Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmem 'A la manera de...'

Tallers Documentals

Quan ens van demanar a classe per fer un pla inspirat en qualsevol pel·lícula del catàleg de Filmin, dubtava entre ‘Un estiu amb Mònica’ i ‘La solitud del corredor de fons’. Pensant en l'entorn de què disposava per anar a gravar em va semblar més adient inspirar-me en ‘La solitud del corredor de fons’ ja que està ple d'espais envaïts per la naturalesa.

L'espai que vaig escollir no em va costar gaire triar-lo, em semblava perfecte perquè és com un racó natural, i a més, el trajecte gravat ja està marcat per un caminet.

Així que vaig començar a gravar càmera amb mà, però em vaig trobar amb certs problemes. Per exemple, el so ambient no lligava amb el pla ja que aquest espai està al costat d'una escola i just a aquella hora plegaven els nens. Per aquest motiu en editar-ho vaig decidir fer-ho sense so.

També a l'hora d'editar-ho vaig posar-hi blanc i negre perquè no m'agradava gaire com començava ja que al principi és com si tota la pantalla fos plena d'elements (arbre gran) i quan començo a caminar se'n van tots de la pantalla de cop. A més també vaig afegir aquest blanc i negre per dissimular al principi que faig com un salt, que és quan pujo l'esglaó de la vorera.

Natacha González

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge 'A la manera de...'

Tallers Documentals

En el moment en què ens van suggerir saber fer un pla 'A la manera de…', és a dir, inspirat amb algun dels films que estàvem visionant a Filmin, vam pensar en basar-nos en 'Ningú no sap', ja que a totes dues ens va marcar la fortalesa i la dolçor que ens transmet aquest film tan impressionant.Quan ens vam posar a pensar, ràpidament va sorgir la idea de reproduir els plans finals, pels sentiments que ens va fer sentir i perquè vam pensar que podríem fer plans de gran intensitat emocional. D’una manera natural vam imaginar-nos aquests plans als espais del poble on vivim. El pont de Sant Vicenç ens va il·lusionar com a primera localització i el tren dels Catalans que passa pel nostre poble pels trajectes. Ràpidament vam escollir un dia de rodatge i vam demanar ajuda a la mare de la Marta perquè ens gravés el tràveling frontal al pont. Quan el vam finalitzar, vam anar a gravar el pla del tren passant per les vies, assegurant-nos prèviament de l’hora en què passaria. Just uns 3 minuts abans que el tren passés es va posar a ploure, cosa que li va donar una tristesa afegida al pla. Podríem dir que la sort i l’espontaneïtat, el dispositiu i l’atzar, segons José Luis Guerin, van ser els nostres aliats. Finalment vam anar cap al tren i vam pensar els plans que faríem intentant dialogar al màxim amb la pel·lícula original. Però quan vam disposar-nos a gravar els plans, ja s’havia fet fosc. L’endemà vam haver de tornar a agafar el tren, així que vam necessitar dos dies de gravació. En els plans del tren vam utilitzar un trípode, i una de les dues buscava el pla mentre l’altra feia d’actriu per tal de trobar l’enquadrament que buscàvem. Va ser engrescador explorar i intentar de descobrir alguns dels recursos de la manera de gravar d’aquest cineasta japonès, en concret, Hirokazu Kore-eda. Per totes aquestes experiències i emocions, animem a tothom a crear un pla personalitzat basat en algun film que l’hagi captivat.

Marta Serran Grauvilardell i Júlia Torres Ubach

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de... "Ningú no sap"

Tallers Documentals

Dintre de les pràctiques que estem duent a terme al 1r. curs de cultura audiovisual de l'INS Castellet, hem decidit compartir aquesta seqüència de plàns inspirats en la pel·lícula "Ningú no sap". Estan interpretats i realitzats per la Marta Serran i la Júlia Torres.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ser y tener

Tallers Documentals

Ser i tenir es un documental francès de l'any 2002.Aquest documental tracta d'ensenyar la importància de l'educació en una classe de nens de diferentes edats i com es relaciona el professor amb els seus alumnes sempre amb paciència i perseverància.Aquest documental comença amb neu i un gran soroll de vent bufant que ens transmet fredor.Un dels millors plans és el viatge amb cotxe entre tanta neu que ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim en aquell vehicle. Aquest tipus de sensació la podem presenciar en moltíssimes escenes del documental gràcies al recurs de càmera en mà.Un altre gran pla de la pel•lícula és l'impressionant paisatge lateral tot nevat i els nens caminant.També utilitza el recurs del seguiment de càmera en mà quan el noi està amb les vaques o el domini de la veu en off com en les classes. El seu director  dóna molta importància a la naturalesa i utilitza diferents metereologies com el vent, la neu, la pluja, etc. per fer-la present en aquests plans del món que suggereixen el pas de les estacions.Ser i tenir té un final molt emocionant i acaba amb paisatges llunyants i ocells. Daniela Vaydics

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tout est pardonné

Tallers Documentals

Tout est pardonné est un film réalisé par la jeune et brillante directrice  Mia Hansen-Love et s’est projeté pour la première fois en France en 2007.

