Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

PRIMERS RETRATS

Dijous 16 d'octubre vam sortir per gravar retrats d'oficis repartits en 2 grups, cada grup va anar a llocs diferents i vam gravar bons retrats, estem molt entusiasmats per continuar amb el projecte.

 

El grup 1: Vam sortir de l'institut i ens vam trobar a uns senyors fent obres. Vam gravar i vam fer fotos. Després ens vam dirigir a una serralleria, després a una floristeria, i per ultim a una caserna de guàrdia civil. I quant ja estàvem arribant a l'institut ens vam trobar una noia que fa cartera i també li vam fer un retrat.

 

El grup 2: Vam anar a una botiga on arreglen i venen roba, vam gravar com el senyor cosia i vam estar una estona parlant amb ell i ens va explicar coses de la seva vida i del seu ofici.

 

Ens ha agradat molt fer aquest projecte perquè hem après moltes coses com per exemple, com utilitzar el trípode i per a que serveix, buscar un bon enquadrament i escollir bé la llum.

 

Liceo Manuel de Salas (Santiago) – Ficción (Santiago de Chile)

¿Qué es el Vacío?

El día jueves quince de mayo, nuestro taller de cine inició una actividad, para muchas opiniones, innecesaria, pero de todas formas interesante desde el punto de vista de que esto puede ser la raíz de un árbol mucho más grande de lo que muchos deseamos, o aspiramos. Se nos pidió que, en grupos de a cuatro o cinco personas, nos organizáramos para tomar unas fotos –tres o cuatro-, que representaran para nosotros la verdadera imagen del Vacío.

¿Qué es el Vacío? Esa es la pregunta que cada uno de nosotros tuvo que hacerse al momento de buscar las imágenes perfectas. En primera instancia, surgieron ciertos problemas en los grupos. En general, todos tenían ideas distintas acerca de cómo podría verse el Vacío. Pero de todas formas, de eso suele tratarse en parte la iniciativa: Del hecho de saber encontrar un punto en el que todos pudieran coincidir de una buena manera. Y eso se hizo, en la gran parte.

Braulio Rivas

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres fotos d'espais buits

Des de començament de curs hem estat fent fotos d’espais buits a la vegada que fèiem altres pràctiques, com les gravacions inspirades en la música de Berlinist per presentar al festival DeProp, el taller de muntatge al voltant de les fotografies de Takeshi Shikama i les documentacions i rodatges dels “Minuts Lumière”

Avui comencem a mostrar-les al bloc. Moltes estan fetes a prop del nostre Institut, al barri de Montbau. Però també hem aprofitat viatges o estances fora de Barcelona per a continuar buscant espais buits que ens agradessin.

Esperem que a vosaltres també us agradin!

 

"El port"

Aquesta fotografia està feta a Barcelona, a les “Golondrines”. La vaig fer al matí, vaig provar amb color però no quedava tan bé com en blanc i negre. M’agrada la llum que li dona, el contrast i el paisatge. Sonia Álvarez

 

"Esperant que torni la infància"

Aquesta fotografia està feta a un parc al costat de la esplanada de l’església, molt a prop de l'institut . Eren les 14:30. Pol Fàbrega

 

"Un mar d'ombres a l'edifici blau" 

Aquesta fotografia la vaig fer cap a les 15:15 al barri de Montbau. El joc d'ombres li donen un toc de misteri a la imatge. També em va interessar la llum i el color de l'edifici. Des d'un principi volia que sortís la "mini entrada" de la pedra al mig de la fotografia, ja que és per mi un mode d'enquadrar la imatge. Marc Aira

 

“Gegants Urbans”

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia de tardor a una plaça que hi ha a prop de l’institut. Quan vaig veure aquells enormes edificis i el sol al seu costat, vaig pensar que si anava a l’altra punta de la plaça, el sol estaria amagat darrere d’aquells gegants, i això vaig fer. Volia transmetre immensitat, volia que es veiés la dimensió d’aquelles tres figures geomètriques tan ben ordenades que semblava que haguessin estat col·locades precisament en mig del buit d’aquella plaça. Alba Perez

