Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

La nostra presentació

Tallers Documentals

Hola! som la Malena, la Maham, el Christian, en Guillem, el Junior, la Maria, el Jie, el Gustavo, la Insaf, la Yuliana, en Frank, i el Ionut.

Estudiem a l’Institut Ferran Tallada, que es troba al carrer Gran Vista al barri del Carmel.

La Gran Vista que veiem des de les nostres aules és aquesta:

Per nosaltres és la primera vegada que fem l’optativa de cinema i estem en el projecte. D’entrada estem molt engrescats i tot ha començat bé, sembla interessant.

Hem parlat sobre cinema i tots estem d’acord que és un art, un entreteniment i ens permet evadir-nos de la realitat durant un temps. Algú ha dit una cosa que ens ha agradat:

Hay una metáfora, que nos enseña que podría pasar si actuaramos como los personajes de la película, serie o novelas.

Nosaltres treballarem els retrats dels avis, ja hem començat a investigar i estem descobrint avis sorprenents…

Salutacions i a reveure a tots els companys del  projecte!!

Tots nosaltres!!  alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Ferran Tallada

 

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

Primer dia de rodatge

Tallers Documentals

Avui ha estat el primer dia de rodatge i hem entrevistat a la Josefa. Jo estava en la part de so aguantant el micròfon mentre la Josefa parlava i el meu company Joel estava comprovant que el so estigués bé amb els auriculars. Nosaltres hem tingut molts problemes perquè com hem gravat en un espai obert els cotxes i la gent que passaven per allí s’escoltaven, he hagut de moure’ m del meu lloc diverses vegades perquè el so dels cotxes i la gent s’escoltessin menys que el parlar de la Josefa. Ha estat una experiència agradable i molt reveladora, perquè he pogut fer el que els professionals fan cada vegada que fan una pel·lícula i també agradable perquè com jo no m’esforço en res... havia d’esforçar-me una mica per aguantar el micròfon perquè el nostre vídeo sortís bé. M’he sentit reconfortat sabent que estic treballant en equip, com amb el rugby (que és l’esport que practico).

Anderson Pessoa

 

Jo he estat a l'àudio amb els auriculars escoltant el que gravava el micròfon, si s’escoltava bé o malament. La veritat és que hi ha hagut bastants inconvenients pels sorolls, ja que gravàvem al costat de la carretera, i passaven molts cotxes, autobusos etc... és a dir hi havia molt soroll. La veritat ha estat bé, ja que era la primera vegada que participava en una cosa com aquesta. També el micròfon que utilitzàvem era molt sensible és a dir que s’escoltaven coses que parlava la gent des de l’altra punta.

Joel Iglesias Jimenez

 

Jo he hagut de fer d’entrevistadora. Primer li he demanat a la Josefa que es presentés a ella mateixa. Al principi li he fet preguntes curtes i ella només les contestava. Després d’una estona, li feia moltes preguntes del mateix tema, perquè la Josefa em fes respostes inclusives. Al principi estava molt nerviosa i quan ella contestava, se m’ escapava la veu i no la deixava contestar del tot. Però després quan li preguntava sobre un tema, ella em responia i li deixava que parlés (estava més tranquil·la).També li he ensenyat les fotos de les barraques que sortia a un llibre del Carmel ignorat i a una notícia que va sortir ahir mateix. Havia de fer-li preguntes com: si recordava els llocs que hi sortien, també va resultar que coneixia a una senyora que va lluitar molt per aconseguir les coses, també hi havia una foto on la Josefa va viure, era una casa que va construir la seva mare i que hi havia 3 habitacions i una cuina (allà hi vivien ella, en una habitació, i els seus pares en un altre). Semblava que la Josefa estigués recordant moltes coses i la veia molt contenta. Una cosa nova que sé d’ella és que el seu marit va morir de càncer. La història de la Josefa, trobo que ha sigut dura i interessant.He après com es munta la càmera mirant al Joel i al Jordan, i també he après com es fa el so mirant a l’Anderson.

