Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Presentació de 'A contracorrent'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol presentem 'A contracorrent' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Carta para los alumnos de Argentina y Chile

Hola!

Somos un grupo de alumnas y alumnos de 4º de Educación Secundaria Obligatoria del instituto Narcís Monturiol de Barcelona, España. Mirando vuestro perfil en el blog de Cine en curso hemos  visto que acabáis de empezar esta experiencia  y os damos la bienvenida.

Aquí prácticamente es verano, por lo tanto el curso termina y con él nuestra participación  en el proyecto y las presentaciones de nuestro trabajo final, el corto “A contracorriente”.

 Hacer cine exige mucho tiempo y dedicación: tener paciencia para aprender a utilizar el equipo, planificar, rodar hasta conseguir el plano perfecto aunque haya que repetirlo muchas veces, montar, etc. Pero vale la pena todo lo que hemos aprendido. Por lo que hemos visto, habéis empezado con muchas ganas.

Al final de todo, una vez terminado vuestro corto, estaréis muy orgullosos y emocionados y más cuando lo veáis en pantalla grande, en un cine de verdad. ¡Esperamos que lo disfrutéis!

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'A contracorrent'

A contracorrent

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que hem treballat amb la nostra professora de música, la Isabel, i amb el cineasta que ens ha acompanyat durant tot el curs, en Pep Garrido.

Hem construït el nostre personatge al voltant d’emocions i capacitats contraposades: la tristesa i la sensació d’aïllament, però també la creativitat, la capacitat de gaudir dels espais propis, la sensació de què per obrir una nova etapa se n’ha de tancar una altra, el demanar-se d’on es pot treure la força quan tot sembla ensorrar-se…

“A la Júlia se li fa molt difícil anar cada dia a l’institut. Algunes antigues amigues li fan la vida impossible, i sent que no podrà suportar aquesta situació massa temps més. Però després d’una llarga tarda de solitud, recorrent els espais que la fan tornar a ser ella mateixa, es troba al terrat de casa seva amb l’Àlex, un veí amb el què ja havia coincidit algunes vegades. Inesperadament, comencen una amistat que farà que neixi una nova Júlia, i li donarà força per posicionar-se d’una altra manera a l’institut i començar una nova etapa. ”

 

Localitzacions

Les localitzacions que hem triat ens han servit per expressar l’estat emocional de la Júlia. 

La casa, al barri de Sant Genís, és un lloc aïllat i té un espai, el terrat, que encaixava perfectament amb la idea que teníem de ‘refugi’, un lloc on passa moltes estones sola i on pot ser ella mateixa. I també el lloc on comença a relacionar-se amb l’Àlex. Vam voler gravar aquest espai de dia i de nit.

L’institut, on la Júlia se sent petita i sola, fins que és capaç de donar-li la volta a la situació. Naturalment, hem triat el nostre institut perquè ens agrada i perquè era més accessible.

El bus V21, perquè volíem acompanyar el recorregut emocional de la protagonista després d’una situació desagradable a l’institut.

I la  platja, a l’espigó, que és un dels llocs on la Júlia acostuma a desconnectar del món. Volíem aprofitar el joc de l’aigua per explicar les seves emocions.

 

Les regles del joc

Ens han servit per construir el nostre guió

Pel que fa a la llum i les hores del dia, hem volgut passar de la claredat de la tarda a la platja a la foscor de la nit, que és el moment que hem triat per a la trobada amb l’Àlex. Vam voler gravar durant l’hora màgica al terrat, i també vam estar molt pendents dels moments en què la llum era molt especial com la primera trobada amb l’Àlex i dins la casa

Els moments que hem triat per intensificar el so són moments emocionalment forts, al entrar i sortir de classe, a l’autobús i a l’espigó.

Hem fet cinc tràvelings, tres d’ells arrossegats per una cadira de rodes. I els altres dos amb la càmera dins l’autobús. El més difícil va ser el primer perquè el terra era molt desigual

 

Fragments i categories que ens han inspirat

Pel que fa a les categories i els fragments que ens han inspirat, voldríem destacar que hem planificat molt en tancat, sobretot a les seqüències inicials a casa i a la classe, per tal de mostrar l’angoixa de la Júlia i ens han inspirat els fragments de la pel·lícula Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i  Finals d'agost, principis de setembre de Olivier Assayas.

Estranys al paradís de Jim Jarmusch i La mujer sin piano de Javier Rebollo ens van inspirar per planificar l’arribada a l’institut , fent servir la categoria desplaçaments.

