Institut Júlia Minguell (Badalona)

I aquesta és la nostra jugada...

Ja us vam avisar en el nostre comentari que la nostra jugada seria més directa.

I és que quan vam sortir a filmar plans pel festival DeProp també vam anar al riu.

El nostre riu es diu Besòs i potser és una mica més gran que el vostre, però segur que està més brut!

Teniem molts plans del riu i ens ha costat molt posar-nos d'acord.

Aquest és l'escollit:

 

I ara la nostra nova jugada:

Esperem la vostra resposta!

Institut Júlia Minguell (Badalona)

També DeProp... Correspondència dòmino

Aquest curs l'Aula d'Acollida tornem a participar a Cinema en Curs.

I hem començat gravant vídeos pel Festival DeProp.

Hem passejat pel centre i pel barri. També hem anat al riu i a la platja.

Després de gravar els vídeos hem mirat el que han fet a altres centres.

Ens ha agradat molt la posta de sol de l'escola de Bordils.

El Miguel Angel ens ha proposat que podíem contestar (com si fos una postal) amb un altre cel..

Cinema en curs - DeProp 2013 from Cinema en curs on Vimeo.

I com ens agrada jugar al dòmino

Us enviem aquest altre vídeo esperant que us animeu a contestar-nos amb una altre dels vostres plans!

Un DeProp des del Júlia Minguell from Institut Júlia Minguell on Vimeo.

Bon taller a tothom!

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena 'Llums a la nit'

Llums a la nit, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r, 2n, 3r i 4rt d’ESO) de l’Institut Júlia Minguell.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Bona tarda.

Estem molt contents de poder presentar a la casa del cinema la nostra pel·lícula.

Per alguns de nosaltres aquesta és el segon film que fem a Cinema en Curs. Per altres el primer. Però per a tots és una alegria estar aquí amb vosaltres en aquest moment tan important, però que tan nerviosos en posa.

Som alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO de l’Aula d’Acollida de l’Institut Júlia Minguell de Badalona. Venim de diferents països: Geòrgia, Guinea Equatorial, Pakistan, República Dominicana, Rússia i Xina.

Com podeu veure ens costa parlar en català, però és la llengua que ens serveix per a tots per poder comunicar-nos entre nosaltres. La llengua que ens ha servit per a poder fer aquesta pel·lícula.

La idea de la pel·lícula va sortir, com l’any passat, quan vam començar a parlar sobre les coses que teníem en comú les persones que estem a l’Aula d’Acollida.

Moltes coses que vam parlar aquells dies estan a la nostra pel·lícula. Tot el que surt són experiències que hem viscut en algun moment dels últims mesos:

  • Fer-nos càrrec dels nostres germans petits perquè els pares són fora treballant.
  • Trobar-nos sols a l’institut perquè no tenim molts amics. Perquè som nous o perquè l’idioma pot ser de vegades un mur que ens separa..
  • Perdre els nervis per alguna tonteria i espantar-nos per haver-nos equivocat alguna vegada.

En acabar la pel·lícula ens hem adonat que els sentiments del nostre personatge també els poden sentir persones d’aquí: al meu país la meva germana gran també s’havia d’ocupar de mi perquè la mare era aquí a Badalona treballant. La meva germana tampoc tenia molts amics i es trobava una mica sola.

De la llista molt llarga de categories nosaltres només hem treballat sis o set. Però creiem que les hem entès molt bé i estan presents a la nostra pel·lícula. Aquests són alguns exemples:

  • En tancat a l’esmorzar.
  • En obert quan el nostre personatge torna a casa caminant per la platja o quan busca al seu germà.
  • Ocultar la mirada a la trobada al pont.
  • Canvi d’escala quan el personatge seu a una roca a la platja.
  • El personatge s’apropa / s’allunya a diferents moments de la pel·lícula.
  • Etcètera.

Creiem que ens ha quedat molt bé la manera de filmar els espais diferenciant-los amb la imatge i el so:

  • A la casa hi ha menys llum, més groga, molts contrallums i els plans són més tancats.
  • En canvi els exteriors estan rodats amb plans més oberts i amb més llum
  • També el so és molt diferent, sobretot el soroll del carrer: el mar, les màquines, els trens...

