Cine en curso Madrid

Las cinco películas estrenadas en Cineteca (Madrid)

Después del estreno en Cineteca de Madrid, ya pueden verse las películas:

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris (Colegio Montserrat - Orcasitas e Institut Bellvitge), La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes-Fuhem), Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa), Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils), Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals).

También el making of fotográfico y la pieza 'un año de cine en curso' 

 

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris, Colegio Montserrat-Orcasitas (Madrid) e Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat).

 

La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes – Fuhem, Madrid)

 

Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa, Cangas)

 

Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils, Bordils)

 

Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals, Barcelona)

 

Un año de Cine en curso. Música interpretada en directo por Niño Josele

 

Making of fotográfico

Cine en curso Galicia

Estrea das películas

Despois da súa estrea no CGAI - Filmoteca de Galicia,  xa se poden ver as películas realizadas en Cine en curso Galicia 2014-2015.

Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas), Mudando lares (CPI Curros Enríquez, Pazos de Borbén), O camiño do tempo (IES Plurilingüe Fontem Albei,  A Fonsagrada), Flúe o Miño entre socalcos (IES Val do Asma, Chantada).

 

Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas)

 

Mudando lares (CPI Curros Enríquez, Pazos de Borbén)

 

O camiño do tempo (IES Plurilingüe Fontem Albei,  A Fonsagrada)

 

Flúe o Miño entre socalcos (IES Val do Asma, Chantada)

 

Un año de Cine en curso. Música compuesta e interpretada por Bernat Font

 

Making of fotográfico obradoiros Galicia 2014-2015

 

Cinema en curs

Estrena dels films dels tallers anuals de ficció i documental

Després de l’estrena a la Filmoteca de Catalunya, ja es poden veure els films:

Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios (Institut Bellvitge i Colegio Montserrat - Orcasitas), Mirar endavant (Escola de Bordils), A mig camp (Institut Castellet), Horitzons (Escola Els Xiprers), Tornar a començar (Institut Júlia Minguell), Més a prop (Institut Milà i Fontanals)Sense mirar enrere (Escola Montserrat Solà), El silenci (Institut Narcís Monturiol), No (Escola Rafael Alberti), Generacions trobades (SES Vallbona).

 

Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios, Institut Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Colegio Montserrat (Orcasitas, Madrid).

 

Mirar endavant, Escola de Bordils (Bordils)

 

A mig camp, Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet)

 

Horitzons, Escola Els Xiprers (Barcelona)

 

Tornar a començar, Institut Júlia Minguell (Badalona)

 

Més a prop, Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

 

Sense mirar enrere, Escola Montserrat Solà (Mataró)

 

El silenci, Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

 

No, Escola Rafael Alberti (Badalona)

 

Generacions trobades, SES Vallbona (Vallbona d'Anoia)

 

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena de 'Mirar endavant'

Mirar endavant

Hola a tots i a totes, esperem que us hagi agradat el nostre curt. Fa temps que esperàvem amb il·lusió aquest dia, per poder-vos presentar el nostre film. Ara us explicarem allò que hem considerat més important del procés de creació del curt i del projecte de Cinema en curs.

Després d’uns mesos fent visionats, gravant tràvelings, plans del món, retrats... Ens tocava començar el film final, i el primer que havíem de pensar, era en la situació emocional.

Primer de tot, a la llibreta de cinema en curs vam escriure diferents situacions emocionals que ens podrien servir pel curt. Per compartir-les , les vam escriure a la pissarra i vam anar descartant les que creiem que no eren interessants, ens va anar bé valorar si ens eren pròximes i si eren riques cinematogràficament i emocionalment. En aquesta part del procés, el consens hi va tenir un paper molt important ja que no en totes les decisions hi estàvem tots d’acord.  Sort que alguns alumnes van trobar com acabar de decidir-nos, va ser  fent sortir tres situacions emocionals: separació dels pares, passar molt temps amb l’avi i absència del pare.

La concepció global, va ser un pas important pel nostre curt. Moltes vegades havíem  d’arribar a un consens, per molts, va ser difícil, ja que costa que tots ens posem d’acord.

