Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena de 'Pluja silenciosa'

Pluja silenciosa

Hola, bona tarda, som els alumnes d'aula d'acollida de l'Institut Júlia Minguell. Estem molt contents de participar d'aquesta experiència de cinema en curs i d'estar aquí amb vosaltres.

Per començar volem explicar-vos que fent la pel·lícula ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat molt, encara que hem hagut de fer molts esforços per resoldre algunes situacions complicades. Som un grup petit de només  8 alumnes i hem hagut de treballar força.

Hem tingut problemes per prendre algunes decisions difícils, com desencallar la història en el moment del guió o com escollir el títol.

Havíem planificat coses que no hem pogut dur a terme com filmar en una casa. Han passat coses que no esperàvem com un tall de cabell d’un dels actors a mig rodatge que ens va fer modificar en part el guió. També vam haver de retallar el film perquè el primer muntatge sortia molt llarg. Però pensem que de totes aquestes coses hem après molt.

 

Guió

Quan fèiem el guió vam decidir explicar aquesta història perquè és una història que totes les persones de l’aula d’acollida hem viscut: el comiat, el fet de dir adéu a persones que ens estimem per marxar lluny. Però volíem que el final no fos trist perquè també hem viscut que tot i ser difícil dir adéu després les coses sempre milloren i trobem  d’altres persones que ens acompanyen en la vida.

 

Localitzacions

La part de les localitzacions va anar molt bé. Triar els llocs no va ser complicat. Hi havia molts llocs que ens agradaven per a la nostra pel·lícula i tots ells cabien en un moment o altre de la nostra història. Gairebé tot el que heu vist és el nostre barri i d’altres zones per les quals solem anar.

 

Rodatge

El rodatge ha estat una experiència molt maca però també molt cansada. Hem actuat com un equip, hem anat a llocs que ens agradaven, hem rotat en tots els càrrecs i fins i tot hem anat a veure coses que no havíem vist mai, com la Cremada del Dimoni de les festes de Badalona.

Així que al final podem dir que estem molt orgullosos de la feina feta. Hi ha coses que ens agraden especialment:

●      La seqüència del gimnàs inspirada en Una dona sota la influència de John Cassavetes i amb la veu en off.

●      La panoràmica del riu amb el canvi d’escala inspirat en la pel·lícula El Circ de Charlie Chaplin.

●      Els focs artificials amb el tractament de la llum i amb l’aplicació de la categoria Mostrar l’emoció i ocultar la mirada. Vam tenir només 30 minuts i vam filmar plans molt emocionants.

●      Els dos tràvelings que ens van costar molt i els vam haver de repetir moltes vegades. El primer tràveling que heu vist, el de la nit, no és el que millor ens va sortir però és el que la llum era més maca i per això és el que vam incloure. Vam voler treballar en aquesta seqüència el pas del temps i vam recordar el fragment de Deixa’m entrar de Tomas Alfredson. El segon, el de l’institut, el vam tenir clar des de que vam fer les primeres seqüències i està inspirat en Elephant de Gus Van Sant. També va ser difícil perquè hi havia moltes coses que escapaven del nostre control i el vam haver de repetir moltes vegades.

●      Els plans tancats on estem molt contents amb la feina dels actors i basats també en el fragment de Una dona sota la influència.

 

Podem dir que la pel·lícula ens ha suposat un gran esforç però estem molt contents i orgullosos del resultat final. Hem tingut moments difícils i decisions molt complicades però ens n’hem sortit molt bé amb l’ajuda dels nostres professors. En especial volem donar les gràcies al Pep, per estar sempre al nostre costat, per la seva paciència, la seva i els seus ànims. També a la Raquel per totes les coses que ens va ensenyar durant el temps que també ella va estar amb nosaltres: no t’hem oblidat!

 

En aquesta pel·lícula tothom hi ha col·laborat i tothom hi ha aportat el millor de nosaltres. Esperem que us hagi agradat.

Moltes gràcies.

 

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Rodatge accidentat...

Mai havíem tingut tantes localitzacions... I potser mai tantes incidències!

  

Després del primer dia de rodatge al riu, hem tingut un dimecres molt intens: sis hores al matí al Parc Gran Sol i quatre a la nit al Turó d'en Caritg...

Després del cansament d'un matí molt intens i amb molt de sol, arriben els ensurts!

Primer ensurt: un dels nostres actors no arriba a l'hora.

Segon ensurt: i quan arriba, arriba amb un nou tall de cabell... Nooooo!

Hem de canviar el guió! Improvisació...

L'equip de rodatge a la nit és per limitacions familiars molt, molt petit: dues noies, dos nois que, a sobre, fan d'actors... Ups!

El ritme de rodatge és alt... però, un moment, què passa amb l'àudio? Ui, sembla una emissora de ràdio? Sí, ho és! Estem al costat d'un munt d'antenes i la càmera grava interferències...

