Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'El sol sempre torna'

El sol sempre torna, realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Som  alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol. Ens acompanya la nostra professora de música, Isabel Ribera, i el cineasta, Pep Garrido i us volem presentar el nostre film final: “El sol sempre torna”

Per fer el guió vàrem pensar en emocions relacionades amb la fi de l’ESO, l’estiu amb els amics, separacions de pares, relacions personals... Tot eren emocions molt properes. Finalment vàrem decidir centrar-nos en la fi de l’estiu, quan s’acaba el somni i torna la rutina.

“ El Sergi i l’Elena han passat un estiu molt especial que mai oblidaran, s’ entenen molt bé i tenen molta confiança. Quan l’Elena li diu al Sergi que ha de marxar, ell es tanca en banda, i no ho vol acceptar. Però després reflexiona i comprèn que no hi pot fer res, que tot acaba i que la trobarà a faltar, , però pot ser feliç igualment.”

 

Totes les localitzacions que hem triat són de barris del districte Horta-Guinardó propers al nostre, i ens agraden molt. Pensem que hi funcionen molt bé.

Ens sentim especialment satisfets del rodatge als búnkers del Carmel. Vàrem tenir la sort d’arribar-hi molt aviat i la llum del moment i el descobriment d’algunes noves localitzacions ens va permetre afegir nous plans no previstos, que després van ser molt emocionants al muntatge. 

 

Quant a les regles del joc, des del començament, ens han servit per construir el nostre guió i pensar amb quins plans les expressaríem:

  • Pel que fa a filmar a casa del protagonista, varem decidir que l’espai tindria dues funcions: 

- la de ser el  “refugi” del Sergi, del seu intens estat emocional,

- i també l’espai on exercir la seva responsabilitat de tenir cura del seu germà.

 

  • Ens hem inspirat en les categories de l’apartat “Ocultar/Mostrar el rostre” en alguns dels moments més intensos emocionalment del film.

- Quan l’Elena li diu al Sergi que marxa, a la segona seqüència,  vàrem decidir treballar la categoria “Mostrar l’emoció ocultant la mirada”, i ens va inspirar molt especialment el final de “La Promesa”, dels germans Dardenne

- A la seqüència dels búnkers, quan vam pensar el pla detall de la mà, ens vam inspirar en el fragment del final de “Ningú no sap”, de Hirokazu Kore-eda,

- I pels “passos del temps”, varem tenir molt present “Llums al capvespre”, de l’Aki Kaurismaki.

- A la seqüència, del Sergi a casa, havíem planificat al menjador unes “Aproximacions Progressives”, però en el muntatge varem veure que no funcionaven gaire i varem conservar la idea de filmar a partir de la categoria “D’esquenes”, amb el Sergi mirant per la finestra.  

    

  • Hem fet també molta atenció a les Distàncies Sonores al llarg del film

- A la primera seqüència varem decidir “ocultar la conversa” intensificant el so ambient.

- En el seguiment del Sergi amb càmera en mà, a la tercera seqüència, els passos  els vam gravar en wild track i després els varem muntar (amb molta feina!) per fer-los coincidir amb la imatge. Varem decidir pujar-los de volum per “Intensificar emocionalment el so”. L’efecte del seguiment en càmera en mà i el so intens connecta amb el desordre emocional del Sergi.

- També varem optar per la categoria d’”Intensificació emocional del so”, amb el so dels dibuixos animats, alegre i esbojarrat, que contrasta amb l’ànim decaigut del Sergi; i el so del rellotge, que accentua l’espera i la solitud del Sergi.

 

Amb la música, havíem planejat fer un joc de volums i intencions La cançó es titula: “Ames meurties” del grup Hypnoss, que es tracta, com bé diu el títol, d’Ànimes Mortes. Aquesta cançó la varem trobar en una pàgina web de música lliure de drets. Quan la professora de francès ens va traduir la lletra, varem veure que connectava perfectament amb l’emoció del Sergi.

- Les altres dues músiques del film són improvisacions de dues alumnes, la Sofia  i la Marina, una d’elles tocada a quatre mans.

- Varem treballar la categoria “Portar al primer terme el so llunyà” a la segona seqüència, en el diàleg entre el Sergi i l’Elena: per fer-ho, varem haver de gravar tota la conversa  en un wild track.

- I per rodar el trajecte final del Sergi, a la darrera seqüència, varem voler treballar les “Variacions de l’ambient sonor”. Cadascun dels espais que el Sergi recorre té un so que li és propi, i que envolta l’emoció del Sergi, que torna a connectar amb el món i a reconciliar-se amb ell mateix. 

 

El rodatge i el muntatge del film final ha estat una experiència especial, molt emocionant, el millor de tot el treball que hem fet al llarg del curs. Ens hem sentit molt bé en els tres grups, que han funcionat . Hem hagut de ser molt curosos en la planificació de tots els detalls, i molt pacients sempre. Hem hagut de prendre decisions, a vegades difícils. Durant el rodatge i, especialment, durant el muntatge.

Hem aprés molt i sabem que la nostra la mirada vers el cinema ha canviat ja per sempre.

Gràcies a tothom! Especialment a la Núria i les Laies d’A Bao a Qu i al Pep, el nostre cineasta.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Minuts Lumière

Durant un temps, treballant per parelles, hem documentat els 16 “minuts lumière” que varem proposar en un primer moment. A classe els anàvem comentant fins que ens va quedar clar quins eren el 5 “minuts” que gravaríem el 13, 14 i 16 de desembre.

