Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "SER Y TENER"

SER I TENIR de NICOLAS PHILIBERT

L’última setmana de desembre ens va arribar un regal, quina sorpresa! Podríem començar a veure pel·lícules gratuïtes a Filmin. De la selecció que teníem, nosaltres  vam triar  “Ser y tener”,  pel·lícula dirigida per Nicolas Philibert i estrenada el 2002.

Aquesta pel·lícula és un film documental que ens mostra una escola rural i unitària francesa, amb alumnes de diferents edats i un sol mestre. Aquest s’estima molt als  nens i és l’últim curs que treballa ja que quan s’acabi es jubilarà.

Durant la pel·lícula, hem vist què fan a classe, com s’ajuden i algun conflicte entre els alumnes. També ens ensenya com fan els deures a casa i com ajuden a les seves famílies. Ens han agradat molt els plans del món que hi ha ja que ens ajuda a conèixer l’entorn d’on viuen, també quina meteorologia tenen i ajuda  a conèixer el seu context. Encara que pensem que alguns plans són massa llargs.

Hi ha una seqüència molt maca en què els nens són a l’escola i no fan les coses bé, el mestre té molta paciència, no és gens autoritari i els hi explica les coses molt bé.

Alguns plans del principi, ens han recordat  la correspondència de José Luis Guerin a Jonas Mekas.

Ens ha sorprès que no hi ha molta música, però ens ha agradat  quan l’utilitza.

Quan el mestre ensenya als nens com és el número 7, hi ha dues panoràmiques, és un moment molt maco, igual que  el pla d’un arbre, és un pla molt obert i molt bonic. El director ha volgut que es  veiés molt aquest  arbre. Es  sent el so de la natura, els ocells, el vent. Ens transmet tranquil·litat,  hi ha molta llum, els colors són tons de verd i de la natura.

Ens hem sentit identificats  amb els nens més grans d’aquesta escola que el pròxim any aniran a l’ institut perquè això és el que ens passarà a nosaltres el proper curs. Ens ha fet pensar i recordar quan nosaltres érem petits; trapelles, juganers, entremaliats, moguts...

Alguns no han vist cap relació entre el títol i la història que explica, però uns altres pensem que no cal tenir moltes coses per aprendre i ser feliç.

El final és obert, et venen moltes ganes de saber què passa llavors, sembla que la pel·lícula no acabi i et permet pensar com seguiria.

Ens pensàvem que el nen del cartell era molt entremaliat però després de veure  la pel·lícula és tot el contrari, és tranquil. Si en el cartell el nen no hi fos i només hi hagués el títol no ens haguessin vingut tantes ganes de veure-la, la imatge és important pel cartell d’una pel·lícula, a nosaltres va ser el que ens va fer decidir a triar-la.

En general ha estat bé. Nosaltres la recomanaríem perquè així tenim l’oportunitat  de veure com es treballa a escoles diferents de la nostra i com es pot gravar per ensenyar-ho.

 

Nora, Paula, Anna, Enric, Emili, Bruno i Pau B

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

CASES PAIRALS DE BORDILS - CAN PRIM

Una altra casa pairal important de Bordils és Can Prim. Ens la trobem quan sortim del casc antic del poble, travessem la riera de Palagret i agafem el camí de Medinyà.

Gran, antiga, enjardinada, misteriosa, bella, vella, freda, majestuosa, pairal, solitària, tranquil·la, de pedra, diferent, vigilada, espectacular, una mica restaurada, meravellosa, immensa, espaiosa, humida, mig habitada, emmurallada, assolellada, grisosa, amplíssima.

Ens la imaginem...

“Decorada. Amb més d’una llar de foc. Amb moltes habitacions. Amb olor de vegetació, plantes,... Amb un rellotge de paret amb pèndol, amb sofàs de cuir gastats i patis interiors. Una part de la casa deshabitada. Polsosa. Amb parets carregades de quadres, amb retrats de familiars, plena d’objectes del passat/antics. Amb mobles de fusta i antics. Amb animals dissecats. Amb quartos de bany grans. Amb pins i oliveres al jardí, una font, bancs de pedra, taules i cadires antigues, arbustos grans. Amb un pou i un safareig. Amb un corral.  Amb llits estrets i alts, amb capçal i peus. Amb parets empaperades, amb mobles grans, amb escales de pedra, amb buffets plens de vaixella. Amb una cuina amb  llar de foc, pica de marbre o pedra, parets de rajoles estampades/decorades amb flors i/o sanefes, una taula gran. Terrasses que donen al jardí. Pel jardí hi passa algun rec, ponts petits per travessar-lo. Amb una capella. Amb un hort.”