Per a la Intensificació emocional del so, quan la Júlia entra i surt de classe, hem tingut com a referència Elephant de Gus Van Sant.                 

Les referències per Mostrar emoció ocultant la mirada, quan la Júlia és a casa i quan entra a l’institut, han estat Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda i La leyenda del tiempo d'Isaki Lacuesta.

I els fragments de Trajectes Tot està perdonat de Mia Hansen-Love i Cafè Lumière de Hou Hsiao-hsien, ens han estat també molt inspiradors  per a rodar la seqüència del bus

 

La música

La música la interpreta un company de classe. Són improvisacions en les que intenta connectar amb les diferents situacions emocionals del personatge que nosaltres li anàvem descrivint. La gravació va ser un moment  molt especial i intens.

 

El rodatge

El rodatge i el muntatge de les primeres seqüències ja va ser una experiència molt important. Era la primera vegada que utilitzàvem càmera i so professionals. Pensem que hagués estat difícil planificar el film final sense aquesta experiència prèvia (rotació de càrrecs, pressa de decisions en equip, etc.)

 

El rodatge ha estat una experiència inoblidable i hem après moltes coses de cinema. També hem descobert capacitats i habilitats de cadascú i  cadascuna i hem millorat el nostre treball en grup. A vegades, la pressió de rodar moltes hores fora d’horari o  que canviés la llum, ens cansava molt. Però sempre hi havia algú que tenia molt clar el que s’havia de fer (repetició d’un pla, aprofitar la llum, etc.). Hem après que si un pla no estava prou ben planificat o una localització no era prou precisa, la feina després es multiplicava.

Les decisions més difícils les hem hagut de prendre durant el muntatge. Fins l’últim moment.

 

Ens ha agradat aquesta manera de treballar i aprendre. Pensem que quan fem una fotografia o mirem una pel·lícula no ho farem igual.

Gràcies a tothom! Especialment a la gent d’A Bao a Qu per sostenir aquest projecte, al Pep per la seva manera d’animar-nos i d’acompanyar-nos durant tot el procés i a la Isabel.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. "Canvis d'escala"

Carla: El nostre grup va ser l’últim en gravar. Varem quedar al Parc del Cargol. Personalment pensava que seria molt pesat haver de fer aquesta seqüència. Però a mesura que passava la tarda m’ho anava passant bé i al contrari del que pensava, se’m va fer bastant curt. Vaig gaudir molt del rodatge.

Marc: En el nostre grup, al començament, estàvem cansats: era diumenge per la tarda. Cada cop feia més fred. La Sara era la protagonista i el Django –el gos de l’Edgard-, també. Anàvem gravant els 5 plans i conforme passava el temps i sortien bé, ens anàvem animant. Encara que el nostre pla principal era canvi d’escala també varem gravar un primer pla i un pla d’esquenes.

Víctor: El rodatge em va interessar molt més del que em pensava. Em preocupava que gravar amb el gos fos difícil. Em va agradar molt treballar amb aquest grup i aprendre el funcionament de la càmera.

Sara: El meu càrrec era fer de protagonista. Pensava que era un càrrec fàcil de fer, però em va costar perquè mai abans m’havia posat al davant d’una càmera i tanta gent mirant. El més emocionant del rodatge va ser quan varem començar a gravar  després de muntar-ho tot (càmera, trípode, etc) .  Tal com ho havíem planejat, tot va anar molt bé,

Alba: El que m’ha semblat més emocionant ha estat gravar amb un equip de veritat. En el càrrec que m’he sentit millor ha estat en el d’script i també em va agradar molt fer el so. En el càrrec que he après més ha estat en el de direcció, ja que les decisions que jo prenia podien perjudicar els altres membres del grup. Crec que moltes de les coses que varem fer i aprendre les podrem aplicar a l’hora de rodar i planificar el curtmetratge final, tenint en compte els errors més importants.

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “D’esquenes per intensificar el primer pla”

Xènia:  El nostre grup va gravar un diumenge al matí. Al començament estava  nerviosa perquè no sabia si sortiria bé i era el primer cop que feia un rodatge. Varem començar  repassant com era la nostra localització i després varem muntar l’equip. Vaig fer tots els càrrecs però els que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. En el moment que vaig haver de fer el so va ser bastant complicat perquè m’havia d’aguantar en una posició  que cansava bastant. Però un cop acabat el rodatge i saber que havia sortit bé, em vaig sentir molt bé.

