Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres primeres seqüències

Intensificació emocional del so i elements interposats

El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

 

Insistències i elements interposats

Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

 

Passatges entre el personatge i el món

El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “En tancat”

Sonia El meu grup va ser el primer en gravar, al Parc de la Creueta, en una zona de pícnic, dalt a la muntanya. Jo vaig fer de protagonista i la veritat és que em va agradar molt i em va sortir millor del que pensava. A mi també m'hagués agradat estar a la càmera i fent tots els càrrecs. Fer d’actriu és una mica cansat, perquè no et pots moure gairebé i has de repetir moltes vegades alguns plans però tot i així em va agradar molt. És una experiència que pot ser no la pugui tornar a repetir.

Mónica:  Em va semblar una bona idea que en cada pla cadascú fes un càrrec diferent. El que més em va agradar va ser fer de càmera. Pensava que seria més fàcil decidir els llocs on posar la càmera.

Judit I: Al nostre grup la Sonia era la protagonista, i tots els altres ens varem anar tornant els càrrecs a cada pla. Va ser un experiència molt impactant, ja que em sembla que cap de nosaltres havia gravat res amb equip de so, sript, claqueta i càmera a la vegada. La gravació va durar unes 3 hores i mitja, que van ser molt intenses. Tot i que feia fred no varem parar ni un moment. Al començament la llum era preciosa i no ens podíem permetre parar. Em va agradar molt utilitzar l’equip de so i la càmera. Va ser molt emocionant i ja estic esperant a la gravació del curt final per poder tornar-ho a fer.

Irene: A nosaltres, el que ens va fer decidir el lloc concret on gravar va ser la llum. Alguns plans ens van costar més de gravar que uns altres però, generalment, tot va anar tal com havíem planejat i crec que tots els plans ens van quedar molt bé.

Marta: Jo mai havia participat en un rodatge i em va agradar molt. Els càrrecs que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. A classe no havíem pogut acabar de planificar perquè no sabíem el lloc exacte on gravaríem. Després varem estar molt contents amb la llum i amb la localització.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. “D’esquenes per intensificar el primer pla”

Xènia:  El nostre grup va gravar un diumenge al matí. Al començament estava  nerviosa perquè no sabia si sortiria bé i era el primer cop que feia un rodatge. Varem començar  repassant com era la nostra localització i després varem muntar l’equip. Vaig fer tots els càrrecs però els que més em van agradar van ser el de so i el de càmera. En el moment que vaig haver de fer el so va ser bastant complicat perquè m’havia d’aguantar en una posició  que cansava bastant. Però un cop acabat el rodatge i saber que havia sortit bé, em vaig sentir molt bé.

Elora: La nostra protagonista era la Clara i portava una bufanda vermella que ressaltava molt amb els colors verds dels arbres del parc. Feia sol i varem acabar canviant el lloc que teníem previst per gravar. La gent es parava davant de la càmera i es preguntava què fèiem. Va ser molt emocionant gravar cada pla i decidir com seria cada cosa. El càrrec que més em va agradar va ser el de la claqueta, i després el de directora. Com a directora vaig aprendre que en aquell moment el grup depèn de tu i que has d’estar pendent de com pot quedar millor cada cosa. Personalment crec que va quedar bastant bé i va ser divertit.

Marina: En el nostre grup varem tenir alguns problemes a l’hora de decidir els plans i també a l’hora de decidir les localitzacions. La rotació de càrrecs ens va anar a tots molt bé. El càrrec que més em va agradar va ser el de càmera, perquè em feia molta il·lusió provar-lo.

Adri: El meu grup va gravar el diumenge des de les 10:00 fins les 14:30. El meu primer càrrec va ser el de càmera. Em va semblar molt interessant utilitzar una càmera professional i és el càrrec que més em va agradar. Va ser bona idea canviar de càrrecs en els diferents plans perquè així vaig poder provar-los tots. També em va agradar fer la claqueta, després fer fotos i després el so. Amb aquell micròfon s’escoltava tot!

Clara: El més interessant del rodatge ha estat poder treballar amb un equip de rodatge professional i aprendre a fer-ho servir bé.  Jo feia de protagonista i no vaig fer cap altre càrrec més. Al Wildtrack vaig poder fer de càmera un moment. Fer de protagonista ha estat divertit, però també ha estat bastant cansat a l’hora de repetir els plans, però tot i amb això,  em va agradar molt. Tot ha estat com m’imaginava excepte el fet d’haver de provar moltes vegades cada pla perquè quedés perfecte. Crec que aquesta experiència ens pot servir molt a l’hora de rodar el film final.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Impressions després del rodatge de les primeres seqüències. "Canvis d'escala"

Carla: El nostre grup va ser l’últim en gravar. Varem quedar al Parc del Cargol. Personalment pensava que seria molt pesat haver de fer aquesta seqüència. Però a mesura que passava la tarda m’ho anava passant bé i al contrari del que pensava, se’m va fer bastant curt. Vaig gaudir molt del rodatge.

Marc: En el nostre grup, al començament, estàvem cansats: era diumenge per la tarda. Cada cop feia més fred. La Sara era la protagonista i el Django –el gos de l’Edgard-, també. Anàvem gravant els 5 plans i conforme passava el temps i sortien bé, ens anàvem animant. Encara que el nostre pla principal era canvi d’escala també varem gravar un primer pla i un pla d’esquenes.

Víctor: El rodatge em va interessar molt més del que em pensava. Em preocupava que gravar amb el gos fos difícil. Em va agradar molt treballar amb aquest grup i aprendre el funcionament de la càmera.

Sara: El meu càrrec era fer de protagonista. Pensava que era un càrrec fàcil de fer, però em va costar perquè mai abans m’havia posat al davant d’una càmera i tanta gent mirant. El més emocionant del rodatge va ser quan varem començar a gravar  després de muntar-ho tot (càmera, trípode, etc) .  Tal com ho havíem planejat, tot va anar molt bé,

Alba: El que m’ha semblat més emocionant ha estat gravar amb un equip de veritat. En el càrrec que m’he sentit millor ha estat en el d’script i també em va agradar molt fer el so. En el càrrec que he après més ha estat en el de direcció, ja que les decisions que jo prenia podien perjudicar els altres membres del grup. Crec que moltes de les coses que varem fer i aprendre les podrem aplicar a l’hora de rodar i planificar el curtmetratge final, tenint en compte els errors més importants.