Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena de 'El silenci'

El silenci

 

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

“L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

 

Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres primeres seqüències

Intensificació emocional del so i elements interposats

El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

 

Insistències i elements interposats

Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

 

Passatges entre el personatge i el món

El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Presentació de 'A contracorrent'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol presentem 'A contracorrent' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'A contracorrent'

A contracorrent

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que hem treballat amb la nostra professora de música, la Isabel, i amb el cineasta que ens ha acompanyat durant tot el curs, en Pep Garrido.

Hem construït el nostre personatge al voltant d’emocions i capacitats contraposades: la tristesa i la sensació d’aïllament, però també la creativitat, la capacitat de gaudir dels espais propis, la sensació de què per obrir una nova etapa se n’ha de tancar una altra, el demanar-se d’on es pot treure la força quan tot sembla ensorrar-se…

“A la Júlia se li fa molt difícil anar cada dia a l’institut. Algunes antigues amigues li fan la vida impossible, i sent que no podrà suportar aquesta situació massa temps més. Però després d’una llarga tarda de solitud, recorrent els espais que la fan tornar a ser ella mateixa, es troba al terrat de casa seva amb l’Àlex, un veí amb el què ja havia coincidit algunes vegades. Inesperadament, comencen una amistat que farà que neixi una nova Júlia, i li donarà força per posicionar-se d’una altra manera a l’institut i començar una nova etapa. ”

 

Localitzacions

Les localitzacions que hem triat ens han servit per expressar l’estat emocional de la Júlia. 

La casa, al barri de Sant Genís, és un lloc aïllat i té un espai, el terrat, que encaixava perfectament amb la idea que teníem de ‘refugi’, un lloc on passa moltes estones sola i on pot ser ella mateixa. I també el lloc on comença a relacionar-se amb l’Àlex. Vam voler gravar aquest espai de dia i de nit.

L’institut, on la Júlia se sent petita i sola, fins que és capaç de donar-li la volta a la situació. Naturalment, hem triat el nostre institut perquè ens agrada i perquè era més accessible.

El bus V21, perquè volíem acompanyar el recorregut emocional de la protagonista després d’una situació desagradable a l’institut.

I la  platja, a l’espigó, que és un dels llocs on la Júlia acostuma a desconnectar del món. Volíem aprofitar el joc de l’aigua per explicar les seves emocions.

 

Les regles del joc

Ens han servit per construir el nostre guió

Pel que fa a la llum i les hores del dia, hem volgut passar de la claredat de la tarda a la platja a la foscor de la nit, que és el moment que hem triat per a la trobada amb l’Àlex. Vam voler gravar durant l’hora màgica al terrat, i també vam estar molt pendents dels moments en què la llum era molt especial com la primera trobada amb l’Àlex i dins la casa

Els moments que hem triat per intensificar el so són moments emocionalment forts, al entrar i sortir de classe, a l’autobús i a l’espigó.

Hem fet cinc tràvelings, tres d’ells arrossegats per una cadira de rodes. I els altres dos amb la càmera dins l’autobús. El més difícil va ser el primer perquè el terra era molt desigual

 

Fragments i categories que ens han inspirat

Pel que fa a les categories i els fragments que ens han inspirat, voldríem destacar que hem planificat molt en tancat, sobretot a les seqüències inicials a casa i a la classe, per tal de mostrar l’angoixa de la Júlia i ens han inspirat els fragments de la pel·lícula Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i  Finals d'agost, principis de setembre de Olivier Assayas.

Estranys al paradís de Jim Jarmusch i La mujer sin piano de Javier Rebollo ens van inspirar per planificar l’arribada a l’institut , fent servir la categoria desplaçaments.

Per a la Intensificació emocional del so, quan la Júlia entra i surt de classe, hem tingut com a referència Elephant de Gus Van Sant.                 

Les referències per Mostrar emoció ocultant la mirada, quan la Júlia és a casa i quan entra a l’institut, han estat Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda i La leyenda del tiempo d'Isaki Lacuesta.

I els fragments de Trajectes Tot està perdonat de Mia Hansen-Love i Cafè Lumière de Hou Hsiao-hsien, ens han estat també molt inspiradors  per a rodar la seqüència del bus

 

La música

La música la interpreta un company de classe. Són improvisacions en les que intenta connectar amb les diferents situacions emocionals del personatge que nosaltres li anàvem descrivint. La gravació va ser un moment  molt especial i intens.

 

El rodatge

El rodatge i el muntatge de les primeres seqüències ja va ser una experiència molt important. Era la primera vegada que utilitzàvem càmera i so professionals. Pensem que hagués estat difícil planificar el film final sense aquesta experiència prèvia (rotació de càrrecs, pressa de decisions en equip, etc.)

 

El rodatge ha estat una experiència inoblidable i hem après moltes coses de cinema. També hem descobert capacitats i habilitats de cadascú i  cadascuna i hem millorat el nostre treball en grup. A vegades, la pressió de rodar moltes hores fora d’horari o  que canviés la llum, ens cansava molt. Però sempre hi havia algú que tenia molt clar el que s’havia de fer (repetició d’un pla, aprofitar la llum, etc.). Hem après que si un pla no estava prou ben planificat o una localització no era prou precisa, la feina després es multiplicava.

Les decisions més difícils les hem hagut de prendre durant el muntatge. Fins l’últim moment.