Judith Samson

 

Yo he sido el cámara. Primero montamos la cámara y luego la hemos nivelado. Hemos puesto la cinta y el primer plano ha sido de la Josefa posando sin que ella se diera cuenta y encima de ella estaba el cartel que decía “club la petanca”. Luego empezamos a grabar en un plano medio para que nos explicara un poco como era su vida: su infancia, cuando llegó al Carmelo, cuando se fue a Marruecos, cuando conoció a su marido, etc... Después  hemos grabado un primer plano de ella. Hemos parado de grabar para poder cambiar la cámara de sitio y grabar un primer plano de ella viendo fotos. Por último un primer plano de las fotos que ella estaba viendo. Me ha gustado ser el cámara porque era la primera vez que grababa y he estado atento de que no entrara la percha en el plano.

Jordan Rojas

 

Hem entrevistat a la senyora Josefa. Jo he estat fent de script. Tenia en compte els “time code”. Sempre estic el costat de la càmera. Hem fet 5 plans de la Josefa (pla general, pla mig, primer pla, i el pla quan ella estava mirant les fotos amb la meva companyia).M’ha agradat fer de script, perquè estic atenta amb el temps de la duració del que estàvem gravant. M’ ha interessat molt la seva història, quan va anar a Marroc als 9 anys amb el seu tiet i va vindre aquí a Barcelona als 14 anys. Abans vivia a les barraques, etc.

Jeremias Almarez

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

VALORACIÓ DE L'OPTATIVA DE CINEMA

Tallers Documentals

OPTATIVA CINEMA

AMB AQUESTA experiència cinematogràfica  HE APRÈS a nivell tècnic HA CONTROLAR UNA CàMARA i UNA PERXA DE SO.  M' hE RELACIONAT AMB GENT DEL BARRI, gent MOLT AGRADABLE QUE MAI HAVIA VIST.

M´AGRADAT especialment  CONTROLAR LA CàMARA I TOT L'EQUIP TÈCNIC, EN CANVI LA PART  DE BUSCAR PLANS NO M´AGRADAT  PERQUè éS MOLT llarga i entretinguda, i jo no sóc gaire pacient. 

Recordo com a moments agradables   ELS  PASsEigs  PEL BARRI i ELS BOCATeS  a QUè ens convidava  LA NúRIA al BAR LOS NOVELES. TAMBé recordo uns moments molt divertits  QUAN VAM GRABAR AL SENYOR ANTONIO AMB LA CàMARA.

ELS FRAGMENT QUE M´HA AGRADAT RODAR AMB ELS MEUS AMICS i LA MEVA PROFESsORA NúRIA, ERA QUAN VAM GRABAR ELS OCELLS CANTANT, QUAN VAM VEURE ELS NOIS RENTAR LES GàBIES DELS OCells. Era francament sorprenent la passió d' aquells homes envers els seus ocells i la dedicació que hi tenien.

GRàCIES  AQUESTA EXPERIèNCIA HE APRèS HA VALORAR EL CINEMA D´UNA ALTRA MANERA, M´HA AGRADAT TANT  QUE NO PUC DESCRIURA-LA AMB PARAULES,  PUC DIR QUE HA estat MOLT DIVERTITi emocionant. Tinc moltes ganes de veure el resultat final...

                                    

 

RICARDO RIVAS.

 

 

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

valoració de l'experiencia de fer cinema documental

Tallers Documentals

optativa de cinema

 

Amb aquesta optativa hem après el treball dur que suposa rodar un documental .  Amb la professionalitat  i concentració dels que hi treballen en aixo . Hem après a manipular els diferents  objectes tècnics com una càmara, una perxa ,etc.... i que utilitzar-los és més fàcil del que pensava.

De tot plegat m'agradat més utilitzar els estris i el muntatge del documental. Tots els companys treballavem junts i decidiem entre tots, no sempre ens posavem d'acord. El moment més genial era quan no sortien bé els plans, però penso que eran plans més autèntics i reflectien la realitat del rodatge. A mi m'agradaven més encara que no sortissin perfectes.

