Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Experiència a París

Experiència a Paris

El viatge a París ha sigut una experiència totalment diferent per molts motius.

El dijous ens vam haver de llevar a les 3 per poder sortir d’aquí a les 3:30 i estar a l'aeroport a les 4:50, tot era una experiència, no  havíem anat mai soles a l’aeroport, no sabíem com anar, els nervis de 'l avió, de la presentació... Enl arribar a l'aeroport, els nervis anaven augmentant i ens varem trobar el Lluís, la Meritxell, les dues Laies, el Rafel i el Pep. Vam anar al control per agafar l 'avió direcció Orly. Va ser un vol tranquil, amb normalitat és més vam arribar una miqueta més d’hora del previst. Una vegada allà nosaltres anàvem una mica perduts, tanta gent, metros, trens... Volíem agafar un tren que anava directament de l'aeroport a una altra estació però ens vam trobar que estava en manteniment, i vam sortir per agafar un bus i anar a Anthony, després vam agafar un tren i anar al centre de París i després fer el trajecte amb metro. Per fi arribem a París! Baixem a Oberkampf, allà teníem l’hotel però abans ens vam parar a esmorzar. Al acabar, ja vam anar a l 'hotel a deixar les maletes i vam marxar cap a la Cinémathèque, al arribar allà va ser tot molt impressionant, era el lloc on estàvem a hores de presentar el film filmat per nosaltres davant de molta gent d’arreu del món. Abans d’entrar vam estar una estona en aquells jardins, a les 14:00 era el moment d’entrar. Al entrar per la porta de la sala, on projectarien el nostre film, em vaig quedar al·lucinant, era increïble, una sala molt gran i una pantalla enorme, i poc a poc s’anava omplint de gent. Vam veure diferents films d’altres alumnes i sortien a comentar-ho, personalment, els films no estaven del tot malament per algunes seqüències i plans, però trobava que hi havia massa diàleg, que es centraven més en actuar que en filmar. Arriba el moment, el nostre film, comencen els nervis altre cop, s’acaba el film, veiem que és un del que més ha agradat per la reacció de la gent. Hem de sortir davant de moltísisima gent i els nervis augmenten, ens fan preguntes i ho contestem entre tots, mentre la Núria ho traduïa. Ja està, hem presentat el nostre film a Paris! Ja estem tranquils, tot ha sortit bé i al acabar ha vingut gent a felicitar-nos. Sentim una gran satisfacció, la nostra pel·lícula ha agradat, això està bé. Al acabar, vam sortir i vam anar al pont Neuf, allà podiem veure la torre Eiffel, es veia poc, però era suficient. Vam fer una caminada i vam anar a sopar, estàvem tots molts cansats, havia estat un dia bastant intens.

El divendres vam començar el dia esmorzant al mateix lloc que el dijous i desprès vam anar ja cap a la cinématèque, ja que tenien que presentar els del Institut Milà i Fontanals, va ser molt bo també, van fer-ho molt bé i la gent els hi va preguntar molt, jo em vaig sentir bé quan la gent li preguntava ja que aquí la gent deia coses perquè anaven a una aula d’acollida i allà tothom els va felicitar també. Al acabar, ja teníem temps lliure, i vam anar a veure Notre-Dame, em va agradar moltíssim, perquè de petita jo havia vist la pel·lícula i era igual. Quan estavem allà, vam entrar a dins, i les finestres, els arcs... Tot d’un altre segle. Era impressionant. També voliem anar a veure un pont que hi havia molts cadenats de gent que ho posava allà, i vam anar amb el Lluís mentre que els de Milà i Fontanals anaven a una Mesquita. Ens vam trobar a una creperia on hi havia unes creps boníssimes! Desprès d’això vam sortir per anar a veure la torre Eiffel de nit, i vam agafar un metro que era descobert per sobre del Sena i es veia la torre Eiffel també, impactava molt, era molt gran amb llums i desprès a les 12 s’encenia unes llumetes que feien pampallugues, era molt bonic. Desprès ja vam anar a agafar el metro, perquè al dia següent teníem que llevar-nos d’hora també per fer maletes.

