Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Plans del món IV

Hola,

us mostrem nous plans del món. Esperem que us agradin.

 

Vaig decidir fer un retrat de la meva àvia quan prenia “mate” perquè em va semblar interessant. El mate és un tipus d’infusió característica d’alguns països com Uruguai o Argentina, el meu país natal. Em vaig decantar per la gravació amb llum natural ja que quedava molt millor que les altres proves amb llum artificial. L’ambient és molt típic del dia a dia de la cuina de la meva àvia, tranquil i silenciós. No em va costar molt fer-la sentir còmoda perquè és una acció que fa diàriament i, ella i jo, ens tenim molta confiança.

Bianca Ceirano

És com un retrat d’ofici. He volgut gravar la meva àvia fent una feina que li agrada i que fa sovint. Al principi no estava molt convençuda del que havia filmat, ja que no la veia còmoda, la manera d’estar semblava una mica forçada. Però després d’haver-lo vist molts cops em va anar agradant, cada cop més, pels colors que destaquen i contrasten, el reflex de la llum...

Alba Tey

 

El retrat que veureu a continuació és el retrat de la meva àvia, una senyora que des de ben xica treballa. Mai no perd el seu característic somriure i la tendresa. No li importa cuinar per a uns quants. És per això que l'he capturat en una situació tan quotidiana com és menjar a ca la iaia. És un entorn molt seu on, a pesar de la presència de la càmera, es sent còmoda. Volia presentar-vos-la amb total naturalitat.

Ainhoa Concustell López

 

El meu retrat és una composició de quatre plans. Esta gravat a Viladordis a la granja del meu avi. He volgut gravar-lo a ell perquè és una persona molt important per a mi. Des de petita m’ha ensenyat el camp on ell passa dia rere dia veient la natura i fent les seves tasques rutinàries. M’agrada molt el so potent del tractor que l’acompanya des que surt del magatzem fins que arriba al camp i agafa les canyes. Aquest so dóna continuïtat i afegeix valor als diferents plans.

Judith López

 

Vaig explorar la plaça que veureu en el meu diari d'espais a vàries hores del dia per poder decidir quina llum preferia. Finalment vaig decidir filmar al voltant de les cinc de la tarda perquè la llum era molt maca. La Plaça Catalunya de Castellgalí és a la part antiga del poble i les cases són de pedra i de colors marrons. També em va agradar poder filmar els nens jugant a futbol ja que es veuen a una certa distància i donen alegria i moviment al pla.

Yaiza Prieto

 

Aquest és part del recorregut del bus escolar per anar de Castellgalí a Sant Vicenç. El tram que m'agrada més és quan es passa pel pont d'entrada de Sant Vicenç, on es veu el riu. Vaig decidir filmar quan encara era fosc, al voltant de les vuit del matí. Així al passar pel pont s'apreciaria molt bé el riu, i sobretot totes les ombres que produeixen els arbres sobre l’aigua. M'agrada molt aquest trajecte pels detalls que es poden apreciar: carrers solitaris, llums de bars, trànsit, semàfors...

Yaiza Prieto

 

El tràveling l’he fet de camí cap a casa meva des de Bellvitge. En el trajecte podem gaudir del verd dels arbres i dels arbustos que es veuen. Aquest trajecte el faig bastant sovint, perquè és on jo vivia abans i on tinc part de la meva família.

Laura López Martínez

 

Aquest tràveling és de camí al Born de Barcelona, en una excursió de Ciències Socials. Des que vaig començar amb el projecte "Cinema en Curs" m'és molt difícil no mirar el meu voltant amb ulls de cineasta. Tot el que veig, encara que sigui una acció o en aquest cas, un camí que he fet milers de vegades, ho vull filmar. Veig, com deien els germans Lumière, allò extraordinari en el quotidià. L’esmentada mirada ha tingut com a resultat el proper pla, en el trajecte d'un autobús escolar.

Ainhoa Concustell López

 

El meu tràveling està fet en el tren, el dia que anàvem cap a Barcelona a veure Sliman, un viatge que vaig fer amb les meves companyes de cinema en curs. Vaig decidir filmar el moment en què el tren estava quiet, arrancava i després s’anava  allunyant de l'estació. Tot dins d’un túnel fosc.

