Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

PRIMERS RETRATS

Dijous 16 d'octubre vam sortir per gravar retrats d'oficis repartits en 2 grups, cada grup va anar a llocs diferents i vam gravar bons retrats, estem molt entusiasmats per continuar amb el projecte.

 

El grup 1: Vam sortir de l'institut i ens vam trobar a uns senyors fent obres. Vam gravar i vam fer fotos. Després ens vam dirigir a una serralleria, després a una floristeria, i per ultim a una caserna de guàrdia civil. I quant ja estàvem arribant a l'institut ens vam trobar una noia que fa cartera i també li vam fer un retrat.

 

El grup 2: Vam anar a una botiga on arreglen i venen roba, vam gravar com el senyor cosia i vam estar una estona parlant amb ell i ens va explicar coses de la seva vida i del seu ofici.

 

Ens ha agradat molt fer aquest projecte perquè hem après moltes coses com per exemple, com utilitzar el trípode i per a que serveix, buscar un bon enquadrament i escollir bé la llum.

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els nostres grans veïns

Dijous passat vam anar a veure gent gran que viuen en uns pisos que hi ha al costat de l'institut. Allà vam poder-los fer fotos i també dels seus apartaments. Per simpatitzar amb ells els vam fer preguntes perquè ens expliquessin coses sobre la seva infància i saber com era la seva vida quan eren joves.

Ens vam distribuir en parelles acompanyades d'un professor.

Van ser molt amables amb nosaltres i els va alegrar molt que els anéssim a veure.

Aquestes fotos són un exemple del resultat de la visita:

Text: Derek ; fotografies: Rocio

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

RETRATS

Pere

Abans de fer el retrat, a classe, en vam mirar i en vam comentar uns quants de diferents fotògrafs. A partir d’aquests, havíem d’escollir-ne  un  perquè ens servís de referent i jo vaig triar el retrat VAN DER KEUEN Johan Entre Mysore et Ahmedabad, Inde, 1991.

Aquest  retrat és una dona gran que mira per la finestra i a fora plou, és un primer pla i és amb blanc i negre. La finestra i la part de davant del cos de la dona està iluminat i la resta està fosc, la llum li toca just la part de mig de la cara.

En el meu retrat hi surt la meva iaia que també mira  per una finestra però que quasi bé no es nota que està en una finestra, per què no es veu el marc.  Tampoc vaig poder-ho  fer un dia de pluja però vaig fer la foto cap a dos quarts de sis de la tarda per tenir la llum de quan comença la posta de sol.

La llum m’ha quedat molt diferent del referent que vaig escollir, és la que hi ha al capvespre que és una llum molt especial.

Li vaig voler fer a la meva àvia perquè a la gent gran en els retrats en primer pla és bonic veure les arrugues de la cara, el volum,... li dóna vida al retrat.

Mamassa

El retrat de la meva amiga, Kadijatu,  el vaig fer un matí que feia molt de fred, no feia sol. El vaig fer davant del nostre pis. Volia que sortís el fons verd de la via del tren i sobretot el seu rostre. Vaig pensar molt bé l’enquadrament perquè volia que ella sortís en un costat i a l’altre el seu entorn. Li vaig dir que mirés a la càmera, m’agrada més per què es veu millor la mirada que té, la forma els seus llavis i els ulls.

La foto, penso que també mostra que és una noia agradable i molt simpàtica, i que estava  contenta per què li feia el retrat.

 

Marc

Per fer aquest retrat, vaig agafar de referent la noia assentada a la taula d’en Depardon, però volia que el meu tingués més llum. Vaig haver d’esperar un dia de molt de sol.

Amb el retrat he après que tot no surt a la primera i que les fotos tan boniques dels fotògrafs s’han de treballar i treballar.

Ja acabat el retrat és com treure’t un pes de sobre però és molt gratificant  veure’l acabat. 

La pràctica del retrat ha sigut molt divertida fer-la a la mare per què  ha tingut molta paciència, havia de seguir les meves indicacions, jo era el fotògraf!

Al final per a ella també ha estat gratificant.

Lluc Banyeras

El retrat del meu pare el  vaig fer un dia a  la tarda, quan encara hi havia sol perquè la llum és molt diferent de la del matí.

 El fons flou representa el seu entorn i ajuda  a destacar el seu rostre ben nítid.

