Institut Castell d'Estela (Amer)

Estrena de 'Avellaners'

Tallers Documentals

Avellaners

Som els alumnes de 4t d’ESO d’Educació visual i plàstica de l’Institut Castell d’Estela d’Amer que durant el primer trimestre vam realitzar aquest documental sobre el procés de recollida de les avellanes.

El tema ens va ser proposat des de l’institut ja que a la població d’Amer hi ha força camps d’avellaners. Aquests camps són cultivats per petits propietaris, la majoria dels quals tenen altres feines i no viuen només de les avellanes però segueixen tenint els camps per tradició i perquè l’avellana és un fruit una mica ben pagat.

Vam realitzar el documental al primer trimestre perquè les avellanes es cullen entre finals de setembre i inicis d’octubre.

Vam decidir que volíem rodar les parts més destacades del procés: la collita, la tria, la torrada i l’empaquetat. Per a rodar cada una de les parts ens vam organitzar en grups de tres o quatre i vam fer el rodatge fora de les hores de classe.

Tant en el procés agrícola com en l’industrial, les màquines tenien molta importància però també la força física dels treballadors. Filmar les màquines donava moltes possibilitats, pels moviments i pels sons que feien i pel fet que l’aire a pressió sempre hi era present.

La fàbrica de la Frit Ravich també ens va impressionar, i sobretot ens va agradar la gran esfera per torrar les avellanes i l’agilitat amb què transportaven les mercaderies per dins la fàbrica. Vam pensar que seria interessant veure com les avellanes anaven del camp a la fàbrica.

A l’hora de fer el guió vam pensar que no només volíem explicar el procés de recollida sinó que volíem fer èmfasi en la gent que hi treballava i també ens interessava molt pensar què passaria de cara al futur, si aquest tipus de cultiu es perdria o seguiria formant part de la tradició de moltes famílies d’Amer.

En el muntatge vam decidir combinar el procés de recollida amb l’entrevista que havíem fet a en Joan i en Manel, i afegir unes veus en off nostres per introduir cada part.

Cal dir que per gravar l’entrevista ens vam mirar diferents extrets per veure quines possibilitats teníem. Vam veure entre d’altres:

- Les entrevistes de Raymond Depardon a Perfils camperols.

- També l’entrevista que fa Claude Lanzmann a Shoah.

- O la de La matalassera d’Alain Cavalier.

Al final no ens hem inspirat directament amb cap fragment però entre tot el que havíem vist vam decidir que faríem preguntes a en Joan i en Manel junts per mirar de provocar una conversa informal entre ells.

Volem agrair la col·laboració de la gent que ens va ajudar a poder gravar el procés de recollida de les avellanes i que s’han convertit en personatges del nostre documental:

- En Manel Castanyer i en Joan Casas amb qui vam gravar el procés de recollida i l’entrevista.

- En Pere Rich que ens va convidar a casa seva a veure la tria de les avellanes. 

Institut Doctor Puigvert (Barcelona)

Estrena de 'Els nostres avis'

Tallers Documentals

Els nostres avis

Bon dia. Som els alumnes de l'Aula de Projectes de l'Institut Doctor Puigvert. Venim del districte de Sant Andreu, a Barcelona.

La idea inicial del nostre projecte era parlar d'un ofici. Vam estar visitant tallers de mecànica, de disfresses, de bicis i vam entrevistar familiars per parlar de la seves activitats laborals. Així, poc a poc, ens vam trobar parlant molt de sentiments i de models de vida.

La nostra companya Nerea va proposar parlar de la seva àvia perquè és una persona fonamental a la seva vida. Ens vam interessar en la seva afició pel ganxet, però també per la seva vida al barri i la relació amb els néts. I llavors vam decidir centrar el projecte en els nostres avis.

En les primeres sessions vam veure alguns exemples de documentals. El que més ens ha ajudat va ser el documental La matalassera d'Alain Cavalier. Tant en aquest documental com en les històries dels nostres avis, hem vist la importància de tenir força per lluitar contra les dificultats de la vida.

L'àvia de la Nerea, la senyora Felipa, va participar en moltes de les gravacions. Li voldríem agrair la seva disponibilitat, el seu bon humor i paciència per participar en una activitat que demana assajar i repetir enregistraments. Hem descobert que treballar lentament costa molt i demana molta concentració i sentit crític.

Finalment va arribar el moment de posar-nos a l'ordenador i descobrir la màgia del muntatge. I part de la màgia era afegir a les gravacions les improvisacions del nostre company Kevin a la guitarra.

Voldríem agrair a la Verònica la seva disponibilitat per acompanyar-nos durant tot aquest projecte i per fer tan ràpidament els últims retocs al documental.

Això ens va permetre fer una preestrena en un centre de dia per a gent gran. Estem molt contents que persones de la mateixa generació dels nostres avis l'hagin apreciat.

Us fem una crida a escoltar la gent gran, perquè podem aprendre molt d'ells. I els podem donar i rebre'n molta estimació.

Institut de Tona (Tona)

Estrena dels nostres films dels tallers de Retrats dels avis

Tallers Documentals

La senyora Maria

 

La senyora Pepeta

Amb el film hem aconseguit explicar el dia a dia d’una persona gran. També volíem mostrar el seu interès per la tecnologia, ja que va a cursos d’informàtica.

