optativa de cinema

Amb aquesta optativa hem après el treball dur que suposa rodar un documental .  Amb la professionalitat  i concentració dels que hi treballen en aixo . Hem après a manipular els diferents  objectes tècnics com una càmara, una perxa ,etc.... i que utilitzar-los és més fàcil del que pensava.

De tot plegat m'agradat més utilitzar els estris i el muntatge del documental. Tots els companys treballavem junts i decidiem entre tots, no sempre ens posavem d'acord. El moment més genial era quan no sortien bé els plans, però penso que eran plans més autèntics i reflectien la realitat del rodatge. A mi m'agradaven més encara que no sortissin perfectes.

La part que menys m'agradat treballar, encara que entenc que és necessària, és la preparació per escrit de tots i cadascun dels plans ben detallats. Era una cosa molt llarga.

El més interessant però més difícil de fer ha estat el muntatge amb l'ordinador. Anavem molt lents perquè era el primer cop i no ens posavem d'acord amb els plans.

Mentre rodavem recordo especialment al senyor Antonio, que és un home divertit i simpàtic, ens feia riure per les coses que deia i mai s'enfadava quan li feiam repetir les coses, fins i tot li agradava. Una vegada li vam fer pujar i baixar l'escala un munt de vegades i ell feia el pallasso.

Després de tota l'experiència, ara quan veig una pel·lícula o documental per la tele m'imagino a la gent amb els estris i com l'han rodat.

                                                                                                                                                       Jaume Fernandez

El passat dia 1 de Febrer 2014, vam anar a rodar al bar Los Noveles en Mohamed, en Moisès, la Yasmin i jo, la Cristina. Vam quedar allà a les 9:00h. Després, quan vam arribar-hi tots, vam entrar al bar on ens hi esperava la Mercedes, la Núria i l’equip. Vam fer dos equips: els de càmera i els de so, i vam començar preparar-ho tot. Cada equip preparava el què li tocava, la càmera o l’aparell de so, ho vam muntar recordant la pràctica de muntatge de l’equip que vam fer a l’Institut. Quan ja ho teníem tot preparat, vam pujar a la sala del concurs (la de dalt de tot) i vam col·locar la càmera al lloc des d’on volíem fer els plans amb l’espai buit, ja que el concurs començava a les 10:30h. Vam aprofitar a gravar els diferents plans dels ocells, les gàbies, l’espai general buit, “l’escenari del concurs”, etc.

Els dos equips passaven per càmera, ajudant de càmera, so i ajudant del so, de manera que tothom podia fer de tot.

A mesura que passava el temps els senyors anaven entrant i compraven el nom de l'ocell que portaven/volien que participés. Després preparaven als ocells per començar el concurs posant-hi unes cartolines entremig de cada gàbia, i quan començaven, s’activava el rellotge amb un temps de 3 o 5 min. Tot això ho vam gravar des de dalt d’unes escales des del mateix lloc però diferents plans. Després vam baixar les escales i ens vam col·locar una mica més a prop dels ocells concursants, de manera que podíem fer plans més tancats (dels ocells, el rellotge…)

Em va sorprendre molt el concurs, ja que era un concurs en què els participants eren els ocells mateixos. Em va agradar molt tot, vaig aprendre a utilitzar la càmera millor i amb una mica més de velocitat perquè es necessitava rapidesa per captar les accions que volíem que sortissin, i el so també estava bé, però aguantar la perxa del so es feia molt cansat! L’amo ens va rebre molt bé i els senyors que hi havia també, ens deixaven temps perquè nosaltres poguéssim gravar amb més facilitat i el començament del concurs.

Em va agradar molt utilitzar la càmera (balanç de blanc amb un foli, zoom màx., enfocar, obrir zoom, enquadrar i la llum), i gravar!

A continuació us deixem el script de tot el que vam fer i apuntar mentre rodàvem.