Cinema en curs

Estrena dels films documentals dels tallers modulars

Després de l’estrena a la Filmoteca de Catalunya, ja es poden veure els films documentals realitzats en els tallers de Cinema en curs 2013-2014.

Los NovelesInstitut Ferran Tallada (Barcelona)Històries del PoblenouInstitut Quatre Cantons (Barcelona)Records d’infant. Història de la Maternitat, Institut Les Corts (Barcelona) Passeig per RibesEscola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes).

 

Los NovelesInstitut Ferran Tallada (Barcelona)

Històries del PoblenouInstitut Quatre Cantons (Barcelona)

Records d’infant. Història de la Maternitat, Institut Les Corts (Barcelona)

Passeig per RibesEscola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Cinema en curs

Estreno de 'Diario de un barrio'

Después de la presentación de 'Diario de un barrio' en el auditorio del Museo Reina Sofía, ya puede verse en el blog la película realizada por los alumnos de 4º de ESO del Colegio Montserrat-Orcasitas.

También la pieza 'un año de cine en curso' y el making of fotográfico.

 

Diario de un barrio, alumnos de 4º de ESO del Colegio Montserrat-Orcasitas

 

Otras piezas proyectadas durante la sesión:

Colegio Montserrat - Orcasitas (Madrid)

Fin de "Cine en curso" con la proyección en el MNCARS

Tallers Documentals

Como ya sabéis, hemos presentado nuestro cortometraje documental "Diario de un barrio" el pasado viernes 30 de mayo en el Auditorio 200 del MNCARS. Tras unos meses de mucha ilusión, trabajo y algo de estrés conforme se acercaba la fecha del estreno, hemos visto recompensados nuestros esfuerzos y esperamos que os haya gustado el corto que hemos hecho entre todos con la ayuda de Jonás. En la proyección estuvimos arropados por nuestros profesores y personal del centro escolar, nuestros padres y otros familiares, compañeros de 3º de la ESO y personas que, de una manera u otra, han colaborado para que este cortometraje fuera posible: Antonio Merchán, Pilar Aural y las voluntarias de "El Pato amarillo", Luis Ruiz del Árbol, el grupo musical Sikuris Runataki, la familia Ye, los padres de Noelia -que no salen en el corto, pero que han estado siempre detrás, ayudando y apoyando- y su abuelo -Francisco Sabio, que sí sale-, los colegas de break dance de David -Franklin, Cristian, Rebeca y Daniel-, Candela -la hija de Arturo, por su paciencia con nosotros un domingo-, los niños en bici -Ilias, Lorena e Ina- y los niños del huerto -Noelia, Mario, Marta, Irene y Eneko-, entre otros.

Pero también queremos acordarnos de aquellos que nos permitieron grabarles y que, por una razón u otra, no han podido asistir a la proyección y verse en el cortometraje: de José Ángel Sarango y su grupo de compatriotas ecuatorianos que practican el baloncesto los fines de semana en las canchas del Parque Pradolongo, mientras sus hijos juegan en los alrededores; de algunos jugadores de ping pong -Karim, Sergio, Aurelian y Jorge-; del otro grupo de ecuatorianos que se reúnen para comer en compañía de familiares y amigos, especialmente, de la presidenta -Felicidad Montaño Ferrel- y del vicepresidente -José Ruildo Mérida-, por facilitarnos la grabación de algunas de las imágenes más emocionantes del corto -comiendo con sus hijos pequeños o de sus hijos solos jugando-, a pesar de la actitud inicialmente reacia a ser grabados, en especial, por parte de los hombres. 

Nos gustaría también agradecer a Antonio Lirola la paciencia que demostró con nosotros durante el rodaje cuando se encalló su velero teledirigido en el lago del parque; así como su generosidad por dejarnos grabarle cuando se quitó los pantalones para entrar en el agua y rescatarlo, aunque no salga al final en el corto. Por último, no nos queremos olvidar de las señoras mayores de la Residencia San José cuyas voces en off, finalmente, no hemos incluido en el montaje definitivo.

A partir de ahora, cuando vayamos andando por la calle, ya no iremos despistados como antes, sin fijarnos en lo que nos rodea. Hemos descubierto un barrio, nuestro barrio, Orcasitas-Orcasur, sus espacios y, sobre todo, su gente. Hemos descubierto su luz, sus "horas brujas" y tantas, y tantas otras cosas como, por ejemplo, el trabajo en equipo. Siempre recordaremos esta experiencia.

Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Estrena 'Passeig per Ribes'

Tallers Documentals

Passeig per Ribes

Tot seguit us presentem el film que hem realitzat:

LA RIERA

Nosaltres volíem gravar el fuster o el pastor, però no quadraven els horaris. Vam pensar de gravar la Riera, perquè el nostre poble està envoltat de Rieres. Al costat de la Riera hi ha un pont molt antic i un pi molt important. Ens va inspirar el vídeo de “Beppie” de Johan Van Der Keuken i també “La vida a la terra” de Abderraman Ahmed Sissako. Durant el rodatge vam veure uns homes tallant un arbre perquè estava a punt de caure. Com que és un treball de risc el senyor ens va dir que no volia que el gravessin. Va ser molt divertit el muntatge i vam aprendre coses de la gravació.

