Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Com vam fer el tràveling

Tallers Documentals

El pasat divendres 10 d’abril del 2015, dos companys i dues profesores vam anar a gravar el travelling que finalment sortirà al film.

Vam quedar a les set de la tarda, perquè volíem que hi hagués la típica llum del sol quan es pon i  aquella hora era perfecta per començar a rodar. Vam posar la camera al seient del darrere amb uns quants llibres de suport. Ens va costar una mica perquè al principi no hi cabia, ja que l’espai que hi havia era molt petit. Quan la vam muntar vam intentar fer el travelling agafant l’institut, però no podíem ja que la càmera estava enfoncant cap a l’altre costat per poder gravar la façana de La Escocesa i, és clar, no la podíem canviar a mig tràveling!

Vam fer la volta per la Rambla i vam agafar el carrer Pere IV. El recorregut previst era tot aquest carrer, però de tornada per la Diagonal, vam veure que pasava el tramvia i no ho vam desaprofitar!  Finalment, vam agafar plans del tramvia i de la posta de sol per darrere del Parc Central del Poblenou. 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Trobada amb les veïnes de La Escocesa

Tallers Documentals

La Carme i la Joana, veïnes de La Escocesa

Dilluns de 10:15 a 12 h vam anar a fer una visita a les veïnes que viuen al costat de La Escocesa. El motiu d'aquesta visita era veure quina relació tenien amb aquesta fàbrica, si tenien alguna cosa per explicar i si volien sortir al curtmetratge. 

Els vam fer un seguit de preguntes improvisades a partir del que volíem saber sobre La Escocesa.  Algunes d’aquestes preguntes eren: què sents al veure La Escocesa així? Què feien els teus pares? Per què els van acomiadar?, ... 

Desprès, al veure les respostes obtingudes de les veïnes, ens vam adonar que eren dos bons testimonis amb  moltes coses per explicar i que, a més a més, també tenien moltes anècdotes interessants.

La situació en què viu la senyora Carmen, em va transmetre nostàlgia, tristesa, malenconia,... perquè de la manera com explicava com n’era d’important per a ella La Escocesa i el que havien fet amb aquest espai, em transmetia aquestes sensacions. A més a més la Carmen és una senyora molt gran que viu sola i té ajudes de tant en tant. Alguns familiars, com el seu pare, van morir en aquella mateixa casa i això també em transmet tristesa.

Va haver-hi un moment en què va explicar que el seu pare estava malalt de càncer i el soroll de les màquines de La Escocesa li molestava molt, i això li impedia d’alguna manera que pogués millorar, perquè no podia descansar.

La Carmen ens va explicar moltes anècdotes, i una d’elles em va impactar molt ja que va dir que durant la Guerra Civil, estava anant cap a un refugi que hi havia a prop de casa seva i de sobte va explotar una bomba just quan va tancar la porta. 

Després va baixar la veïna de dalt, la Joana i també vam estar conversant amb ella.

 

Ja tenim dos importants testimonis del passat de La Escocesa per a la nostra pel·lícula. Dilluns que ve ja hem quedat amb elles per rodar!

 

Júlia Muns

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge al pasatge de piquer el meu primer rodatge.

Tallers Documentals

Hem anat a rodar al Passatge de Piquer per saber com era abans la fàbrica Piquer i com era abans el Poblenou Hem entrevistat a la meva àvia i ho fa fer molt bé: va ser com si no hi hagués càmera, va ser molt professional. També vam gravar uns plans del passatge i de la placeta on abans hi havia la fàbrica. Vam fer detalls de les cases dels antics obrers. Jo vaig ser el DIRECTOR i em va agradar molt.