Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Com una gota. Correspondència amb Castellet

Aquest pla és el resultat d’un treball col·lectiu. A la primera pràctica acompanyada pel nostre cineasta, cada grup de cinc persones va gravar a prop de l’institut i  va escriure un text que recollia les sensacions que ens transmetien els plans.

Després de veure’ls tots vam escollir aquest que us enviem. El més difícil va ser gravar la veu, perquè ens feia vergonya i perquè tota la classe havia d’estar en silenci.

Per a nosaltres és com una presentació del grup i de la feina feta.

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Ens presentem

Som el grup de 4t d’ESO que fem el projecte “Cinema en Curs”. Per a nosaltres, un grup de 12 noies i 8 nois, és la primera vegada que hi participem en aquest projecte però el nostre institut ja fa quatre cursos que hi participa.

Vivim al barri de Montbau, a la muntanya de Collserola. Encara que ens ha costat una mica presentar-nos,  ens fa molta il lusió participar en  aquest projecte i poder compartir amb nois i noies d’altres centres educatius i d’altres llocs les experiències i emocions  que ens produeix aquesta manera de treballar.

En el temps que portem treballant amb el Pep Garrido, el nostre cineasta, i amb la Isabel Ribera, la nostra professora, hem aprés moltes coses: hem gravat espais que ens envolten i que ens interessen, hem fet tràvelings i retrats i després els hem comentat a classe, entre tots. Hem donat la nostra opinió sobre com estaven fets, com millorar-los i, a vegades, gràcies a aquests suggeriments, els hem tornat a repetir.

En aquests moments estem aprenent a fer servir un programa d’edició, el Premiere i ja hem fet els primers muntatges. Esperem mostrar-vos els nostres treballs ben aviat. Nosaltres ja n’hem vist alguns d’altres centres que ens han agradat molt.

Fins molt aviat!

 

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Presentació de 'A contracorrent'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol presentem 'A contracorrent' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Carta para los alumnos de Argentina y Chile

Hola!

Somos un grupo de alumnas y alumnos de 4º de Educación Secundaria Obligatoria del instituto Narcís Monturiol de Barcelona, España. Mirando vuestro perfil en el blog de Cine en curso hemos  visto que acabáis de empezar esta experiencia  y os damos la bienvenida.

Aquí prácticamente es verano, por lo tanto el curso termina y con él nuestra participación  en el proyecto y las presentaciones de nuestro trabajo final, el corto “A contracorriente”.

 Hacer cine exige mucho tiempo y dedicación: tener paciencia para aprender a utilizar el equipo, planificar, rodar hasta conseguir el plano perfecto aunque haya que repetirlo muchas veces, montar, etc. Pero vale la pena todo lo que hemos aprendido. Por lo que hemos visto, habéis empezado con muchas ganas.

Al final de todo, una vez terminado vuestro corto, estaréis muy orgullosos y emocionados y más cuando lo veáis en pantalla grande, en un cine de verdad. ¡Esperamos que lo disfrutéis!

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'A contracorrent'

A contracorrent

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que hem treballat amb la nostra professora de música, la Isabel, i amb el cineasta que ens ha acompanyat durant tot el curs, en Pep Garrido.

Hem construït el nostre personatge al voltant d’emocions i capacitats contraposades: la tristesa i la sensació d’aïllament, però també la creativitat, la capacitat de gaudir dels espais propis, la sensació de què per obrir una nova etapa se n’ha de tancar una altra, el demanar-se d’on es pot treure la força quan tot sembla ensorrar-se…

“A la Júlia se li fa molt difícil anar cada dia a l’institut. Algunes antigues amigues li fan la vida impossible, i sent que no podrà suportar aquesta situació massa temps més. Però després d’una llarga tarda de solitud, recorrent els espais que la fan tornar a ser ella mateixa, es troba al terrat de casa seva amb l’Àlex, un veí amb el què ja havia coincidit algunes vegades. Inesperadament, comencen una amistat que farà que neixi una nova Júlia, i li donarà força per posicionar-se d’una altra manera a l’institut i començar una nova etapa. ”

 

Localitzacions

Les localitzacions que hem triat ens han servit per expressar l’estat emocional de la Júlia. 

La casa, al barri de Sant Genís, és un lloc aïllat i té un espai, el terrat, que encaixava perfectament amb la idea que teníem de ‘refugi’, un lloc on passa moltes estones sola i on pot ser ella mateixa. I també el lloc on comença a relacionar-se amb l’Àlex. Vam voler gravar aquest espai de dia i de nit.

L’institut, on la Júlia se sent petita i sola, fins que és capaç de donar-li la volta a la situació. Naturalment, hem triat el nostre institut perquè ens agrada i perquè era més accessible.

El bus V21, perquè volíem acompanyar el recorregut emocional de la protagonista després d’una situació desagradable a l’institut.

I la  platja, a l’espigó, que és un dels llocs on la Júlia acostuma a desconnectar del món. Volíem aprofitar el joc de l’aigua per explicar les seves emocions.