 

Ens ha agradat aquesta manera de treballar i aprendre. Pensem que quan fem una fotografia o mirem una pel·lícula no ho farem igual.

Gràcies a tothom! Especialment a la gent d’A Bao a Qu per sostenir aquest projecte, al Pep per la seva manera d’animar-nos i d’acompanyar-nos durant tot el procés i a la Isabel.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Minuts Lumière

Durant un temps, treballant per parelles, hem documentat els 16 “minuts lumière” que varem proposar en un primer moment. A classe els anàvem comentant fins que ens va quedar clar quins eren el 5 “minuts” que gravaríem el 13, 14 i 16 de desembre.

Hem sentit emoció i nervis, sobre tot en els moments anteriors a començar a gravar. Ja havíem vist i muntat el trípode, provat la càmera i el so però... “gravar de veritat” és una altra cosa i hem après molt!

Hem après que els detalls són molt importants i poden canviar tot el minut. També hem après a tenir molta paciència, a decidir quin és el moment just per començar a gravar. A vegades hem estat callats i en altres moments el silenci es podia tallar. Estem contents dels nostres “minuts lumière” i esperem que us agradin.

 

Mecànic

Hip hop

Perruqueria

Semàfor

Tibidabo

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

L'emoció del retrat

Som divendres, en Pep Garrido presenta la pràctica “Construir el retrat” i, en silenci, les fotografies de Avedon, Gonnord, Depardon, Cartier-Bresson, Humberto Rivas, ens mostren homes o dones que quasi sempre estan sols i que ens “diuen” moltes coses. Sentim que són fotografies fetes “d’una altra manera”.

Comença un diàleg, ens fem preguntes, intentem posar-nos en el lloc del fotògraf davant de cada fotografia i quan acaba la classe sembla que cadascú ja comença a imaginar la persona a la qual li farà el retrat, a quin fotògraf agafarà com a referent, l’espai on fer la primera sessió de fotos, la llum....

Queda clar que s’ha d’escollir una persona més gran o, com a mínim, de la mateixa edat, que aquesta persona sabrà que li farem un retrat, que li haurem de donar instruccions, que no ha de posar, que no es tracta d’aconseguir “fotos robades”, que quan acabem la primera sessió de fotos les comentarem a classe i en farem una segona sessió... I que el primer que hem de fer és una descripció de la persona escollida.

Però serà la primera pràctica en petit grup al mateix institut la que facilitarà que tothom entengui millor el que s'ha de fer, què vol dir que s’ha d’anar parlant amb la persona a la qual retratem, què vol dir que el que importa és la mirada de l’autor o autora de la fotografia.

Quan dies després comentem a classe les fotos de les primeres sessions, augmenta l’emoció. Molts alumnes plantegen que, al principi, tenien molta vergonya de presentar les fotos però que escoltar els comentaris i els suggeriments de tothom havia estat una experiència molt interessant i enriquidora. I que ha ajudat a enfocar la segona sessió de fotos.

No sempre ha estat fàcil la tria de fotografies. Però comentant aquesta tria tothom ha pogut posar de manifest el que pretenia fent les fotos i el grau de satisfacció del que havia aconseguit.

Tampoc ha estat fàcil decidir si per presentar les fotos definitives al bloc, les havíem d’acompanyar amb un text o no. Aquest és el resultat.

 

            "La inspiració"                                    

                                                                Elias Merlo

 

                                                                                                           "Soc el que soc gràcies a ell"     

                                                                                                                        Raul Ruesca

 

            "Les experiències ja viscudes li donen una saviesa especial a la teva mirada"

                                                                                                                          Anna Carrasquedo   

 

                                                                   "Amb una mirada teva el mon es queda sense paraules"    

                                                                                          José Ángel Alonso

                                                                                                                                                                         

        "El Pensament: lloc on refugiar-te de la rutina del dia on et pots crear una nova vida"                                                                                                                                        Esther Baca

 

                         "Naturalitat, personalitat, originalitat i un somriure enlluernador"     

                                                            Marc Giral

 

            "Tranquil.litat i tristesa"

                                                                                           Jazmin Simbana

 

                                                                                        "La sensualitat i la bellesa d'una mirada"     

                                                                                                        Génesis Duque

 

            "La mirada es el espejo del alma"

                                                                            Laura Ortíz                                                           

 

                                            "Y vi como el cielo le hacía el amor al mar. ¿Y qué sentiste? Libertad"     

                                                                                     Aina Charines

 

            "Um somriure amagat"

                                                                                            Vanessa Mina

 

                                                                                                 "Somriure matiner"     

                                                                                                     Alex Guerra

 

            "Amb tu tot és fàcil"

                                                                                          Neus Bayascas

 

                                             "Un somriure valent, un somriure que ningú coneix"     

                                                                      Gemma Sauch

 

            "LLum: ella és càlida, alegre i enèrgica"

                                                                                                          Alba Martín

 

                                                                                         "Algú ja riu i surt el sol"     

                                                                                              Sofia Lapuerta

       

           "La teva felicitat, la nostra amistat"

                                                                                                  Mónica Nicolau

 

                                                 "Fer riure a una amiga en un dia en que tot és gris"              

                                                                       Selena Górriz

 

            "Una personalitat única"

                                                                    Marina Casillas                                                                          

                                                                                                                    

                                                                                                                 "Tu sol en aquest mon"      

                                                                                                                      Xènia González