Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena de 'El curs del temps'

Tallers Documentals

El curs del temps

 

Som els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Esperem que el nostre documental us hagi agradat.

Vam partir de la idea que ens agradaria conèixer espais del nostre entorn. Espais on sovint hi anem per trobar-nos amb els nostres amics i que van despertar la nostra curiositat. Alguns d’aquests espais estaven fortament vinculats amb el passat industrial i rural de Sant Vicenç. El creixement del nostre poble va dependre també de la industrialització. En aquest procés, moltes famílies van haver de decidir si es quedaven al camp o emigraven als pobles i ciutats. En qualsevol cas, la vida era dura, i això és el que també volíem treballar: les sensacions que ens despertava aquest passat i la memòria dels seus protagonistes lligada al riu. Per això vam decidir centrar el nostre documental en les fàbriques que van fer créixer el nostre poble, i en les famílies que van decidir quedar-se a la vinya i viure al camp.

 

Estructura del film

Com el vam construir:

En primer lloc vam voler trobar els espais que formarien part del nostre documental. Vam començar a cercar localitzacions on ens interessaria filmar.

Volíem tenir present l’èxode rural que va marcar Catalunya amb el soroll i l’olor a cotó, per això vam escollir gravar en dues fàbriques del nostre poble i en un mas de Rocafort.

Per aprofundir més en les històries i els espais vam comptar amb els testimonis de dos encarregats i una treballadora de les dues fàbriques i d’un matrimoni que va quedar-se a viure al camp. En el moment que els vam conèixer vam saber que ens interessava aproximar-nos a aquelles persones tan vinculades als espais que volíem filmar.

 

Visionats i referents cinematogràfics

Els visionats cinematogràfics que ens han inspirat per filmar les fàbriques han estat SHOAH de Claude Lanzman a l’hora de filmar el que queda actualment dels espais i portar al lloc els testimonis per poder tenir una forta relació entre l’espai i la persona. Un altre visionat ha estat RUINAS de Manuel Mozos que ens ha inspirat a l’hora de mostrar una successió d’espais buits i oblidats així com el seu comentari en veu en off i la mateixa intenció de filmar coses que van formar part de la història del nostre poble.

En relació al passat rural ens va inspirar el fragment de MUDANZA de Pere Portabella a l’hora d’explorar amb plans fixes cada habitació buida. També vam tenir com a referent PERFILS CAMPEROLS de Raymond Depardon ja que tal i com ell va fer, vam decidir iniciar el nostre fragment amb un tràveling que recorre el camí a la casa d'en Miquel i la Lourdes. El nostre propòsit a Mas Arboset, com va fer el cineasta, és el de poder conservar la memòria d’una forma de vida en vies de desaparició.

 

Concepció del film

Hores del dia:

Des d’un principi que vam voler mostrar la fàbrica com el pas d’un dia. Presentar-la amb la llum del matí per poder fer un tancament amb els plans dels finestrals de les fàbriques ja que la llum de la tarda que es filtrava entre ells creava un ambient màgic.

 

Rodatge

Ens vam dividir en tres grups: Cal Soler, Cal Balet i Mas Arboset i cada grup va planificar la seva part del documental. Vam fixar les dates de gravació, ens vam traslladar fins als espais amb tot l’equip i cada grup va gravar durant tot un dia.  Després els vam unir per comprovar que hi hagués una continuïtat i un seguiment entre els tres espais.

 Quan vam fer la tria d’espais vam valorar molt les emocions que ens transmetien. Volíem històries vivencials, no didàctiques, per això vam escollir aquelles localitzacions i aquells testimonis capaços de compartir amb nosaltres la seva història.

 

Previst i descobert

Abans de començar el rodatge vam visitar els espais que volíem filmar. Vam fer fotos que més tard vam aprofitar per fer les miniatures que ens servirien de guia per ordenar la concepció dels plans.

Tot i tenir una planificació pensada, en el moment del rodatge vam valorar els rodatges de diferents plans i seqüències que ens van semblar interessants com per exemple el pla de Mas Arboset on es veu el menjador o el pla fosc de les finestres de Cal Balet.

