Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Panell de visionats

Tallers Documentals

A la classe de Cinema en Curs, tenim un panell on anem registrant tots els fragments que anem visualitzant. Els visionats que hem fet fins ara han estat:

- Ruïnes (Manuel Mozos, 2009)- Per recordar (Jean-Daniel Pollet, 1978)- Nostalgia de la luz (Patricio Guzmán, 1978)- Perfils Camperols (Raymond Depardon, 2008)- Mercado de futuros (Mercedes Álvarez, 2011)- Innisfree (José Luis Guerin, 1990) 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Perfils camperols: la vida moderna (Raymond Depardon, 2008)

Tallers Documentals

Aquest fragment és un pla seqüència en tràveling. És molt interessant perquè mostra la vida quotidiana d'un pagès de França. La llum és nostàlgica i hi havia una veu en off del cineasta. Em recorda al meu avi que viu al Marroc. Ara viu a la ciutat però va nèixer al camp i cada setmana hi torna. L'he vist fent les mateixes coses: cuidant els ramats, treballant l'hort, etc. La manera de gravar ens pot inspirar de cara a la presentació del nostre projecte: un tràveling pels carrers de Poblenou fins arribar a La Escocesa.

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

La forja, Jean-Daniel Pollet,

Tallers Documentals

Vam començar el visionat d'aquest fragment titulat "La Forja" de Jean-Daniel Pollet, veient només aquesta imatge. 

Havíem d'imaginar com gravaríem nosaltres el començament del film. Jo vaig pensar que començaria fent un pla general de la forja i hi afegiria un so ambient de fàbrica. Seguidament gravaria un pla general però enfocant els homes que treballen amb la maquinària amb el mateix so ambiental. Després faria un altre pla general de tota la fàbrica per dins però curt. Continuaria posant-hi primers plans fixos diferents sobre les coses mes habituals d’aquesta fàbrica i les que hi ha al voltant del treballadors. Finalment faria un pla des de fora la fàbrica.

Quan després d'aquest exercici d'imaginació, ens van projectar tot el fragment vam  descobrir que el film començava amb molts  plans fixos de mans treballant amb el material de fàbrica, peus, peces de màquines, ... i fins al cap d'una estona no hi havia un pla general de tot l'espai.  Els plans transmetien l'esforç que els treballadors feien, la monotonia de la feina, ... El fet que el pla general no ens mostri l'espai fins al cap d'uns minuts manté l'espectador amb la intriga perquè no sap de qui són les mans, les botes, ...

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Nostalgia de la luz (Patricio Guzmán, 2010)

Tallers Documentals

El tercer curt que vam veure a classe va ser el de “Nostalgia de la luz”. Tracta sobre un home que explica la vida que es portava als camps de concentració, mentre s'enfoca la imatge del camp on va estar ell empresonat, a Chacabuco, Chile.

Aquell home va explicant quin dia a dia es portava al camp, què menjaven, què feien, ... . Principalment, i amb una veu en off, s'explica una activitat curisoa: que observaven les estrelles i les constel·lacions amb uns aparells que van construir especialment per aquest fi.

El testimoni explica que a una paret del camp de concentració van escriure els noms d’algunes persones que hi van estar, com per exemple es pot veure en aquesta imatge, encara que costa distingir-ho, Luís Henríquez, René Olivares o Victor Artudillo.

Després, el testimoni entra amb el càmera dintre del camp i ensenya algunes habitacions i sales importants, encara que quasi tot està en ruïnes.

El curt està gravat el 9 de novembre des del 1973 fins a l'octubre del 1974.

 

Joan Salas Jiménez

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Ruinas(Manel Mozos, 2009)

Tallers Documentals

L’altre dia a classe, vam veure un fragment d’una pel·lícula anomenada Ruinas. El fragment es situava en un hospital abandonat, on es podia escoltar una veu en off que estava llegint la fitxa mèdica d’algun pacient que en  alguna ocasió havia hagut d’estar ingressat per motius desconeguts. 

Després de veure el fragment vam comentar entre tots quines sensacions ens produïa.

A mi personalment em produïa por perquè l'hospital estava molt abandonat, maltractat i estava molt solitari  però a la vegada, tranquil·litat perquè se sentia el soroll de les herbes.

El fragment començava des de dintre, és a dir des de dintre de l'hospital, però després acaba a l’exterior, jo crec que el fragment està gravat al capvespre.  Això del principi del fragment  des de dintre i acabar des de fora seria una molt bona idea per a la nostra pel·lícula.