A partir del personatge que ja havíem creat i de la situació emocional, per grups vam fer una pluja d’idees de possibles escenes i d’imatges que ens venien al cap,  va ser complicat i  hi vam dedicar moltes sessions.

Primer de tot, entre tots vam decidir una mica què passaria a cada escena i l’ordre que seguirien. Vam pensar molt en els extrets visionats i que ens podíem inspirar per afegir riquesa en el nostre curt. Va ser molt interessant trobar  plans de grans cineastes que tinguessin relació amb les nostres idees. En el curt, no només ens vam inspirar en extrets de grans cineastes, sinó que també ens vam inspirar en plans del món, tràvelings i retrats que havíem filmat nosaltres.

Llavors, en grups petits, vam concretar més què passaria a cada escena: vam pensar molt en les emocions del personatge, en l’hora del dia i la llum que volíem, en el so que se sentiria i en les possibles localitzacions. Després, en parella, vam filmar els plans de ficció de cada escena, va anar molt bé pel rodatge.

Durant la concepció global vam pensar en quin moment del nostre curt podríem fer sortir les tres regles del joc:

- La de filmar el mateix espai dues vegades amb diferents llums/hores del dia, en el nostre film ho vam fer en els plans gravats a la cuina i al cotxe.

- La d’incorporar  plans del món.  Vam decidir incorporar plans de nit i tràvelings, n’havíem gravat molts,  ens agradaven i crèiem que jugava molt bé amb les emocions de la història.

-Per últim, la de compartir amb l’escola agermanada una categoria. A través del bloc, ens vam escriure amb els alumnes de l’escola dels Xiprers i vam intercanviar opinions sobre les possibles categories a treballar. Finalment ens vam decidir per les quatre categories que més ens havien agradat, de les moltes treballades.  Ens vam posar d’acord fàcilment, en les categories: mostrar l'emoció ocultant la mirada, elements interposats i primers plans.

Durant el curs, hem fet diferents tipus de visionats, el primer trimestre vam visionar fragments de pel·lícules on hi havia: plans del món, tràvelings i retrats. A partir del   segon trimestre vam començar a visionar més extrets de ficció, molts, en les diferents categories. Quan estàvem fent la concepció global, ens va anar bé recordar-los per agafar idees,  veure’n de nou  i poder  filmar a la manera d’algun gran cineasta.

Els que més ens van inspirar van ser:

·         Javier Rebollo amb el tràveling de nit en  La mujer sin piano quan el personatge surt del cotxe a la primera escena de la pel·lícula,  és un tràveling lateral.

·         Al principi del film, quan el protagonista és a dins el cotxe i el fons és flou, és com el pla de Chantal Akerman a Les trobades de l’Anna. I  els tràvelings del món del principi i alguns tràvelings del final com a D’Est.

·          Ingmar Bergman a Persona un pla molt fort i difícil de gravar, en el qual el protagonista mira a càmera.

·         Jose Luis Guerín a Innisfree en el pla en el que el personatge marxa corrents cap a casa l’avi.

·         Quan el protagonista està esmorzant el vam voler gravar com l’Arnaud  Desplechin a Les meves discussions.

·         Nicholas Ray a Els amants de la nit en el pla en que el  personatge surt del cotxe.

  • Per gravar el pla en què  el personatge està assegut al llit, esperant que la mare li vingui a dir bona nit, ens vam inspirar en l’Isaki Lacuesta a La leyenda del tiempo , utilitzant la categoria ‘Mostrar l’emoció ocultant la mirada’.

·         I per últim, Jonas Mekas a Tornant a Nova York des de Buffalo a Walden pels tràvelings, sobretot els del final.

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar les nostres músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques. Per Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora. Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys van endevinar quina de les dues seqüències havíem triat.  A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat. A l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so. Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quina havia sortit millor. Durant el muntatge del curt vam pensar quina música podia anar bé a cada seqüència i li vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

No tots vam viure igual el rodatge, cada un de nosaltres va experimentar  emocions diferents:  il·lusió de gravar a la manera d’un gran cineasta, desesperació quan les preses eren dolentes o ens quedàvem sense la llum desitjada,  papallones a la panxa, inseguretat en el rodatge de plans difícils...

