Escola Àngel Baixeras (Barcelona)

Mercat de Santa Caterina

El mercat de Santa Caterina

El mercat de Santa Caterina està al costat de l’escola.

Volem fer unes filmacions a la manera de Nicolás Philibert.

El que ell va fer al Museu del Louvre a París, nosaltres ho farem al mercat de Santa Caterina a Barcelona.

Hem fet grups de treball amb 3 o 4 nenes i nens de P4, primer i segon.

Cadascú tindrà un càrrec i serà responsable d’un aspecte.

L’alumne de segon farà les funcions de directora o director. Buscarà la localització, l’enquadrament i primer pla de la paradista o del paradista.

L’alumne de primer s’encarregarà de la claqueta, demanant el silenci i donant el temps d’inici i de final de la gravació.

L’alumne de P4 serà càmera.

Sortirem a gravar 4 grups amb la Mercè Puig i la Joana Leon els dilluns i els dijous fins que totes i tots haguem treballat.

Un cop tinguem totes les tomes rodades, les mestres farem el muntatge del documental.

P4, primer i segon de l’escola Àngel Baixeras

 

Escola de Bordils - Petit Cinema en curs (Bordils)

Bosc cremat (1r Curs)

L'estiu passat va haver-hi un incendi ben a prop, a Madremanya i Juià.

A l'escola vam compartir les vivències i emocions dels nens i nenes que podien veure des de casa les flames i el fum de l'incendi. La Carme Vila ens va acompanyar a visitar el bosc uns mesos després i en mirar les fotos que vam fer, vam escriure una llista de paraules, les vam organitzar amb les fotografies, vam gravar les paraules amb la nostra veu i vam fer el muntatge de les fotos i les veus amb el Première.

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Adéu a l’arbre de la nostra escola

Ens hem assabentat que l’arbre de la nostra escola està malalt i, a més, les arrels destrueixen les canonades que passen per sota el pati. Per això aviat el tallaran. Després de tants anys compartint jocs amb ell, hem decidit fer-li un comiat: L’hem dibuixat. L’hem fotografiat de moltes maneres, després hem seleccionat les fotografies, les hem classificat i hem anat dient paraules que ens suggerien el visionat de les diferents fotos.

Amb tot això hem fet els muntatges que us volem presentar:

Escola de Bordils - Petit Cinema en curs (Bordils)

Acabant el muntatge sobre el Molí (2n de Bordils)

Aquests dies estem molt enfeinats acabant el muntatge de la peça sobre el Molí.

Quan van venir les mestres de Moita(Portugal) a visitar la nostra escola, vam començar a ordenar i enganxar les fotos (que havíem triat abans) en una tira de cartolina. Aquest ordre serà el que després utilitzarem per anar col·locant les imatges al programa Première per fer el nostre vídeo final.

Cada grup va fer les fotos d'una part de la sortida: Recorregut d'anada, Exterior Molí, Interior Molí i Recorregut de tornada. El primer que fan els nens de cada grup és posar totes les fotos que vam triar, impreses i retallades al mig de la taula per poder-les veure tots bé. Les classifiquem, n'escullim les millors i si cal treure'n alguna, la descartem. Decidim en quin ordre les col·locarem i una vegada decidit, les anem encolant a la tira de cartolina una darrera l'altra. En un full, els nens que fan de secretari apunten l'ordre de la foto i la descripció del que hi ha a la foto: FOTO 1: façana del molí - FOTO 2: porta d'entrada - FOTO 3: Voltes - FOTO 4: Moles...

Un altre dia, llegim i revisem l'ordre en que vam col·locar les fotos i en un full, cada nen escriu les idees, imatges, records i sensacions de cada una de les fotos.

 

Cada nen llegeix als seus companys les propostes de paraules, frases o petits textos que acompanyaran a cada una de les fotos i entre tots ho revisem per escriure bé totes les paraules, perquè s'entengui bé i busquem paraules boniques perquè no es repeteixin sempre les mateixes. Alguns textos són més descriptius, d'altres més poètics o imaginatius. Després d'escoltar totes les propostes del grup, decidim quines són més encertades o ens agraden més per cada una de les fotos.

En altres sessions acabem de completar el text que acompanyarà les fotos del nostre vídeo.

Ara que ja hem acabat d'escriure tot el text només ens faltarà posar les fotos ordenades al programa Première, repartir el text de les fotos i gravar-los amb la veu dels nens del grup, i finalment col·locar les gravacions de veu sota les imatges per fer el vídeo. Això ho farem la propera setmana i ja tindrem la nostra peça acabada!

Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Sortida a l'exposició "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants"

Des del principi, la curiositat i el coneixement rebutgen les coses simples i aïllades; agraden de trobar mesures i relacions de situacions complexes, i investiguen fins el plaer de transgredir i de canviar-les de significat.

