Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Presentació de 'Bellvitge, el valor d'un barri'

Tallers Documentals

Els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge presentem 'Bellvitge, el valor d'un barri' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Castellet ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Estrena 'Bellvitge, el valor d’un barri'

Tallers Documentals

Bellvitge, el valor d’un barri

Som els alumnes de l'Institut Bellvitge i us volem presentar el nostre film documental.

Al principi de curs, vam dedicar molt de temps a fer uns díptics fotogràfics. Una imatge d’un paisatge de Bellvitge i el retrat d’una persona. Vam descobrir que posant les dues imatges juntes explicaven molt més del que les dues soles ho feien per separat.

La primera vegada que vam agafar la càmera, el micro, etc. vam tenir una sensació de por de poder-la trencar o utilitzar-la malament. A poc a poc vam anar agafant confiança fins que ja no vam tenir problema.

Ens vam acostumar a fer-ho tot nosaltres sols: posar el trípode, la càmera, l’equip de so, enfocar, posar l’iris, fer el balanç de blancs, fer la claqueta i moltes coses més.

Les converses amb els avis o persones que porten molts anys al barri, des de la seva construcció,  han estat molt importants per fer el nostre documental.

Hem après que cal ser molt respectuós amb ells. S’ha de tenir cura com és fan les preguntes i pensar-les bé. Ens hem adonat que si no fos per ells principalment, no estaríem aquí, al nostre barri que porta el nom de Bellvitge, a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i penso que es mereixen un respecte.

 

Els fragments que ens han inspirat pel nostre documental

Berlin, simfonia d’una ciutat de Walter Ruttmann per als tràvelings

La ville du Louvre de Nicolas Philibert, pels retrats del final

Mercado de futuros de Mercedes Álvarez, per la visió del nostre barri i News from home i Runes d’Agnès Varda per les veus en off.

 

Ha estat a través del muntatge que hem anat aprenent a construir el documental.

En les converses amb els avis van anar sorgint alguns temes que s’anaven repetint i que van acabar essent els eixos de les converses que surten al documental:

·         com era el barri quan ells van arribar

·         les inundacions

·         la lluita per aconseguir un barri digne amb espais i serveis

També volíem donar una visió de com és Bellvitge avui i com hi vivim ara.

L’explicació dels avis sobre les fotografies ens ha permès mostrar com va ser aquest barri en els seus inicis. Els plans de vida al barri ens parlen de com és Bellvitge avui.

El rodatge, sens dubte, és del més divertit d’aquesta experiència,

Al llarg d’aquest projecte, hem après a filmar pel nostre compte, pensant allò que havíem de filmar: tràvelings de les fronteres del barri, plans fixos dels seus paisatges, retrats i entrevistes a la seva gent.

 

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

Vam anar a tres botigues a fer entrevistes, una botiga va ser la de reparar sabates. L’altre va ser a l’òptica del Rafa que era un home que venia d’Andalusia feia uns 30 anys. La ultima va ser una dona que portava una joieria a Bellvitge feia uns 20 anys.

Els tres senyors van ser molt amables, la primera que va ser la sabatera que ja tenia experiència en entrevistes perquè ja li avien fet unes quantes entrevistes. El Rafa va ser el segon que és el que portava l’òptica de gafes va ser molt amable però aquet no tenia experiència en entrevistes però a la tercera li va sortir molt bé. I per últim vam anar a fer la de la joieria que també va ser molt i molt amable tampoc tenia experiència però a la segona li va sortir molt bé.

Víctor Muñoz.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

Va ser la primera vegada que vaig gravar amb un equip professional de cinema. Era una mica estrany, no sabia ben bé el que fer i estava una mica nerviós per si feia malbé alguna cosa, però quan vaig agafar confiança i portàvem una estona gravant, va ser tot més còmode i em vaig sentir amb  més confiança amb mi mateix. Sentia que ho podia fer tot sense problemes.

És una de les coses que més m’ han agradat de moment. És divertit. No te’n adones però han passat hores gravant que a mi semblen minuts. No em vaig adonar que havia passat molt de temps i jo volia seguir gravant més estona. Tot passa molt ràpid quan alguna cosa t’agrada.

 

Johao Pino.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

Els dijous de la setmana passada, el Josep, la Karla i jo, vam anar a casa del pare de la Emma que és la mare de l’Angel Sotillo de 4t. L’avi es deia Francisco, i l’àvia Angeles.

Hi vam anar sobre les quatre de la tarda.           

Vam arribar, i ens vam presentar. Després el  Josep va explicar el projecte, el documental que farem a final de curs i que veurà tot l’Institut.

Després d’explicar-li tot això vam escollir el lloc de on fer l’entrevista. Vam fer l’entrevista al menjador, ja que era un espai ampli i amb bastanta llum.

Desprès vam situar als avis de l’Angel Sotillo de cara al balcó per que els toqués be la llum a la cara. Mentre es posaven bé i la Dolors  explicava les coses, el Josep la Karla jo, i el Dani preparàvem la càmera, el trípode el so i tot el que necessitàvem, Quan vam acabar de fer això, vam decidir quin paper teníem cadascú. El Josep era el que entrevistava als avis de l’Angel, la Karla era càmera, i jo sonidista, com necessitàvem un director el Josep també va ser el director.  Després de tot això vam començar a gravar.