Claudia Alza Blasco

 

Us mostro dos retrats dels meus avis.

En el primer us mostro l’avi i l’àvia. El meu avi desprèn molta tranquil·litat, en canvi la meva àvia surt més nerviosa, i realment és com són ells, la seva manera de ser, que és el que jo volia mostrar.

El segon retrat és molt peculiar, personalment m’agrada molt. Mostro la meva àvia de manera molt natural, sent ella mateixa. El que està fent és una feina que porta fent quasi tota la seva vida, que és ser modista. Mentre cus canta, perquè li agrada molt cantar.

Laura López Martínez

 

 

La dona que veureu en el meu retrat és diu Montse i fa més de sis anys que la coneixem. La meva família la valora molt i per aquesta raó vaig decidir retratar-la.

El pla està filmat al menjador i es veu una mica borrós per culpa del vapor que hi havia a casa meva, provinent de la cuina. Ella tenia molta vergonya que la filmés, tot i així em va agradar molt com va quedar i espero que a vosaltres també us agradi i que el valoreu tant com ho faig jo.

Ainhoa Herraiz Sanmiquel

 

La meva àvia Aurora, com moltes altres àvies, després d’una vida plena de treball, de responsabilitats, d’obligacions i d’estrès, ara a la vellesa, està gaudint de la tranquil·litat. Ho fa en companyia dels néts i fills, descansant de la vida que ha viscut durant més de vuitanta anys. Sempre ha estat cuidant dels altres: els seus fills, els néts... Ara ens toca a nosaltres cuidar-la a ella.

Alba Marcuello

 

Aquest és el meu poble. En el segon pla d'aquest muntatge mostro la plaça de l'Ajuntament, és on vaig aprendre a anar en bicicleta i on vaig caure anant amb patins de línia. El pont és un dels edificis més importants del poble i és el que dóna el nom a El Pont de Vilomara. És un pont molt antic i és molt estable. En els útims plans us mostro llocs on he passat la meva infància: el casal, que va ser el lloc on vaig practicar i aprendre mayoretts, l'escola (ara està reformada) on vaig passar-hi moltes hores des que tenia tres anys. També el camp de futbol, on encara vaig a veure jugar el meu germà petit.

Alba Marcuello

 

Vaig anar a casa de la meva àvia per fer-li un retart, i la vaig trobar fregant plats. Vaig començar a provar plans però l'acció i la llum no em van acabar de convèncer fins que vam sortir al balcó i ella va començar a estendre la roba amb molta tranquil·litat, com normalment fa. La llum de fora m’agradava molt més que la de dins a casa.

Anna Gómez Vila

 

He fet el retrat al meu professor de socials llegint perquè realitzant aquesta acció se sentia més còmode.

Vaig investigar varis plans, en contrapicat, frontals, lateral... em va costar decidir, ja que m’agradaven tots. Vaig escollir aquest pla perquè es veia el professor molt còmode. També pel punt de color verd del dossier que vaig posar expressament sobre la taula i per la frontalitat del pla.

Raquel Morales

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Plans del món III

Us mostrem més plans del món.

Avui els meus avis han vingut a casa meva a visitar-nos, i he aprofitat per fer uns retrats. Vaig fer unes quantes exploracions mirant la tele, llegint... però al final vaig escollir aquest retrat perquè m’agradava més la llum, l’enquadrament, i sobretot perquè se sentien més còmodes.

Sara Cintas

 

Aquest és el meu pare. L’he filmat llegint el diari, perquè li encanta llegir. És una cosa essencial per a ell i sempre que té una mica de temps lliure ho fa. Vaig filmar el retrat a Monistrol de Montserrat perquè és un lloc on anem sovint i perquè sé que a ell li agrada molt.  

Marta Padrós

 

El meu diari d’espais vol transmetre la buidor i solitud de la nit. Està filmat des d'una finestra del segon pis d’una casa, a Sant Joan de Vilatorrada, precisament al primer encreuament per accedir al poble. M’agrada la llum groguenca que il·lumina el carrer i el vaivé dels cotxes entre aquestes llums. El soroll dels motors destaca entre el so de fons del carrer i això ho trobo interessant.

