Institut Castell d'Estela (Amer)

Ulls de cinema

Tallers Documentals

SABEU DE QUI SÓN AQUESTS ULLS?

QUIN PERSONATGE HI HA AL DARRERE? QUIN ACTOR O ACTRIU? DE QUINA PEL.LÍCULA? DE QUIN DIRECTOR?

Us presentem l'exposició que els alumnes de Dibuix artístic de 2n de Batxillerat d'Arts hem muntat a l'entrada de l'institut amb dibuixos de gran format d'Ulls de cinema, fets amb carbonet i barres de conté.

No ens hem basat en les pel.lícules de Filmin però sí en alguns clàssics i en algunes pel.lícules més comercials (bé de fet hem estat molt americans al fer les tries).

Si sabeu contestar a les preguntes, si us plau, envieu-nos un comentari!

Autors: Albert Arbat, Aleix Escura, Diana Fuentes, Neret Gelabert, Maria Moretones, Oriol Noguer, Arnau Pascasi, Stefano Rosso, Andrey Rozbytskyy i Erna Toepfer. Professora: Dana Carrillo.

  

 

 1  

2

3 

4

5

6

Institut Castell d'Estela (Amer)

Article sobre Moving Cinema a la nostra revista

Tallers Documentals

Hola a tothom, us volíem explicar que al número 92 de la revista del nostre institut, anomenada TAL COM SONA, hi hem publicat un article per explicar què és Moving Cinema i què hem estat fent amb els visionats de pel.lícules de Filmin. També hi hem posat el comentari de 3 revistes. Us adjuntem la portada de la revista del passat trimestre i les dues planes de l'article, en format imatge, per si ho voleu llegir.

               

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmem 'A la manera de...'

Tallers Documentals

Quan ens van demanar a classe per fer un pla inspirat en qualsevol pel·lícula del catàleg de Filmin, dubtava entre ‘Un estiu amb Mònica’ i ‘La solitud del corredor de fons’. Pensant en l'entorn de què disposava per anar a gravar em va semblar més adient inspirar-me en ‘La solitud del corredor de fons’ ja que està ple d'espais envaïts per la naturalesa.

L'espai que vaig escollir no em va costar gaire triar-lo, em semblava perfecte perquè és com un racó natural, i a més, el trajecte gravat ja està marcat per un caminet.

Així que vaig començar a gravar càmera amb mà, però em vaig trobar amb certs problemes. Per exemple, el so ambient no lligava amb el pla ja que aquest espai està al costat d'una escola i just a aquella hora plegaven els nens. Per aquest motiu en editar-ho vaig decidir fer-ho sense so.

També a l'hora d'editar-ho vaig posar-hi blanc i negre perquè no m'agradava gaire com començava ja que al principi és com si tota la pantalla fos plena d'elements (arbre gran) i quan començo a caminar se'n van tots de la pantalla de cop. A més també vaig afegir aquest blanc i negre per dissimular al principi que faig com un salt, que és quan pujo l'esglaó de la vorera.

Natacha González

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge 'A la manera de...'

Tallers Documentals

En el moment en què ens van suggerir saber fer un pla 'A la manera de…', és a dir, inspirat amb algun dels films que estàvem visionant a Filmin, vam pensar en basar-nos en 'Ningú no sap', ja que a totes dues ens va marcar la fortalesa i la dolçor que ens transmet aquest film tan impressionant.Quan ens vam posar a pensar, ràpidament va sorgir la idea de reproduir els plans finals, pels sentiments que ens va fer sentir i perquè vam pensar que podríem fer plans de gran intensitat emocional. D’una manera natural vam imaginar-nos aquests plans als espais del poble on vivim. El pont de Sant Vicenç ens va il·lusionar com a primera localització i el tren dels Catalans que passa pel nostre poble pels trajectes. Ràpidament vam escollir un dia de rodatge i vam demanar ajuda a la mare de la Marta perquè ens gravés el tràveling frontal al pont. Quan el vam finalitzar, vam anar a gravar el pla del tren passant per les vies, assegurant-nos prèviament de l’hora en què passaria. Just uns 3 minuts abans que el tren passés es va posar a ploure, cosa que li va donar una tristesa afegida al pla. Podríem dir que la sort i l’espontaneïtat, el dispositiu i l’atzar, segons José Luis Guerin, van ser els nostres aliats. Finalment vam anar cap al tren i vam pensar els plans que faríem intentant dialogar al màxim amb la pel·lícula original. Però quan vam disposar-nos a gravar els plans, ja s’havia fet fosc. L’endemà vam haver de tornar a agafar el tren, així que vam necessitar dos dies de gravació. En els plans del tren vam utilitzar un trípode, i una de les dues buscava el pla mentre l’altra feia d’actriu per tal de trobar l’enquadrament que buscàvem. Va ser engrescador explorar i intentar de descobrir alguns dels recursos de la manera de gravar d’aquest cineasta japonès, en concret, Hirokazu Kore-eda. Per totes aquestes experiències i emocions, animem a tothom a crear un pla personalitzat basat en algun film que l’hagi captivat.

