Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge film final

Hola,

Per fí ha arribat el moment tan esparat, rodar el nostre gran petit film!

Abans de començar a filmar hem estat planificant cada seqüència per grups. Hem planificat 7 seqüències, dividides en diversos plans. Cada grup de rodatge, format per 4 o 5 persones, ha planificat entre 2 i 3 seqüències, organitzant els plans, l'atrezzo, les localitzacions, les hores del dia, les accions, les situacions emocionals i el guió. Cadascuna de nosaltres ha pogut ocupar els diferents càrrecs en cada pla (directora, càmera, sonidista, escript i foto fixe), podent treballar-los i practicar-los tots.

Vam grabar durant tres intensos dies, sobretot per la protagonista, la "Jana", en diferents moments del dia, segons l'hora i la llum que havíem planificat, inspirant-nos en varies categories visionades i treballades a classe, com: en tancat, a casa, pas de temps, llum i hores del dia, fils elàstics, mostrar l'emoció ocultant la mirada, d'esquenes, primer pla, filmar d'esquenes per intensificar el primer pla, elements interposats, trajectes, entre d'altres.

És important fer una bona planificació per tal que el rodatge sigui més senzill i preparat, evitant el màxim de problemes i imprevistos.

Us expliquem algunes "anècdotes" que ens van passar durant el rodatge:

En la seqüència 1, "comiat del germà", després de realitzar-ne dos presses, vam veure que la càmera i l'equip es reflexava en el cotxe. Aleshores l'equip de rodatge, ens vam amagar en un carrer, deixant prèviament els paràmetres ajustats i amb el rec apretat; vam posicionar la Jana davant de la càmera perquè la tapés i l'acció no va començar fins que tots estàvem amagats.També, en la seqüència 6, "la trucada al germà", l'actriu es va equivocar en marcar el número telefònic. Vam haver de fer una altra presa perquè s'escoltava el contestador dient que allò que s'havia marcat no existia.En la següent seqüència, no vam tenir en compte que la protagonista s'havia de canviar de roba al vestuari. L'única peça que duïa era una dessuadora amb una marca escrita en gran. Vam haver de solucionar l'esmentat imprevist intercanviant la roba de l'Anna (Jana) amb la d'una companya de rodatge.

Ara amb tot aquests plans realitzats, passarem a muntar-los, per així finalitzar el film.

 

Alumnes de cinema en curs de 4t ESO de l'INS Castellet

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Exploració de la categoria d'insistències

Per fer la nostra pràctica d’insistències ens vam inspirar en el visionat “Als nostres amors” de Maurice Pialat. Volíem mostrar el buit que deixa un ser estimat quan se’n va. Per fer-ho vam haver de crear una situació emocional i pensar en els plans que millor la transmetrien. En el muntatge vam descartar molts plans fins a arribar a trobar la idea de continuïtat.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrenes importants a la Filmoteca de Catalunya

El passat dimarts 2 de juny vam fer la segona visita a la Filmoteca de Catalunya. Vam sortir a les 8:00h del matí amb el tren cap a Barcelona. Quan vam arribar vam deixar els postres en una sala i vam aprofitar per esmorzar abans d'entrar a la Filmoteca.

La infraestructura cultural de la Filmoteca és molt interessat. És molt gran i està tot molt ben organitzat. La sala en la que vam estar-hi era prou comfortable i àmplia.

Els films i els documentals van ser molt interessants. En general, tots els films van estar molt bé, van aparèixer molts temes com per exemple: la homosexualitat, haver de repetir curs, sentir-se sol, tenir problemes amb els familiars i les amigues, etc. Però, sobretot, els films que ens van impressionar més, van ser els del alumnes de sisè. Tot i que nosaltres també fem Cinema en Curs, a vegades també ens fèiem preguntes de com ho podrien haver filmat. Pel que fa a les presentacions, va haver-hi de tot. També ens va impressionar com els alumnes de sisè, amb només 12 anys es van aprendre el que havien de dir per a la seva presentació. D'altres que eren més grans, els hi era més difícil, ja que eren de fora i anaven a l'aula d'acollida i havien de llegir com podien i sabien. Però, de tota manera també ho van fer força bé.

Els/les protagonistes de cada film es van posar molt en el seu paper i entre tots hem demostrat que sabem treballar en equip i que hem fet un gran treball que després ha merescut la pena.