 

"Ascensor solitari"

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha molt a prop de l'institut. Un ascensor buit és un espai on la gent no sol parlar. Xènia Esteve

 

"Llum de nit"

Aquesta porta és a un edifici a prop de l'institut. Està feta a la nit, hi ha un fanal a prop i m’agraden les ombres que fa i la sensació de buit que li dona el blanc i el negre. Mònica Casillas

 

Lloret de Mar

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia a la platja de Lloret. Feia sol i aprofitant que el mar estava calmat, vaig capturar el moment. El que volia aconseguir amb aquesta imatge, és que transmetés pau i serenitat. Sara Pérez

 

“Brots de tardor"

Aquesta fotografia està feta a Arbúcies, al jardí de casa meva, al migdia quan no feia massa sol. La vaig fer perquè estava atabalada i vaig sortir fora de casa. Els tons vermells i verds són molt bónics i combinen molt bé.  Marina Mallofré

 

“Riba-Roja d’Ebre”

Aquesta fotografia està feta al meu poble, Riba-Roja d’Ebre. A la sortida del poble hi passa el tren. El color blanc i negre de la fotografia m’agrada molt. També m’agrada que de fons es vegi una mica del riu Ebre i que a la part superior de la imatge es vegin els cables que van per sobre del tren. Elora Giménez

 

“El buit de jugar”

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha sota casa meva (l’Hospitalet del Llobregat). La vaig fer a les 16:30. A mi un parc sense nens jugant em dona una sensació de buit impressionant. Els colors que té, trobo que li donen molt de joc a la foto. Carla Martínez

 

“Entrada inexplorada”

Aquesta fotografia és de la caseta d’eines del jardiner de la comunitat, amagada entre edificis. Personalment a mi aquesta foto em crea una gran sensació de curiositat per saber què s’amaga darrere d’aquesta petita porta verda. Judit Ibáñez

 

‘’Els colors de la tardor’’

Aquesta fotografia està feta a una plaça a sota de casa meva. Em va cridar l'atenció perquè es veuen clarament els diferents colors dels arbres quan s’apropa la tardor, variant de verd a groc. Personalment m’agrada molt aquesta foto perquè transmet pau, serenitat. Irene Lapuerta

 

"Casa solitaria"

Aquesta fotografia la vaig fer en un viatge per Astúries. Aquesta imatge la vaig fer des de el cotxe i en moviment. La fotografia dona una sensació de buit i de soledat. Marta Sainz

 

“A la vora del llac “

Aquesta fotografia està feta a Sant Martí de Tous (Anoia), en un dia que no feia massa sol. És a la muntanya, en un lloc on no hi ha població i no hi passen cotxes perquè està ficat com en un petit precipici. La llum d’aquell dia poc solejat era preciosa. Clara Rebollo

 

 

"Mur aïllat"

El mur de la foto es diu així perquè està en mig d’un antic parc -em sembla- ple d’herba i dona la sensació que està abandonat i sol. La vaig fer perquè em donava sensació soledat. Adrián Montero

 

"Temple Urbà" Edgard Ramos

 

Roger Rodríguez

 

Laura Argilés

 

 

 

http://au

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DÍPTICS

Escalfor, ferros roents, polit, pols, serradures de ferro, màquines, ajudant, portals, aigua, espai ple, ple de ferros, ordenat, martell...

Creatiu, concentrat, davantal de ferrer, força, memòria, paciència, precisió, duresa...

 

Vaig triar el ferrer perquè trobo que està bé retratar un ofici que es va perdent, actualment en queden pocs. En el díptic vull expressar el que costa fer de ferrer.

El taller del ferrer de Bordils, és un lloc ple de eines, reixes de ferro, dos calendaris plens d’anotacions, una taula amb tot d’eines, un aparell que feia molt de soroll i serveix  per tenir el foc encès, dos màquines grosses per tallar ferro,  un abeurador de cavalls ple d’aigua que l’utilitza per posar-hi  els ferros bullents quan els treu del foc... és un espai més aviat càlid.