C’est un film merveilleux mais dû au brin de réalité qu’il a, cela peut le rendre ennuyant.  Il s’agit d’une histoire universelle, et pourquoi faire compliqué la vie  et devenir malheureux si en fait, c’est nous qui choisissons notre avenir. 

Un couple qui a une fille de 10 ans rompt puisque le mari cherche tout le temps de créer ses paradis imaginaires et de se désintéresser de ses situations quotidiennes.  Ces mondes imaginaires vont l’entraîner à la ruine.  La petite fille s’en tire mal parce qu’elle perd un père affectueux, compréhensif et agréable.  La fille est influencée par les histoires irréelles que la mère explique du père.

Des expériences des personnes courantes, de leurs faiblesses, leurs peurs, leurs forces apparaissent dans ce film.  Le film, pendant la première partie, se penche sur l’autodestruction comme par exemple, les drogues,  l’alcool, la frustration et la dépression. Cependant, dans la deuxième partie, la directrice réussit à  reconduire le cours du drame et on peut jouir d’une fin ouverte. 

Marta Serran 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de...

Tallers Documentals

Arran d'alguns visionats que des de l'assignatura de Cultura Audiovisual de l'Institut Castellet hem realitzat, hem filmat uns plànols inspirats en pel·lícules del catàleg de filmin. Una forma de descoberta cinematogràfica a partir de l'aprenentatge que ens ofereixen els mestres. Aquí us els deixem:

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

Nader i Simin, una separació

Jodaeiye Nader az Simin, traduït al català, Nader i Simin, una separació, és una pel·lícula d’Iran creada l’any 2011, on es narra la història d’un matrimoni que s’està separant i pel mig d’aquest procés es troben amb molts conflictes ocasionats per aquesta separació.

El que més m’ha sorprès d’aquesta original història és la llibertat que té Simin sent una dona musulmana. En aquest segle, encara, tenim la visió de l’obediència a l’home, que reflecteix la relació de Razié i Hoyyat, parella culpable de la majoria de conflictes entre Nader i Simin. Tots aquests problemes també són viscuts i patits per l’única filla que té la parella, Termé, nena d’onze anys que ha d’escollir si quedar-se amb el seu pare i seguir visquent la seva vida, però sense la seva mare, o anar-se'n amb la seva mare i començar de nou una nova vida en un altre país.

Tota la pel·lícula esta ambientada amb colors neutres i foscos, en diferents plans, però dels mateixos llocs, com la casa de Nader i Simin, el jutjat i dins del cotxe, també es pot apreciar què hi ha fora de camp, on se sent soroll o un dels personatges parlant i no es veu ningú a la pantalla, com per crear tensió i expectació, donant-li molt dramatisme a la pel·lícula, ja que en cap moment hi ha una part d’alegria i felicitat. El so és un dels recursos cinematogràfics potent en aquest film ja  que dóna molta força i sentimentalisme a la història i reforça el final inesperat.

Sense dubte recomanaria veure aquesta pel·lícula, ja que et mostra una idea diferent del que ens creiem avui dia, del que és la vida dels musulmans i les separacions entre ells.

Gina Quesada.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Nader i Simin, una separació

Tallers Documentals

 “Nader y Simin, una separación”, és una pel·lícula dirigida per Asghar Farhadi publicada l'any 2011.

Un matrimoni se separa i l'home decideix contractar una dona per fer-se càrrec del seu pare. A partir d'aquí, comencen els problemes i enfrontaments a causa que ell no sabia que la dona estava embarassada. Simin vol marxar a l'estranger amb la seva filla, però Nader té els seus motius per no anar-se'n: ha de cuidar del seu pare, el seu treball. Razié estava interessada i disposada a cuidar del pare de Nader tot el dia, però, a més a més, havia de fer les feines de casa. Mentrestant, Simin s'acomiada del pare de Nader i se'n va a viure amb la seva mare. El primer dia de treball la Razié, demana si el seu marit podria substituir-la però sense dir-li la veritat: estava treballant sense el consentiment del seu marit. Pocs dies després del seu contracte anuncia a Nader que no pot continuar treballant perquè és un treball molt dur per a ella. Quan Nader i la seva filla Termé arriben a casa, veuen a l'avi que està a terra agafat amb una corda al llit perquè no caigui ja que Razié havia de marxar al metge, i això causa que Nader la despedeixi i a més a més, l'acusa de lladre perquè faltaven diners d'una habitació on no es podia entrar i casualment era la quantitat que ella cobrava. A partir d'aquí comencen les discussions i els problemes. Simin anuncia a Nader que a causa que ell l'havia empaitat fora de casa, ara Razié està a l'hospital. Ell intenta explicar al marit de Razié la causa de l'estada a l'hospital i s'empipa tant que no vol parlar, sinó discutir. El jutge valorarà la situació i decidirà una sèrie de decisions i Nader confirma que no sabia que Razié estava embarassada. A rel d'aquest fet, el jutge necessita testimonis per confirmar els fets i a partir d'aquí decidir si Nader anirà a la presó. Razié acaba confirmant la veritable raó de l'avortament causat pel seu marit, Royyat. L'avortament ha sigut provocat perquè dies abans un cotxe li havia donat un cop i la mateixa nit es va trobar molt malament. Finalment, Termé ha de decidir amb qui vol viure; amb el seu pare o amb la seva mare.

