la llum...

Alba Tey

 

El retrat que veureu a continuació és el retrat de la meva àvia, una senyora que des de ben xica treballa. Mai no perd el seu característic somriure i la tendresa. No li importa cuinar per a uns quants. És per això que l'he capturat en una situació tan quotidiana com és menjar a ca la iaia. És un entorn molt seu on, a pesar de la presència de la càmera, es sent còmoda. Volia presentar-vos-la amb total naturalitat.

Ainhoa Concustell López

 

El meu retrat és una composició de quatre plans. Esta gravat a Viladordis a la granja del meu avi. He volgut gravar-lo a ell perquè és una persona molt important per a mi. Des de petita m’ha ensenyat el camp on ell passa dia rere dia veient la natura i fent les seves tasques rutinàries. M’agrada molt el so potent del tractor que l’acompanya des que surt del magatzem fins que arriba al camp i agafa les canyes. Aquest so dóna continuïtat i afegeix valor als diferents plans.

Judith López

 

Vaig explorar la plaça que veureu en el meu diari d'espais a vàries hores del dia per poder decidir quina llum preferia. Finalment vaig decidir filmar al voltant de les cinc de la tarda perquè la llum era molt maca. La Plaça Catalunya de Castellgalí és a la part antiga del poble i les cases són de pedra i de colors marrons. També em va agradar poder filmar els nens jugant a futbol ja que es veuen a una certa distància i donen alegria i moviment al pla.

Yaiza Prieto

 

Aquest és part del recorregut del bus escolar per anar de Castellgalí a Sant Vicenç. El tram que m'agrada més és quan es passa pel pont d'entrada de Sant Vicenç, on es veu el riu. Vaig decidir filmar quan encara era fosc, al voltant de les vuit del matí. Així al passar pel pont s'apreciaria molt bé el riu, i sobretot totes les ombres que produeixen els arbres sobre l’aigua. M'agrada molt aquest trajecte pels detalls que es poden apreciar: carrers solitaris, llums de bars, trànsit, semàfors...

Yaiza Prieto

 

El tràveling l’he fet de camí cap a casa meva des de Bellvitge. En el trajecte podem gaudir del verd dels arbres i dels arbustos que es veuen. Aquest trajecte el faig bastant sovint, perquè és on jo vivia abans i on tinc part de la meva família.

Laura López Martínez

 

Aquest tràveling és de camí al Born de Barcelona, en una excursió de Ciències Socials. Des que vaig començar amb el projecte "Cinema en Curs" m'és molt difícil no mirar el meu voltant amb ulls de cineasta. Tot el que veig, encara que sigui una acció o en aquest cas, un camí que he fet milers de vegades, ho vull filmar. Veig, com deien els germans Lumière, allò extraordinari en el quotidià. L’esmentada mirada ha tingut com a resultat el proper pla, en el trajecte d'un autobús escolar.

Ainhoa Concustell López

 

El meu tràveling està fet en el tren, el dia que anàvem cap a Barcelona a veure Sliman, un viatge que vaig fer amb les meves companyes de cinema en curs. Vaig decidir filmar el moment en què el tren estava quiet, arrancava i després s’anava  allunyant de l'estació. Tot dins d’un túnel fosc.

Claudia Alza Blasco

 

Us mostro dos retrats dels meus avis.

En el primer us mostro l’avi i l’àvia. El meu avi desprèn molta tranquil·litat, en canvi la meva àvia surt més nerviosa, i realment és com són ells, la seva manera de ser, que és el que jo volia mostrar.

El segon retrat és molt peculiar, personalment m’agrada molt. Mostro la meva àvia de manera molt natural, sent ella mateixa. El que està fent és una feina que porta fent quasi tota la seva vida, que és ser modista. Mentre cus canta, perquè li agrada molt cantar.

Laura López Martínez

 

 

La dona que veureu en el meu retrat és diu Montse i fa més de sis anys que la coneixem. La meva família la valora molt i per aquesta raó vaig decidir retratar-la.

El pla està filmat al menjador i es veu una mica borrós per culpa del vapor que hi havia a casa meva, provinent de la cuina. Ella tenia molta vergonya que la filmés, tot i així em va agradar molt com va quedar i espero que a vosaltres també us agradi i que el valoreu tant com ho faig jo.

Ainhoa Herraiz Sanmiquel

 

La meva àvia Aurora, com moltes altres àvies, després d’una vida plena de treball, de responsabilitats, d’obligacions i d’estrès, ara a la vellesa, està gaudint de la tranquil·litat. Ho fa en companyia dels néts i fills, descansant de la vida que ha viscut durant més de vuitanta anys. Sempre ha estat cuidant dels altres: els seus fills, els néts... Ara ens toca a nosaltres cuidar-la a ella.

Alba Marcuello

 

Aquest és el meu poble. En el segon pla d'aquest muntatge mostro la plaça de l'Ajuntament, és on vaig aprendre a anar en bicicleta i on vaig caure anant amb patins de línia. El pont és un dels edificis més importants del poble i és el que dóna el nom a El Pont de Vilomara. És un pont molt antic i és molt estable. En els útims plans us mostro llocs on he passat la meva infància: el casal, que va ser el lloc on vaig practicar i aprendre mayoretts, l'escola (ara està reformada) on vaig passar-hi moltes hores des que tenia tres anys. També el camp de futbol, on encara vaig a veure jugar el meu germà petit.

Alba Marcuello

 

Vaig anar a casa de la meva àvia per fer-li un retart, i la vaig trobar fregant plats. Vaig començar a provar plans però l'acció i la llum no em van acabar de convèncer fins que vam sortir al balcó i ella va començar a estendre la roba amb molta tranquil·litat, com normalment fa. La llum de fora m’agradava molt més que la de dins a casa.

Anna Gómez Vila

 

He fet el retrat al meu professor de socials llegint perquè realitzant aquesta acció se sentia més còmode.

Vaig investigar varis plans, en contrapicat, frontals, lateral... em va costar decidir, ja que m’agradaven tots. Vaig escollir aquest pla perquè es veia el professor molt còmode. També pel punt de color verd del dossier que vaig posar expressament sobre la taula i per la frontalitat del pla.

Raquel Morales

CPI Curros Enríquez (Pazos de Borbén)

Diario de espazos

Tallers Documentals

ADRIÁN

Estou a gravar o millo da miña avoa o 27 de novembro de 2014.

ÁLVARO

Decembro. Pola mañá cedo, gravo dende a miña habitación. O ceo está nublado.

JUAN

Nespereira, en Pazos de Borbén. Un atardecer en diciembre.

SHEILA

Sábado, son as sete da tarde. No torreiro, ao lado da miña casa estou gravando o solpor.

 

Institut Júlia Minguell - 1r d'ESO (Badalona)

Resposta a l'Institut Milà i Fontanals: Finestres de Badalona

Ja us vam dir que anàvem una mica endarrerits, però amb moltes ganes de posar-nos al dia!

Aquests són els nostres primers plans d'exploració.

Creiem que són una bona presentació del nostre entorn.

Esperem que us agradin!

Pàgines