 

Muntatge

En un principi pensàvem que el documental podria estar construït cronològicament, primer parlant i mostrant Mas Arboset, després ensenyant la fàbrica de Cal Soler, i finalment mostrant la restauració de Cal Balet però durant el muntatge vam canviar aquest ordre per poder encaixar millor les tres històries.

Vam decidir utilitzar la veu en off per donar continuïtat entre els tres espais i així marcar un inici i un final al nostre documental. Situar l’entrevista de Mas Arboset al muntatge era molt complicat, per això vam prescindir del diàleg dels testimonis i hi vam afegir més veu en off que ens expliqués la seva vivència a la masia. En el cas de les fàbriques les entrevistes tenien un sentit i encaixaven en el nostre documental, encara que vam haver de renunciar a molts fragments. A  l’hora de muntar el nostre documental vam voler afegir uns “wildtracks” per tal de donar realisme al documental que van ser el so dels telers a Cal Balet, el tren a Cal Soler.

 

Què hem après

La matèria de Cultura Audiovisual ens ha permès conèixer amb més profunditat i sensibilitat la història del cinema i del nostre propi poble. Hem après a tenir paciència, a ser més exigents amb el nostre i a treballar en grup. I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Aquest documental ha significat un viatge al passat, un  retorn a la vida rural i industrial. Hem vist l’esforç de molta gent durant tota la seva vida i ens han fet valorar els privilegis que tenim els joves d’ avui dia.

 

Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Estrena 'Passeig per Ribes'

Tallers Documentals

Passeig per Ribes

Tot seguit us presentem el film que hem realitzat:

LA RIERA

Nosaltres volíem gravar el fuster o el pastor, però no quadraven els horaris. Vam pensar de gravar la Riera, perquè el nostre poble està envoltat de Rieres. Al costat de la Riera hi ha un pont molt antic i un pi molt important. Ens va inspirar el vídeo de “Beppie” de Johan Van Der Keuken i també “La vida a la terra” de Abderraman Ahmed Sissako. Durant el rodatge vam veure uns homes tallant un arbre perquè estava a punt de caure. Com que és un treball de risc el senyor ens va dir que no volia que el gravessin. Va ser molt divertit el muntatge i vam aprendre coses de la gravació.

LA GIRAVI

Vam triar anar a gravar a una fàbrica de plàstic, que es diu “Giravi”. La fàbrica del Giravi està situada a l’esplanada davant del castell. Els petits documentals que ens van inspirar van ser: “La noia de la fàbrica de llumins” de Johan Van Der Keuken, “La jungla plana” fet per d’ Aki Kaurismaki. Ens va sorprendre el braç robòtic groc que hi havia a la fàbrica. Ens va agradar molt, perquè era tot automàtic. Vam estar molt a gust perquè ens agradava molt perquè el grup ens enteníem molt bé, era molt interesant. 

L’ESGLÉSIA

Primer vam fer un recull d’idees dels llocs on volíem anar a gravar, vam triar els llocs que representaven el poble (Sant Pere de Ribes). Nosaltres vam triar l’església. Un nen del grup va anar a parlar amb el capellà per veure si podíem anar a gravar l’església i el campanar, ens va deixar tot el mati l’església per a nosaltres sols. Ens va inspirar “la noia de la fàbrica de llumins”, d’Aki Kaurismaki. Vam fer uns plànols: panoràmics i fixes. El muntatge ens va inspirar molt i va ser una experiència única. L’experiència del campanar va ser la millor i ens va impressionar molt, una anècdota que vam tenir va ser que volíem gravar una campana amb moviment i so i ens sonava la campana del darrere.

EL CASTELL

Vam triar anar a fer localitzacions i a filmar al castell de Ribes per què el castell és un símbol del poble i perquè hi han bones vistes i canvis de plans. Ens vam sentir molt bé treballant amb un professional. Va ser emocionant, divertit i curiós rodar el pla dels gossos. Volíem que bordessin i no hi havia manera. Els amos els havien guardat pensant que ens molestaven i vam haver d'avisar que els tronessin a treure. Estem orgullosos de la feina feta, vam tenir moltes idees, ens vam esforçar molt per ajudar-nos, escoltar-nos mútuament per aconseguir aquest repte.

