Institut Moisès Broggi - 2n d'ESO (Barcelona)

El dia de l'estrena a la Filmoteca

Tallers Modulars

Són les 8h, arribem a l'institut, només falta una hora per marxar plegats a la Filmoteca, avui estrenem els nostres Films de ficció, Viatge d'anada i Canvi de rumb.

Anem a classe, els companys que fan la presentació ultimen detalls, un últim assaig, tot apunt.

A les 9h en punt marxem, no podem fer tard, som els primers... quins nervis !!! De camí al metro, tots pendents de les nostres protagonistes, els donem ànims... no passa rès serà maco, els films han quedat molt bé, segur que agradaran... Elles expectants, inquietes, tenen vergonya... saben del cert que tot anirà bé... Arribem a la parada de metro del Liceu, caminem pel carrer Sant Pau... ja quasi hi som... un moç a l'entrepà, un glop d'aigua... 

Ja hem arribat ! Ens fem una foto plegats davant l'escenari, la Filmoteca de Catalunya. De seguida ens fan entrar, uffff ! Ha arribat l'hora !

Aqui teniu el text de les nostres presentacions:

Viatge d'anada

Hola,

Som els alumnes de 2n d'ESO de l'institut Moisès Broggi i ara us explicarem com hem fet les seqüències que acabeu de veure:

Al nostre institut el 2n trimestre treballem el projecte “Emoció i ciutat”. Després d’haver fet una recerca fotogràfica sobre panoràmiques de Barcelona, vam centrar-nos en buscar localitzacions per diferents indrets de la ciutat i associar les imatges amb l'emoció que ens transmetien. Després vam fer un guió que expliqués l' emoció d’un personatge a la ciutat. Emocions properes als adolescents; la tristesa, l’estrés, la solitud, l' angoixa, la incertesa… La Sònia, és una noia, que està molt agobiada per la família, els amics, els seus germans, l’escola… Surt de casa angoixada, passeja per indrets del barri (sorolls de cotxes, gent)... i decideix anar als Bunkers per desconnectar. Andrea P.

El que volíem mostrar era el desconcert de la protagonista mitjançant els plans i les tries expressives: utilitzem el flou per representar que la protagonista està perduda, ennuvolada. En canvi quan la Sónia arriba als Búnkers el seu estat d’ànim canvia, i els plans ja són més nítids.

Fa el trajecte en bus fugint de la ciutat, la llum li incideix a la cara i ens fixem en ella, les seves expressions, el gest. Ens endinsem en el seu estat d' ànim.

El so també l’hem treballat com a contrast d’emocions: so de cotxes i ciutat, contraposat amb el so més pausat als búnkers. I la música també l'hem fet nosaltres després de tenir el muntatge acabat. Vam pensar que havien de ser quatre notes musicals per intensificar els plans. Miriam L.

El rodatge va ser molt interessant, encara que van sorgir imprevistos. Volíem fer un travelling circular, al principi quan la Sònia s’apropa a l’espectador en flou, però no el vam poder fer per problemes tècnics. També vam tenir problemes a l’hora de rodar a l’Avinguda Gaudí ja que hi havia molta gent i miraven a la càmera fent tonteries i vam haver de repetir els plans moltes vegades. Berta C.

Hem fet molts visionats per inspirar-nos a fer els nostres plans, destaquem:

"Finals d’agost, principis de setembre", "El lladre de bicicletes", "El petit fugitiu" ens van inspirar en els plans quan la Sònia està perduda entre la gent.

"Hi havia una vegada a Anatòlia" ens va inspirar en els plans de quan la protagonista caminava sola pel carrer.

"Els nois de Fengkuei" i "Finals d’agost, principis de setembre" ens van inspirar en els plans de quan la Sònia està a l’autobus recolzada al vidre anant cap als bunkers.

"Gerry" ens va inspirar en els plans on la nostra protagonista està als bunkers i ens va ajudar a tractar el personatje d’esquena per intensificar el primer pla i les seves emocions. Clèlia S.

L'experiència ens ha aportat moltes coses, sobretot, la presa de decisions, el treball en equip, conèixer més el món del cinema. Hem après com funciona la càmera i tot l’equip de rodatge, tambè com es fa un guió i que díficil és prendre decisions.

També hem après paraules de cinema: travelling, panoràmica, flou, en obert i en tancat, elements interposats… i altres!

Volem donar les gràcies al nostre cineasta l' Àlex pel seu acompanyament. Miriam L.

 

Canvi de rumb

Bon dia a tothom, som els alumnes de 2n d'ESO de l'institut Moisès Broggi i a continuació us explicarem com hem pensat les nostres seqüències:

Sobre el guió i els visionats:Entre tots vam anar plantejant idees i emocions properes a la nostre edat, volíem mostrar l’emoció del personatge a la ciutat. Vam decidir que les emocions principals eren la tristesa i la soletat. La Ruth és una noia que viu amb la seva mare, però se sent apartada de la família i sobretot dels seus amics. S'està fent gran i li agradaria tornar enrere, abans se sentia millor, era riallera i estava sempre contenta. A la seqüència hi ha un pla on recorda temps millors amb els amics.

Per realitzar el nostre curt, vam visualitzar fragments de pel·lícules, curts i seqüències per tal d’agafar idees. El pla que hem vist a la parada d’autobús està basat en ‘’La leyenda del tiempo’’, també ens va inspirar ‘’Els nostres amors’’. Filmar la protagonista através del vidre ens va agradar molt, pels reflexes, per intuir el que passa al carrer davant i darrera del vidre.

Vam titular la seqüència ‘’Canvi de rumb’’ perquè la Ruth deixa enrere tots els seus problemes i preocupacions i decideix marxar amb el seu pare per començar una nova vida. Ainoa.

Sobre la planificació i el rodatge, el que hem après:

Vam basar els nostres plans en les emocions que volíem transmetre i també vam seleccionar meticulosament els llocs de gravació.

Per la majoria ha estat una experiència única, emocionant, divertida, i seriosa a la vegada. A part de tindre més coneixement sobre el món del cinema, també ens ha servit per passar temps amb els companys i els professors, per coneixe'ns millor i millorar la nostre relació. Romain.

A unes graelles varem repartir-nos la feina en quatre grups diferenciats per horaris. Van haver-hi diferents tasques com ‘’script’’, director, càmera, sonidista…

Després de realitzar la planificació vam rodar pel Guinardó i a la platja, a més afortunadament, vam poder gravar en un vaixell.

Quan estàvem rodant, vam gravar plans no previstos, com un total de 26 al vaixell que fan dificultar molt el muntatge donat que tots eren molt bonics i no sabíem com triar els més interessants i sobretot que tinguessin sentit amb tota la seqüència.

Especials agraïments a en Pep Garrido per la seva gran ajuda i els seus coneixements aportats com a cineasta. Sofia.

 

  

 

  

 

Les 12'30h hem acabat, sortim de seguida, li toca estrena a altres grups que també participen al projecte... Mentre sortim comentem què ens ha semblat, com ho hem fet... Notem bones vibracions...

Un gran dia, una manera molt maca de tancar un procés molt enriquidor per nosaltres. Esperem poder tornar a repetir una experiència com aquesta ben aviat !!

 

Carles, Sergi, Joseph i tot l'alumnat de 2n d'ESO del Broggi.