Hem sentit emoció i nervis, sobre tot en els moments anteriors a començar a gravar. Ja havíem vist i muntat el trípode, provat la càmera i el so però... “gravar de veritat” és una altra cosa i hem après molt!

Hem après que els detalls són molt importants i poden canviar tot el minut. També hem après a tenir molta paciència, a decidir quin és el moment just per començar a gravar. A vegades hem estat callats i en altres moments el silenci es podia tallar. Estem contents dels nostres “minuts lumière” i esperem que us agradin.

 

Mecànic

Hip hop

Perruqueria

Semàfor

Tibidabo

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

L'emoció del retrat

Som divendres, en Pep Garrido presenta la pràctica “Construir el retrat” i, en silenci, les fotografies de Avedon, Gonnord, Depardon, Cartier-Bresson, Humberto Rivas, ens mostren homes o dones que quasi sempre estan sols i que ens “diuen” moltes coses. Sentim que són fotografies fetes “d’una altra manera”.

Comença un diàleg, ens fem preguntes, intentem posar-nos en el lloc del fotògraf davant de cada fotografia i quan acaba la classe sembla que cadascú ja comença a imaginar la persona a la qual li farà el retrat, a quin fotògraf agafarà com a referent, l’espai on fer la primera sessió de fotos, la llum....

Queda clar que s’ha d’escollir una persona més gran o, com a mínim, de la mateixa edat, que aquesta persona sabrà que li farem un retrat, que li haurem de donar instruccions, que no ha de posar, que no es tracta d’aconseguir “fotos robades”, que quan acabem la primera sessió de fotos les comentarem a classe i en farem una segona sessió... I que el primer que hem de fer és una descripció de la persona escollida.

Però serà la primera pràctica en petit grup al mateix institut la que facilitarà que tothom entengui millor el que s'ha de fer, què vol dir que s’ha d’anar parlant amb la persona a la qual retratem, què vol dir que el que importa és la mirada de l’autor o autora de la fotografia.

Quan dies després comentem a classe les fotos de les primeres sessions, augmenta l’emoció. Molts alumnes plantegen que, al principi, tenien molta vergonya de presentar les fotos però que escoltar els comentaris i els suggeriments de tothom havia estat una experiència molt interessant i enriquidora. I que ha ajudat a enfocar la segona sessió de fotos.

No sempre ha estat fàcil la tria de fotografies. Però comentant aquesta tria tothom ha pogut posar de manifest el que pretenia fent les fotos i el grau de satisfacció del que havia aconseguit.

Tampoc ha estat fàcil decidir si per presentar les fotos definitives al bloc, les havíem d’acompanyar amb un text o no. Aquest és el resultat.

 

            "La inspiració"                                    

                                                                Elias Merlo

 

                                                                                                           "Soc el que soc gràcies a ell"     

                                                                                                                        Raul Ruesca

 

            "Les experiències ja viscudes li donen una saviesa especial a la teva mirada"

                                                                                                                          Anna Carrasquedo   

 

                                                                   "Amb una mirada teva el mon es queda sense paraules"    

                                                                                          José Ángel Alonso

                                                                                                                                                                         

        "El Pensament: lloc on refugiar-te de la rutina del dia on et pots crear una nova vida"                                                                                                                                        Esther Baca

 

                         "Naturalitat, personalitat, originalitat i un somriure enlluernador"     

                                                            Marc Giral

 

            "Tranquil.litat i tristesa"

                                                                                           Jazmin Simbana

 

                                                                                        "La sensualitat i la bellesa d'una mirada"     

                                                                                                        Génesis Duque

 

            "La mirada es el espejo del alma"

                                                                            Laura Ortíz                                                           

 

                                            "Y vi como el cielo le hacía el amor al mar. ¿Y qué sentiste? Libertad"     

                                                                                     Aina Charines

 

            "Um somriure amagat"

                                                                                            Vanessa Mina

 

                                                                                                 "Somriure matiner"     

                                                                                                     Alex Guerra

 

            "Amb tu tot és fàcil"

                                                                                          Neus Bayascas

 

                                             "Un somriure valent, un somriure que ningú coneix"     

                                                                      Gemma Sauch

 

            "LLum: ella és càlida, alegre i enèrgica"

                                                                                                          Alba Martín

 

                                                                                         "Algú ja riu i surt el sol"     

                                                                                              Sofia Lapuerta

       

           "La teva felicitat, la nostra amistat"

                                                                                                  Mónica Nicolau

 

                                                 "Fer riure a una amiga en un dia en que tot és gris"              

                                                                       Selena Górriz

 

            "Una personalitat única"

                                                                    Marina Casillas                                                                          

                                                                                                                    

                                                                                                                 "Tu sol en aquest mon"      

                                                                                                                      Xènia González

                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Cinema en curs al Monturiol

Hola! Som 15 noies i 5 nois de 4t d’ESO que fem Cinema en curs a l’optativa de Música a l’Institut Narcís Monturiol de Barcelona.

La nostra professora és la Isabel Ribera. Aquest és el segon curs que el nostre institut participa en aquest projecte.

Fa uns dies varem conèixer al Pep Garrido, el nostre professional del cinema, i hem començat la pràctica “Construir el retrat” amb curiositat i amb il•lusió.

Aquesta és una experiència diferent. La manera de treballar, de mirar i de descobrir les nostres capacitats i habilitats ens sorprèn contínuament.

Avui només volem presentar-nos. Creiem que serà molt maco anar seguint la feina de tots els centres que participen a cinema en curs.

Fins aviat!