LA CERAMISTA

Vam començar fent una pluja d’idees, nosaltres vam decidir fer un ofici que era d'escultura amb fang. Ens hem inspirat per fer el rodatge en el visionat de “Innisfree”, de José Luis Guerín. El pla d’escorç: Ens va agradar perquè veure la persona de prop fa la sensació que ets tu que està fent la feina. El pla d’exterior: és molt tranquil, no ens sortia bé, vam rodar moltes vegades, era l’últim, estàvem cansats i sempre passava algun incident.

PASSEIG

Vam escollir el passeig perquè ens semblava un lloc en que les coses canvien molt (les fulles, la llum...). Ens va semblar bé fer un canvi de lloc aprofitant el soroll i la imatge del cotxe. La idea la vam agafar del visionat “Innisfree" de José Luis Guerín. A nosaltres ens ha semblat interessant perquè el so, de vegades es sentien nens jugant i d’altres persones passejant amb el seu gos. El que ens va semblar més bonic va ser la posta de sol, i també la lluna a la nit.

Les Corts documental (Barcelona)

Estrena 'Records d’infant. Història de la Maternitat'

Tallers Documentals

Records d’infant. Història de la Maternitat

Som els alumnes de l'Institut Les Corts i, a continuació, us presentem el nostre film: 

Us volem explicar el procés que hem seguit per fer el nostre documental:

Un grup d'alumnes vam anar diversos dies a l'Arxiu Històric de Les Corts a recollir informació i fotografies sobre la història de tots els edificis del recinte de la Maternitat. Al mateix temps, altres alumnes van anar a fotografiar alguns pavellons per poder tenir imatges de l'abans i el després. Uns quants més es quedaven a les aules cercant informació per internet. 

Després de saber sobre que volíem que tractés el projecte, ens vam dividir en tres grups i cadascun tenia una funció diferent; fotografia, informació i entrevista. Després de cercar tota la informació, vam dedicar unes hores a pensar com podríem organitzar la gravació. Seguidament vam rebre unes classes de la cineasta Meritxell i a continuació vam començar a gravar els pavellons que ens interessaven i a entrevistar a la Julia, a la Maruja i a Montse, que ens van proporcionar molta informació, ja que havien viscut aquí molts anys enrere. Aquestes últimes classes les hem dedicat a fer el muntatge i aclarir les últimes idees.

Tots els alumnes de la classe de cinema teníem una cosa en comú; una gran curiositat en saber què havia passat en aquest edifici abans de ser un institut. Cada vegada que descobríem alguna cosa nova sobre aquest ens entraven més ganes d'ampliar el tema fins que vam decidir fer el reportatge sobre tot el recinte, per tal d'informar l'espectador què era la Maternitat.

Per fer la nostra filmació vam buscar espais buits, lluminosos, amplis i sobretot espais que ens recordessin com vivien abans els nens aquí.

Vam buscar a persones per entrevistar i només vam trobar a la Júlia, encara que no vam poder comptar amb ella per problemes de disponibilitat a l'hora d'organitzar una entrevista. Vam intentar trobar-ne de més però no en vam tenir sort.

Un dia molt afortunadament mentre gravàvem els exteriors vam trobar a dues senyores observant els edificis, amb curiositat, ens vam apropar i vam preguntar sobre el seu passat. Amb molta sort, ens van dir que eren antigues residents de la Maternitat. Vam organitzar una entrevista per aquella mateixa tarda i, a sobre la Julia va confirmar que en podia anar. Així, i gràcies a elles, vam trobar la història que buscàvem.

En aquest projecte hem après a fer una pel·lícula des del moment que es crea una idea i s'escriu el guió fins que es roda i es fa el muntatge.

Però a més a més, ens hem adonat de l'esforç i sacrifici que requereix fer una pel·lícula, però amb un bon equip tot és possible.

 

 

Pàgines