Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Exploracions pel nostre documental: Fàbrica de Cal Balet

Tallers Documentals

En el marc de les exploracions que estem duent a terme, la Marta Serran, la Júlia Torres i la Queralt Garcia, alumnes de 1r de Batxillerat de l'assignatura de Cultura Audiovisual de l'INS Castellet, han realitzat un muntatge d'una primera exploració, corresponent a l'antiga fàbrica Cal Balet de Sant vicenç de Castellet.

Com que el nostre documental englobarà el passat industrial de la nostra zona, hem cregut convenient exposar aquesta peça que ens endinsa dintre del món de la fàbrica textil d'una manera bonica i cinematogràfica, encara que bàsicament siguin exteriors.

Aquest material forma part del conjunt de plans que anem construint per al documental d'aquest curs. Esperem que us agradi!!!

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ser y tener

Tallers Documentals

Ser i tenir es un documental francès de l'any 2002.Aquest documental tracta d'ensenyar la importància de l'educació en una classe de nens de diferentes edats i com es relaciona el professor amb els seus alumnes sempre amb paciència i perseverància.Aquest documental comença amb neu i un gran soroll de vent bufant que ens transmet fredor.Un dels millors plans és el viatge amb cotxe entre tanta neu que ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim en aquell vehicle. Aquest tipus de sensació la podem presenciar en moltíssimes escenes del documental gràcies al recurs de càmera en mà.Un altre gran pla de la pel•lícula és l'impressionant paisatge lateral tot nevat i els nens caminant.També utilitza el recurs del seguiment de càmera en mà quan el noi està amb les vaques o el domini de la veu en off com en les classes. El seu director  dóna molta importància a la naturalesa i utilitza diferents metereologies com el vent, la neu, la pluja, etc. per fer-la present en aquests plans del món que suggereixen el pas de les estacions.Ser i tenir té un final molt emocionant i acaba amb paisatges llunyants i ocells. Daniela Vaydics

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tout est pardonné

Tallers Documentals

Tout est pardonné est un film réalisé par la jeune et brillante directrice  Mia Hansen-Love et s’est projeté pour la première fois en France en 2007.

C’est un film merveilleux mais dû au brin de réalité qu’il a, cela peut le rendre ennuyant.  Il s’agit d’une histoire universelle, et pourquoi faire compliqué la vie  et devenir malheureux si en fait, c’est nous qui choisissons notre avenir. 

Un couple qui a une fille de 10 ans rompt puisque le mari cherche tout le temps de créer ses paradis imaginaires et de se désintéresser de ses situations quotidiennes.  Ces mondes imaginaires vont l’entraîner à la ruine.  La petite fille s’en tire mal parce qu’elle perd un père affectueux, compréhensif et agréable.  La fille est influencée par les histoires irréelles que la mère explique du père.

Des expériences des personnes courantes, de leurs faiblesses, leurs peurs, leurs forces apparaissent dans ce film.  Le film, pendant la première partie, se penche sur l’autodestruction comme par exemple, les drogues,  l’alcool, la frustration et la dépression. Cependant, dans la deuxième partie, la directrice réussit à  reconduire le cours du drame et on peut jouir d’une fin ouverte. 

Marta Serran 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de...

Tallers Documentals

Arran d'alguns visionats que des de l'assignatura de Cultura Audiovisual de l'Institut Castellet hem realitzat, hem filmat uns plànols inspirats en pel·lícules del catàleg de filmin. Una forma de descoberta cinematogràfica a partir de l'aprenentatge que ens ofereixen els mestres. Aquí us els deixem:

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

Nader i Simin, una separació

Jodaeiye Nader az Simin, traduït al català, Nader i Simin, una separació, és una pel·lícula d’Iran creada l’any 2011, on es narra la història d’un matrimoni que s’està separant i pel mig d’aquest procés es troben amb molts conflictes ocasionats per aquesta separació.