Decidim tirar endavant i gravar, en acabar, una presa de so addicional en un altre racó del parc més allunyat de les antenes... No és el mateix, però creiem que ens servirà.

I... encara més? Sí, amb les preses i la il·lusió de la feina ben feta ens deixem la perxa del micròfon i el paraigua gegant!!

Això sí... hem gravat el nostre tràveling!

A les nostres galeries de Flickr podeu veure més fotos dels rodatges del matí i la nit.

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Primer dia de rodatge

Ahir dilluns vam començar el rodatge de la nostra pel·lícula.

Però per arribar aquí hem fet una feina molt intensa que ens agradaria explicar-vos.

Per a fer el nostre guió vam començar creant un personatge. Nosaltres vam decidir que el personatge seria un noi. Ho vam tenir clar des del començament perquè no teníem actrius, només teníem actors. Com que els actors són pakistanesos, el noi protagonista havia de ser de Pakistan. La primera cosa que vam fer va ser definir-lo. Vam decidir que tenia 16 anys, que vivia amb la família i tenia una germana petita i un gran amic. Al nostre personatge li agrada el cricket, estar amb el mòbil, caminar tot sol pel parc a la vora del riu Besòs i anar en bicicleta pel seu barri. 

Un cop que teníem el personatge, vam decidir situar-lo en front d'un problema que el posés trist i dolgut. Quan vam començar a pensar en quin podia ser el problema del nostre personatge vam contemplar diverses possibilitats: un problema amb la família, amb l'institut, amb alguna noia o amb el seu amic. Al final vam decidir que aquesta última seria la nostra millor opció. Vam decidir això perquè tots coneixíem el fet de tenir un problema amb un amic o amiga, en canvi els altres problemes no tothom els havíem viscut.

Fet això havíem de decidir quina era la raó d'aquest problema amb l'amic. La primera opció que vam treballar va ser la de que el problema sorgia perquè apareixia una noia nova en classe i això feia que tots dos amics s'allunyessin. Però amb molt bon criteri algú va dir que un triangle amb tres actors en un curt de 10 minuts seria molt difícil d'explicar i vam optar per una raó més senzilla. Per això vam decidir que el problema seria que l'amic marxava a viure lluny amb la seva família. Això ens era més fàcil d'explicar perquè a més a més és una cosa que totes les persones de l'aula d'acollida hem viscut: la partida, marxar lluny i deixar algun amic.

Volem explicar també que vam dir molts noms per al nostre personatge. Els dos que més ens van agradar eren Zaroon i Alyan, que són noms pakistanesos. Per això el protagonista es diu Zaroon i el seu amic que marxa Alyan.

Per acabar direm que tot aquest procés va ser lent i difícil perquè ens va costar arribar a la idea final i vam fer moltes voltes. El fet d'haver arribat li hem d'agrair en bona part al Pep que ens va ajudar molt a prendre bones decisions.

Podeu veure més fotos del primer dia de rodatge a la nostra galeria!

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena 'Llums a la nit'

Llums a la nit, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r, 2n, 3r i 4rt d’ESO) de l’Institut Júlia Minguell.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Bona tarda.

Estem molt contents de poder presentar a la casa del cinema la nostra pel·lícula.

Per alguns de nosaltres aquesta és el segon film que fem a Cinema en Curs. Per altres el primer. Però per a tots és una alegria estar aquí amb vosaltres en aquest moment tan important, però que tan nerviosos en posa.

Som alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO de l’Aula d’Acollida de l’Institut Júlia Minguell de Badalona. Venim de diferents països: Geòrgia, Guinea Equatorial, Pakistan, República Dominicana, Rússia i Xina.

Com podeu veure ens costa parlar en català, però és la llengua que ens serveix per a tots per poder comunicar-nos entre nosaltres. La llengua que ens ha servit per a poder fer aquesta pel·lícula.

La idea de la pel·lícula va sortir, com l’any passat, quan vam començar a parlar sobre les coses que teníem en comú les persones que estem a l’Aula d’Acollida.

Moltes coses que vam parlar aquells dies estan a la nostra pel·lícula. Tot el que surt són experiències que hem viscut en algun moment dels últims mesos:

  • Fer-nos càrrec dels nostres germans petits perquè els pares són fora treballant.
  • Trobar-nos sols a l’institut perquè no tenim molts amics. Perquè som nous o perquè l’idioma pot ser de vegades un mur que ens separa..
  • Perdre els nervis per alguna tonteria i espantar-nos per haver-nos equivocat alguna vegada.

En acabar la pel·lícula ens hem adonat que els sentiments del nostre personatge també els poden sentir persones d’aquí: al meu país la meva germana gran també s’havia d’ocupar de mi perquè la mare era aquí a Badalona treballant. La meva germana tampoc tenia molts amics i es trobava una mica sola.