LA GIRAVI

Vam triar anar a gravar a una fàbrica de plàstic, que es diu “Giravi”. La fàbrica del Giravi està situada a l’esplanada davant del castell. Els petits documentals que ens van inspirar van ser: “La noia de la fàbrica de llumins” de Johan Van Der Keuken, “La jungla plana” fet per d’ Aki Kaurismaki. Ens va sorprendre el braç robòtic groc que hi havia a la fàbrica. Ens va agradar molt, perquè era tot automàtic. Vam estar molt a gust perquè ens agradava molt perquè el grup ens enteníem molt bé, era molt interesant. 

L’ESGLÉSIA

Primer vam fer un recull d’idees dels llocs on volíem anar a gravar, vam triar els llocs que representaven el poble (Sant Pere de Ribes). Nosaltres vam triar l’església. Un nen del grup va anar a parlar amb el capellà per veure si podíem anar a gravar l’església i el campanar, ens va deixar tot el mati l’església per a nosaltres sols. Ens va inspirar “la noia de la fàbrica de llumins”, d’Aki Kaurismaki. Vam fer uns plànols: panoràmics i fixes. El muntatge ens va inspirar molt i va ser una experiència única. L’experiència del campanar va ser la millor i ens va impressionar molt, una anècdota que vam tenir va ser que volíem gravar una campana amb moviment i so i ens sonava la campana del darrere.

EL CASTELL

Vam triar anar a fer localitzacions i a filmar al castell de Ribes per què el castell és un símbol del poble i perquè hi han bones vistes i canvis de plans. Ens vam sentir molt bé treballant amb un professional. Va ser emocionant, divertit i curiós rodar el pla dels gossos. Volíem que bordessin i no hi havia manera. Els amos els havien guardat pensant que ens molestaven i vam haver d'avisar que els tronessin a treure. Estem orgullosos de la feina feta, vam tenir moltes idees, ens vam esforçar molt per ajudar-nos, escoltar-nos mútuament per aconseguir aquest repte.

LA CERAMISTA

Vam començar fent una pluja d’idees, nosaltres vam decidir fer un ofici que era d'escultura amb fang. Ens hem inspirat per fer el rodatge en el visionat de “Innisfree”, de José Luis Guerín. El pla d’escorç: Ens va agradar perquè veure la persona de prop fa la sensació que ets tu que està fent la feina. El pla d’exterior: és molt tranquil, no ens sortia bé, vam rodar moltes vegades, era l’últim, estàvem cansats i sempre passava algun incident.

PASSEIG

Vam escollir el passeig perquè ens semblava un lloc en que les coses canvien molt (les fulles, la llum...). Ens va semblar bé fer un canvi de lloc aprofitant el soroll i la imatge del cotxe. La idea la vam agafar del visionat “Innisfree" de José Luis Guerín. A nosaltres ens ha semblat interessant perquè el so, de vegades es sentien nens jugant i d’altres persones passejant amb el seu gos. El que ens va semblar més bonic va ser la posta de sol, i també la lluna a la nit.

Les Corts documental (Barcelona)

Estrena 'Records d’infant. Història de la Maternitat'

Tallers Documentals

Records d’infant. Història de la Maternitat

Som els alumnes de l'Institut Les Corts i, a continuació, us presentem el nostre film: 

Us volem explicar el procés que hem seguit per fer el nostre documental:

Un grup d'alumnes vam anar diversos dies a l'Arxiu Històric de Les Corts a recollir informació i fotografies sobre la història de tots els edificis del recinte de la Maternitat. Al mateix temps, altres alumnes van anar a fotografiar alguns pavellons per poder tenir imatges de l'abans i el després. Uns quants més es quedaven a les aules cercant informació per internet. 

Després de saber sobre que volíem que tractés el projecte, ens vam dividir en tres grups i cadascun tenia una funció diferent; fotografia, informació i entrevista. Després de cercar tota la informació, vam dedicar unes hores a pensar com podríem organitzar la gravació. Seguidament vam rebre unes classes de la cineasta Meritxell i a continuació vam començar a gravar els pavellons que ens interessaven i a entrevistar a la Julia, a la Maruja i a Montse, que ens van proporcionar molta informació, ja que havien viscut aquí molts anys enrere. Aquestes últimes classes les hem dedicat a fer el muntatge i aclarir les últimes idees.

Tots els alumnes de la classe de cinema teníem una cosa en comú; una gran curiositat en saber què havia passat en aquest edifici abans de ser un institut. Cada vegada que descobríem alguna cosa nova sobre aquest ens entraven més ganes d'ampliar el tema fins que vam decidir fer el reportatge sobre tot el recinte, per tal d'informar l'espectador què era la Maternitat.

Per fer la nostra filmació vam buscar espais buits, lluminosos, amplis i sobretot espais que ens recordessin com vivien abans els nens aquí.

Vam buscar a persones per entrevistar i només vam trobar a la Júlia, encara que no vam poder comptar amb ella per problemes de disponibilitat a l'hora d'organitzar una entrevista. Vam intentar trobar-ne de més però no en vam tenir sort.

Un dia molt afortunadament mentre gravàvem els exteriors vam trobar a dues senyores observant els edificis, amb curiositat, ens vam apropar i vam preguntar sobre el seu passat. Amb molta sort, ens van dir que eren antigues residents de la Maternitat. Vam organitzar una entrevista per aquella mateixa tarda i, a sobre la Julia va confirmar que en podia anar. Així, i gràcies a elles, vam trobar la història que buscàvem.

En aquest projecte hem après a fer una pel·lícula des del moment que es crea una idea i s'escriu el guió fins que es roda i es fa el muntatge.

Però a més a més, ens hem adonat de l'esforç i sacrifici que requereix fer una pel·lícula, però amb un bon equip tot és possible.

 

 

Pàgines