El que més m’ha sorprès d’aquesta original història és la llibertat que té Simin sent una dona musulmana. En aquest segle, encara, tenim la visió de l’obediència a l’home, que reflecteix la relació de Razié i Hoyyat, parella culpable de la majoria de conflictes entre Nader i Simin. Tots aquests problemes també són viscuts i patits per l’única filla que té la parella, Termé, nena d’onze anys que ha d’escollir si quedar-se amb el seu pare i seguir visquent la seva vida, però sense la seva mare, o anar-se'n amb la seva mare i començar de nou una nova vida en un altre país.

Tota la pel·lícula esta ambientada amb colors neutres i foscos, en diferents plans, però dels mateixos llocs, com la casa de Nader i Simin, el jutjat i dins del cotxe, també es pot apreciar què hi ha fora de camp, on se sent soroll o un dels personatges parlant i no es veu ningú a la pantalla, com per crear tensió i expectació, donant-li molt dramatisme a la pel·lícula, ja que en cap moment hi ha una part d’alegria i felicitat. El so és un dels recursos cinematogràfics potent en aquest film ja  que dóna molta força i sentimentalisme a la història i reforça el final inesperat.

Sense dubte recomanaria veure aquesta pel·lícula, ja que et mostra una idea diferent del que ens creiem avui dia, del que és la vida dels musulmans i les separacions entre ells.

Gina Quesada.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

 “Nader y Simin, una separación”, és una pel·lícula dirigida per Asghar Farhadi publicada l'any 2011.

Un matrimoni se separa i l'home decideix contractar una dona per fer-se càrrec del seu pare. A partir d'aquí, comencen els problemes i enfrontaments a causa que ell no sabia que la dona estava embarassada. Simin vol marxar a l'estranger amb la seva filla, però Nader té els seus motius per no anar-se'n: ha de cuidar del seu pare, el seu treball. Razié estava interessada i disposada a cuidar del pare de Nader tot el dia, però, a més a més, havia de fer les feines de casa. Mentrestant, Simin s'acomiada del pare de Nader i se'n va a viure amb la seva mare. El primer dia de treball la Razié, demana si el seu marit podria substituir-la però sense dir-li la veritat: estava treballant sense el consentiment del seu marit. Pocs dies després del seu contracte anuncia a Nader que no pot continuar treballant perquè és un treball molt dur per a ella. Quan Nader i la seva filla Termé arriben a casa, veuen a l'avi que està a terra agafat amb una corda al llit perquè no caigui ja que Razié havia de marxar al metge, i això causa que Nader la despedeixi i a més a més, l'acusa de lladre perquè faltaven diners d'una habitació on no es podia entrar i casualment era la quantitat que ella cobrava. A partir d'aquí comencen les discussions i els problemes. Simin anuncia a Nader que a causa que ell l'havia empaitat fora de casa, ara Razié està a l'hospital. Ell intenta explicar al marit de Razié la causa de l'estada a l'hospital i s'empipa tant que no vol parlar, sinó discutir. El jutge valorarà la situació i decidirà una sèrie de decisions i Nader confirma que no sabia que Razié estava embarassada. A rel d'aquest fet, el jutge necessita testimonis per confirmar els fets i a partir d'aquí decidir si Nader anirà a la presó. Razié acaba confirmant la veritable raó de l'avortament causat pel seu marit, Royyat. L'avortament ha sigut provocat perquè dies abans un cotxe li havia donat un cop i la mateixa nit es va trobar molt malament. Finalment, Termé ha de decidir amb qui vol viure; amb el seu pare o amb la seva mare.

 

Un aspecte molt important que he analitzat durant la pel·lícula és que el director ha decidit fer-la càmera en mà. En totes les seqüències estem a sobre de cada personatge que ha de parlar i sempre de manera detallada i concisa. Hi han hagut molts moments de tensió i és una pel·lícula en la qual costa enretirar la mirada de la pantalla per saber què passarà més endavant a causa dels conflictes entre les dues famílies, però el conflicte més gran és al final.