La part que menys m'agradat treballar, encara que entenc que és necessària, és la preparació per escrit de tots i cadascun dels plans ben detallats. Era una cosa molt llarga.

El més interessant però més difícil de fer ha estat el muntatge amb l'ordinador. Anavem molt lents perquè era el primer cop i no ens posavem d'acord amb els plans.

Mentre rodavem recordo especialment al senyor Antonio, que és un home divertit i simpàtic, ens feia riure per les coses que deia i mai s'enfadava quan li feiam repetir les coses, fins i tot li agradava. Una vegada li vam fer pujar i baixar l'escala un munt de vegades i ell feia el pallasso.

Després de tota l'experiència, ara quan veig una pel·lícula o documental per la tele m'imagino a la gent amb els estris i com l'han rodat.

                                                                                                                                                       Jaume Fernandez

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

Última experiència...

Tallers Documentals

Avui 24 de febrer estem finalitzant el treball de l'optativa de cinema. Estem organitzats per grups:

- El Moisés i la Yasmine estan fent els ultims dibuixos.

- La Maria i el Jaume estan acabant el muntatge del documental, però encara ens falten alguns plans

_ El Ricardo esta capturant els plans per fer les últimes proves del muntatge.

_ I la Cristina i jo estem escrivint tots els textos que ens fan falta.        

 Estem molt entusiasmats de veure el resultat final, de tot el treball que hem fet fins ara.

Aviat us passarem un dels treballs que em estat fent a clase.

                           

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

Després del rodatge

Tallers Documentals

El passat dia 1 de Febrer 2014, vam anar a rodar al bar Los Noveles en Mohamed, en Moisès, la Yasmin i jo, la Cristina. Vam quedar allà a les 9:00h. Després, quan vam arribar-hi tots, vam entrar al bar on ens hi esperava la Mercedes, la Núria i l’equip. Vam fer dos equips: els de càmera i els de so, i vam començar preparar-ho tot. Cada equip preparava el què li tocava, la càmera o l’aparell de so, ho vam muntar recordant la pràctica de muntatge de l’equip que vam fer a l’Institut. Quan ja ho teníem tot preparat, vam pujar a la sala del concurs (la de dalt de tot) i vam col·locar la càmera al lloc des d’on volíem fer els plans amb l’espai buit, ja que el concurs començava a les 10:30h. Vam aprofitar a gravar els diferents plans dels ocells, les gàbies, l’espai general buit, “l’escenari del concurs”, etc.

Els dos equips passaven per càmera, ajudant de càmera, so i ajudant del so, de manera que tothom podia fer de tot.

A mesura que passava el temps els senyors anaven entrant i compraven el nom de l'ocell que portaven/volien que participés. Després preparaven als ocells per començar el concurs posant-hi unes cartolines entremig de cada gàbia, i quan començaven, s’activava el rellotge amb un temps de 3 o 5 min. Tot això ho vam gravar des de dalt d’unes escales des del mateix lloc però diferents plans. Després vam baixar les escales i ens vam col·locar una mica més a prop dels ocells concursants, de manera que podíem fer plans més tancats (dels ocells, el rellotge…)

Em va sorprendre molt el concurs, ja que era un concurs en què els participants eren els ocells mateixos. Em va agradar molt tot, vaig aprendre a utilitzar la càmera millor i amb una mica més de velocitat perquè es necessitava rapidesa per captar les accions que volíem que sortissin, i el so també estava bé, però aguantar la perxa del so es feia molt cansat! L’amo ens va rebre molt bé i els senyors que hi havia també, ens deixaven temps perquè nosaltres poguéssim gravar amb més facilitat i el començament del concurs.

Em va agradar molt utilitzar la càmera (balanç de blanc amb un foli, zoom màx., enfocar, obrir zoom, enquadrar i la llum), i gravar!

A continuació us deixem el script de tot el que vam fer i apuntar mentre rodàvem.

 

    

 

Pàgines