Pel que fa al so també voldríem senyalar el moment que el personatge està mirant per la finestra el patí de l’institut. Aquí sentim el soroll de l’interior i no el de l’exterior on està posada la càmera. D’aquesta manera volíem reforçar la idea d’aïllament que ja transmet la imatge: sembla que estigui dins d’una peixera!

El rodatge va anar molt bé, però al final de les sessions estàvem tots una mica cansats. Tan cansats que de vegades havíem de repetir els plans moltes vegades perquè no podíem aguantar el riure: fins i tot la Raquel es va posar a riure abans que comencés a riure el nostre actor!

Va ser difícil el rodatge de les escenes a la nit. Des del començament, fins i tot abans de tenir la nostra història, la Yu va tenir molt clar que volia filmar a la nit: les llums i les sensacions de trobar-se sol a la nit eren molt poderoses. Però a l’hora de la veritat tot va ser més complicat del que havíem previst: feia molt fred, hi havia molt poca llum i teníem molt poc temps perquè havíem de tornar abans de les deu i mitja a casa... I a sobre el tren no arribava! Al final creiem que l’esforç i l’espera van ser recompensats... i a més vam tenir un segon tren de propina!

El muntatge va anar en general bé. Més del que esperàvem: reduir gairebé dues hores de filmació en menys de deu minuts semblava una missió impossible!

Al veure a l’ordinador les imatges a alguns de nosaltres no ens van agradar determinats plans com els de la fàbrica mig en ruïnes, però els companys van acabar convencent-nos que ajudaven a explicar com estava el personatge per dins.

Un problema que vam tenir va venir pel clima que vam tenir els dies de rodatge. Com diu la Dayana: sembla que el temps es burlava de nosaltres. Com estem a la primavera, uns dies feia molt sol i altres estava a punt de ploure. I com tot a la nostra pel·lícula passava el mateix dia teníem por que no quedés bé. Per això vam rodar plans com els dels núvols que es movien amb el vent.

Però potser el problema més gran va ser el muntatge de l’arribada de la nit. Al revisar les imatges a l’ordinador ens vam adonar que hi havia un salt molt gran pel que fa a la llum entre els plans de la tarda i els de la nit. Vam pensar sortir una altra nit, però al final no vam tenir temps.

Ara que hem acabat la pel·lícula ens adonem que hem començat a aprendre a treballar en equip, a comunicar-nos entre nosaltres i arribar a posar-nos d’acord... però encara ens queda molt per aprendre!

Perquè no ha sigut fàcil. Ens ha costat molt treballar en equip, fer els grups i treballar bé amb els companys que ens tocaven: és més difícil del que ens semblava!

Tampoc va ser fàcil escollir els actors: molts volien, però només podien ser dos. Uns no tenien germà possible, altres quan intentaven posar-se seriosos es posaven a riure sense aturar-se. Al principi Jabran no volia: li feia vergonya posar-se davant dels companys i posar-se seriós. Quan tota la classe va marxar i només hi érem quatre persones ho va provar i li va sortir molt bé! Així que el vam convèncer i estem molt contents que ho acceptés.

També ens va costar trobar la cançó. Ens van dir que no podien ser les cançons que escoltem cada dia perquè havíem de demanar permís per fer-les servir a la nostra pel·lícula: però si nosaltres les escoltem gratis a internet!

De totes maneres, una de els coses que més ens ha costat és fer silenci... encara ara ens costa!

Abans d’acabar volem donar les gràcies a la Raquel per la seva paciència: ens costa expressar el que volem i tu sempre ens has ajudat i ens has animat a fer-lo. Moltes gràcies, Raquel.

I moltes gràcies a tots vosaltres per compartir aquest moment tan important amb nosaltres.

Gràcies.

 

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Presentació

Hola,

Arribem una mica tard, però esperem posar-nos al dia molt ràpid!

Som dotze alumnes (sis noies i sis nois) que estudiem a l'Institut Júlia Minguell.

Però som de cursos diferents de l'ESO.

Tots els alumnes que fem cinema en curs vivim a Badalona. 

Tots venim de països diferents: Bolívia, Guinea, Pakistan, Rússia, Santo Domingo i Xina.

 

Alguns ja vam fer Cinema en Curs el curs passat, per a la resta és el primer any.

Però tothom està disposat a posar els cinc sentits:

Pàgines