 Al principi el referent que vaig triar, era un retrat d’en Depardon, la  noia que estava assentada mirant alguna cosa, vaig fer forces fotos, amb enquadraments diferents i el que em va quedar bé és més tancat.

M’ha sortir força diferent del meu referent

 

 

Martí

Vaig fer la foto al matí perquè volia que li toqués el sol a la cara i que el fons no prengués protagonisme, així quan mires  la foto el primer que veus és el seu rostre.

El que volia que  transmetés el retrat és concentració i que està pensatiu, mirant a l’horitzó. 

 

 

 

Emma

Vaig decidir fer el retrat del meu pare al jardí de casa meva, perquè és un lloc que l’apassiona, li agrada contemplar-lo assegut  en una cadira, cuidar la gespa i les plantes que hi tenim...

Havia de començar buscant la llum, la correcta era la del matí, a ¾ de 9. Durant diverses setmanes he estat provant diferents fons i al final he vist que el millor fons que tenia podia ser la finestra, a on surten reflexes del jardí i del cel.

Amb aquest retrat volia transmetre una mirada pensativa, perduda en els seus pensaments, viatjant pels seus records.

 

Irina

Aquest retrat l’he anat millorant de mica en mica, al principi no tenia gens d’experiència i vaig fer el que em van demanar, una foto retrat, que per a mi era una simple foto de la cara. Però  cada vegada m’anava adonant de més coses, com per exemple no utilitzar el flash, l’expressió de la cara, la mirada, el lloc de la foto, la llum...

En el meu retrat al principi la meva principal intenció era remarcar les mans del meu pare, però fent diferents fotografies vaig descobrir que el que hauria de mostrar i destacar  eren els seus ulls marrons amb un punt de verd maragda i les seves celles que semblen pintades amb un pinzell gruixut.

Per aconseguir-ho vaig buscar un fons  neutre i la llum natural del dematí.

 

 

Laia

La Mar, els dies de sol, acostuma a mirar per la finestra i contemplar el jardí de casa, ja que per ella és un espai agradable i en el retrat volia que es veiés el món que li agrada i que l’envolta.

Fer-ho  va ser difícil, perquè havia de trobar dies amb molt de sol, volia que es reflexes al vidre el que l’envoltava. Vaig haver de tenir molt en compte la  posició, seva i meva, perquè alguns elements que hi havia fora i a dins no acabaven de ser el que buscava i alguns sobraven, no quedaven bé, però al final vaig aconseguir el meu objectiu.

Inspirada en la fotografia de d'Alexander HACKENSCHMIED

 

Pau

Vaig decidir retratar al meu pare. Havia de triar el retrat  d’un expert i fer-lo servir com a referent.

El referent era un pla americà, el retratat tenia els braços creuats, la persona estava al costat dret de la fotografia i la imatge estava feta a l’altura de l’home, (fins i tot una mica més amunt).

El color era impossible de fer igual perquè el referent era en blanc i negre i jo no ho podia fer.

Primer vaig fer unes provatures del meu pare amb una ampolla de cervesa a lamà perquè es notés que és cerveser, fa cervesa artesana. Però aviat vaig descobrir que el que jo volia no anava per aquí, i vaig apartar el tema de la cervesa.

Fent proves, de diferents espais i posicions, a classe vam analitzar les fotos i  la conclusió

 

 

 

Paula

Jo el retrat, l’he volgut fer del meu pare, m’he centrat amb la seva mirada pensativa i cansada, la barba i les celles negres i grosses.  

La foto la vaig fer un dia cap el  migdia ja que així tenia les ombres que hi ha a la paret per què  volia que el fons fos neutre.

El meu retrat, ha anat canviant, al principi era ell pintant un quadre, assegut al sofà, al jardí ... i mica en mica he anat canviant fins trobar el fons que m’agradava i arribar al retrat definitiu.       

 

Brahima

     

El meu germà és molt serio, però també li agrada fer bromes amb la gent que coneix.

En el seu retrat, volia que sortís el lloc on vivim, que és una casa de pedra. Vaig decidir fer un pla americà i que ell  estigués al mig de l’enquadrament.

 La foto li vaig fer després dinar cap a les  dos del migdia, per què a aquesta hora el sol era darrera meu,  aquest dia en feia molt i així podia posar-se davant de la porta i la casa.

Va estar molt content que li fes les fotos.