 

Les regles del joc

Ens han servit per construir el nostre guió

Pel que fa a la llum i les hores del dia, hem volgut passar de la claredat de la tarda a la platja a la foscor de la nit, que és el moment que hem triat per a la trobada amb l’Àlex. Vam voler gravar durant l’hora màgica al terrat, i també vam estar molt pendents dels moments en què la llum era molt especial com la primera trobada amb l’Àlex i dins la casa

Els moments que hem triat per intensificar el so són moments emocionalment forts, al entrar i sortir de classe, a l’autobús i a l’espigó.

Hem fet cinc tràvelings, tres d’ells arrossegats per una cadira de rodes. I els altres dos amb la càmera dins l’autobús. El més difícil va ser el primer perquè el terra era molt desigual

 

Fragments i categories que ens han inspirat

Pel que fa a les categories i els fragments que ens han inspirat, voldríem destacar que hem planificat molt en tancat, sobretot a les seqüències inicials a casa i a la classe, per tal de mostrar l’angoixa de la Júlia i ens han inspirat els fragments de la pel·lícula Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i  Finals d'agost, principis de setembre de Olivier Assayas.

Estranys al paradís de Jim Jarmusch i La mujer sin piano de Javier Rebollo ens van inspirar per planificar l’arribada a l’institut , fent servir la categoria desplaçaments.

Per a la Intensificació emocional del so, quan la Júlia entra i surt de classe, hem tingut com a referència Elephant de Gus Van Sant.                 

Les referències per Mostrar emoció ocultant la mirada, quan la Júlia és a casa i quan entra a l’institut, han estat Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda i La leyenda del tiempo d'Isaki Lacuesta.

I els fragments de Trajectes Tot està perdonat de Mia Hansen-Love i Cafè Lumière de Hou Hsiao-hsien, ens han estat també molt inspiradors  per a rodar la seqüència del bus

 

La música

La música la interpreta un company de classe. Són improvisacions en les que intenta connectar amb les diferents situacions emocionals del personatge que nosaltres li anàvem descrivint. La gravació va ser un moment  molt especial i intens.

 

El rodatge

El rodatge i el muntatge de les primeres seqüències ja va ser una experiència molt important. Era la primera vegada que utilitzàvem càmera i so professionals. Pensem que hagués estat difícil planificar el film final sense aquesta experiència prèvia (rotació de càrrecs, pressa de decisions en equip, etc.)

 

El rodatge ha estat una experiència inoblidable i hem après moltes coses de cinema. També hem descobert capacitats i habilitats de cadascú i  cadascuna i hem millorat el nostre treball en grup. A vegades, la pressió de rodar moltes hores fora d’horari o  que canviés la llum, ens cansava molt. Però sempre hi havia algú que tenia molt clar el que s’havia de fer (repetició d’un pla, aprofitar la llum, etc.). Hem après que si un pla no estava prou ben planificat o una localització no era prou precisa, la feina després es multiplicava.

Les decisions més difícils les hem hagut de prendre durant el muntatge. Fins l’últim moment.

 

Ens ha agradat aquesta manera de treballar i aprendre. Pensem que quan fem una fotografia o mirem una pel·lícula no ho farem igual.

Gràcies a tothom! Especialment a la gent d’A Bao a Qu per sostenir aquest projecte, al Pep per la seva manera d’animar-nos i d’acompanyar-nos durant tot el procés i a la Isabel.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. "Canvis d'escala"

Carla: El nostre grup va ser l’últim en gravar. Varem quedar al Parc del Cargol. Personalment pensava que seria molt pesat haver de fer aquesta seqüència. Però a mesura que passava la tarda m’ho anava passant bé i al contrari del que pensava, se’m va fer bastant curt. Vaig gaudir molt del rodatge.

Marc: En el nostre grup, al començament, estàvem cansats: era diumenge per la tarda. Cada cop feia més fred. La Sara era la protagonista i el Django –el gos de l’Edgard-, també. Anàvem gravant els 5 plans i conforme passava el temps i sortien bé, ens anàvem animant. Encara que el nostre pla principal era canvi d’escala també varem gravar un primer pla i un pla d’esquenes.

Víctor: El rodatge em va interessar molt més del que em pensava. Em preocupava que gravar amb el gos fos difícil. Em va agradar molt treballar amb aquest grup i aprendre el funcionament de la càmera.

Sara: El meu càrrec era fer de protagonista. Pensava que era un càrrec fàcil de fer, però em va costar perquè mai abans m’havia posat al davant d’una càmera i tanta gent mirant. El més emocionant del rodatge va ser quan varem començar a gravar  després de muntar-ho tot (càmera, trípode, etc) .  Tal com ho havíem planejat, tot va anar molt bé,

Alba: El que m’ha semblat més emocionant ha estat gravar amb un equip de veritat. En el càrrec que m’he sentit millor ha estat en el d’script i també em va agradar molt fer el so. En el càrrec que he après més ha estat en el de direcció, ja que les decisions que jo prenia podien perjudicar els altres membres del grup. Crec que moltes de les coses que varem fer i aprendre les podrem aplicar a l’hora de rodar i planificar el curtmetratge final, tenint en compte els errors més importants.

 

Pàgines