Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Sortida a l'exposició "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants"

Des del principi, la curiositat i el coneixement rebutgen les coses simples i aïllades; agraden de trobar mesures i relacions de situacions complexes, i investiguen fins el plaer de transgredir i de canviar-les de significat.

Loris Malaguzzi, pedagog.

És  per aquesta raó que la curiositat dels infants envers el seu entorn reclama més complexitat: conèixer i donar-se a conèixer. Només observant-los com des de la barana de l’escola parlen amb els vianants i els vianants treuen el cap per respondre, es fa evident la necessitat de diàleg i d’interacció entre el món escolar i el context que  l’envolta. Les sortides senzilles que fan que els nens i les nenes posin el peu al carrer els omplen d’emoció perquè responen a aquesta necessitat autèntica d’establir un vincle significatiu. Sortir amb la família té un gran interès pels infants, però sortir amb l’escola els activa d’una altra manera, els fa percebre que hi ha quelcom diferent: és el grup, amb el qual ja se senten identificats, el que es trasllada per l’entorn tot establint un diàleg. 

    

Com a escola tenim una responsabilitat a l’hora de generar ponts significatius ja que no només els infants tenen aquesta necessitat imperiosa de parlar, fent servir tots els llenguatges possibles, amb el barri; sinó que el propi entorn demana una connexió tangible amb el món de la infància. Així doncs, sortir a fer fotos és un joc, però és un joc molt seriós i fer una exposició on es contempli aquest procés i alguns dels seus resultats és una gran oportunitat per mantenir obert el diàleg amb l’entorn i dignificar la mirada dels infants. És d’aquesta manera com un procés senzill i, gairebé, individual es fa molt més complex i ajuda a que els nens i nenes connectin la seva vivència amb quelcom més gran que li genera grans interrogants: el seu entorn immediat.

I és així com els infants senten i viuen que formen part d’una societat i és com aquesta societat els hi dóna un lloc digne. 

 

Ja us vam explicar aquí i aquí quina va ser l’experiència nostra pel que fa a l’exploració fotogràfica, visionat i selecció del material dels edificis i espais arquitectònics del barri. Avui us volem exposar la nostra vivència anant a veure l’exposició que vam fer al Casal-Barri del Congrés durant el mes de febrer. 

Per grups vam anar a visitar l'exposició. L'emoció era tangible i l'emoció ens unia creant l'oportunitat d'enfortir els vincles que ja existien en el sí del grup. 

    

Vam entrar al Casal-Barri amb poques expectatives, anàvem a veure que passava, a gaudir d'aquesta oportunitat d'obrir-nos al barri tot mantenint-nos receptius al que poguéssim viure. Una nena estava molt emocionada perquè l'escola bressol de la seva germana es troba al costat i ens ho va explicar. 

   

Alguns infants que ja havien fet la visita amb la família ens van fer de guies i, amb molta empenta i decisió, ens van marcar el camí: 

Ara hem de pujar les escales.

I l'exposició está aquí. 

   

Un cop situats, els infants van recórrer el passadís amb tota llibertat i, sense interrompre amb masses paraules, els adults ens vam tornar espectadors. L’espectacle era molt excitant: caminaven amb pas decidit, s’aturaven, reien, un apuntava una cosa amb el dit i tots li feien cas, l’altre es girava de cop perquè havia vist quelcom sorprenent. I, tot d'una, algú va detectar que una imatge del carrer Cambrils s'havia colat en les sèries del Canòdrom: 

Ei!!! Aquesta imatge no va aquí!!!

I algú ens va explicar que les fotografies havien caigut i alguns avis les havien recollit i les havien col·locat com havien pogut. Vam decidir, entre tots, que deixaríem aquesta imatge on estava i així la resta de grups podrien jugar a trobar la fotografia que no anava en aquella sèrie.

    

    

    

Un cop la intensitat va disminuir els infants van començar a explorar l’entorn d’una altra manera i van voler investigar que s’amagava darrera de les portes.

    

I ens van obrir algunes portes i així és com vam conèixer a unes dones que feien puntes de coixí i uns homes que es dedicaven a la marqueteria. 

S'assemblen a les pulseres que fem nosaltres!!

    

A la tornada passejàvem molt a prop d’alguns edificis i espais que havíem vist a l’exposició i alguns infants van destacar-ho molt emocionats:

Ei!!! Aquesta és la torre que sortia a la fotografia!!

I és així com unes imatges ens van fer sortir de l’escola per connectar amb el nostre entorn i obrir-nos a un espai, el Casal-Barri, que el dinamitza i l’omple de vida. De la mateixa manera, aquest petit diàleg va permetre als infants crear un vincle entre les accions passades i el seu present més immediat. Una connexió tant significativa que no només deixa petjada a la seva ànima infantil sinó també a l’esperit d’un barri.