Personalment m'ha agradat aquest film, però respecte el final he trobat que el director l'ha deixat a mitges, ja que, no sabem finalment a quin acord han arribat les dues famílies ni la decisió que ha pres la Termé. Ha deixat un final obert en el qual l'espectador s'ha d'imaginar el seu final i per a mi em sembla difícil pensar en el final que li escau més.

Anna Álvarez

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

La solitud del corredor de fons

Tallers Documentals

La solitud del corredor de fons és una pel·licula que es va estrenar l'any 1962 dirigida per Tony Richardson. L'argument es basa en un jove que va ser condemnat a un reformatori per delinqüència juvenil i l'intent d'integrar-lo a la societat a través de l'esport.

Al llarg de la pel·lícula ens mostra que, Colin Smith, el protagonista, és un jove aficionat a la carrera de fons que per a ell, és una manera de desconnectar i on se sent més lliure. Mentre entrenava recorda com era la seva vida abans d'estar al reformatori i pensa que això és “millor” i és privilegiada. El director ens ha volgut mostrar la manera de viure abans de ser empresonat, situacions en què Smith es passava els dies fora de casa mentre anava a robar amb el seu amic, mentre la seva mare estava al càrrec dels seus dos germans petits i el pare que estava a les portes de la mort. Apareixen força tràvelings com quan els porten en furgoneta per entrar al reformatori per primer cop i ens mostra alguns plans de l'entorn en què està situat. Durant tota la pel·lícula Richardson ha volgut tenir molt present el so, afegint-hi música per fer més amens els plans que vol mostrar a l'espectador. També apareixen diversos plans amb panoràmica i n'és un exemple quan al principi de la pel·licula presenten els sis nous nois del reformatori, i alhora els retrata des de diferents angles. Quan els fan la primera visita juga molt amb el nítid i flou, per donar a entendre que és el que ens vol mostrar i com ho vol mostrar. D'aquesta manera, també apareix la profunditat de camp que és en flou. Quan el comandant entra a l'habitació dels nois, que està tota fosca, fa un joc d'ombres que provoca intriga pel que farà i els il·lumina amb un lot a cadascú d'ells. Poc després torna a aparèixer flou en el pla quan l'Smith està al despatx parlant amb el comandant i de fons, per la finestra podem veure la força que té en el pla el fet que està nevant molt fort amb un color grisenc que acompanya molt bé en el pla.

La seqüència que més m'ha agradat ha sigut quan l'Smith i el seu amic roben el cotxe i coneixen les dues noies que veuen pel carrer. A partir d'aquí cadascuna s'enamora de cada noi i fugen com bojos enamorats sense importar-los el mínim què pot passar. Quan lloguen una habitació, una per a cadascun d'ells i l'endemà marxen tots quatre a la platja.Des del meu punt de vista, la seqüència que més m'ha impactat ha sigut quan tots s'han posat d'acord per donar cops amb els coberts sobre la taula, era com una manera de manifestar-se que el menjar estava dolent i tot això havia sigut a causa que el seu company Steisy havia fugit, tot i que ells ja sabien que això comportaria conseqüències. 

Personalment, encara no sé si és que el director ha volgut deixar un final obert del perquè Smith va parar de cop i volta quan ja estava a pocs metres de ser el guanyador de la cursa contra un col·legi privat mentre tots els seus companys i altres persones li deien que havia de continuar. Ha deixat com un final obert en què cadascú es pugui imaginar el perquè d'aquesta decisió. Aquesta seqüència ha provocat tensió i ha sigut molt impactant per haver deixat que guanyés l'altre i no haver seguit.

Anna Álvarez

 

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Tallers Documentals

Vaig triar de visionar aquest film perquè el títol em va cridar molt l’atenció, però sincerament, no sabia pas quin tipus de pel·lícula em podria trobar, ni de què es podria tractar, ni cap cosa semblant, ja que era un títol peculiar que no tenia cap significat clar per poder-te imaginar quin seria l’argument.  