El Josep feia preguntes als avis, i els avis contestaven explicant les coses de mica en mica, i més i més coses, coses per a l’entrevista.

 

Tania Llorente.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

La setmana passada el dia 27/2/2014, vam començar el rodatge pel nostre documental del barri.

El meu grup eren: Fran, Víctor, Daniela i jo.

Primer vam anar a l’aula de música amb la Dolors i el Dani, ens vam organitzar per saber que hauria de  fer cadascú en cada escena.

A la primera escena, el director era el Víctor, el càmera era el Fran, la noia que gravàvem era la Daniela i jo era la que s’encarregava del so.

En aquella escena, vam agafar un mapa gran de Bellvitge, el vam enganxar a l’armari blanc que hi ha a l’aula de música, la Daniela havia de marcar els límits que hi ha a Bellvitge, amb un retolador que destaqués molt però sense que si la veiés a ella, ni a mi perquè jo havia d’estar al seu costat per agafar el so que feia el retolador quan  marcava els límits.

Després, quan vam acabar de fer això, vam anar fora de l’institut a fer entrevistes a persones que tenen una botiga en Bellvitge i que  portin molts anys al barri, també els gravàvem, agafàvem el so, i l’script.

La feina de l’script es apuntar si la presa ha estat bona, el temps que hi ha quan comences i quan acabes la presa a  la càmera, i si la presa ha estat dolenta, escriure perquè.

El primer lloc que vam anar després de que vam sortir de l’institut va ser una botiga on arreglen sabates, venen cordons... Vam entrevistar a la propietària, es deia Montserrat, i la vam gravar. Ella va explicar que va venir fa més de 20 anys a Bellvitge amb el seu marit, i ja en feia 37 que tenien la botiga.

Després vam anar a una òptica que estava a prop del Parc Nou. Hi havia el propietari de l’òptica, va dir que venia d’Andalusia amb la seva dóna, que ell es diu Rafael però li coneixen en el barri com “Rafa”, va dir que volia ajudar al barri, que vivien pel barri, que també tenen una filla que treballa amb ells, també que portaven molts anys aquí...

Al final vam anar a una joieria que estava per la Mare de Déu, que portava molts anys aquí...

 

Neus Carrera.

 

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

El darrer dijous dia 27 les meves companyes Tania, Karla i jo vam anar a gravar junt els nostres professors de Cinema en Curs, Dolors i Dani.

Vam gravar a dos avis , en Fernando i la Angeles . Nosaltres teníem com una missió cadascú , jo havia d’ entrevistar-los, la Tania s’ocupava del só i la Karla gravava tot el que dèiem . Havíem d’anar amb molt de compte  ja que els principals ‘actors’ eren els avis , jo per exemple no podia sortir a la gravació i la Tania tampoc podia sortir, ni ella ni el micròfon que portava. L’entrevista va ser molt interessant , ja que ells van posar molt de la seva part i tot va ser molt fluït .

 Vam fer també unes pauses per descansar i poder parlar més amb ells , es clar , tenien molt que dir però , no sabien com dir-ho be . Es a dir , no concloïen frases ni parlaven com si això fos una entrevista, no va ser una entrevista realment , va ser una conversa entre ells i jo.

Tot va anar molt bé.

A l’acabar vam filmar alguns plans des del balcó dels avis i després també des de la finestra de la seva habitació . La conversa va anar molt bé , vam recollir molt material i vam conèixer aquests avis tant simpàtics .

A l’acabar l’entrevista vam anar a casa meva i vam fer alguns plans des del meu balcó. Jo visc a un catorze pis i les meves vistes de Bellvitge son bones, així doncs vam anar i tots vam rodar , vam utilitzar el micròfon ( el bitxo ) i ens ho vam passar bé, tothom vam fer tots els papers del cine . Vaig aprendre a utilitzar l’iris, el diafragma i moltes més coses de la càmera . Va ser un bon rodatge , almenys , en la meva opinió.

 

Josep Montiel.

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

Un dijous a la tarda l’Anna i jo amb el Dani , la Dolors i l’Elena una professora de l’institut, vam anar a rodar. Com el cotxe de l’Elena no era molt gran la Dolors no va poder pujar.

El que vam estar fent era gravar tràvelings sobre les distintes entrades de Bellvitge.

Al principi vam tenir uns problemes amb el semàfor que es posava en vermell, o amb la cinta que semblava que no gravava, però després de tot això ens va sortir un bon treball.Vam gravar molts tràvelings l’Anna i jo ens canviàvem de lloc per gravar.Després de gravar, la setmana següent a classe de cinema en curs vam veure a l’ordinador el que vam fer tot estava molt bé, però un dels tràvelings era un desastre no es podia veure bé.Va estar tot molt bé i encara que al principi teníem problemes per gravar va ser divertit. 

Fiona Valera.

Pàgines