Cinema en curs

Estrena de catorze films documentals

Es prepara l'estrena a la Filmoteca de Catalunya de catorze films documentals realitzats als tallers de Cinema en curs 2014-2015.

Rere el roure gros (Escola La Popa, Castellcir), Can Pere, L’hort de l’Isidre, Les caves d’en Josep (Escola Riera de Ribes, Sant Pere de Ribes), Avellaners (Institut Castell d’Estela, Amer), El curs del temps (Institut Castellet, Sant Vicenç de Castellet), Els nostres avis (Institut Doctor Puigvert, Barcelona), Fet a mà, Les veïnes d’El Carmel (Institut Ferran Tallada, Barcelona), Sant Martí. Tres oficis (Institut Joan d'Àustria, Barcelona), Dos mundos (Institut Pablo Ruiz Picasso, Barcelona), Memòries d’una fàbrica (Institut Quatre Cantons, Barcelona), La senyora MariaLa senyora Pepeta (Institut de Tona, Tona).

SES Vallbona (Vallbona d'Anoia)

Troballa a Ca la Fou

Tallers Documentals

Mentre estàvem rodant un pla a Ca la Fou, ens vam trobar una pila de carpesans plens d'arxius i factures de l'empresa del senyor Ollé.

La curiositat ens va portar a investigar què eren aquells documents.

L'Ana i la Marina es van posar a remenar entre la pila d'arxius i  vam trobar documents de feia més de 41 anys.

Des de la pila d'arxius, l'Ana i la Marina anaven destriant quins podien ser interessants, el Diego i la Marta els anaven llegint. Aquest petit “tresor” i la vivència del moment el van gravar la Dai i la Tània.

Gràcies a aquesta troballa hem pensat de donar-li un altre enfoc al documental.

Va ser molt emocionant viure i compartir aquesta descoberta.

SES Vallbona (Vallbona d'Anoia)

Una experiència inoblidable

Tallers Documentals

El divendres vam viure una experiència inoblidable.

Ens van convidar (no formem part del grup de cinema en curs) a participar en el rodatge d'una petita part del documental sobre Ca la Fou però que estava ple de contingut.

Vam aprendre des de muntar un trípode fins a fer un balanç de blancs. Gràcies a la senyora Montserrat que va treballar-hi uns quants anys vam poder reviure i sentir a través de les seves paraules, com era la vida i l'experiència d'una època viscuda, fent de cada anècdota un moment especial.

Se'ns va donar molt bé formar part d'un equip de rodatge, semblava com si ho haguéssim fet sempre.

Quan estàvem gravant la part cremada de la fàbrica, on justament la Sra. Montserrat havia treballat, vam gaudir d'un moment únic i màgic; el retrobament d'una noia que viu i treballa a Ca la Fou i la Sra. Montserrat. Va ser un retrobament de dos generacions de treballadores de Ca la Fou.

Laura Garcia i Marc Pujol.

 

Escola La Popa (Castellcir)

Ja hem vist el film!

Tallers Documentals

L'altre dia vam veure tot el film sencer i ha estat espectacular, aquí teniu unes de les opinions i valoracions de veure'l tot:

- Ha estat molt emocionant, hi havia plans tètrics, però d'altres molt alegres. El moment del poema ha estat magnífic, sentia una tristesa i alegria a l'hora. Tot tenia molt sentit, tenies la intriga de què podia passar i per això ho volies seguir mirant. Aquí s'ha vist tot l'esforç i els dies que hi hem treballat, ha quedat un documental preciós!  (Lluna)

- M'agrada molt com ha quedat, sobretot al principi que et dóna una tranquil·litat i de sobte un soroll més fort. Mai havia fet cinema en curs i he quedat al·lucinada el bé que ens ha quedat, després de treballar-hi 3 mesos. Ha valgut la pena i ha estat molt divertit. (Manu)

- Quan he vist el vídeo, el principi m'ha semblat una mica tètric, però molt real i semblant a un matí qualsevol. Després el dia anava encaixant molt bé a qualsevol dia rutinari. És cert que he vist defectes que abans no havia vist, però m'ha agradat com ha quedat.   (Maria)