Marta Serran Grauvilardell i Júlia Torres Ubach

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de... "Ningú no sap"

Tallers Documentals

Dintre de les pràctiques que estem duent a terme al 1r. curs de cultura audiovisual de l'INS Castellet, hem decidit compartir aquesta seqüència de plàns inspirats en la pel·lícula "Ningú no sap". Estan interpretats i realitzats per la Marta Serran i la Júlia Torres.

Institut Castell d'Estela (Amer)

Escenes de The Loneliness of the Long Distance Runner

Tallers Documentals

Com que tots els del nostre grup hem anat mirant la pel·lícula The Loneliness of the Long Distance Runner (1962) del director anglès Tony Richardson, basada en la novella d'Allan Sillitoe del mateix títol, hem pensat que estaria bé comentar les escenes que ens hagin agradat més. Aquí en teniu els comentaris:

Stefano Rosso:

The Loneliness of the Long Distance Runner és una pel·lícula dirigida per Tony Richardson ambientada a l’Anglaterra dels anys 60. En aquesta pel·lícula es contempla la història d'un jove en el context d’una societat separada en classes socials molt diferenciades. La rebel·lió del personatge el porta a actuar d’una certa manera davant les autoritats i la gent rica. La pel·lícula reflecteix la societat del moment i especialment el conjunt de joves que intenten destacar i fer-se notar davant l’autoritat, per mantenir els seus principis ideològics.

L'escena que he decidit comentar és  la què Colin Smith el personatge principal surt a córrer al matí per entrenar. Aquesta escena m’ha agradat tan estèticament com tècnicament. En l'escena es veu com surt al matí a córrer pels camps que hi ha als afores del centre. En aquesta escena es destaca la posició de la càmera que és distant i allunyada del personatge reflectint potser el que està pensant. En l'escena no hi ha cap diàleg però no n’hi trobem a faltar, ja que el moviment i posició de la càmera ens fa entendre que el personatge s’està distanciat se sent lluny del món i una mica desconnectat de la seva situació actual com a pres.

Link on es pot observar la escena: http://goo.gl/zlnlr5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Judit Rodríguez:

El fragment triat, i el que m'ha agradat més de la pel·lícula La soledat del corredor de fons, és el final. Crec que és el fragment més important i el que dóna un gran significat a la pel·lícula. A l’escena final ens trobem en Colin corrent la cursa que el pot impulsar cap a la seva llibertat i cap al món professional. Durant aquesta, veiem fragment que ja hem vist de la pel·lícula que ens fan veure com ell va recordant la seva vida alhora que pensa en el seu futur i això el fa entrar en un conflicte intern sobre el que ha de fer. Això ho fan barrejant els moment de córrer amb música d'orquestra de fons amb veus en off i imatges curtes. A poc a poc veiem com ell va avançant posicions fins col·locar-se al capdavant. En el moment que els corredors ja arriben al tros final tots els espectadors comencen a animar. Ell va amb molta avantatja però a poc a poc va frenant fins a aturar-se. Aquesta combinació de fragments del final és el que t'ajuda a entendre el significat de la pel·lícula i el perquè ell decideix no acabar la carrera. Les frases de diferents persones properes a ell o persones important i la frase "No seré un conillet d'índies" deixa veure com ha conclòs aquesta lluita interna que té com a final el fet que ell ha decidit seguir els seus ideals i pensaments, per contraposició a la satisfacció personal que li podria haver donat guanyar la carrera. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Erna Toepfer:

