Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Germanes'

Germanes, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Rafael Alberti.

A continuació podeu veure la presentació del film que vam fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l'estrena.

 

El guió

La idea del guió va sorgir de les primeres seqüències. Inicialment volíem treballar la ràbia i la tristesa, aprofundir en aquestes dues emocions.

Vam pensar que la pèrdua del germà podria posar en joc la ràbia per alguna cosa que feia el germà i ens molestava, i alhora la tristesa de pensar que no apareix i potser ha estat per culpa teva.

Després de fer pluja d'idees vam veure que molts de nosaltres havíem perdut alguna vegada a un germà i les nostres experiències anirien molt bé a l'hora de redactar el guió.

Quan vam tenir clara la idea, vam escollir el mercat per perdre el germà; era el lloc ideal per perdre a qualsevol i també per crear sensació de pèrdua, angoixa, desesperació...

 

Les regles del joc

La regla de rodar en un espai íntim com la casa es va acomplir abans de conèixer-la. Ja a les primeres seqüències, parlàvem d'una discussió a casa i després en plantejar el guió vam decidir que les germanes tindrien la discussió a casa, a l'habitació de l´Andrea.

El rodatge va ser en tancat, ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda.

Al final no vam rodar en una habitació, sinó que en veure la casa que ens van oferir vam canviar l'habitació per la saleta. Va resultar molt difícil rodar, perquè la sala era petita, hi havia molts mobles i nosaltres també érem molts.

Mostrar l'emoció ocultant la mirada, ho vam treballar mentre feien el dibuix.

Quant als moviments afectius, es van treballar quan l'Andrea passa davant de la càmera enfadada. Portar a primer terme el so llunyà, ho vam fer quan la mare crida al personatge, però no la veiem.

Vam treballar les variacions sonores de moltes maneres i ens va agradar molt fer aquesta feina a l'hora de muntar. Alguns exemples són el soroll dels colors quan estan dibuixant, les passes de l'Andrea quan travessen el parc.

Vam treballar ocultar la conversa de dues maneres: una quan l'Adil i l'Andrea parlen al mercat i l'altre quan la mestra parla amb l'Andrea i no se la veu. Per fer aquest pla ens vam inspirar en el visionat que vam fer a classe de Mel de Semih Kaplanoglu, quan el nen està intentant llegir, enfoquen al nen i el mestre no es veu.

Vam decidir posar música a l'escena final perquè vam pensar que remarcaria l'emoció. El problema que ens vam trobar és que no podíem agafar qualsevol cançó (no sabíem que això no es podia fer). Vam estar una bona estona buscant i escoltant músiques lliures de drets, vam escollir unes quantes i al final vam triar la que semblava més adient al nostre muntatge.

 

Les actrius

L'Andrea (la protagonista) no pensava que fos tan difícil ni tan cansat fer d'actriu. Conforme avançava el rodatge cada cop era més fàcil per totes dues, perquè després de tantes hores juntes, ja eren com germanes. Fins i tot, a l'escena del dibuix, l'enuig és real, perquè la Sheila no parava d'empipar i ho feia de veritat.

 

El muntatge

Durant el muntatge ens vam adonar de la quantitat de canvis que vam fer respecte de les nostres primeres idees. Per exemple, hi havia algun pla que ens agradava moltíssim visualment, però després ens trobàvem amb què no servia perquè el so no era correcte. Alguns d'aquests plans els vam poder aprofitar després de treballar molt en el so i d'altres els vam haver de descartar directament.

El pla en què veiem el gronxador en primer terme i l'Andrea desenfocada al fons ens va agradar molt quan vam muntar.

Hi ha hagut escenes muntades que ens agradàven molt, però que al final vam haver de treure per respectar el ritme i la durada de la pel·lícula.

Estem especialment satisfets del muntatge de l'escena en què l'Andrea i la Sheila dibuixen a casa. Realment va ser difícil aquest muntatge, perquè teníem moltes preses i plans des de diferents punts de vista. Quan muntàvem ens agradava com quedava però resultava massa llarg i s'havia de retocar.