Bianca Ceirano

 

L’indret que mostro en el meu diari d’espais és un lloc molt proper a mi, molt quotidià. És un paratge del Marquet Paradís, una urbanització del Pont de Vilomara, on visc des de fa set anys. En la meva petita pel·lícula podeu apreciar la naturalesa que l’envolta. Aquesta, trencada pel paisatge urbà que l’home ha anat construint des de temps llunyans.

El so i la llum són també molt especials i buscats, tracten de mostrar la pau i desconnexió que sento en llegir, una gran afició que guardo des de fa anys.

Ainhoa Concustell 

 

Vaig anar a passar un dia amb la família i els amics a la platja de Cubelles. Vaig aprofitar per fer unes quantes exploracions pel diari d’espais. En provar quatre plans diferents: dos a una banda de la platja i els altres dos a l’altra. Vaig triar aquest per la llum del sol, les ombres, els reflexos, l’enquadrament perquè es veia la tovallola que indica presència humana.

Sara Cintas 

 

Aquest espai és al barri de casa meva, on he passat tota la meva infantesa i que ara està canviant. És un espai acollidor, on he estat sempre, on he passat moments molt bons i també dolents, aquest espai m’aporta molt.

M’he inspirat en el pla de Mercedes Álvarez de “El cielo gira”. La llum del fanal va creixent a poc a poc fins a contrastar amb el fons. No és una casualitat, vaig observar durant uns dies l’hora en què s’encenia i vaig anar a gravar-ho.

Anna Gómez

 

Aquest espai és un tros lliure del meu cor. Aquí he ballat durant més de quatre anys, he viscut experiències que mai canviaria. He plorat i, sobretot, he rigut…

Laura López 

 

Un dimecres el migdia, anant cap a casa vaig pensar a explorar per fer el meu tràveling. Vaig fer tres vídeos d’exploració. Vaig triar aquest pla perquè m’agrada com es veu el paisatge, el cel, les cases, els arbres, la llum del sol, els núvols... El vaig gravar justament al pont d’entada al poble, anant en cotxe.

Sara Cintas

 

He explorat varis recorreguts, alguns amb el bus escolar del Pont de Vilomara fins a Sant Vicenç de Castellet, d’altres realitzant el trajecte invers.També vaig gravar tant de dia com de nit, però finalment he escollit un tràveling fet a Barcelona, que el vaig realitzar anant amb autocar, arribant al mercat del Born. Podem contemplar els reflexos de l’aigua, ja que havia plogut. M'agrada molt, i té semblances amb el visionat de D’Est de Chantal Akerman.

Judith López 

 

Aquest tràveling l’he filmat des d’un tren de la Renfe, viatjant cap a Manresa, la capital de la comarca i la ciutat més propera al meu poble. He triat aquest pla entre diversos que vaig filmar perquè m’agraden molt les espurnes de la llum del sol que es veuen entre els arbres. Quan estava filmant no me’n vaig adonar que jo em reflectia a la finestra; en veure-ho vaig descartar el pla, però, després de parlar amb el Dani (el nostre cineasta), vaig aprendre que podia utilitzar-ho per donar un to més personal al text.

Blanca Ceirano 

 

Vaig filmar aquest tràveling un dimarts a les deu del matí. És un trajecte en tren, el mitjà de transport que més utilitzo, entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet. Vaig filmar molts més plans, però el que em va agradar més va ser aquest pel color i els reflexos quan estava dins del túnel.

Lamyae Chaouch 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Nous plans del món

Claudia Alza

El que mostro en aquest pla és un paisatge molt meu. Són les vistes que tinc i veig des del balcó de casa meva. Les contemplo tots els dies igual de meravellada que el primer cop.

 

Judith López

Després de fer vàries exploracions dins de casa meva, que no m'acabaven d'agradar, vaig anar a rentar el cotxe amb mon pare. Vaig poder observar que des de dins del cotxe es veia una posta de sol. També em va agradar molt la textura que feia l’aigua en caure i el so ambient tant de l’aigua com de la ràdio.