Narcís Planellas

 

Vaig decidir retratar  la Maria, la meva veïna.

Per fer les foto vaig buscar uns espais  de casa seva que pogués jugar amb les ombres, el color i la llum.

En el retrat de la Maria vaig procurar enquadrar una mica de casa i les plantes. Li vaig dir que mirés a càmera, però el sol la molestava una mica i per això no se li veuen gaire els ulls; va riure una mica i la mirada és pensativa tal com és ella. Mirant la Maria veig que és una bona persona, amable i amb un somriure a la boca per tothom, tal com és ella.

L’espai és un lloc on la veig sovint. Vaig intentar enquadrar la terrassa de la casa amb el fons perquè no hi ha gaire de contrast i els colors i la llum conjunten.

Biel Frigola

 

Vaig decidir fer les fotografies a  en Joan, el meu veí, i al seu hort.

Esperava un dia en què el cel estigués ennuvolat però que també hi hagués una mica de sol. Pensava que així podia jugar amb les ombres de casa seva que queien a l’hort; quedaria una fotografia de l’espai maca.

Vaig enquadrar la fotografia del retrat de tal manera que en Joan quedava al costat dret i es podia veure, darrera seu, una mica d’hort en flou. Aquest és un lloc que ell sempre hi és, li agrada cuidar les seves plantes.

Pel retrat  va mirar a la càmera i va riure una mica, va ser un somriure natural i penso que va quedar com és ell; una mica seriós però molt amable i rialler. 

Sofia Dávila

 

En el meu avi el volia fotografiar a dins de casa  però ell em va suggerir de fotografiar-lo a la caldera. És un espai on  a l’hivern  s’hi està molta estona perquè allà hi ha els tractors.

La llum que surt del  foc  queda molt bé i a més l’il·lumina un tros de cara i del cos, és l’únic punt de l’espai on hi ha llum.

El meu avi sempre ha viscut a  pagès i li agrada molt anar al Ban i moltes vegades em porta en un nou lloc que ha descobert o en algun lloc on ha passat alguna cosa.

Miquel Pou

 

Quan vaig saber  que la primera pràctica de cinema seria fer un díptic d’una persona i un espai buit,  em va venir el cap fotografiar la meva àvia de Bordils, la Nuri.

La Nuri és una àvia molt amable, confia amb tothom, et deixa fer de tot...

Quan algun dia vaig a dormir a casa seva i estic sola em diu que sóc la “reina”, això ho diu per dir que férem tot el que jo vulgui. És la millor àvia del món!

Quan vaig començar a pensar on feria la foto, em va venir el cap de fer-la a casa seva casa, hi ha viscut una part de la seva vida i és molt important per a ella.

Buscant l’espai més adequat, vaig veure que la façana de la casa estava molt assolellada, a la paret hi havia moltes ombres i en el vidre s’hi reflectia  el  jardí, així que vaig decidir que la foto del retrat la feria a la paret de la casa i l’espai seria la casa de pedra amb una òptica més oberta.

Berta Vicens

 

A la meva àvia Antonia  li agrada molt la seva piscina, s’hi banya molt a l´estiu .Vaig pensar fer-hi la fotografia de l’espai per què és el seu lloc preferit.

Les dues fotos es relacionen per la llum  i com que duu el jersei d’un color blau i la piscina també té aquest color, he pensat que quedaria bé.

A la foto es veu que l’àvia està feliç perquè ella sempre està  contenta . A l’estiu,  sempre que hi vaig ens banyem a la piscina i ens hi estem molta estona. Fem juntes el dinar, m’ensenya a fer punta al coixí, parlem de l’escola... Quan estic amb ells em sento segura.

Aina Massot

 

Un dia de sol, del mes d’octubre, vàrem fer una sortida amb bicicleta  al riu Ter i al Ban de Bordils. A la tornada cap a l’escola, vam passar a davant de la casa de l’Agustina i vam veure que estava pelant les mongetes sota l’ombra d’un arbre, estava tranquil·la, relaxada... vam demanar-li si la podíem retratar.