Aquest film tracta d’una situació quotidiana, en molts dels aspectes com qualsevol altra família, però amb una duresa que colpeix. Són una família estrangera i la figura del pare no existeix ja que la família està formada per una mare i uns fills de diferents pares. Tenen una situació difícil ja de ben petits i una sèrie de problemes econòmics. 

Procedeixen d’un entorn pobre en el qual han de fer el possible per seguir endavant, i tot i els múltiples problemes, intenten seguir. La seva mare podem dir, que és la culpable de tota aquesta situació, ja que un dia com qualsevol altra decideix abandonar-los per marxar a treballar fora. La situació els superava i necessitaven diners. Els va dir que tornaria aviat i així va ser tot i que van ser-ne més dies dels esperats. En tornar, va fer maletes i va marxar de nou dient que tornaria per Nadal, però aquest cop no va ser així. Els fills en aquell moment van perdre l’esperança de poder-la tornar a veure. Aquesta situació va ser la que em va costar més d’assumir de tota la pel·lícula, i la qual, per part meva en cap moment del film puc entendre-la. 

Una de les seqüències que trobo més interessant  és la inicial, quan veiem al tren la mare i el germà gran, acompanyats d’una maleta, en la qual dins hi ha la resta dels germans a qui no  pot veure ningú perquè la mare en presentar-se als amos de la casa en la qual viuran, només  es presenta ella i el fill gran, de manera que els altres no poden ser vistos per la resta de gent. 

En aquest pla hi ha un contrast clar entre la llum fosca de l’exterior i la llum artificial de dins el tren. El so és important perquè no hi ha veu dels actors, sinó que només s’escolta el soroll del tren i ens capta l’atenció i dóna una sensació d’ intriga i inquietud pel que passarà. Excel·lent i potser premonitori del desenllaç final.

La moralitat de la pel·lícula podria ser el fet  que el que més necessiten  no són els diners per estar bé, sinó la figura de la mare, a la qual li donen més importància que a qualsevol alta cosa.

 És un film molt interessant, el recomano. 

  

Queralt Fernández

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Un estiu amb Monica

Tallers Documentals

UN ESTIU AMB MÒNICA (1953)

Director: Ingmar Bergman

PERSONATGES

La Mònica és un personatge curiós que trenca amb els estereotips de la dona actual. La seva manera de tractar amb el seu noi, els seus gestos,  l'estrany costum de ficar-se bé la faldilla d’una forma poc fina i una mica basta, la seguretat que transmet a l’hora de moure’s i dir les coses. Té un caràcter aparentment fort i dur. 

El Harry, tal com diu la Mònica, és un home dolç. Mostra tendresa, empatia, molta estimació i afecte a la Mònica, protector, etc.

 

RESUM

La Mònica comença a sortir amb un noi, Harry. El coneix a un cafè parlant de la vida i els conflictes laborals. Es veuen sovint i decideixen anar un dia a dinar a casa d’ell. Sobtadament, arriba massa d’hora el seu pare a causa d’un mal d’estómac i la Mònica marxa cap a casa seva. Quan el Harry l’acompanya fins a casa, es troben a un antic amic de la Mònica, el qual se’n riu d’ell. Un cop s’acomiaden, al tornar el Harry cap a casa, es troba amb l’antic amic de la Mònica i seguidament el pega. 

La Mònica treballa en una botiga acompanyada d’uns quants nois, on tots volen sortir amb ella. A casa seva, el seu pare la pega quan s’emborratxa. Ella decideix marxar de casa i anar amb el Harry. Ell té el pare a l’hospital i la tieta a casa, la Mònica no es pot quedar amb ell. Decideixen anar al vaixell del pare del Harry i passen la nit allà. El dia següent, el noi marxa tard a treballar i deixa la Mònica dormint al vaixell. Cap dels dos està satisfet amb la seva feina i decideixen fugir junts amb el vaixell del pare del Harry. 