Tots vam trobar un càrrec amb el que ens vam sentir més a gust:  uns per la responsabilitat  de  fer de director, uns altres pel privilegi que té el sonidista de quedar aïllat amb els sons i experimentar una transformació de l’espai quan es posa els auriculars, també el protagonista per seguir bé les instruccions que li donen i altres fent de càmera capaços de concentrar-se molt quan havien de fer de càmera i seguir el personatge.

Els que vam tenir la sort de gravar els plans de nit ho vam gaudir molt, ens vam sentir especials, va ser una experiència mai viscuda. Hi va haver moments esgotadors produïts per la repetició del mateix pla però també d’alegria, quan després de la vuitena presa, el director diu “Bona”

Tot i que els actors no són professionals vam va quedar fascinat amb la complicitat de l’avi i el protagonista que de ben segur heu pogut apreciar en el pla que juguen a cartes, semblava que ho haguessin fet sempre.

Ha sigut molt emocionant  muntar els plans que vam gravar, veure els plans que has filmat per primera vegada, retallar aquells segons que no ens agradaven, que no els trobàvem imprescindibles i sobretot  anar donant forma a la nostra  pel·lícula.

Tot i així, ens ha fet una mica de llàstima renunciar a alguns fragments , la majoria per culpa de la llarga durada del curtmetratge, el primer muntatge durava 15 minuts, per sort, vam aconseguir trobar la manera d’escurçar-lo.

Una decisió inesperada va ser plantejar-nos treure l’últim pla, per tant canviar el final del curt que teníem tots clar des del començament. Vam estar provant diverses maneres per veure quina era la millor opció, després, vam presentar-ho davant de tot el grup, finalment, tothom va estar d’acord en treure’l.

A més a més de muntar plans, havíem de trobar els moments on posar les diferents músiques que havíem composat i interpretat, vam haver de pensar en quina seqüència, escena o pla podia quedar millor, on podria intensificar l’emoció del moment, requeria molta concentració i treball en grup.

Gràcies a aquest projecte, ara mirem les pel·lícules d’una altra manera, ens fixem amb els diferents paràmetres, les categories, els noms dels cineastes, pensem en què ens vol transmetre el director, vol intensificar l’emoció amb l’ajuda del so, ha fet servir  música...  i  pensem amb tot el treball que hi ha darrera,.

Abans, quan volíem gravar un pla, només fèiem dues coses: buscar el lloc i gravar. Ara, en canvi, primer observem molt l’entorn, busquem l’enquadrament, mirem quina és la millor hora per gravar-lo, pensem si s’assembla a algun pla d’un extret que hàgim visionat... no conformar-nos amb la primera idea que tenim. 

 

Estem molt contents de formar part d’aquest projecte, d’haver-hi participat  des dels seus inicis i esperem haver col·laborat en fer-lo  créixer.

Volem acabar compartim el que ha suposat per nosaltres tenir a la Meritxell com a cineasta. Ella ha fet que ens sentíssim: tranquils, segurs, acompanyats, pacients, confiats, i ha estat  un bon model i guia,  un gran suport, que deixava que nosaltres aprenguéssim sols coses noves sense fent-nos –ho.

Ha estat una mestra més i un regal per tots nosaltres.

Treball en equip, paciència, il·lusió, creació, esforç, sensibilitat, gaudir, argumentar,  consensuar, emocions... AIXÒ ÉS CINEMA EN CURS, 10 anys.

10 ANYS!!

Volem felicitar a les noies d’ ”A bao A qu” i a tota la gent de “Cinema en curs” que han fet possible aquest projecte durant 10 anys.

Esperem que segueixi endavant molts anys més.

Moltes felicitats!  

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena de 'Sense mirar enrere'

Sense mirar enrere

Bona tarda, som els nois i noies de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró.

Estem molt contents, i alhora molt nerviosos per compartir amb vosaltres el nostre curt. I ens fa molta il·lusió presentar-lo aquí davant de tots vosaltres que sabeu del valor de l’esforç que implica.

