Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

El darrer dijous dia 27 les meves companyes Tania, Karla i jo vam anar a gravar junt els nostres professors de Cinema en Curs, Dolors i Dani.

Vam gravar a dos avis , en Fernando i la Angeles . Nosaltres teníem com una missió cadascú , jo havia d’ entrevistar-los, la Tania s’ocupava del só i la Karla gravava tot el que dèiem . Havíem d’anar amb molt de compte  ja que els principals ‘actors’ eren els avis , jo per exemple no podia sortir a la gravació i la Tania tampoc podia sortir, ni ella ni el micròfon que portava. L’entrevista va ser molt interessant , ja que ells van posar molt de la seva part i tot va ser molt fluït .

 Vam fer també unes pauses per descansar i poder parlar més amb ells , es clar , tenien molt que dir però , no sabien com dir-ho be . Es a dir , no concloïen frases ni parlaven com si això fos una entrevista, no va ser una entrevista realment , va ser una conversa entre ells i jo.

Tot va anar molt bé.

A l’acabar vam filmar alguns plans des del balcó dels avis i després també des de la finestra de la seva habitació . La conversa va anar molt bé , vam recollir molt material i vam conèixer aquests avis tant simpàtics .

A l’acabar l’entrevista vam anar a casa meva i vam fer alguns plans des del meu balcó. Jo visc a un catorze pis i les meves vistes de Bellvitge son bones, així doncs vam anar i tots vam rodar , vam utilitzar el micròfon ( el bitxo ) i ens ho vam passar bé, tothom vam fer tots els papers del cine . Vaig aprendre a utilitzar l’iris, el diafragma i moltes més coses de la càmera . Va ser un bon rodatge , almenys , en la meva opinió.

 

Josep Montiel.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

La setmana passada el dia 27/2/2014, vam començar el rodatge pel nostre documental del barri.

El meu grup eren: Fran, Víctor, Daniela i jo.

Primer vam anar a l’aula de música amb la Dolors i el Dani, ens vam organitzar per saber que hauria de  fer cadascú en cada escena.

A la primera escena, el director era el Víctor, el càmera era el Fran, la noia que gravàvem era la Daniela i jo era la que s’encarregava del so.

En aquella escena, vam agafar un mapa gran de Bellvitge, el vam enganxar a l’armari blanc que hi ha a l’aula de música, la Daniela havia de marcar els límits que hi ha a Bellvitge, amb un retolador que destaqués molt però sense que si la veiés a ella, ni a mi perquè jo havia d’estar al seu costat per agafar el so que feia el retolador quan  marcava els límits.

Després, quan vam acabar de fer això, vam anar fora de l’institut a fer entrevistes a persones que tenen una botiga en Bellvitge i que  portin molts anys al barri, també els gravàvem, agafàvem el so, i l’script.

La feina de l’script es apuntar si la presa ha estat bona, el temps que hi ha quan comences i quan acabes la presa a  la càmera, i si la presa ha estat dolenta, escriure perquè.

El primer lloc que vam anar després de que vam sortir de l’institut va ser una botiga on arreglen sabates, venen cordons... Vam entrevistar a la propietària, es deia Montserrat, i la vam gravar. Ella va explicar que va venir fa més de 20 anys a Bellvitge amb el seu marit, i ja en feia 37 que tenien la botiga.

Després vam anar a una òptica que estava a prop del Parc Nou. Hi havia el propietari de l’òptica, va dir que venia d’Andalusia amb la seva dóna, que ell es diu Rafael però li coneixen en el barri com “Rafa”, va dir que volia ajudar al barri, que vivien pel barri, que també tenen una filla que treballa amb ells, també que portaven molts anys aquí...

Al final vam anar a una joieria que estava per la Mare de Déu, que portava molts anys aquí...

 

Neus Carrera.

 

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

Els dijous de la setmana passada, el Josep, la Karla i jo, vam anar a casa del pare de la Emma que és la mare de l’Angel Sotillo de 4t. L’avi es deia Francisco, i l’àvia Angeles.

Hi vam anar sobre les quatre de la tarda.           

Vam arribar, i ens vam presentar. Després el  Josep va explicar el projecte, el documental que farem a final de curs i que veurà tot l’Institut.

Després d’explicar-li tot això vam escollir el lloc de on fer l’entrevista. Vam fer l’entrevista al menjador, ja que era un espai ampli i amb bastanta llum.

Desprès vam situar als avis de l’Angel Sotillo de cara al balcó per que els toqués be la llum a la cara. Mentre es posaven bé i la Dolors  explicava les coses, el Josep la Karla jo, i el Dani preparàvem la càmera, el trípode el so i tot el que necessitàvem, Quan vam acabar de fer això, vam decidir quin paper teníem cadascú. El Josep era el que entrevistava als avis de l’Angel, la Karla era càmera, i jo sonidista, com necessitàvem un director el Josep també va ser el director.  Després de tot això vam començar a gravar.

El Josep feia preguntes als avis, i els avis contestaven explicant les coses de mica en mica, i més i més coses, coses per a l’entrevista.

 

Tania Llorente.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

Va ser la primera vegada que vaig gravar amb un equip professional de cinema. Era una mica estrany, no sabia ben bé el que fer i estava una mica nerviós per si feia malbé alguna cosa, però quan vaig agafar confiança i portàvem una estona gravant, va ser tot més còmode i em vaig sentir amb  més confiança amb mi mateix. Sentia que ho podia fer tot sense problemes.

És una de les coses que més m’ han agradat de moment. És divertit. No te’n adones però han passat hores gravant que a mi semblen minuts. No em vaig adonar que havia passat molt de temps i jo volia seguir gravant més estona. Tot passa molt ràpid quan alguna cosa t’agrada.

 

Johao Pino.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

Vam anar a tres botigues a fer entrevistes, una botiga va ser la de reparar sabates. L’altre va ser a l’òptica del Rafa que era un home que venia d’Andalusia feia uns 30 anys. La ultima va ser una dona que portava una joieria a Bellvitge feia uns 20 anys.

Els tres senyors van ser molt amables, la primera que va ser la sabatera que ja tenia experiència en entrevistes perquè ja li avien fet unes quantes entrevistes. El Rafa va ser el segon que és el que portava l’òptica de gafes va ser molt amable però aquet no tenia experiència en entrevistes però a la tercera li va sortir molt bé. I per últim vam anar a fer la de la joieria que també va ser molt i molt amable tampoc tenia experiència però a la segona li va sortir molt bé.

Víctor Muñoz.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals
Films

Jo i la Fiona vam anar un dijous a la tarda a gravar tràvelings amb el Dani i l’Elena (una professora del nostre institut) . Vam preparar-ho tot abans de pujar al cotxe de l’Elena. Com el cotxe no era gaire gran la Dolors no va poder pujar.Vam començar gravant una de les entrades a Bellvitge , però vam tenir un problema, ja que cada cop que passàvem el semàfor es posava en vermell! Al final el Dani es va haver de baixar per anar-hi cap al semàfor i quan estava a punt de posar-se’n verd ens trucava, va ser ,molt divertit!Més tard li va tocar gravar a la Fiona i li va sortir molt bé no vam repetir tantes vegades, a més jo estava més còmode!Després em va tocar gravar a mi un altre cop, però m’havia de posar d’una manera molt incòmode, semblava que la gravació anava bé però quan ho vam mirar a l’ordinador aquella gravació va ser un total desastre. Però ho vam passar molt bé encara que va ser una mica cansat!Al final ens vam quedar satisfets amb el treball fet i va valdre la pena, ja que el nostre barri es veia molt bonic.

 

Anna Segura.

Pàgines