Arriben fins a una zona de platja i roques abandonades on s’hi estan uns dies. Viuen banyant-se al mar, bevent cafè, gaudint de la vida. Viatgen a diferents zones amb la barca. Un dia, asseguts en unes roques d’una illa el Harry li diu a la Mònica que vol estudiar per aconseguir una bona feina, i que no poden estar tota la vida vivint així, sense preocupacions ni obligacions. Seguidament la Mònica li confessa que està embarassada però que no vol tornar a casa. Vol acabar l’estiu amb el Harry i seguir amb aquest ritme de vida. 

S’instal·len en una illa. Viuen la mar de bé fins que un dia es troben amb un home que els tira provisions de l’equipatge de la barca al mar i els crema una part de la roba. Cada dia mengen xampinyons i tenen pocs aliments. La Mònica convenç al Harry per anar a robar pomes i llet a una casa on ja n’han robat una vegada. Quan la Mònica entra al soterrani per agafar els aliments, els amos de la casa l’enganxen i la porten a casa d’ells. Truquen a la policia i li ofereixen un plat de menjar, però ella el rebutja. Quan estan despistats, s’aixeca de la cadira on estava asseguda i marxa corrents amb un tros de menjar a la mà. Arriba fins a la barca on en Harry l’espera. Tota desesperada plora i li diu que complicat que és tenir un fill amb les condicions que viuen. Ell l’incita a tornar a casa i buscar una feina i casar-se però ella es nega a tornar a la vida d’abans. 

L’estiu s’acaba i els aliments també. No queda gaire perquè tornin a casa i finalment, tots dos tenen ganes de tornar a la ciutat.

Un cop a la ciutat, aconsegueixen la boda, la filla i la feina. Les coses els funcionen bé.

Un cop tenen la filla, la Mònica és mostra desagraïda amb l’esforç que fa el seu home. Ell estudia, treballa i cuida molt de la filla. La Mònica només te queixes i tabac entre les mans. Es mostra com una dona vulgar, sense preocupacions, egoista i desagraïda. El seu home marxa de viatge per assumptes de feina. Quan torna del viatge, enganxa ala Mònica amb un altre home (el vell amic que es van trobar quan començaven a sortir). Tot i així, ella culpa al Harry per preocupar-se només de la feina i els estudis.  

Finalment es separen i el Harry es queda amb la filla i amb l’ajuda de la seva tieta i el seu pare pot tirar endavant. 

 

CURIOSITATS DE LA PEL·LÍCULA

En alguns aspectes, es nota que la pel·lícula és antiga. M’ha sobtat, quan la Mònica està treballant a la botiga i els seus companys de feina li fan pessigolles i li toquen els pits (en general abusen d’ella) i només es defensa amb un crit. Avui dia, una dona denunciaria aquests actes com una petita agressió. A la pel·lícula, la Mònica es mostra molt natural quan es queixa perquè li posen les mans a sobre. Es nota els anys de la pel·lícula i com han evolucionat els drets de la dona.

També trobo curiós els caràcters elegits per a cada personatge. Actualment, les pel·lícules romàntiques, habitualment, estan interpretades per la noia dolça i el noi més mascle i dur. En aquest cas, la noia adquireix un caràcter fort i dur, i el noi un caràcter dolç i tendre. 

La naturalitat dels gestos dels personatges és molt interessant. Interpreto que el director no buscava la bellesa d’una parella perfecta. No són el noi i la noia més guapos, més elegants i més buscats per transmetre una ficció de parella perfecta.  

 

OPINIÓ

Crec que tot i que personalment, no trobo que sigui un argument gaire complex, és un pel·lícula diferent, amb un drama i una història d’amor difícil de trobar. És una pel·lícula que transmet problemes de convivència i pobresa amb naturalitat i realisme. Té també una part més irreal i de ficció amb l’amor i la fuga cap a una illa. És una pel·lícula composta per plans i espais molt ben trobats i  amb sons d’animals i plantes de fons que ajuden a trobar-te més dins els personatges i el seu entorn.

 

Núria Masip

Pàgines