El tros que he escollit de la pel·lícula "La soledat del corredor de fons" és el tros final en què el protagonista, Colin Smith fa la cursa contra una escola privada. He escollit aquest fragment perquè va ser el que més em va impressionar i més desconcert i tensió va causar. Trobo molt interessant la manera en què, mentre en Colin està corrent, comença a haver-hi un joc entre present i passat, com va recordant moments de la seva vida que han sigut forts per a ell o que l'han marcat i d'aquesta manera se situa l'espectador més proper del protagonista. Aleshores vas veient com aconsegueix avançar al corredor capdavanter de l'escola privada, i està a punt d'arribar a la meta, veus les cares dels espectadors i les seves expressions animant-lo combinades amb l'expressió de Colin i els seus records. Quan està a punt d'arribar, tots aquests records el fan reflexionar i aleshores comença a dubtar de si realment ha d'arribar fins a la meta o no i comença a aturar-se. Finalment s'atura del tot, mentre l'altre corredor l'avança i mira al director del reformatori somrient, demostrant que ho podria haver fet però ha decidit no fer-ho, perquè en realitat no sap ben bé el que vol i alhora critica la societat en la què viu per això s'adona que realment guanyar la cursa no és l'important sinó seguir fidel als seus ideals. Aquest tros em va causar força tensió perquè veus que comença a aturar-se i a dubtar i al principi no entenia ben bé perquè ho feia però després amb alguns dels seus records ja vas veient la raó perquè ho fa i veus que potser en realitat té raó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arnau Pascasi

El jove Colin smith és detingut per la policia per un robatori en una fleca i és condemnat al reformatori de Ruxton Towers. Les circumstàncies en les que ha de viure allà són molt dures, però a en Colin, li encanten les curses de llarga distància i se li donen bastant bé i es per això que els policies del reformatori es fixen en el jove, aquests li diuen si vol participar en una cursa que es fa contra un col·legi privat i li donen l’oportunitat de sortir abans del reformatori si guanya la carrera i, a part, la seva victòria en la cursa representaria un gran ascens en el prestigi del reformatori. Però, quan arriba el dia de la competició Colin rebutja la victòria, tot i anar primer para a pocs metres de la línia de meta. Els policies no els fa gràcia el que fa Colin i es queda sense la possibilitat de sortir abans del reformatori.

En aquesta pel·lícula hi ha moltes coses interessants a nivell cinematogràfic, com els trossos que barregen en càmera ràpida, com es pot veure en l‘escena del robatori del cotxe i en l’escena de quan entren al reformatori i s’han de canviar de roba. Però el que més m’ha cridat l’atenció es l’escena de l’entrevista amb el policia, al principi de la pel·lícula, com la càmera la posaven al darrera de l’actor quan parlava de manera que semblés que nosaltres estàvem veient el que l’actor veia quan interpretava l’escena i, així ens poséssim més en la pell del personatge, ja que semblava que tu ho visquessis, i quan de cop apareix un primer pla d’en Colin, al fer això, fa que l’espectador no es quedi indiferent i que inconscientment li creï un sensació d’atenció, cap al que està vivint Colin.

Cecília Royo Bonaterra:

Jo voldria comentar que hi ha diversos flash-backs a la películ·la que et fan retrocedir i avançar en el temps. He trobat interessant que en algunes escenes hi afegien càmera ràpida, com a l’escena en què ‘’roben’’ el cotxe que troben obert. Quan es miren entre ells, deixant clar que el robaran, i quan el roben, hi ha càmera ràpida.

També m’ha agradat l’escena en què hi ha una revolta al menjador del reformatori, ja que es queixen del menjar que serveixen. La situació se’ns mostra amb plans dels coberts i les mans que piquen a les taules en le moment que es començaven a revoltar. I quan hi ha l’esclat de la baralla el pla s’obre i veiem tot el menjador per ser conscients del caos de l’escena.

Personalment m’ha agradat molt la pel·lícula. M’ha agradat com el protagonista pensa; com pensa que ell és ell i que ningú el podrà canviar ni a ell, ni a la seva manera de pensar. I quan s’afronta al reformatori no guanyant la cursa, demostra una gran força.