Loris Malaguzzi, pedagog.

És  per aquesta raó que la curiositat dels infants envers el seu entorn reclama més complexitat: conèixer i donar-se a conèixer. Només observant-los com des de la barana de l’escola parlen amb els vianants i els vianants treuen el cap per respondre, es fa evident la necessitat de diàleg i d’interacció entre el món escolar i el context que  l’envolta. Les sortides senzilles que fan que els nens i les nenes posin el peu al carrer els omplen d’emoció perquè responen a aquesta necessitat autèntica d’establir un vincle significatiu. Sortir amb la família té un gran interès pels infants, però sortir amb l’escola els activa d’una altra manera, els fa percebre que hi ha quelcom diferent: és el grup, amb el qual ja se senten identificats, el que es trasllada per l’entorn tot establint un diàleg. 

    

Com a escola tenim una responsabilitat a l’hora de generar ponts significatius ja que no només els infants tenen aquesta necessitat imperiosa de parlar, fent servir tots els llenguatges possibles, amb el barri; sinó que el propi entorn demana una connexió tangible amb el món de la infància. Així doncs, sortir a fer fotos és un joc, però és un joc molt seriós i fer una exposició on es contempli aquest procés i alguns dels seus resultats és una gran oportunitat per mantenir obert el diàleg amb l’entorn i dignificar la mirada dels infants. És d’aquesta manera com un procés senzill i, gairebé, individual es fa molt més complex i ajuda a que els nens i nenes connectin la seva vivència amb quelcom més gran que li genera grans interrogants: el seu entorn immediat.

I és així com els infants senten i viuen que formen part d’una societat i és com aquesta societat els hi dóna un lloc digne. 

 

Ja us vam explicar aquí i aquí quina va ser l’experiència nostra pel que fa a l’exploració fotogràfica, visionat i selecció del material dels edificis i espais arquitectònics del barri. Avui us volem exposar la nostra vivència anant a veure l’exposició que vam fer al Casal-Barri del Congrés durant el mes de febrer. 

Per grups vam anar a visitar l'exposició. L'emoció era tangible i l'emoció ens unia creant l'oportunitat d'enfortir els vincles que ja existien en el sí del grup. 

    

Vam entrar al Casal-Barri amb poques expectatives, anàvem a veure que passava, a gaudir d'aquesta oportunitat d'obrir-nos al barri tot mantenint-nos receptius al que poguéssim viure. Una nena estava molt emocionada perquè l'escola bressol de la seva germana es troba al costat i ens ho va explicar. 

   

Alguns infants que ja havien fet la visita amb la família ens van fer de guies i, amb molta empenta i decisió, ens van marcar el camí: 

Ara hem de pujar les escales.

I l'exposició está aquí. 

   

Un cop situats, els infants van recórrer el passadís amb tota llibertat i, sense interrompre amb masses paraules, els adults ens vam tornar espectadors. L’espectacle era molt excitant: caminaven amb pas decidit, s’aturaven, reien, un apuntava una cosa amb el dit i tots li feien cas, l’altre es girava de cop perquè havia vist quelcom sorprenent. I, tot d'una, algú va detectar que una imatge del carrer Cambrils s'havia colat en les sèries del Canòdrom: 

Ei!!! Aquesta imatge no va aquí!!!

I algú ens va explicar que les fotografies havien caigut i alguns avis les havien recollit i les havien col·locat com havien pogut. Vam decidir, entre tots, que deixaríem aquesta imatge on estava i així la resta de grups podrien jugar a trobar la fotografia que no anava en aquella sèrie.

    

    

    

Un cop la intensitat va disminuir els infants van començar a explorar l’entorn d’una altra manera i van voler investigar que s’amagava darrera de les portes.

    

I ens van obrir algunes portes i així és com vam conèixer a unes dones que feien puntes de coixí i uns homes que es dedicaven a la marqueteria. 

S'assemblen a les pulseres que fem nosaltres!!

    

A la tornada passejàvem molt a prop d’alguns edificis i espais que havíem vist a l’exposició i alguns infants van destacar-ho molt emocionats:

Ei!!! Aquesta és la torre que sortia a la fotografia!!

I és així com unes imatges ens van fer sortir de l’escola per connectar amb el nostre entorn i obrir-nos a un espai, el Casal-Barri, que el dinamitza i l’omple de vida. De la mateixa manera, aquest petit diàleg va permetre als infants crear un vincle entre les accions passades i el seu present més immediat. Una connexió tant significativa que no només deixa petjada a la seva ànima infantil sinó també a l’esperit d’un barri.

Des d'aquí moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat!!!

Pàgines