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

CASES PAIRALS DE BORDILS - CAN TORRA

Les masies i les cases pairals de Bordils es reparteixen per tot el poble.

Un grup d'alumnes d'intracicle de 5è i 6è, dins el projecte "Descobrim Bordils" hem començat a investigar sobre una de les cases pairals que tenim prop de l'escola, Can Torra.

 

Noble, espaiosa, assolellada, acolorida, antiga, enjardinada, humida, habitada, vella, bella, bonica, pairal, gran, elegant, acollidora, ornamentada, diferent, espectacular, restaurada, immensa, sorprenent, majestuosa i senyorial

Com ens imaginem que és per dins...

“amb llar de foc”, “ que és freda”, “a la primera planta hi ha un saló molt gran”, “amb molts dormitoris”, “amb olor d’antic i de fusta”, “algunes habitacions amb parets empaperades”, “amb una taula molt gran”, “amb molts de quadres i una biblioteca”, “hi havien viscut moltes persones”, “segurament tenen o tenien un jardiner”, “amb moltes sales”, “amb lavabos grans, banyeres i dutxes”, “amb escales de fusta sorolloses”, “amb mobles foscos, de fusta i antics”, “on hi viu un matrimoni de gent gran”, “amb escales de pedra”, “estores i catifes a terra”, “tot molt marró”, “decorada amb molts objectes antics”, “amb una gran làmpada de cristall que il·lumina la sala”, “amb una estança pels masovers, més d’una vivenda”, “ alguna habitació amb parets de pedra”, “fotos amb blanc i negra”, “amb animals dissecats” i ”sofàs acotxats de vellut”. 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PENSEM QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PEL NOSTRE FILM

Una sessió de molt diàleg i treball per anar definint què volem tenir en compte de cara a la nostra pel·lícula: 

  • Poc diàleg per expressar cinematogràficament les emocions.
  • Més pes en la vessant emocional que la vessant narrativa.
  • Ens inspirem en els visionats de cineastes: aquests ens donen idees, és un punt de partida per a idees més nostres.
  • Tindrem molt en compte les localitzacions, la llum i l’hora del dia.
  • L’alba (pel so dels ocells) i la posta de sol ens resulten especialment interessants. La nit també ens ajuda a emfatitzar l’estat emocional del personatge, la nit ens permet aïllar el personatge de l’espai.
  • Serà necessari documentar-nos i valorar bé les transformacions (de llum, de so, d'espai). Sobretot pel que fa al treball amb els tràvelings. Molt ric en canvis.
  • El valor de la meteorologia: buscarem el vent.
  • El so per damunt de la música. Ens proposem treballar molt bé el so i que aquest sigui un element fort en el nostre curt.
  • Les emocions han d’estar molt ben matisades, per això ens cal definir bé el nostre personatge, tenir-lo molt clar, que aquest tingui una bona base descriptiva.
  • Haurem de tenir molt en compte les regles del joc que se’ns proposen. Serà una manera d'enriquir la nostra pel·lícula i de compartir maneres de treballar amb els companys d'altres centres.
  • El vestuari del personatge serà quelcom a valorar però, sobretot, el color en general.
  • Jugarem amb els paràmetres expressius (alçada, angle, profunditat de camp,...)
  • Buscarem estar a prop del personatge, gravarem bé el rostre, la mirada, ... Els primers plans són molt importants per empatitzar amb el personatge.
  • Les panoràmiques ens permetran anar de l’espai al personatge, ... és una manera de gravar que volem utilitzar després d'haver treballat 'Passatges entre el personatge i el món'.
  • Volem recuperar alguns dels tràvelings i plans del món que hem gravat al llarg del curs. Són espais molt rics cinematogràficament i emocionalment. Els tràvelings els utilitzarem pels trajectes.
  • La selecció de les localitzacions és molt important i els espais on vam gravar les primeres seqüències poden ser bones localitzacions pel film.

.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

ELS QUATRE-CENTS COPS

Els alumnes de l’Escola de Bordils, tot i no haver anat a Barcelona a veure la pel·lícula “Els 400 cops” de François Truffaut,  hem buscat una estona a la classe per veure-la juntament amb els companys de 5è.

Després de veure-la, la recomanaríem per  alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que  tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i  mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.

 

ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)

Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.

Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...

Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...

Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...

TÍTOL

No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat. 

“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”. 

PERSONATGES

Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.

Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine). 

QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?

Li diria...

... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).

... que intentés parlar amb els pares.

... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).

... que  cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.

LA MÚSICA

La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..

 

Pàgines