Neret Gelabert:

Com la Cecília, el moment que més m'ha agradat d'aquesta pel·lícula ha set l'escena del menjador, quan tots comencen a picar amb els coberts sobre la taula per queixar-se de la qualitat del menjar. M'agrada aquesta escena perquè podría ser molt simple el fet de picar amb els coberts sobre la taula, però ells ho graven fent un recorregut pels extrems de les taules, fent que es vegi només la superficie d'aquesta i les mans amb els coberts picant. També fan que a mesura que els cops augmenten la grabació va més ràpida. Aquest fet a mi em va donar una sensació de més rebelia, ja que tot semblava una barreja de soroll i imatges passades ràpidament.

 

Montserrat Planella

A mi sempre m'ha agradat l'inici de la pel·lícula, és com si de cop et trobessis cara a cara amb el personatge, tot i tenir-lo d'esquenes i, en pocs segons, et comences a fer una idea del protagonista. De fet comencem a sentir els seus passos quan encara no veiem res, encara som a negre. Després apareix en Colin Smith corrent. No li podem veure la cara però pel moviment, la vestimenta i el tallat dels cabells ja ens imaginem com deu ser. A això cal afegir la veu en off a través de la qual es presenta a ell mateix dirigint-se al públic. Però no parla d'ell directament, parla de la seva relació amb el fet de córrer. Ens dius que només sap que s'ha de córrer, encara que no sàpiga el perquè i que ser el guanyador no és el final encara que la gent cridi, aquesta és, afegeix, la soledat del corredor de fons. Paradoxalment el que ens diu ja ens parla del final, ens anucia què passarà al final. La càmera primer està a una certa distància d'en Colin mentre corre, però després si va acostant fins que sembla que s'hi vulgui atançar per poder veure-li la cara. En aquest moment, just abans de que li intuïm el perfil del rostre s'acaba el pla i apareix una altra imatge, en aquest cas frontal de la cara de Colin, però en una situació molt diferent. Amb el moviment de càmera d'aquest pla descobrim que Colin és un près, enmig d'altres presos. El contrast entre veure en Colin corrent sol lliurement enmig del paisatge hivernal contrasta amb l'interior del furgó policial. Amb dos plans ja som dins la vida de Colin Smith.

https://www.youtube.com/watch?v=XXMS5ZXKvYA

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ser y tener

Tallers Documentals

Ser i tenir es un documental francès de l'any 2002.Aquest documental tracta d'ensenyar la importància de l'educació en una classe de nens de diferentes edats i com es relaciona el professor amb els seus alumnes sempre amb paciència i perseverància.Aquest documental comença amb neu i un gran soroll de vent bufant que ens transmet fredor.Un dels millors plans és el viatge amb cotxe entre tanta neu que ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim en aquell vehicle. Aquest tipus de sensació la podem presenciar en moltíssimes escenes del documental gràcies al recurs de càmera en mà.Un altre gran pla de la pel•lícula és l'impressionant paisatge lateral tot nevat i els nens caminant.També utilitza el recurs del seguiment de càmera en mà quan el noi està amb les vaques o el domini de la veu en off com en les classes. El seu director  dóna molta importància a la naturalesa i utilitza diferents metereologies com el vent, la neu, la pluja, etc. per fer-la present en aquests plans del món que suggereixen el pas de les estacions.Ser i tenir té un final molt emocionant i acaba amb paisatges llunyants i ocells. Daniela Vaydics

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

CPI Curros Enríquez (Pazos de Borbén)

Fragmento El cielo gira, de Mercedes Álvarez

Tallers Documentals

Antes do Nadal estivemos traballando cun fragmento que nos gustou moito e é o de “El cielo Gira” de Mercedes Álvarez.

Cando o visionamos, estas son as cousas que se nos chamaron a atención:

El cielo gira Espacios 1  El cielo gira Espacios 2

Tamén aprendimos  que esta película estaba inspirada nun cadro do pintor Pello Azketa, polo que buscamos imaxes de cadros del para poder comparalos co fragmento de Mercedes Álvarez. Nos sorprendeu moito o que se parecían, sobre todo o primeiro cadro que vimos que foi este que se chama “Las horas y los días”. Fixemos unha copia do cadro nas nosas libretas de cine e para o muro da clase.

El cielo gira Pello  El cielo gira 4

Aproveitamos tamén para buscar o lugar onde Mercedes Álvarez grabou este fragmento: buscamos Soria no mapa de España e falamos de cómo pode ser o pobo ou aldea no que está Mercedes (ten que ser un pobo pequeno, no que non hai moitas construccións...).

Pàgines