L’ultim dia a París, preparem maletes i ja ho deixem tot preparat a baix per quan vinguem a recollir-les. Anem a esmorzar on sempre i després allà mateix agafem el metro per anar a Montmartre, pel carrer Lepic pugem unes pujades i finalment arribem a la plaça on estan tots els pintors/es. Allà també hem vist les escales on es va filmar Elsquatre-cents cops. Vam baixar fins a baix i vam agafar menjar per la zona de Pigale i ens vam a asseure a menjar en un parc que estava per allà a prop. També vam provar els típics macarons un de cada i em van agradar molt. En acabar de menjar, com que havíem d'agafar d'hora l' avió, ens vam separar per  i nosaltres vam anar a la torre Eiffel per fer-nos fotos a la gespa. Quan ja quedava poc, vam anar amb metro fins el Louvre, i vam veure la piràmide però no vam entrar, no teníem temps.  Quan arribem al aeroport, després de passar el control ens adonem que hi ha un retard, d’una hora i mitja. I el temps començava a posar-se lleig. La cosa començava a empitjorar quan ens diuen que hi ha una tempesta elèctrica i que ens han d'enviar a un altre aeroport. La gent es començava a posar nerviosa perquè hi havia molts nens petits. Sortim cap a fora per esperar uns autobusos i cada vegada hi ha més gent reclamant. La gent es va esverant cada vegada més, perquè els busos no arriben. Estem casi dues hores allà fora esperant i no ve ningú, fins que finalment ens diuen que no hi ha vol ni res i que ens tenim que quedar allà. Era molt rar tot, no m’ho acabava de creure del tot, però vam anar a una sala on hi surten les maletes i ens vam estirar allà tots mentre el Lluís i Rafel anaven a preguntar a veure què passava i què s’havia de fer, mentre ens comunicàvem amb la Núria, Meri i les Laies. Al cap d’una estona ens diu el Lluís que hem d' anar a una sala que han preparat especialment per descansar tots amb unes gandules, preparades amb mitjons, raspall de dents, coixinets inflables... Encara que havíem  desperar-nos a les 7 per anar a esmorzar i embarcar. Vam arribar a dormir tots però també estàvem una mica nerviosos pel fet de no saber què passaria. Finalment sí, agafem l’avió i anem direcció Barcelona.

Ha sigut una experiència diferent viatjar a un país per presentar un film fet per nosaltres davant de molta gent, veure monuments com la Torre Eiffel, Nôtre-Damme, etc. I dormir en un aeroport. Coses que mai hagués pensat que passarien!

Alba Marín

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

L’emoció del personatge a través de les categories

Les nostres gravacions amb càmera lleugera van partir de l’estímul dels visionats de fragments que es corresponien amb les categories que anàvem treballant. Vam vincular la categoria escollida a un determinat estat emocional que anàvem concretant amb el treball de grup.

La gravació de la categoria del moviment afectiu respecte al personatge, va ser força complexa sobretot en el pla en què vam establir un gir de 90 graus respecte el protagonista; aquest pla consistia a situar-nos darrere del personatge i anar girant fins arribar al seu rostre i  fer un gir de 90 graus al seu voltant.

Vam tenir  moltes complicacions afegides com per exemple la llum del sol que cremava gairebé tot el pla i que vam resoldre baixant  la persiana. Vam obtenir un pla més tènue i matisat pel que feia a la llum i el gir el vam aconseguir en una posició una mica incòmode: el càmera es va acotar una mica per no fer soroll amb els peus i també perquè la càmera no es mogués tant. L'altre pla va ser molt mes senzill perquè teníem la càmera fixa en un punt i no l'havíem de moure i gravàvem des d'una posició en què es veia la classe i el centre d'atenció era el protagonista ja que es trobava al mig del pla.

Ens va agradar molt gravar-ho i ens vam divertir fent aquest gir, encara que va haver-hi moltes complicacions ens va sortit bastant bé. El fragment de Gerry ens va impactar especialment.

 

 

 

Amb la categoria de canvis d'escala vam pensar molt el lloc que ocupa el personatge en l’enquadrament, la distància entre la càmera i el personatge i si calia modificar l’òptica. A  partir de  L’estiu d’en Kikujiro  ens va agradar la idea de gravar el personatge des de diferents  distàncies respecte la càmera. 

Que bonic el fragment d'Ou on es veu una noia allunyada del tot en picat i després ens en mostra un 1er pla!!! Després de tots aquests visionats i dels pros i contres,  vam partir d'una noia que  arribava nova en una ciutat i la seva situació emocional era de por, tristesa per deixar tots els seus records enrere.