 

Marta Padrós

He filmat aquesta posta de sol perquè és el que veig cada dia des de la finestra de la meva habitació. M’agrada molt veure els diferents tons i colors del cel i també la silueta que reflecteix sobre els terrats de les cases. El meu diari d’espais està inspirat en el visionat “Guest” de Guerin.

 

Alba Tey 

Aquest carrer és on he viscut sempre i és especial per a mi. L’he gravat perquè m’agrada com es veuen els fanals encesos, que donen llum a la foscor de la nit i dóna la sensació que el carrer és més llarg. El moment en què s’apaga el fanal va ser casualitat, em va sobtar i vaig seguir filmant. Aquest diari d’espais està inspirat en el visionat D’Est de Chantal Akerman.

 

Raquel Morales

He gravat la muntanya de Vallhonesta. Estava passejant, es va fer de nit, s’escoltava de fons el soroll de la ciutat, els colors del cel eren molt bonics, ataronjats i varietat de blaus. Em va agradar molt el que em transmetia aquest paisatge ja que em relaxava, em feia sentir bé.

 

Marta Padrós

Aquest trajecte el faig sovint. M’agrada perquè és una barreja de paisatge urbà i espai natural. Els núvols i els reflexos el fan més especial.

 

Raquel Morales 

Divendres a la tarda, vaig cap a Rubí a passar el cap de setmana. Va ser una casualitat que just quan estava gravant, passessin dos ocells volant per aquell cel blau tan bonic.

 

Anna Gómez

El meu tràveling està fet un dilluns a la tarda, des del vidre d’un autobús de línia, trajecte de Sant Vicenç de Castellet cap al Pont de Vilomara. És un recorregut que faig cada setmana; un viatge quotidià. És un tràveling amb bastant moviment.

 

Ainhoa Herraiz

Quan vaig arribar a Sant Vicenç, de petita, el poble no m’agradava gaire perquè era un lloc diferent, al qual no estava acostumada, ja que no havia nascut allà.

Les coses no em van anar bé a l’escola, em costava molt fer amics i era molt tímida, però amb el temps i el suport de la gent que estimava les coses van començar a millorar. En realitat tot li dec a la meva família; com sóc, el que m’agrada, els valors que m’han inculcat i fins i tot l’ètica que he après.

Espero que us agradi aquest petit tràveling del meu poble, és com una mirada a aquella nena que el considerava insòlit.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Correspondència amb Narcís Monturiol. Novembre 2014

Als nostres amics de l'institut Narcís Monturiol.

Hem llegit la vostra presentació al bloc i dir-vos que nosaltres també som alumnes de 4t d’ESO.

Per nosaltres també és el primer any al projecte Cinema en curs, però abans que nosaltres ho han fet altres alumnes. Ja fa uns anys que es fa Cinema en curs a l’Institut Castellet, igual que a l’Institut Monturiol.

El nostre institut està situat al poble de Sant Vicenç de Castellet, però algues vivim als pobles veïns com Castellgalí o el Pont de Vilomara i Rocafort.

Esperem conèixer el vostre barri  a través del visionat dels vostres diaris dels espais i els vostres tràvelings.

Si feu una ullada al bloc podreu veure que nosaltres ja hem penjat alguns plans del món. Si els mireu podreu conèixer una mica més el nostre entorn.

Tenim moltes ganes de compartir els nostres plans i les experiències del projecte amb vosaltres i amb la resta de centres que participen a Cinema en curs.

Esperem que us agradin els nostres plans i que ens puguem conèixer en persona ben aviat.

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primers plans del món

Aquest pla ha estat filmat des de la Balconada, un barri de Sant Vicenç de Castellet.

He volgut captar la meravellosa posta de sol caient sobre el poble, per donar un aire de natura al paisatge urbà.

Lamyae Chaouch

 

 

He gravat aquest pla perquè em recordava la meva àvia, que era molt important en la meva vida.

La meva àvia sempre deia que jo podria fer qualsevol cosa que em proposés i això la feia estar orgullosa de mi. Jo sempre la vaig admirar per la seva capacitat d'esforçar-se i el seu immaculat orgull.

No oblidaré la seva manera de dir que sempre s'ha d'anar cap endavant i mai donar un pas enrere.

Espero que us agradi.