De la llista molt llarga de categories nosaltres només hem treballat sis o set. Però creiem que les hem entès molt bé i estan presents a la nostra pel·lícula. Aquests són alguns exemples:

  • En tancat a l’esmorzar.
  • En obert quan el nostre personatge torna a casa caminant per la platja o quan busca al seu germà.
  • Ocultar la mirada a la trobada al pont.
  • Canvi d’escala quan el personatge seu a una roca a la platja.
  • El personatge s’apropa / s’allunya a diferents moments de la pel·lícula.
  • Etcètera.

Creiem que ens ha quedat molt bé la manera de filmar els espais diferenciant-los amb la imatge i el so:

  • A la casa hi ha menys llum, més groga, molts contrallums i els plans són més tancats.
  • En canvi els exteriors estan rodats amb plans més oberts i amb més llum
  • També el so és molt diferent, sobretot el soroll del carrer: el mar, les màquines, els trens...

Pel que fa al so també voldríem senyalar el moment que el personatge està mirant per la finestra el patí de l’institut. Aquí sentim el soroll de l’interior i no el de l’exterior on està posada la càmera. D’aquesta manera volíem reforçar la idea d’aïllament que ja transmet la imatge: sembla que estigui dins d’una peixera!

El rodatge va anar molt bé, però al final de les sessions estàvem tots una mica cansats. Tan cansats que de vegades havíem de repetir els plans moltes vegades perquè no podíem aguantar el riure: fins i tot la Raquel es va posar a riure abans que comencés a riure el nostre actor!

Va ser difícil el rodatge de les escenes a la nit. Des del començament, fins i tot abans de tenir la nostra història, la Yu va tenir molt clar que volia filmar a la nit: les llums i les sensacions de trobar-se sol a la nit eren molt poderoses. Però a l’hora de la veritat tot va ser més complicat del que havíem previst: feia molt fred, hi havia molt poca llum i teníem molt poc temps perquè havíem de tornar abans de les deu i mitja a casa... I a sobre el tren no arribava! Al final creiem que l’esforç i l’espera van ser recompensats... i a més vam tenir un segon tren de propina!

El muntatge va anar en general bé. Més del que esperàvem: reduir gairebé dues hores de filmació en menys de deu minuts semblava una missió impossible!

Al veure a l’ordinador les imatges a alguns de nosaltres no ens van agradar determinats plans com els de la fàbrica mig en ruïnes, però els companys van acabar convencent-nos que ajudaven a explicar com estava el personatge per dins.

Un problema que vam tenir va venir pel clima que vam tenir els dies de rodatge. Com diu la Dayana: sembla que el temps es burlava de nosaltres. Com estem a la primavera, uns dies feia molt sol i altres estava a punt de ploure. I com tot a la nostra pel·lícula passava el mateix dia teníem por que no quedés bé. Per això vam rodar plans com els dels núvols que es movien amb el vent.

Però potser el problema més gran va ser el muntatge de l’arribada de la nit. Al revisar les imatges a l’ordinador ens vam adonar que hi havia un salt molt gran pel que fa a la llum entre els plans de la tarda i els de la nit. Vam pensar sortir una altra nit, però al final no vam tenir temps.

Ara que hem acabat la pel·lícula ens adonem que hem començat a aprendre a treballar en equip, a comunicar-nos entre nosaltres i arribar a posar-nos d’acord... però encara ens queda molt per aprendre!

Perquè no ha sigut fàcil. Ens ha costat molt treballar en equip, fer els grups i treballar bé amb els companys que ens tocaven: és més difícil del que ens semblava!

Tampoc va ser fàcil escollir els actors: molts volien, però només podien ser dos. Uns no tenien germà possible, altres quan intentaven posar-se seriosos es posaven a riure sense aturar-se. Al principi Jabran no volia: li feia vergonya posar-se davant dels companys i posar-se seriós. Quan tota la classe va marxar i només hi érem quatre persones ho va provar i li va sortir molt bé! Així que el vam convèncer i estem molt contents que ho acceptés.

També ens va costar trobar la cançó. Ens van dir que no podien ser les cançons que escoltem cada dia perquè havíem de demanar permís per fer-les servir a la nostra pel·lícula: però si nosaltres les escoltem gratis a internet!

De totes maneres, una de els coses que més ens ha costat és fer silenci... encara ara ens costa!

Abans d’acabar volem donar les gràcies a la Raquel per la seva paciència: ens costa expressar el que volem i tu sempre ens has ajudat i ens has animat a fer-lo. Moltes gràcies, Raquel.

I moltes gràcies a tots vosaltres per compartir aquest moment tan important amb nosaltres.

Gràcies.