L’Agustina té un hort molt gran, amb mongeteres, i també blat de moro... El voltant de la casa són camps buits.

Vaig fer moltes fotos d’ella i dels espais que hi ha al voltant de casa seva. A l’hora de triar les dues fotografies pel  díptic m’he decidit per aquelles que tenen la mateixa llum, el color semblant  i es relacionen per l’argument.

Asmaa Saidi

 

El meu avi  es diu Josep, vaig escollir aquest lloc perquè és el lloc on seu tots els matins d’hivern, és el seu lloc, sempre seu aquí.  Li agrada estar vora del foc, hi ha escalfor i és  un espai gran , també és un lloc important per a la família per què hi celebrem algunes festes.

Havia d’haver fet les fotos amb trípode per què algunes em van quedar mogudes.

Les dues fotos veig que estant relacionades per la llum i pels colors.

Sandra López

 

El retratat, que viu davant de casa meva es diu Melero. És paleta, actualment està construint la part de dalt de la casa de la fotografia.

La primera imatge és més tancada que la segona . Vaig pensar en relacionar les dues imatges per què estant en contrapicat. Les dues fotos les vaig fer el mateix dia i la llum és la mateixa. Tot i que el color de les dues fotos sembla diferent, està relacionat i funciona com a díptic. Per la forma podríem dir que a les dues fotos hi ha línies rectes.

Martí Pardo

 

Al meu avi Julián a l’hivern , li agrada molt està a vora el foc i té feina a tallar troncs.  

Pel meu díptic, vaig provar de fer fotos a molts llocs i al final vaig decidir fer-li el retrat a fora, al costat de l’arbre amb boletes vermelles per què així hi havia més color. El cobert amb la llenya el vaig triar com espai per què hi havia un punt vermell com a l’arbre i per que es veu la feina que ha fet .

L’avi va estar molt content que li fes la foto.

Ariadna López

 

 

He fotografiat a l’Angelita, és l’àvia d’un amic meu i també la conec. Abans era mestra de la meva escola i ara ja està jubilada.

Li agrada molt estar a fora de casa seva per parar el sol però els dies que vaig fer les fotografies no feia en feia. Per fer-les vaig provar primer dret i després ajupit per què ella estava assentada,  llegia un llibre i li vaig demanar que mirés a la càmera.

Per l’espai vaig fotografiar diferents llocs de casa seva, el banc, la finestra i les flors, el pou, la façana... i al final he triat la que sembla que lliga més amb el seu retrat.

Walid Annajar

 

 

He triat aquesta persona, en Josep Perich,  perquè el meu avi i ell són molt amics i perquè jo també sóc amic del seu nét,  Ferran.

A la foto de l’espai hi ha el seu hort i casa seva.L’he triat per què li agrada treballar i cuidar l’hort i els colors de les cols i enciams són bonics.

La del retrat, l’he escollit per què vaig aconseguir que el fons em quedés  flou, llàstima que surt el cable que no m’hi agrada.

Roger Garriga

 

Vaig  fotografiar l’avi Roure a l’hort de casa meva, el dia de Reis.

Aquest hort només el treballa l’avi.

L’hort és molt maco i es veu una mica el galliner i la gàbia dels galls d’indi.

Vaig fer alguna foto que les fulles es veien flou i vaig  fer servir el zoom.

Guennadi Soler

 

 

Les fotografies pel meu díptic les he fet al meu avi davant de casa seva i al carrer de la Creu que és on viu.

Vaig triar el lloc per què hi havia l’arbre que feia ombra a la paret i era molt bonic.

Al carrer també hi havia ombres dels altres arbres.

Era l’hora de dinar un dia de molt de sol.

Nil 

 

 

Per fer el meu díptic  vaig anar a casa d’en Joan, que és el senyor que ve a l’escola a ensenyar-nos a jugar a escacs.

Hi vaig anar un dia de pluja, al migdia i a la tarda.

Vaig fer les fotos d’en Joan en primer pla, li vaig dir que es posés davant del pi, perquè m’agrada com queda el color verd darrera seu.

