Escola de Bordils - 6è (Bordils)

ELS QUATRE-CENTS COPS

Els alumnes de l’Escola de Bordils, tot i no haver anat a Barcelona a veure la pel·lícula “Els 400 cops” de François Truffaut,  hem buscat una estona a la classe per veure-la juntament amb els companys de 5è.

Després de veure-la, la recomanaríem per  alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que  tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i  mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.

 

ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)

Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.

Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...

Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...

Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...

TÍTOL

No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat. 

“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”. 

PERSONATGES

Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.

Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine). 

QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?

Li diria...

... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).

... que intentés parlar amb els pares.

... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).

... que  cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.

LA MÚSICA

La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els 400 cops

Dimarts 17 de febrer vam anar a l’institut francès a veure “Els 400 cops”, una pel·lícula de François Truffaut. És una pel·lícula en blanc i negre i en francès, la vam veure subtitulada en castellà.

   

 

Els fragments que més ens han agradat són:

  • Quan un company de classe de l’Antoine intentava escriure i no podia perquè no sap  escriure amb tinta, es tacava les mans i els fulls, els arrencava i al final s’ha quedat sense fulls (Usman)

  • El dia que l’Antoine i el seu amic René no van a l’escola, amaguen les motxilles i se’n van al cinema, a una fira on l’Antoine puja a una atracció que gira molt ràpid. Després es troba a la seva mare pel carrer amb un altre home, es miren però no parlen.(Mariana)

  • Quan l’Antoine està al reformatori, el seu amic va de visita però no el deixen entrar, la seva mare sí que entra a veure’l. (Amine)

  • Quan l’Antoine s’escapa del reformatori, comença a córrer, la càmera el segueix des d’un angle lateral fins que arriba a la platja, ell es gira, mira a càmera, queda un pla tancat de la seva cara i s’acaba la pel·lícula.(Fàtima)

  • En la mateixa escena descrita abans, quan va corrent per la platja i es veuen les seues petjades a la sorra.(Zihad)

  • En aquesta mateixa escena és bonic quan de cop descobreix el mar i se sent el soroll de les onades (Sehar)

  • L’escena en que corre per la carretera i la càmera el va seguint fins que arriba a la platja i avança fins a mullar-se el peus (Nadia)

  • L’Antoine va a casa d’en René i quan estan sols juguen i fumen fins que arriba el seu pare i s’ha d’amagar darrere una cortina. (Mercè)

  • La mare li diu a l’Antoine que baixi la brossa, quan la baixa, la llum es tanca, queda tota la pantalla negra i després s’engega una altra vegada.(Nadir)

  • El tràveling final m’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la pel·lícula La soledat del corredor de fons de Tony Richardson que he vist al Filmin (William)

  • El tràveling inicial que ens mostra la ciutat de París.

  • L’Antoine s’ha escapat de casa i te gana i roba una ampolla de llet, abans de fer-ho passa comprovant la situació per a que no l’enxampin.(Adriana)

  • El final de la pel·lícula és impressionant, amb tot el camí fins arribar a la platja, és un final molt intrigant, deixa a l’espectador amb ganes de saber que passarà després. (Adrian)