 

Un aspecte molt important que he analitzat durant la pel·lícula és que el director ha decidit fer-la càmera en mà. En totes les seqüències estem a sobre de cada personatge que ha de parlar i sempre de manera detallada i concisa. Hi han hagut molts moments de tensió i és una pel·lícula en la qual costa enretirar la mirada de la pantalla per saber què passarà més endavant a causa dels conflictes entre les dues famílies, però el conflicte més gran és al final.

Personalment m'ha agradat aquest film, però respecte el final he trobat que el director l'ha deixat a mitges, ja que, no sabem finalment a quin acord han arribat les dues famílies ni la decisió que ha pres la Termé. Ha deixat un final obert en el qual l'espectador s'ha d'imaginar el seu final i per a mi em sembla difícil pensar en el final que li escau més.

Anna Álvarez

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

La solitud del corredor de fons

Tallers Documentals

La solitud del corredor de fons és una pel·licula que es va estrenar l'any 1962 dirigida per Tony Richardson. L'argument es basa en un jove que va ser condemnat a un reformatori per delinqüència juvenil i l'intent d'integrar-lo a la societat a través de l'esport.

Al llarg de la pel·lícula ens mostra que, Colin Smith, el protagonista, és un jove aficionat a la carrera de fons que per a ell, és una manera de desconnectar i on se sent més lliure. Mentre entrenava recorda com era la seva vida abans d'estar al reformatori i pensa que això és “millor” i és privilegiada. El director ens ha volgut mostrar la manera de viure abans de ser empresonat, situacions en què Smith es passava els dies fora de casa mentre anava a robar amb el seu amic, mentre la seva mare estava al càrrec dels seus dos germans petits i el pare que estava a les portes de la mort. Apareixen força tràvelings com quan els porten en furgoneta per entrar al reformatori per primer cop i ens mostra alguns plans de l'entorn en què està situat. Durant tota la pel·lícula Richardson ha volgut tenir molt present el so, afegint-hi música per fer més amens els plans que vol mostrar a l'espectador. També apareixen diversos plans amb panoràmica i n'és un exemple quan al principi de la pel·licula presenten els sis nous nois del reformatori, i alhora els retrata des de diferents angles. Quan els fan la primera visita juga molt amb el nítid i flou, per donar a entendre que és el que ens vol mostrar i com ho vol mostrar. D'aquesta manera, també apareix la profunditat de camp que és en flou. Quan el comandant entra a l'habitació dels nois, que està tota fosca, fa un joc d'ombres que provoca intriga pel que farà i els il·lumina amb un lot a cadascú d'ells. Poc després torna a aparèixer flou en el pla quan l'Smith està al despatx parlant amb el comandant i de fons, per la finestra podem veure la força que té en el pla el fet que està nevant molt fort amb un color grisenc que acompanya molt bé en el pla.

La seqüència que més m'ha agradat ha sigut quan l'Smith i el seu amic roben el cotxe i coneixen les dues noies que veuen pel carrer. A partir d'aquí cadascuna s'enamora de cada noi i fugen com bojos enamorats sense importar-los el mínim què pot passar. Quan lloguen una habitació, una per a cadascun d'ells i l'endemà marxen tots quatre a la platja.Des del meu punt de vista, la seqüència que més m'ha impactat ha sigut quan tots s'han posat d'acord per donar cops amb els coberts sobre la taula, era com una manera de manifestar-se que el menjar estava dolent i tot això havia sigut a causa que el seu company Steisy havia fugit, tot i que ells ja sabien que això comportaria conseqüències. 

Personalment, encara no sé si és que el director ha volgut deixar un final obert del perquè Smith va parar de cop i volta quan ja estava a pocs metres de ser el guanyador de la cursa contra un col·legi privat mentre tots els seus companys i altres persones li deien que havia de continuar. Ha deixat com un final obert en què cadascú es pugui imaginar el perquè d'aquesta decisió. Aquesta seqüència ha provocat tensió i ha sigut molt impactant per haver deixat que guanyés l'altre i no haver seguit.

Anna Álvarez

 

 

Pàgines