Els documentals van ser molt interessants. La majoria d'ells van parlar de com eren els seus pobles o barris abans. Ens van mostrar molts espais dels quals ara estan esfondrats per qualsevol motiu o perquè van construir un altre edifici. L'Institut Castellet va documentar el ball de gitanes que es fa cada any i el sentiment que hi tenen, i també va aportar una peça on s'explicava com era l'escola pública en temps de la República, als anys 30.

L'organització que vàren dur a terme la gent d'A bao a qu i l'equip de la Filmoteca va estar perfecte. Es van presentar molts films i documentals, un darrere l'altre, a l'estil dels grans festivals de cinema. El que va estar també molt bé, va ser portar postres per compartir amb els altres centres. Això ens va facilitar tenir més apropament i treure'ns la vergonya de sobre.

 

Anna Álvarez i Rania Boubouh

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

MACONDO: els plans i la seva relació amb Els 400 cops

El passat 29 d'abril les alumnes de Cinema en Curs de l'INS Castellet vam anar a la projecció de Macondo, un film austríac realitzat per Sudabeh Mortezai, dins del marc del Festival de Cinema d’Autor de Barcelona

En aquest escrit al bloc, us volem transmetre quines similituds i diferències hem copsat respecte a la pel·lícula Els 400 cops, així com també un petit anàlisi pormenoritzat dels plans.

Macondo i Els 400 Cops s'assemblen, ja que els protagonistes són dos nens pre-adolecents i viuen en la pobresa. Tots dos passen per situacions familiars difícils, ambdós passen per una situació de rebeldia, on es veuen en problemes amb la policia. Els dos no tenen pare i descobreixen secrets familiars amagats Pel que fa als amics, tenen una mala influencia ja que es veuen pressionats per ells i comencen els problemes. També volem apuntar que ambdós films finalitzen amb un final obert.

Pel que fa a les diferències, en Ramasam decideix ajudar a la seva família i deixar les males influencies. En canvi l' Antoinen ho abandona tot.

Dels plans que hem estudiat, podem observar de Macondo són: canvi d'escala; quan es veu el pla amb nens jugant, és un primer pla, desprès passa a un altre pla més aprop, es a dir, un pla mig de la mare saltant a la corda. També han hagut plans d'esquena , ocultant la mirada, al principi de la pel·licula apareix el protagonista portant a les seves germanes a casa. Gaire bé tota la pel·licula és amb càmera en mà, amb seguiment d'esquena quan Isa porta al protagonista al bosc.

 

Desirée Estrada Valenzuela

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge del Film Final

 Ja tenim el Film Final rodat! 

Hem trigat 3 dies a enregistrar-lo: divendres 4, dilluns 7 i dimarts 8 d'abril. Vam voler que hi hagués un cap de setmana pel mig perquè l'actriu pogués descansar, i vàrem partir els dies en dos (matí i tarda), on diferents grups de rodatge gravaven les diferents seqüències. Hi ha un total de sis seqüències al film final i també alguns plans addicionals afegits posteriorment.

Al nostres film hem incorporar tres plans-seqüència, dos a casa, i un a l'institut. El pla-seqüència que més ens va costar filmar va ser el de casa en solitud, ja que jugàvem amb contrallumns, i uns moviments de càmera bastant determinats, on l'actriu sortia i entrava de pla més d'un cop, on trobàvem fora de camps, etc.

També vam incorporar travellings, filmats des d'un automòbil en moviment, essencialment per enregistrar paisatges, inspirats en alguns fragments de “Yuki&Nina”.

A més a més, vam realitzar seguiments de l'actriu, ja fos a bord d'un vehicle, inspirats en la pel·lícula “Gerry”, o bé amb plans generals molt oberts, seguint la silueta de la protagonista amb un contrallum natural, inspirats en “La solitud del corredor de fons”.

Tenim una seqüència de ball, on hi ha una transformació de plans molt tancats de fragments del cos, passant per plans mitjans i finalment l'obrim completament.

També us podem dir que hem jugat bastant amb la intensificació emocional de so.

Al film han aparegut altres personatges com la germana petita de la protagonista, els seus pares i les seves amigues, a més d'alguns extres.

Ara ens hi trobem que haurem de realitzar el muntatge de les seqüències amb l'ajuda del Dani Lacasa, el nostre intervenant.

 

 

 

Pàgines