 Finalment vam decidir gravar una noia que entra nova a l’Institut i totes  les emocions que aquest fet li despertava. A l'hora de crear els plans primer vam dir que gravaríem un pla en picat de la noia però després ens va semblar que era millor gravar un pla on l’Institut es veiés molt gran i ella en comparació molt petita. Teníem molt clar que volíem mostrar el seu rostre en el moment d’arribar a l’Institut, per això vam optar  pel moment que obre la porta i ho veu tot nou. Volíem un pla en el qual la llum del sol donés de ple a la cara de la noia però el pla quedava cremat, llavors vam situar  la noia a un altra porta i així  es veia el fons en claror i la noia fosca. Sense adonar-nos-en va entrar en joc una altra categoria des d’un altre espai a través del vidre, on el personatge obre la porta i entra a l'Institut. Quan vam fer el primer pla de l’actriu  el fons quedava flou. A més a més en el pla que es veu la noia hi ha un pla en tancat.

 

El grup que vam treballar la categoria en tancat   vam inspirar-nos en el fragment de Ningú no sap . Ens agradaven els plans al detall com quan enfocava la boca del nen que trucava a la mare, o plans tancats de la seva cara que ens van fer sentir tristesa i preocupació per estar sol i haver de  fer-se càrrec dels seus germans petits.  

L’estat emocional que volíem transmetre era sobretot nostàlgia i cert sentiment d’alegria en tornar a recordar un moment del passat. Per trobar els plans vam pensar en accions quotidianes que poden passar-nos a nosaltres o en general als adolescents. Ens va venir al cap gravar una noia que a partir d’una foto recorda moments amb els seus amics i això li provoca alegria i nostàlgia a la vegada. Pensa que aquests moments no tornarien.

Primer vam decidir fer un pla de les mans amb la foto, després amb la càmera sense trípode perquè volíem crear una sensació d’estar molt propers al personatge . Després apartava la mirada cap a la finestra i deixava de somriure. Aquesta localització ens va agradar molt per la llum que entrava a la finestra.

 

La categoria d’aproximacions progressives   ens  acosta  al personatge per  transmetre’ns  el seu sentiment d’una manera molt propera creant un vincle entre la càmera i  el personatge, com en els visionats de fragments  especialment Als nostres amors on  el director s'acosta molt al rostre de Suzanne per mostrar-nos que cada vegada estava més trista.

 Hem volgut transmetre la nostàlgia i tristesa que sent el personatge perquè no podrà tornar a veure els seus companys de tota la vida i pel fet que haurà de començar una nova vida i deixar enrera tots els seus amics.  Ho volíem mostrar, quan el personatge surt per última vegada de l'Institut i es veu que li costa de deixar-lo enrera. Una manera de transmetre-ho a l'espectador era mirar-lo per última vegada.

 

Vam decidir gravar el 1r pla que era dins l’Institut l’últim perquè els altres plans eren fora de l’Institut i els havíem planificat tenint en compte la llum segons les hores del dia. Respecte al primer pla, vam començar en una direcció en diagonal perquè es pot veure la protagonista sortint i mirant l’Institut amb enyorament. Aquest pla un cop el vam veure a l’ordinador era un pèl fosc  però ens va agradar perquè en canvi la sortida era molt il.luminada i ens  transmetia que la decisió ja la tenia clara.

La nostra experiència amb aquest treball de categories ens ha agradat perquè hem pogut decidir com expressaríem les emocions a través  de plans que hem pensat nosaltres mateixos i que hem comparat amb directors que ho han fet molt abans que nosaltres i ens han agradat tant que hem intentat d’imitar a la nostra manera. 

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Categories en lleuger

Aquí podeu veure algunes de les categories de distàncies que hem filmat amb càmeres lleugeres.

EN TANCAT

 

CANVIS D'ESCALA

 

FILS ELÀSTICS ENTRE LA CÀMERA I EL PERSONATGE

 

EL MÓN DES DE LA VIVÈNCIA DEL PERSONATGE

 

PAS DEL TEMPS SOBRE EL PERSONATGE

 

APROXIMACIONS PROGRESSIVES

 

MOVIMENTS AFECTIUS