L’espai és el pati de casa seva i quan vaig fer la foto  em va costar una mica perquè hi havia un cotxe que tapava un tros de l’arbre, vaig provar de fer una foto amb el cotxe i una altra sense. Volia que surtís el cel blanc, alguns arbres i el pisos.

Florin

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els díptics

Presentem aquí els nostres díptics!. 

Tal com vam explicar fa uns dies es tracta d'un projecte que hem pogut fer gràcies a la col·laboració d'alguns voluntaris que viuen als Habitatges Reina Amàlia. Aquests pisos tutelats estan a la mateixa plaça que el nostre institut. Ha sigut una pràctica molt interessant, hem conegut persones grans que ens han ensenyat moltes coses quan ens explicaven històries sobre la seva vida. Nosaltres estàvem contents d'escoltar-los i ells també encantats quan els anàvem a veure.

Vam fer moltes fotos, tant d'espais buits com retrats. En cada cas vam provar diferents enquadraments, vam analitzar com aprofitar al màxim la llum natural i vam fer que la persona retratada canviés de lloc unes quantes vegades. En alguns casos no ha sigut fàcil triar quines fotos posar als díptics.

Després, amb l'ajuda de les nostres professores de català, tots hem escrit una descripció del nostre díptic.

El senyor Benet. Díptic fet per l'Àlex

El senyor Julián. Díptic fet per l' Aneeq.

La senyora Joana. Díptic fet pel Jordi.

El senyor Jose. Díptic fet per la Carmen.

El senyor Julián. Díptic fet per Félix.

El senyor Vicente. Díptic fet per en Valentín.

El senyor Benet. Díptic fet per la Melfy.

El senyor Vicente.Díptic fet per l'Esthepanie.

El senyor Vicente. Díptic fet per en Waleed.

La senyora Maribel. Díptic fet per la Marian.

La senyora Maribel. Díptic fet per l'Angie.

El senyor Vicente .Díptic fet per la Nisha.

El senyor Vicente. Díptic fet per la Nisha.

La senyora Pilar. Díptic fet per la Mahmuda.

 

I per acabar, alguns de nosaltres amb els nostres grans veïns.

 

 

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DÍPTIC I POLÍPTIC

Què és un díptic? Al diccionari surt aquesta definició:

Imprès format per un full doblegat formant dues pàgines encarades per un doblec, que sol donar informació resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.

Conjunt de dues tauletes amb imatges pintades, en baix relleu, etc., unides amb frontisses, que es poden obrir i tancar com un llibre.[

Però també hi ha altres tipus de díptics com els que farem nosaltres:  el retrat d’un personatge i un espai buit.

L’Adrià, el nostre mestre de plàstica, ens va parlar sobre el díptic i el políptic. Ens va explicar que un díptic podien ser dues fotografies, dues pintures, o dos altres objectes autònoms que tenen un sentit per si sols i que si els ajuntem poden estar  relacionats per l’argument, el color, la forma, la llum, l’estructura, la composició...

També vam parlar del  políptic, que  són més de tres fotografies, pintures o altres objectes que no tenen perquè ser del mateix tamany i que cada un són autònoms però  junts també tenen sentit, igual que el díptic.

Per explicar-nos el que era el díptic i nosaltres ho poguéssim entendre ens va ensenyar unes pintures d’en Hockney.

Aquest pintor, no les havia pintat pensant en un díptic. Vam provar d’ajuntar-les segons l’argument, el color, la forma i la composició.

A vegades les pintures o les fotografies es poden relacionar per l’argument, per exemple una foto o una pintura del retrat d’un senyor amb el d’una casa es pot dir que aquell senyor viu a la casa.

Altres díptics es relacionen per la llum, pel color... Tenen les mateixes tonalitats

Potser per les formes o la composició, ens imaginem unes  línies invisibles, rectes, corbes..

L’Adrià també ens va mostrar una altre quadre d’en Hockney format per moltes pintures i vam veure molt clar que no era un políptic ja que no eren pintures autònomes, sinó que formaven part d’un quadre sencer.

Pàgines