 

Rita

He aconseguit que la meva mare transmeti tranquil·litat i una sensació   pensativa. Tot el dia de feina, nens, persones, mestres, família... Necessita uns moments per a ella i  li agrada, encara que sigui al vespre, agafar-se uns moments de relaxació .

Volia que el meu retrat donés la sensació que estava  ella sola, amb els seus pensaments, volia mostrar-la tal i com és, riallera, xerraire, amb bon humor, però també tranquil·la i relaxada.

Pol

Una tarda, al sortir de l’escola vaig anar a casa de l’àvia, vaig anar-hi molt ràpid perquè no es fes fosc.

Volia llum natural i va ser la de les cinc de la tarda.

A l’enquadrament volia que si veiés la meva àvia en el seu hort i com a fons l’espai on viu.

Volia que el fotografiat no mirés a càmera, volia que la mirada fos seria, de molt treballadora i cansada.

A la meva àvia li agrada mirar el seu estimat hort  després de treballar-hi, per veure com li ha quedat, després d’una tarda llarga i esgotadora.

 

Edu

Pel meu retrat, al principi el volia fer a dins de casa però  hi havia una cadira,  la televisió o algun moble que no m’agradava que es veiés, no trobava l’enquadrament adequat i a més hi havia poca llum natural.

Després vaig provar de fer el retrat a fora, on hi havia la llum natural de la tarda cap el capvespre.

De les diferents fotos quer vaig fer penso que aquesta és la millor, tot i que podria haver escollit millor el fons potser sense les joguines dels veïns, en canvi si que m’hi agrada els arbres que hi ha, la llum natural i l’enquadrament triat en què la meva mare ocupa quasi tot el pla.

Dani

Des del principi tenia clar de fer el retrat al meu pare. Volia fer-lo quan llegia el diari assegut en un sofà, però vàrem veure que era millor que  la persona no fes cap acció i amb més bona llum, amb llum natural. Vaig provar de fer la foto en altres llocs: recolzat sobre la llibreria i també mirant per la finestra.

Al final vaig decidir que mirés per la finestra i havia de fer la foto  al matí que és quan toca el sol en aquesta finestra perquè si no per la tarda no hi ha prou llum natural i no es veuria bé la cara.

Volia  mostrar que el meu pare,  és un home seriós i pensatiu, sovint es para per pensar sobre les coses, les rumia, se les repensa,..  i he volgut captar aquest moment perquè és quan està pensant en la feina, en el temps, en nosaltres,...

En aquesta foto va ser difícil per la finestra,  que si es veia cremat que si no,...

 

Núria

Em va costar una mica triar la persona a la que volia retratar, i al final vaig decidir que la persona adequada era la meva àvia.

Vaig començar a fer fotos fins que vaig trobar el lloc  concret on fer-les,  a la sala d'estar, a la seva butaca, on li agrada  seure per relaxar-se i cosir,  s’entreté molt fent  jerseis, bufandes, gorros... també fa llençols i fundes pels coixins.

Va costar convèncer a la meva àvia per fer-li les fotos, al segon intent ja em deia que estava cansada.

La foto la vaig fer un dia al migdia, vaig veure que a aquesta hora la llum era molt maca. El que potser no quedava gaire bé era que es veia la tele, però l’enquadrament, la llum i l’expressió de la meva àvia em van convèncer per triar aquesta foto.

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

L'emoció del retrat

Som divendres, en Pep Garrido presenta la pràctica “Construir el retrat” i, en silenci, les fotografies de Avedon, Gonnord, Depardon, Cartier-Bresson, Humberto Rivas, ens mostren homes o dones que quasi sempre estan sols i que ens “diuen” moltes coses. Sentim que són fotografies fetes “d’una altra manera”.

Comença un diàleg, ens fem preguntes, intentem posar-nos en el lloc del fotògraf davant de cada fotografia i quan acaba la classe sembla que cadascú ja comença a imaginar la persona a la qual li farà el retrat, a quin fotògraf agafarà com a referent, l’espai on fer la primera sessió de fotos, la llum....

Queda clar que s’ha d’escollir una persona més gran o, com a mínim, de la mateixa edat, que aquesta persona sabrà que li farem un retrat, que li haurem de donar instruccions, que no ha de posar, que no es tracta d’aconseguir “fotos robades”, que quan acabem la primera sessió de fotos les comentarem a classe i en farem una segona sessió... I que el primer que hem de fer és una descripció de la persona escollida.