Des d'aquí moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat!!!

Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants.

 

L’escola Congrés-Indians és una escola novella. Des de fa només tres cursos que vam ser creats i des de fa tres cursos ens acull un barri que encara no hem descobert a fons. Tanmateix, des dels inicis de la nostra creació, vam començar a formar part del projecte “Petit Cinema en curs” que, promogut per l’associació “A bao A Qu”, aproxima als infants els audiovisuals com un mitjà per a descobrir les meravelles amagades al seu entorn immediatPer aquesta raó, aquest curs ens vam animar (perquè encara no ho havíem fet) a sortir amb grups petits de P4 i P5 acompanyats per alguna família de l’escola a descobrir les meravelles amagades als edificis i espais arquitectònics del barri fent servir la càmera de fotos com instrument per plasmar la nostra ruta. La passió dels infants per les construccions i per la creació d’espais és ben coneguda al nostre centre i vam creure molt convenient començar a relacionar, sense gaires paraules, allò que feien amb allò que els envolta i que és propi del seu context més proper.

L’emoció per una cosa tan i tan senzilla com aquesta era quelcom inesperat per a tots nosaltres i, en cap moment, ens ho hauríem imaginat. No obstant, els infants gairebé no es podien contenir i, a cada pas, descobrien petits detalls, agafaven la càmera i captaven un element que havia passat per a nosaltres, com adults, completament desapercebut. Alguns nens i nenes, quan passaven a prop de casa seva, cridaven amb emoció: És la meva casa!!! És la meva casa!!!. Com si fos la primera vegada que la veien. I així era ja que era la primera vegada que, acompanyats d’un grup tan gran, podien mostrar un dels espais més significatius per ells i elles: casa seva.

       

L’enrenou era tan gran que, més d’una vegada, ens havíem d’aturar i recordar quins eren els límits de la nostra sortida i quines coses havíem de respectar perquè podien ser perilloses. Però és que era tanta l’emoció...

En algun cas alguns infants van voler fer-nos de guia perquè, segons ells, Coneixem molt bé el camí i així no ens perdrem. Era impressionant veure com la resta d’infants respectaven als guies que havien sorgit de forma espontània i voluntària i amb quina presència anaven pel carrer tots i totes atents a tot el que passava i a qualsevol imprevist. Estàvem vivint tota una prova de confiança i els nens i nenes se sentien a l’alçada de les circumstàncies i així ho demostraven amb els seus gestos, la seva tensió corporal i la seva mirada.

      *

 

Vam visitar amb diversos grups el canòdrom ja que és el nostre veí més immediat i té tants racons per descobrir que els infants no podien parar de fer servir la càmera.

El canòdrom des de lluny:

      *

El canòdrom des de baix:

 

 *    

El canòdrom des de molt a prop:

      *

Les entranyes del canòdrom:

      *

I alguns elements que es troben pel camí... Que impulsen la creativitat d’alguns infants.

      *

També vam visitar els voltants d’una església que tenia un campanar que s’assemblava molt a les torres que els infants fan a l’espai de construccions d’alguns ambients de la nostra escola. I vam comptar quans pisos tenia!!! Era molt alta i difícil de fotografiar sencera 

Cadascú proposava la seva idea.

Si gires la càmera igual hi cap tota la torre sencera 

Potser si la fas des de lluny...

 *    

I si encara la fas des de més lluny? 

      *

Amb altres grups vam fer un passeig ben llarg i vam arribar fins a un carrer molt particular (carrer Malgrat) on hi ha encara uns edificis baixos amb jardins a l’entrada. Les imatges que venen a continuació són una petita mostra del que van arribar a plasmar.

*     *     

 *    *   

 *    *

 

I és d’aquesta manera com els infants de la nostra escola van construint amb la seva mirada fresca i autèntica un calidoscopi fet de fragments del barri que ens envolta: dels seus carrers antics i nous, de les seves portes que s’obren i es tanquen, de les seves finestres que omplen de llum les cases, dels cables i de les reixes que ens uneixen i ens separen, de les torres altes i gegants, dels interiors d’un edifici fantasmal i d’una munió de detalls que només els ulls d’un infant amb la col·laboració estreta d’una càmera de fotos ens poden ajudar als altres a recuperar la capacitat  -potser perduda, potser oblidada- de meravellar-nos a cada instant.

Si voleu veure més imatges realitzades pels infants de la nostra escola us convidem a veure l’exposició que hi haurà al Casal Barri (carrer Manigua, 25-35) des del dia 4 de febrer al dia 1 de març.

Les imatges marcades (*) han estat realitzades pels infants de la nostra escola.

Article publicat també al bloc de “El dia a dia de l’escola Congrés-Indians”.