Vàrem anar entrant en el nostre guió quan vam començar a pensar en les nostres primeres seqüències. Com podia sentir-se el nostre personatge? Quin estat d’ànim el dominaria? Tristesa, alegria, preocupació, .... I al fer el muntatge d’aquestes, el vam anar perfilant.

Vàrem anar visionant de forma periòdica fragments i, amb cada visionat el nostre personatge va anar creixent, quedant més clar i definit.

Al principi per buscar el tema vam partir de les nostres preocupacions, del que ens agrada, dels sentiments que compartim, del que volem, de les nostres pors...Primer el nostre personatge volia, sí o sí, un mòbil d’última generació, després, molt lentament, tot va anar desapareixent. A finals de març, a partir dels gustos i coses que li agradava fer al nostre protagonista, vam tenir clar , que havia de ser una noia i, què havia de ser important al curt que es veiés. Finalment va aparèixer la Carla.

En definitiva, la Carla és una noia sensible, responsable, atenta i amiga de les seves amigues, que no està en el seu millor moment. A casa hi ha tensions, petits problemes, els pares discuteixen sovint i això l’afecta en la seva manera d’estar a l’escola, en els seus resultats. No vol ser un motiu més de preocupació dels seus pares. Ha de prendre decisions, mirar endavant. Hem volgut mostrar  l’emoció de la Carla en els diferents plans, sense parlar, donant un valor al rostre. Imatges impregnades del personatge, del seu neguit. Per a fer-ho algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       Elements interposats

-       Filmar d’esquena per intensificar el primer pla

-       Primers plans

-       L’emoció ressona al món

En relació a les regles del joc vam aprofitar una primera seqüència filmada a 'L’aranya de la platja' quan la nostra Carla està pensativa, dubtosa, preocupada... Dins la categoria d’elements interposats i els plans del món vam utilitzar aquells on la Carla està voltant per Mataró, i passa pel pas soterrani. En aquests últims plans d’ella voltant per la platja i la ciutat, sola, hem intentat gravar a la manera de Contes de Toquio de Yasujiro Ozu  per treballar l’emoció ressona al món.

La categoria que hem compartit amb el nostre centre agermanat –l’Escola Rafael Alberti- ha estat el valor del rostre, en els primers plans seguint el model de Persona d'Igmar Bergman a l’habitació.

I per últim, a la tercera, la llum i les hores del dia i,  el pas del temps sobre el personatge, ens ve donada a la seqüència quan la Carla és a casa a la seva habitació, on pren la decisió que cal mirar endavant . Dóna un valor més intens a l’acció que realitza i a la seva expressió.

El treball sonor ha estat valorat com a molt positiu i molt agraït per la majoria de nosaltres. Ens hem adonat de quantes coses es pot arribar a escoltar. Us explicarem una anècdota que vam viure en el rodatge a la platja: el temps havia anat canviant. Havia fet molta calor. Anàvem d’estiu. Un dels nostres sonidistes en una de les preses, l’escript li pregunta al sonidista: -Què has sentit?  El sonidista respongué: -Molt fred!

No tot ha estat senzill, per exemple la gravació del primer pla de la Carla a la seva habitació va ser com fer contorsionisme sobre la taula, el braç sobre l’ampit de la finestra, patint, aguantant el pes de la càmera amb un braç... El resultat, però, ha valgut la pena doncs hem aconseguit un rostre ple de llum, d’expressió. La veritat és que no pensàvem que fos tan difícil quan ho vàrem programar.

Hem après, per una banda, com és d’important l’organització, la responsabilitat en cadascun dels càrrecs que realitzem en el treball d’equip..., per l’altra banda que quan tenim una idea hem d’argumentar-la davant dels altres i que és molt important saber explicar perquè no estem d’acord amb una decisió.

Volem donar les gràcies a la Associació A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia i en Daniel Lacasa per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir tanta paciència en les sessions.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena de 'El silenci'

El silenci

 

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

“L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

 

Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

Pàgines