Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: elements interposats

En la nostra seqüència hem volgut posar en pràctica la categoria “elements interposats” però també hem utilitzat la categoria de “canvis d'escala”.

La planificació va ser ràpida perquè teníem la localització molt clara i que els elements interposats serien els cotxes. Totes estàvem d'acord amb aquestes idees.

Abans del rodatge vam anar a fer les fotos d'exploració del lloc on més tard gravaríem la nostra seqüència. Les fotos estaven fetes des de diferents angles per saber quins eren els millors per després gravar.

Vam anar amb tot l'equip de rodatge al lloc decidit. Primer vam buscar, càmera en ma, el pla. Un cop trobat vam muntar el trípode. Vam fer tot el protocol de càmera i vam començar a enregistrar.

El primer era un pla obert on en el fons hi havia la protagonista asseguda en un banc. Mentrestant, uns cotxes s'interposen entre la càmera i el personatge. L'actriu esta asseguda agafant-se les cames mirant l'horitzó. Les emocions que volíem destacar eren de tristesa, agobi i estres.

El segon pla es pren des d'una posició similar a la primera i més en tancat, tallant mig banc però deixant aire en un dels costats. Els elements interposats segueixen sent els cotxes i l'actriu està en la mateixa posició.

Finalment, el tercer pla tracta en un angle lateral i picat. Està fet amb poca profunditat de camp. Se sentien els cotxes passar però des d'aquesta posició no es poden visualitzar els elements interposats.

Una setmana mes tard va venir el Daniel Lacasa, el nostre professional del cinema i ens va ajudar a fer el muntatge.

Vam fer grups de dos de manera que hi han diferents muntatges de les mateixes seqüències.

El ordre del nostre muntatge no es el mateix de l'hora del plantejament i de gravació. Comença amb el pla u, segueix amb el pla dos i després amb el tres. Llavors torna al pla u.

També vam manipular el so, treien o ficant el so dels cotxes de fons. Després d'això vam ficar els crèdits inicials i els crèdits finals.

Ens vam inspirar en diferents visionats com, per exemple, Ningú no sap (Canvi d'escala), de Hirokazu Kore-eda;

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: en tancat

El rodatge de la nostra primera seqüencia va ser el dia 24 de febrer, va ser molt cansat i vam gravar durant 5 hores. En la nostra planificació, vam pensar dos plans d'interior i un d'exterior.

El primer pla consistia en que la protagonista llegia al seu llit. Per fer aquest pla vam tenir molta cura de la llum i vam jugar amb les cortines, vam baixar les cortines d'un costat de la habitació i de l'altre costat les vam pujar. Un altre aspecte fonamental era no fer soroll un cop que s'estava gravant, perquè si fèiem qualsevol soroll per petit que fos, ja no servia la presa. In situ vam afegir una acció que no estava planificada inicialment per tal d'aconseguir la coreografia desitjada . Aquest plànol està inspirat en el visionat del fragment de Hirokazu Kore-eda, "Ningú no sap".

El segon pla consistia en un pla tancat de les sabatilles esportives. Per fer aquest pla havíem de moure la càmera amb molta cura perquè l'òptica estava molt tancada. També vam haver d'estudiar molt l'acció perquè el peu no sortís de l'enfocament de la càmera.

El tercer pla el vam filmar a l'exterior, va ser el que més va costar. Per varies coses:

  • Donava massa la llum i això feia que no es pogués veure bé la pantalla del visor (per això vam aprofitar l'ombra que projectava un paraigües sobre el display).
  • S'havia de vigilar que la càmera no es reflectís en el mòbil i que no li dones l' ombra al actriu.
  • L'enfocament i el desenfocament del mòbil a l'orella, on primer s'havia d'enfocar el mòbil i a continuació l'orella i els auriculars.
  • Com era un pla seqüencia no podíem fallar en cap part. Però la mes difícil era el seguiment de l'actriu. Ella marxava corrents i la càmera la seguia fins que quedava totalment desenfocada, essent aquesta part la més difícil i la que més va costar.

Al muntatge dels plans el vam organitzar per grups de dos en dos.El nostre va ser seguint l'ordre de gravació: primer el de la noia al llit, segon el de les sabates esportives i per últim el de la noia que marxa corrents. Aquest pla el podem relacionar amb el fragment que vam visionar a classe d'En Charles Chaplin, "El Circ".

Vam aprofitar una presa de les sabates amb bona llum i el so d'una altra més dolenta visualment però amb més bon so.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: Passatges entre el món i el personatge

Vam anar a gravar la nostra primera seqüencia a Can Serra (Sant Vicenç de Castellet), una antiga colònia tèxtil mig abandonada prop del riu.

Al nostre grup vam triar la categoria de passatges entre el món i el personatge, en la qual havíem de capturar al personatge i al món i fer que es veiés la seva importància en aquest espai determinat.

En planificar el rodatge ens van sortir un total de 6 plans, algun amb una dificultat prou alta, així que vam haver de reduir-los a tres plans. La dificultat seguia sent la mateixa però en treure plans guanyàvem temps de rodatge.

En el primer pla volíem presentar el món pausat i tranquil en que es situava tota la seqüència. La tècnica emprada va ser un pla fix sobre trípode.

El segon pla va ser el que més dificultat tenia i el que més problemes ens va donar. Vam fer un total de 7 preses. La primera idea del rodatge d'aquest pla era seguir al personatge amb càmera en mà, però vam haver de canviar-ho perquè no ens agradava el resultat perquè al portar nosaltres la càmera, el moviment dels nostres passos es notava molt. Vam solucionar-ho posant la càmera sobre el trípode al portaequipatge d'un cotxe, que seguia l'actriu anant marxa enrere. Això va permetre que l'actriu caminés més ràpid i la sensació d'estrès del personatge era més gran. Aquest pla està inspirat en el visionat de “La mujer sin piano” de Javier Rebollo.

Al principi de l'últim pla ens vam centrar molt en l'actriu i la seva relació amb el món. El moviment que fèiem amb la càmera era en panoràmica seguint l'actriu. Vam necessitar a dues persones, una per a la càmera i l'altra per poder canviar l'enfocament. En aquest pla el so va ser una mica difícil de capturar, perquè la nostra idea era que se sentís el riu, però a vegades se sentien altres sons del voltant que no volíem. Aquest pla està inspirat en el visionat de “Los muertos” de Lisandro Alonso.