- Crec que ha valgut molt la pena tot el treball que hem fet! El documental complet m'ha agradat molt com ha quedat, sobretot els efectes que fan els sons amb les imatges. M'he sentit una mica trist al principi i a final perquè les imatges són molt apagades, però amb les ovelles i tots els plans lluminosos arriba l'alegria i la vida.  (Mia)

- A mi aquest film m'ha semblat extraordinari i m'ha relaxat molt. No acabava de creure que ho havíem fet nosaltres. El que més m'ha agradat ha estat el final amb la posta de Sol de Montserrat i amb els grills cantant, ha quedat molt bé.   (Noel)

- M'ha agradat molt, ha estat un treball molt costós i molt bo. He tingut sentiments de totes menes, tristesa, alegria, enyorança, tranquil·litat,... Per un moment, em pensava que no hi havia el títol, però quan ha sortit he fet: Ufff!! Al final de tot quan el poema diu: "La remor que perd cap a l'infinit", m'agrada molt com queda amb la imatge de Montserrat i el so dels grills. Ha valgut la pena esforçar-shi!   (Aina)

- M'encanta veure el documental finalitzat després de 3 mesos i mig d'esforç. El film és detallista, però a la vegada té plans molt oberts. Al veure'l m'ha recordat totes les anècdotes que hi van haver durant tot el procés.  (Helena)

- M'ha agradat molt veure una peça feta per nosaltres. Al principi de curs quan ens van dir que faríem un petit documental tenia molta por, em pensava que no ho sabríem fer. Un cop vist he tingut una sensació molt bona, crec que ens ha quedat xulíssim!  (Akashdeep)

- He al·lucinat en veure tot el que hem aconseguit amb 3 mesos i mig. Pensava que no acabaríem mai, perquè tot anava molt lent, però en veure el documental com ha quedat, ha valgut la pena tot el que hem fet. Espero que l'any que ve quedi tan bé com aquest any! (Anna)

Escola La Popa (Castellcir)

Quin és el títol més idoni?

Tallers Documentals

Uffff, quina feinada hem tingut per posar el títol....

Tots volíem coses diferents, no sabíem què fer. Primer tothom va donar un títol que li agradés, després calia explicar perquè aquell títol i no un altre. Cada alumne explicava què significava per a ell i perquè els altres l'havien d'escollir. Quan tothom havia donat la seva opinió vam votar quins eren els que ens agradaven més. Tots els títols que no tenien cap punt els vam eliminar i vam tornar a explicar per què volíem un títol o un altre. Al final només en quedaven 4... Que difícil, quin escollim? Tots ens agraden, però quin és el millor? Quin representa millor el documental que hem fet?

Finalment, després de minuts i minuts d'argumentacions entre uns i altres, tots vam quedar contents amb el títol: RERE EL ROURE GROS.

És un títol molt significatiu perquè nosaltres hem fet un treball de tot de petits detalls que hi ha a Santa Coloma i que potser no es veuen perquè tothom queda meravellat del roure del Giol. Rere el roure gros hi ha una gran quantitat de vida, de record i d'emocions que cada alumne ha experimentat amb els dies de treball.

Creiem que és el millor títol que podíem haver escollit!

Escola La Popa (Castellcir)

I per fi el muntatge!

Tallers Documentals

Ja estem acabant, només ens falta muntar i ja estarem de tot!

Tots ens pensàvem que muntar seria molt i molt fàcil, alguns ja ho havíem fet l'any passat, però n'hi havia d'altres que era la primera vegada. Ens ha agradat molt fer el muntatge, ja que gràcies a l'storyboard que havíem fet, tots anàvem a la una. Vam estar 2 dies seguits fent el muntatge i aprenent a fer anar el Premiere, és molt xulo i pots fer moltíssimes coses.

Ja ho teníem quasi tot muntat quan vam recordar que el poema no estava gravat del tot. Vam haver de buscar un lloc apartat de l'escola i del poble per poder gravar el poema amb soroll de fulles i vent. El lloc perfecte va ser un bosc a prop de la tirolina, allà hi vam anar 2 alumnes amb en Lluís i l'Eia i vam poder gravar el Poema de l'Elvira Molas.

Un cop tot muntat només ens faltava el títol, però això ja serà un altre post.....

 

Pàgines