Elora: La nostra protagonista era la Clara i portava una bufanda vermella que ressaltava molt amb els colors verds dels arbres del parc. Feia sol i varem acabar canviant el lloc que teníem previst per gravar. La gent es parava davant de la càmera i es preguntava què fèiem. Va ser molt emocionant gravar cada pla i decidir com seria cada cosa. El càrrec que més em va agradar va ser el de la claqueta, i després el de directora. Com a directora vaig aprendre que en aquell moment el grup depèn de tu i que has d’estar pendent de com pot quedar millor cada cosa. Personalment crec que va quedar bastant bé i va ser divertit.

Marina: En el nostre grup varem tenir alguns problemes a l’hora de decidir els plans i també a l’hora de decidir les localitzacions. La rotació de càrrecs ens va anar a tots molt bé. El càrrec que més em va agradar va ser el de càmera, perquè em feia molta il·lusió provar-lo.

Adri: El meu grup va gravar el diumenge des de les 10:00 fins les 14:30. El meu primer càrrec va ser el de càmera. Em va semblar molt interessant utilitzar una càmera professional i és el càrrec que més em va agradar. Va ser bona idea canviar de càrrecs en els diferents plans perquè així vaig poder provar-los tots. També em va agradar fer la claqueta, després fer fotos i després el so. Amb aquell micròfon s’escoltava tot!

Clara: El més interessant del rodatge ha estat poder treballar amb un equip de rodatge professional i aprendre a fer-ho servir bé.  Jo feia de protagonista i no vaig fer cap altre càrrec més. Al Wildtrack vaig poder fer de càmera un moment. Fer de protagonista ha estat divertit, però també ha estat bastant cansat a l’hora de repetir els plans, però tot i amb això,  em va agradar molt. Tot ha estat com m’imaginava excepte el fet d’haver de provar moltes vegades cada pla perquè quedés perfecte. Crec que aquesta experiència ens pot servir molt a l’hora de rodar el film final.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “En tancat”

Sonia El meu grup va ser el primer en gravar, al Parc de la Creueta, en una zona de pícnic, dalt a la muntanya. Jo vaig fer de protagonista i la veritat és que em va agradar molt i em va sortir millor del que pensava. A mi també m'hagués agradat estar a la càmera i fent tots els càrrecs. Fer d’actriu és una mica cansat, perquè no et pots moure gairebé i has de repetir moltes vegades alguns plans però tot i així em va agradar molt. És una experiència que pot ser no la pugui tornar a repetir.

Mónica:  Em va semblar una bona idea que en cada pla cadascú fes un càrrec diferent. El que més em va agradar va ser fer de càmera. Pensava que seria més fàcil decidir els llocs on posar la càmera.

Judit I: Al nostre grup la Sonia era la protagonista, i tots els altres ens varem anar tornant els càrrecs a cada pla. Va ser un experiència molt impactant, ja que em sembla que cap de nosaltres havia gravat res amb equip de so, sript, claqueta i càmera a la vegada. La gravació va durar unes 3 hores i mitja, que van ser molt intenses. Tot i que feia fred no varem parar ni un moment. Al començament la llum era preciosa i no ens podíem permetre parar. Em va agradar molt utilitzar l’equip de so i la càmera. Va ser molt emocionant i ja estic esperant a la gravació del curt final per poder tornar-ho a fer.

Irene: A nosaltres, el que ens va fer decidir el lloc concret on gravar va ser la llum. Alguns plans ens van costar més de gravar que uns altres però, generalment, tot va anar tal com havíem planejat i crec que tots els plans ens van quedar molt bé.

Marta: Jo mai havia participat en un rodatge i em va agradar molt. Els càrrecs que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. A classe no havíem pogut acabar de planificar perquè no sabíem el lloc exacte on gravaríem. Després varem estar molt contents amb la llum i amb la localització.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Amb les alumnes de l'Institut Castellet a la Filmoteca de Catalunya

Dijous 30 de gener, varem assistir a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel·lícula “Els quatre-cents cops” de  François Truffaut.

Ja sabíem que era un pel·lícula feta fa molts anys (1959) però important a la història del cinema.  Ens va agradar veure-la, en silenci, amb altres alumnes que  participen en el projecte "Cinema en curs".

També ens va agradar sentir com els nois i noies, sobre tot de primària, preguntaven coses al col·loqui al final de la pel·lícula. Pensem que tots els temes que es van plantejar ajudaven a entendre  millor les raons del director al fer les seves tries cinematogràfiques.

 

Abans d’entrar a la sala de projeccions, la Isabel i el Pep  ens varen presentar al grup d’alumnes de l’Institut Castellet i als seus professors Lluís i Alexis. A partir d’ara esperem conèixer millor el seu bloc i tot el treball i materials que van produint.

Pàgines