Ainhoa Herraiz Sanmiquel

 

Aquest avi és l’Antonio. És el meu veí des de fa 5 anys, viu a unes 5 o 6 cases més enllà.

És un home xerraire i una gran persona. Per a mi és més que un veí... és, gairebé, un membre més de la meva família.

Lamyae Chaouch

 

 

Aquest és el retrat de la meva àvia. Té més de 70 anys i és encantadora.

L'he gravat a la cuina de casa seva, un lloc on hi passa moltes hores del dia i, per tant, un lloc agradable i habitual per a ella.

Claudia Alza Blasco

 

Un diumenge al matí, vaig anar a buscar bolets amb la meva família a la Nou del Berguedà.

Vaig pensar que havia de gravar aquest paisatge perquè em va semblar molt bonic: la natura, els arbres, el verd dels camps, la llum, el petit reflex del sol, els núvols.

Alba Tey

 

L'inici de la tardor.

Aquest recorregut el faig sovint. M'agrada pel paisatge, els arbres, el riu; l'ambient de tardor el fa especial i, a més a més, el tinc a prop de casa. A vegades vaig a caminar amb la meva mare per un camí que hi ha una mica més al fons, en el tràveling no es pot apreciar perquè queda tapat pels arbres.

Marta Padrós

 

M'agrada molt aquest trajecte perquè mostra un dels accessos per arribar a Manresa.

L'he gravat amb la càmera frontal, en la mateixa direcció que circula el cotxe. Gràcies a això, es poden veure els cotxes de cara, l'arribada a la rotonda, els arbres, els revolts... Els arbres et donen la benvinguda i corroboren que la tardor no trigarà a arribar. És un paisatge molt bonic.

Alba Marcuello

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primers muntatges de Diaris d'espai

 

Ara ja fa uns dies, amb en Daniel, vam fer la primera pràctica de filmació.

Ens vàrem dividir en tres grups. Dos http://www.laviagraes.com/ d’ells van filmar un diari d’espais i l’altre un retrat.

Fins ara no havíem fet mai cap pla amb càmera acompanyats per un cineasta... així que aquest va ser el nostre primer rodatge amb en Daniel.

A partir dels plans filmats cada grup va estar treballant diferents opcions de muntatge. Vam escriure els textos que acompanyarien aquests muntatges i vam provar de gravar-los amb la veu, de fer rètols, cartells escrits en paper...

De les diferents proves ara us mostrem les que més ens han agradat a nosaltres. Esperem que a vosaltres també us agradin.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Plans filmats de presentació

El primer dia que en Daniel va venir a l'institut, ens vam presentar amb uns plans que cada una de nosaltres havíem filmat. Aquests plans mostren una part de nosaltres, un espai que ens agrada, el lloc on practiquem un hobby, llocs on anem habitualment, un espai que ens porta records...

Vam mostrar aquest plans al Daniel i li vam explicar per què els havíem filmat i quin significat tenien per a nosaltres. En Daniel ens va comentar què li semblaven els plans i ens va donar petits consells per aprendre a explorar millor els espais.

També ens va explicar el què faríem durant tot el curs en el taller de Cinema en curs. Ens va comentar que el curs està dividit en tres parts.

D’ara fins al Nadal:

  • Exploració i descoberta del l’entorn

  • Els Minuts Lumière

Després de Nadal (segon trimestre):

  • Primeres seqüències de ficció

  • Plans d’exploració.

Tercer trimestre:

  • El film final

Esperem que aquest plans de presentació també us serveixin a vosaltres per conèixer-nos una mica més.

Fins a la propera<

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera exploració amb en Daniel

Avui en grups de 4 o 5 alumnes hem anat amb el Daniel a fer una pràctica per aprofundir en com filmar el diari d’espais i el retrat.

Hem après a fixar-nos en els detalls a l'hora de gravar un pla: la llum, el so, l'òptica de la càmera...

Hem pogut demanar-li els dubtes sobre les nostres primeres idees de plans i els seus comentaris segur que ens ajudaran a millorar la qualitat dels plans.

Ha sigut una experiència molt interessant poder grabar aquest primers plans.

També hem descobert una nova manera de mirar espais de l'institut que teníem molt vistos  i que pensàvem que coneixíem a la perfecció.

 

Pàgines