Els espais que hem triat són els que la senyora Pepeta freqüenta més. Són el carrer, perquè sempre va amunt i avall caminant, també l’aula d’informàtica i finalment el pati de casa seva, que és el lloc on fa ganxet i on té gran part dels seus records.

D’entre els visionats de fragments que vam fer amb la Vero abans de començar a pensar en la nostra peça, n’hi ha un de molt inspirador: Fuente Álamo, de Pablo García Pérez de Lara. En el fragment apareix una senyora gran a casa. Es prepara un cafè, i podem veure fotografies i objectes per la casa, que formen part de la seva vida i de la seva història. En el nostre fragment, la Pepeta acaba fent ganxet.

Amb la nostra peça volem mostrar la quotidianitat de la Pepeta, el seu dia a dia. L’hem triat a ella perquè és una senyora gran de Tona de tota la vida, i a més, es mou pels mateixos espais que nosaltres, és propera a la nostra realitat.

A l’hora de preparar la nostra peça, primer de tot vam fer-li una entrevista de prova, d’uns 5 minuts. Després en veure que ens interessava, vam anar a fer-li les fotos de prova i preguntar-li què feia al seu dia a dia.

Vam fer una llista dels plans que volíem, tot i que després vam variar l’ordre per filmar-los. Vam començar pels carrers on ella camina i les vistes que té. Després vam fer plans sobre com treballa al curs d’informàtica i finalment també la vam filmar a casa seva fent ganxet.

Els plans més interessants per nosaltres són aquells on ella surt fent ganxet perquè es filmen a casa seva, podem veure el seu espai diari. Hi ha fotografies i objectes que ens mostren els seus records, ens donen informació sobre la seva vida.

També són interessants els plans de l’ordinador perquè ens parlen de la seva inquietud per aprendre, per conèixer coses noves.

Quan parlàvem amb ella la Pepeta constantment ens deia: 'estudieu, vosaltres que podeu. Aprofiteu el temps, no perdeu l'oportunitat'.

A l’hora de fer el muntatge, vam poder participar per torns, i amb l’ajuda de la Vero vam triar quins plans volíem incloure i en quin ordre.

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Curtmetratge quasi acabat !

Tallers Documentals

 

Avui, dia 11/05/15, després de moltes hores de muntatge, hem pogut veure acabada la primera versió del nostre curtmetratge.

 La pel·lícula quan encara no estava ben estructurada durava quasi una hora, però finalment, desprès de treure parts i de veure què és el que quedava malament, dura 15 minuts. Tot i així, haurem de tallar més perquè hi ha parts que s’han fet pesades. Per a mi, sobretot els plans fixos perquè crec que duren massa.

També hem estat decidint el títol. Hem tingut moltes idees però cap ens ha acabat de convèncer... Al final, més per esgotament que per convenciment, hem escollit "Memòries d'una fàbrica".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan he vist el curtmetratge acabat m'he sentit molt satisfeta amb la feina que havíem fet. A  més a més m’ha sorprès molt que al veure tota la pel·lícula, hi havia plans, gravacions a artistes, i sons,  que no havia vist ni escoltat mai al muntar el curtmetratge. 

 El procés que hem fet durant tot a aquest curs ha estat lent però de mica en mica hem anat aprenent i el producte final és espectacular. Sembla mentida que vam començar sabent el mínim de cinema i que haguem arribat a aquest punt!

No obstant això, jo crec que el treball en equip per part de tot el grup en general ha fallat i que ens hauríem d’haver organitzat millor ja que cadascú anava pel seu compte.

Tot i que falta acabar de polir el treball, sento que durant aquets trimestres no hem estat perdent el temps, que hem fet molt bona feina!.

 

Júlia Muns

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge a la nau abandonada de La Escocesa

Tallers Documentals

El passat divendres 19 d’abril vam anar a rodar  a La Escocesa amb la Meritxell i l’Anna. No només anava a grabar jo sola sinó que també venien l’Oscar, en Karim, el Pol i l’Oriol.   

Al principi d’anar a La Escocesa, la Meritxell ens va recordar com havíem de muntar la càmera, les seves parts, etc. Jo sincerament me’n recordava de l’any passat una mica perquè el curs passat ja vaig fer cinema i ens ho van  ensenyar. 

Ja a La Escocesa, vam entrar en un edifici abandonat que tenia tres plantes i vam començar a rodar per la 3a planta. A mi personalment la que em va agradar més va ser aquesta perquè era molt espaiosa i tenia molts possibilitats per fer plans. També hi havia un molt bon so ambiental. Després de filmar a la 3a planta vam baixar a la segona, que és la que menys em va agradar perquè hi havia poca llum. Finalment vam baixar a la primera que també em va agradar bastant perquè vaig poder realitzar el meu pla com a directora.

El rol que em va agradar més va ser el de sonidista, encara que a vegades m'agafava el riure de tant silenci com hi havia. 

Al llarg del rodatge, en alguns moments vaig sentir por perquè se sentien sorolls d’animals i jo em pensava que era una rata. Però no ho era: eren coloms!

 

Pàgines