Però serà la primera pràctica en petit grup al mateix institut la que facilitarà que tothom entengui millor el que s'ha de fer, què vol dir que s’ha d’anar parlant amb la persona a la qual retratem, què vol dir que el que importa és la mirada de l’autor o autora de la fotografia.

Quan dies després comentem a classe les fotos de les primeres sessions, augmenta l’emoció. Molts alumnes plantegen que, al principi, tenien molta vergonya de presentar les fotos però que escoltar els comentaris i els suggeriments de tothom havia estat una experiència molt interessant i enriquidora. I que ha ajudat a enfocar la segona sessió de fotos.

No sempre ha estat fàcil la tria de fotografies. Però comentant aquesta tria tothom ha pogut posar de manifest el que pretenia fent les fotos i el grau de satisfacció del que havia aconseguit.

Tampoc ha estat fàcil decidir si per presentar les fotos definitives al bloc, les havíem d’acompanyar amb un text o no. Aquest és el resultat.

 

            "La inspiració"                                    

                                                                Elias Merlo

 

                                                                                                           "Soc el que soc gràcies a ell"     

                                                                                                                        Raul Ruesca

 

            "Les experiències ja viscudes li donen una saviesa especial a la teva mirada"

                                                                                                                          Anna Carrasquedo   

 

                                                                   "Amb una mirada teva el mon es queda sense paraules"    

                                                                                          José Ángel Alonso

                                                                                                                                                                         

        "El Pensament: lloc on refugiar-te de la rutina del dia on et pots crear una nova vida"                                                                                                                                        Esther Baca

 

                         "Naturalitat, personalitat, originalitat i un somriure enlluernador"     

                                                            Marc Giral

 

            "Tranquil.litat i tristesa"

                                                                                           Jazmin Simbana

 

                                                                                        "La sensualitat i la bellesa d'una mirada"     

                                                                                                        Génesis Duque

 

            "La mirada es el espejo del alma"

                                                                            Laura Ortíz                                                           

 

                                            "Y vi como el cielo le hacía el amor al mar. ¿Y qué sentiste? Libertad"     

                                                                                     Aina Charines

 

            "Um somriure amagat"

                                                                                            Vanessa Mina

 

                                                                                                 "Somriure matiner"     

                                                                                                     Alex Guerra

 

            "Amb tu tot és fàcil"

                                                                                          Neus Bayascas

 

                                             "Un somriure valent, un somriure que ningú coneix"     

                                                                      Gemma Sauch

 

            "LLum: ella és càlida, alegre i enèrgica"

                                                                                                          Alba Martín

 

                                                                                         "Algú ja riu i surt el sol"     

                                                                                              Sofia Lapuerta

       

           "La teva felicitat, la nostra amistat"

                                                                                                  Mónica Nicolau

 

                                                 "Fer riure a una amiga en un dia en que tot és gris"              

                                                                       Selena Górriz

 

            "Una personalitat única"

                                                                    Marina Casillas                                                                          

                                                                                                                    

                                                                                                                 "Tu sol en aquest mon"      

                                                                                                                      Xènia González

                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Institut La Plana (Vic)

L'Anna, una persona molt propera

Hola em dic Javi i he fet aquest retrat a la meva vetlladora. 

En aquest retrat buscava que estigués en una postura natural. Volia que em mirés fixament. L'he volgut retratar a l'aula on passem bons moments junts i també de dolents.Buscava reflectir la seva expressió tranquil•la i la sinceritat. Volia que sortís natural, tal com és ella. 

El fons és blanc perquè ella anava de negre i volia ressaltar la seva persona combinant amb l'entrada de llum. 

Aquesta fotografia em transmet seguretat i alegria.

 

L'Anna

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Retrats

ELS RETRATS DELS NOSTRES FAMILIARS

 

1. La mare de l'Abdul

     

 

2. La mare de l'Anham

     

 

3. El pare de l'Abrar

     

 

4. El tiet de l'Asfand

     

 

5. La mare del Cazhter

     

 

6. La mare del Faruk

     

 

7. La mare del Haris

     

 

8. El pare del Jomhel

     

 

9. La mare de la Tanni

     

 

10. El pare del Husnain

     

 

11. El pare de l'Umair

     

 

12. El pare de l'Aslan

     

 

Pàgines